|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
El govern espanyol no anul·la el judici sumarÃssim a LluÃs Companys
|
|
per Republicà |
15 oct 2004
|
|
VILAWEB
15/10/04
La vice-presidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega ha anunciat que, per ara, l'executiu no anul·larà el judici sumaríssim que va fer la dictadura franquista a Lluís Companys, pel qual va ser condemnat a mort. Almenys fins d'aquí a un any la memòria del president no quedarà restituïda. De la Vega ha llegit avui una declaració institucional a la Generalitat i aquesta tarda assisteix a l'homenatge que el govern català fa a Companys al fossar de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc, on van afusellar-lo. L'executiu espanyol només s'ha compromès a demanar que es prioritzi el cas del president en el marc de la comissió interministerial que estudia la situació de les víctimes del franquisme, però no s'ha compromès a anul·lar de seguida el judici a Companys, tot adduint 'moltes complicacions' i que convé 'prudència'. El govern català havia demanat a l'executiu de Zapatero que anunciés avui mateix el compromís d'anul·lar el judici a Companys. Per la seva banda, el president del Parlament català, Ernest Benach, ha dit que s'ha fet 'un primer pas però no suficient' i ha demanat que cal un gest del govern espanyol perquè quedi clar que Companys va ser afusellat 'no per republicà, sinó per ser president de Catalunya'. Cal recordar que el PSOE i el PP van rebutjar al congrés que el govern espanyol demanés perdó per l'assassinat de Companys. |
 This work is in the public domain |
Re: El govern espanyol no anul·la el judici sumarÃssim a LluÃs Companys
|
per un que tampoc es massa devot d'en Companys |
16 oct 2004
|
son uns desgraciats, no tenen vergonya |
Re: El govern espanyol no anul·la el judici sumarÃssim a LluÃs Companys
|
per kins pebrots!! |
16 oct 2004
|
Si ells no demanen perdó ni condemnen l'assassinat injustificat d'en president Companys; president el.legit per el poble català; els grups politcs separatistes bascos també tenen la opció de no condemnar les accions de la guerrilla etarra |
Re: El govern espanyol no anul·la el judici sumarÃssim a LluÃs Companys
|
per Republicà |
16 oct 2004
|
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
Reivindicació històrica // Els actes de reconeixement >> A CATALUNYA
EL PERDÓ DE LA V�CTIMA 2.761
• La Generalitat honra la memòria del president davant el mateix lloc del castell de Montjuïc on va ser afusellat.
• Un altre republicà , Bargalló, va posar veu al testament de Companys 64 anys després.
MONTSERRAT BALDOMÀ
BARCELONA
"A tots els que han ofès, perdono; a tots els que hagi pogut ofendre, demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l'ombra d'un rancor. Donaré grà cies a Déu que m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals". LluÃs Companys, la vÃctima 2.761 entre els afusellats pel franquisme a Catalunya, va escriure aquestes paraules la vigÃlia del seu consell de guerra. Ahir, un altre republicà , Josep Bargalló, va posar veu al testament del president mà rtir durant l'acte d'homenatge que li va rendir la Generalitat davant el lloc al castell de Montjuïc que el va veure morir fa 64 anys.
En un gest històric, sense precedents, el Govern central es va afegir a l'homenatge amb què la Generalitat va honrar qui va ser el seu president. La presència de la vicepresidenta primera, MarÃa Teresa Fernández de la Vega, va contrastar amb les absències dels lÃders d'ERC i de CiU.
Executant a la perfecció la complicitat que buscava la Generalitat, Pasqual Maragall va caminar de bracet de la vicepresidenta fins a la tarima d'autoritats. Entre elles, el general de Brigada de l'Exèrcit de Terra, Cayetano Miró, que va preferir penjar l'uniforme i anar-hi vestit de civil. D'uniformes, en canvi, sà que se'n van veure entre els convidats. José López, cap superior de Policia de Catalunya, i Antoni Carrascosa, general en cap de la Guà rdia Civil a Catalunya, van lluir la vestimenta oficial i van departir animadament amb els comandaments dels Mossos d'Esquadra.
LLORERS I PALMES
L'acte es va iniciar amb una intervenció de l'historiador Joan B. Culla, en què va glossar el perfil humà i polÃtic de Companys. Va agafar el relleu el conseller en cap, que, amb veu emocionada, va llegir les últimes paraules del president afusellat, mentre que Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals, va ser l'encarregat de llegir la declaració institucional que, hores abans, havia aprovat el Govern català .
Abans que Maragall prengués la paraula, i amb els acords d'El cant dels ocells, interpretats pel primer violoncel de l'OBC, el president i la vicepresidenta van fer l'ofrena davant el nou monòlit que porta gravada la llegenda LluÃs Companys, president de la Generalitat. Per sempre. La corona no va escapar al simbolisme de l'acte: al tradicional llorer s'hi van afegir branques de palma, l'arbre de la justÃcia.
Finalitzats els discursos, Joan Vilajoliu, de la Cobla Mediterrà nia, va tocar amb la tenora Els segadors. Autoritats, convidats i públic, poc, van unir les seves veus a les que, enllaunades, sonaven pels altaveus. De la Vega també es va afegir al Catalunya triomfant, tornarà ..., però, com qui se sent en fals, va tancar de seguida els llavis. |
Re: El govern espanyol no anul·la el judici sumarÃssim a LluÃs Companys
|
per Pep |
16 oct 2004
|
Potser els responsables de la seva mort encara son vius, mentres els jutjes miren cap una altra banda. |
Re: El govern espanyol no anul·la el judici sumarÃssim a LluÃs Companys
|
per Elvira |
16 oct 2004
|
Es que eso no lo puede hacer el gobierno español ni ningún gobierno. El caso tendría que revisarlo un tribunal, y probablemente Companys saldría aún peor parado. |