|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
El gran negoci de les màquines de votació fraudulentes
|
|
|
per conspiration |
14 nov 2004
|
|
Aquest article aborda altre dels temes "més censurats" per la gran premsa nord-americana durant l'últim any electoral: la inquietant conspiració *orweliana per a controlar la voluntat popular manipulant les targetes de memòria i el programari de les màquines de votació. |
Des de *Liberinfo proposem als periodistes dels mitjans de comunicació, difondre aquest article i investigar la *gravísima qüestió *qye planteja sobre el frau de les eleccions nord-americanes:
Es venen polítiques electorals:
El gran negoci de les màquines de votació fraudulentes
*http://www.*rebelion.*org/notícia.*php?aneu=7513.
*Lewellen-*Biddle, *Andrew *Gumbel i *Amy *Goodman
Projecte Censurat
George Bush va poder guanyar les eleccions presidencials cavalcant sobre un fabulós frau tecnològic de les corporacions que fabriquen les màquines electròniques de votació, que alhora proveeixen al govern -via Pentàgon- amb lucratius materials i equips per a la seva guerra a L'Iraq.
El que fins a ahir semblava ciència ficció, avui es presenta més real que mai: les computadores estan habilitades per a *elegir elles en comptes dels ciutadans, en una doble jugada en favor dels guanys corporatius i el poder polític, o sigui, "la democràcia". Aquesta va ser la sisena notícia més censurada pel gran embull mediàtic corporatiu i detectada només en alguns mitjans alternatius pel projecte Censurat de la Universitat *Sonoma *State de Santa Cruz, Califòrnia (Nota del traductor).
Existeix un "conflicte d'interès" -eufemisme que en EUA designa a la corrupció- entre els més grans proveïdors de màquines electròniques de votació d'Estats Units i els líders dominants del partit Republicà. Mentre els problemes tècnics amb les màquines de votació tenen alguna cobertura en els grans mitjans, els conflictes d'interessos polítics no han rebut gairebé cap atenció, encara que estiguin bé documentats. Els analistes de l'elecció d'ambdós costats de la prop al·leguen que mentre les indústries privades han creat tradicionals aliances amb un o altre dels dos partits, les afiliacions polítiques a l'interior de la indústria de màquines de votació són inadequades i tenen implicacions perilloses per al nostre procés democràtic.
*Election *Systems & Programari (ÉS&S), *Diebold i *Sequoia són les companyies primàriament involucrades a engegar les -sovint defectuoses- noves tecnologies de votació a través del país. Les tres tenen llaços forts amb el govern de Bush i amb altres líders republicans, juntament amb importants contractistes de Defensa d'Estats Units. ÉS&S i *Diebold, que pertanyen als germans *Bob i *Todd *Urosevich, tenen responsabilitat en prop del 80% dels vots emesos en 2004. Cadascuna de les tres companyies té un passat plagat d'escàndols financers i controvèrsies polítiques:
En 1999 el departament de Justícia va arxivar els càrrecs federals contra *Sequoia, els executius dels quals van ser acusats de pagar més de 8 milions de dòlars en suborns. De seguida, els funcionaris electorals del comtat de *Pinellas, Florida, van anul·lar un contracte per 15 milions de dòlars amb la *Sequoia després de descobrir que el seu executiu *Phil *Foster va ser encausat per rentat de diners i suborn.
Michael *McCarthy, amo d'ÉS&S (coneguda abans com *American *Information *Systems), va servir com cap de campanya del senador *Chuck *Hagel en les eleccions de 1996 i 2002. El senador *Hagel posseeix prop de 5 milions de dòlars en accions en la matriu d'ÉS&S. En 1996 i 2002 el 80% dels vots del senador *Hagel van ser escrutats per ÉS&S.
