|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
ERC Vilafranca del Penedès
|
|
|
per pet |
25 set 2004
|
|
ERC diu que la marxa amb torxes del 10 de setembre va ser manipulada per interesos partidistes |
|
- En el seu comunicat deixen entendre que cal reduir el contingut de la marxa a un pur catalanisme folklòric per tal de que sigui del tot unitària.
La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Vilafranca del Penedès va fer públic ahir un comunicat per reclamar la recuperació del consens que hi va haver en la primera Marxa de Torxes que es va celebrar amb motiu de la Diada Nacional. Segons el comunicat públic emès per ERC, «enguany, malgrat les manifestacions de la plataforma organitzadora de no voler polititzar la marxa, aquesta celebració ha estat manipulada». El grup republicà creu que l'objectiu ha estat dividir la unitat del poble envers «l'interès partidista d'un grup». Per això, ERC reclama que es recuperi l'esperit de consens de l'any passat.
Comunicat de la seccio local d'ERC a Vilafranca del Penedès.
10 de setembre, una marxa a recuperar.
L’any passat, la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya de Vilafranca va participar de forma entusiasta d’un moviment encapçalat per entitats de la vila que va fer seu el carrer per defensar els drets dels catalans. Enguany, malgrat les manifestacions de la plataforma organitzadora de no voler polititzar la marxa, aquesta celebració ha estat manipulada per dividir la unitat del poble de Catalunya envers l’interès partidista d’un grup que es considera l’únic autoritzat per parlar en nom de tothom. Per tant, critiquem aquesta manipulació que pretén el retorn de la lluita part idista que no avança ni porta enlloc, només perquè alguns o algunes necessiten ser protagonistes. Nosaltres apostem per recuperar l’esperit de consens d’aq uella primera manifestació, en la qual tan sols tenia cabuda el catalanisme, ent ès de la millor forma possible, en clau positiva, aquell catalanisme que tan sols es preocupa de fer país. És, precisament, el catalanisme que més por f a als intransigents, siguin d’on siguin. Diem NO a la divisió entre catalans . I demanem que es torni a recuperar l’esperit que l’any passat va fer sortir a la gent al carrer amb una sola veu: Visca Catalunya!
Secció Local d’ERC de Vilafranca. |
Mira també:
http://www.cupvila.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: ERC Vilafranca del Penedès
|
|
per vila |
25 set 2004
|
|
Catalanisme?? Vilafranca camina cap a la independència senyors i senyores d'ERC... i si els hi molesta que la marxa fos simple i clarament independentista si fiquen fulles. Que passa.. que si es així els del PSOE no venen? Quin greu que em sap!! BOTIFLERS!!! |
|
Re: ERC Vilafranca del Penedès
|
|
per wow |
25 set 2004
|
el k m'encantaria es k això fos el principi d'una serie "d'atacs" politics a la CUP, pq així voldria dir k la CUP tira endavant i molestant els k diuen ser els unics independentistes.
A vere si la CUP no defrauda i surt un partit minimament decent. |
|
Re: ERC Vilafranca del Penedès
|
|
per IND |
25 set 2004
|
|
La tasca de les CUP hem sembla positiva, pero alhora hem sembla raonable el que diu la secció local d'ERC a Vilafranca del Penedès. Ambdues fan una feina molt necessària, cadascuna des del seu espai i a la vegada complementant-se, creant una tensió crítica molt estimulant. |
|
Re: ERC Vilafranca del Penedès
|
|
per fac |
25 set 2004
|
Si algun dia deixeu de definir les CUP només en contraposició a allò que diu o fa ERC (com aquesta noticia, amb el tuf que el que ha penjat el post és el mateix/a que ha fet el primer comentari), les CUP podran anar força més endavant...
I si tots els problemes del país i de Vilafranca són aquests, ja podem desmuntar Indymedia, que hem guanyat! |
|
Re: ERC Vilafranca del Penedès
|
|
per IND |
25 set 2004
|
|
Tens tota la raó, ambdues tenen un lloc concret des d'on fan una tasca molt necessaria d'acord amb la seva forma d'entendre l'acció política i social. Es normal que hi hagi tensió crítica, és bo sempre que tal com dius no sigui en collonades. |
|
Re: ERC Vilafranca del Penedès
|
|
per vilafranquà |
25 set 2004
|
Sabeu quin és el problema? ERC si us hi fixeu, no acusa de res a ningú, ni tan sols diu que és això que tan creuen que va ser tan partidista.
Jo us ho explicaré, el que ha repatejat als d´ERC va ser que un poeta mallorquí els posés en el sac dels traïdors (i que quedi clar que aquest poeta no milita enlloc sino que és força llibertari) i l´altra gran desgràcia va ser que el manifest era obertament independentista i qualificava de poc ambiciós l´estatut que sortirà fins i tot comparat amb el de Núria.