*Diebold, el més conegut entre aquests tres grups importants, està sota investigació per un memoràndum del seu director executiu *Walden O'*Dell, prometent més vots per a Bush en les eleccions de *Ohio d'aquest any 2004. Més enllà d'aquest pas en fals, altres comunicacions internes de l'empresa que van circular per Internet van indicar que els empleats de *Diebold estaven assabentats de la presència de virus dintre dels seus sistemes i que la xarxa estava malament protegida contra els "intrusos".
*Diebold va prendre amidades. Li va adjudicar a una organització externa, la *Scientific *Applications *International *Corporation (*SAIC) de San Diego, la responsabilitat de garantir la seguretat interna del seu programari. Però això presenta altre "conflicte d'interès". La majoria dels membres de directori de *SAIC són *ex alts caps del Pentàgon o de la *CIA, alguns estretament lligats al ministre de Defensa Donald *Rumsfeld. Entre els membres de la junta directiva figuren el general d'exèrcit *Wayne *Downing, *ex principal expert en contra-terrorisme del Consell de Seguretat Nacional; l'exdirector de la *CIA *Bobby *Ray *Inman; l'almirall jubilat *William *Owens, que va servir com *vice president de la prefectura de personal del Pentàgon i que ara se senti en la taula que dissenya la política de Defensa de Donald *Rumsfeld; i Robert Gates, exdirector de la *CIA i veterà de l'escàndol Aniran-Contra.
A més, la *SAIC enfronta *purulentas acusacions del departament de Justícia per la dolenta gestió dels fons assignats per a una neteja tòxica i malversació de cabals en la compra dels *jets de combat F-15.
Alguns dels contribuents més generosos de les campanyes republicanes són també alguns dels *inversionistas més grans d'ÉS&S, *Sequoia i *Diebold. Els més notables són els contractistes de Defensa del govern *Northrup-*Grumman, *Lockheed-*Martin, *Electronic Data *Systems (*EDS) i *Accenture, membre de l'O.S. *Coalition of *Service *Industries (Coalició d'Indústries de Servei d'EUA) i un dels majors promotors de la privatització i de la *neo-liberalització dels serveis impulsades pel *WTO (Organització Mundial de Comerç, OMC) i el *GATT (Acord General d'Aranzels). Cap d'aquests contractistes és políticament neutral i tots ofereixen dubtes sobre la seva idoneïtat per a la construcció de sistemes electrònics de votació. *Accenture va estar implicada en escàndols financers i va enfrontar càrrecs per incompetència a Canadà i EUA a través dels '90s i els '2000s.
Sota la llei *Help *America Voti *Act (*HAVA, Ajuda a EUA a Votar), aprovada a l'octubre de 2002, els estats (de la Unión) van ser comminats a presentar plans per a establir procediments electrònics en el *conteo de les targetes per a les eleccions de 2004. Deu observar-se que les companyies fabricadores de màquines de votació van continuar portant a terme la producció de programari fins i tot després de la posada en pràctica dels sistemes. *Populex, la companyia contractada per a proporcionar sistemes de votació en *Illinois té en el seu consell directiu a l'exministre de Defensa Frank *Carlucci.
Actualització de *Mark *Lewellen-*Biddle:
Pinso que aquesta història concerneix a un dels temes més preocupants de la nostra època. Des de començaments d'any, les notícia que expressaven preocupació per la seguretat de les màquines de votació electròniques i la manca d'un suport comprovable del vot en paper van aparèixer en els periòdics a través del país, així com en els grans *magazines. Ja que gairebé 50 milions d'electors nord-americans tirarien els seus sufragis en les màquines electròniques de votació durant les eleccions de novembre, la seguretat, i la *comprobabilidad dels nostres vots és innegablement important. Creo, no obstant això, que la discussió en curs, tan necessària com és, es *publicitó marginalment, en edicions perifèriques.
Pocs dels autors, si els hi ha, estan *pesquisando les preguntes plantejades en l'article original: per què hi ha companyies i contractistes de Defensa implicats tan profundament en la campanya per vendre les enganyoses màquines electròniques de votació, no només per a ús de l'electorat nord-americà, sinó per als votants al voltant del món? Per què hi ha tant secret envoltant a les companyies que s'han designat a si mateixes per a certificar la seguretat i la *confiabilidad de les màquines i del programari de votació electrònica? Per què uneixo d'aquests acte-assignats centres de prova, Laboratoris *Wyle, recentment va accedir a certificar el programari de la *Sequoia a pesar dels seus defectes coneguts i se li segueix permetent certificar programari de votació? Si la votació electrònica és tan segura i *confiable com els seus autors asseguren que és, per quins la "Força de Tasca dels Sistemes d'Elecció" -*Election *Systems *Task *Force (*Northrop *Grumman, *Lockheed *Martin, *EDS i *Accenture)-
va jutjar necessari apel·lar a l'alt poder de Washington per a convèncer-nos, utilitzant a empreses de "*lobby" i *cabildeo com *Information *Technology *Association of *America? No es necessita creure en la teoria de la conspiració per a admetre que aquestes són preguntes intrigants.
Altra situació que no està rebent cap escrutini públic és que s'està privatitzant amb eficàcia el major esforç públic d'Estats Units, traient el control del procés electoral lluny dels funcionaris locals per a posar-lo en mans d'un reduït grup de lucratives corporacions. Després d'una recent elecció aquí en *Lafayette, màquines de votació de *Diebold, vaig buscar als funcionaris electorals per a formular-los algunes preguntes.
Una d'elles va ser
-On estan els vots contats?
L'encarregat de l'elecció va respondre: "Aquí mateix; els contem nosaltres mateixos".
Vaig preguntar, llavors, com van ser contats els vots. Canviant el seu to al d'un mestre de primària, el funcionari em va explicar pacientment:
-"Cada màquina té una targeta de memòria que emmagatzema els vots. Quan es tanquen les eleccions, portem totes les targetes de nou a la prefectura, les inserim en altra màquina i contem els vots".
Entenent que el funcionari no captava la ironia de les seves pròpies paraules, li vaig donar les gràcies pel seu temps i em vaig marxar.
El meu primer interès en les màquines electròniques de votació va sorgir quan vaig llegir "Votant en la caixa negra", de *Bev *Harris. És un llibre inestimable per a qualsevol persona preocupada per l'adreça adoptada pel sistema electoral nord-americà que aparentment està dirigit. La seva pàgina web (*http://www.*blackboxvoting.*org/) conté abundant informació, així com nombrosos vincles a altres organitzacions que treballen per desenvolupar solucions de votació obertes.
Fuentes de *Project *Censored (*http://www.*projectcensored.*org/*publications/2005/6.html):
*IN *THESE ESTAFIS, *December 2003, "*Voting *Machines *Gone *Wild" per *Mark *Lewellen-*Biddle
*INDEPENDENT/*UK, *October 13, 2003, "*All *The *President's Votis?", per *Andrew *Gumbel
*DEMOCRACY *NOW!, *September 4, 2003, "*Will Bush *Backers *Manipulate Votis *to *Deliver *GW *Another *Election?", informe de *Amy *Goodman i l'equip *Democracy *Now!
Avaluadors acadèmics: *Andy *Merrifield *Ph.D., *Wendy *Ostroff, *Ph.D. i Scott *Gordon, *Ph.D
. Estudiant investigador: Adam *Stutz
Traducció d'Ernesto Carmona
Especial de Paral·lel 21
www.rà;dio.*udg.*mx |
Mira també:
http://www.liberinfo.net/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=1925&mode=thread&order=0
|
This work is in the public domain |
|
Re: El gran negoci de les màquines de votació fraudulentes
|
|
per josep |
15 nov 2004
|
Jo vaig al.lucinar quan em vaig assebentar que Indra, empresa lligada a la industria militar, fa el recompte electoral de les eleccions a tota Espanya... desde que va morir Franco.
Amb les urnes electròniques, sortirà sempre lo que volen que surti. |