Es queixen de que l´acte va ser massa independentista ells que s´autoanomenen independentistes? com es que ni CIU ni PSOE han tret cap comunicat al respecte, no serà que ERC ha fet la pataleta al veure que no pot controlar a la gent que surt al carrer?
Ara surten amb això perquè estan a l´equip de govern fent un treball penós i no es poden permetre que les iniciatives populars quedin al marge d´ells, la comissió per preparar la marxa de torxes estava oberta a tothom, si no van voler-hi assistir és problema seu però que despres no vagin fent el ploricó. |
|
Re: ERC Vilafranca del Penedès
|
|
per ulls |
26 set 2004
|
Manifest de la Segona Marxa de Torxes llegit pel periodista penedesenc Sergi Sol i Bros el passat 10 de setembre
- Prop de 700 persones van participar en la marxa amb torxes en motiu de la diada de l'onze de setembre
Bona nit a tothom, Benvinguts a la Segona Marxa amb Torxes del Penedès.
Avui ens retrobem en aquest espai, per segon any consecutiu amb voluntat de reivindicar un any més que som un poble, que ho volem seguir sent i que estem determinats a guanyar-nos un futur entre tots els pobles lliures del món.
Però la d’aquest any és una conjuntura històrica definida pels futurs canvis del marc jurÃdic i polÃtic. Ens anuncien una Constitució Europea i ens publiciten un nou Estatut reclamant l’opinió dels ciutadans, a través d’un autobús que arribava precisament aquesta setmana a Vilafranca. Mentrestant, al Penedès, vivim uns moments febles i molt frà gils pel que fa preservació dels nostres trets més caracterÃstics, la vinya, la cultura rural, el paisatge, els espais naturals, la pagesia i el dret dels nostres pagesos a tenir un futur digne. La poca i pobra planificació territorial de les nostres administracions està bescanviant espai agrari per polÃgons, infraestructures, bases de muntatge, estacions de regionals i altres ocupacions sempre sobre sòl agrari. Però aquÃ, ningú no pregunta res. Necessitem tot això, tot?
Però tornant a Europa. Es pot votar afirmativament una Constitució que ens oblida, que nega la nostra existència com a catalans, que no ens reconeix? Ens hem d’empassar la Constitució Europea a risc, si no, de ser titllats d’antieuropeistes? Em ve a la memòria una frase de Francesc Layret. Deia que quan els obrers feien vaga, la propaganda reaccionà ria els acusava de perjudicar l’economia, de ser uns agitadors i sobretot de ser uns ganduls que no volien pencar. Desagraïts cap a l’amo que els proporcionava un sou. Layret sempre recordava que quan els obrers feien vaga no és que no volguessin treballar sinó que volien treballar millor. Potser per això Layret va ser assassinat a la porta de casa quan s’interessava per la situació de dirigents cenetistes i de LluÃs Companys, que eren empresonats. Fets històrics a banda, passa tres quarts del mateix amb la Constitució europea que allò que deia Layret.
Els catalans sempre hem mirat cap a Europa, mentre que alguns s’obstinen a fer-ho cap a Madrid. No hem de demostrar res a ningú sobre la nostra condició de poble europeu i mediterrani per dret propi. En nom de no-res no es pot acceptar un instrument normatiu que no comença pel més elemental, reconèixer aquells que s’hi emparen. Com tenen la barra de vendre’ns la conyeta de la falta d’europeisme per desprestigiar aquells que mantenen actituds de dignitat tot i les miserables renúncies dels que pel camà s’hi han deixat bous i esquelles? No volem ser ciutadans de segona a Europa, volem ser-hi per dret propi, sense filtres espanyols. Som europeus perquè som catalans i aquesta és l’única condició nacional amb la qual podem ser a Europa. Consens i unitat dels partits polÃtics catalans semblen els missatges retòrics de moda d’aquests dies quan es parla del futur nou Estatut català i de la Constitució Europea, com si ens haguessin de fer empassar qualsevol cosa. Pactes de mÃnims per no arribar enlloc, pensant sempre què diran o deixaran de dir a Madrid, si això ens ho acceptaran o si això no.
Amb consens es va fer l’Estatut de 1979, el migrat Estatut de Sau, un Estatut ple de renúncies vergonyoses. Un Estatut que ha servit per allunyar els Països Catalans, per endormiscar durant molts anys les à nsies de llibertat nacional amb què s’havien amarat amplis sectors de la societat catalana i consolidar la supeditació de la hisenda catalana als capricis de Madrid. Amb aquest Estatut, que ara tant defensen els sectors més conservadors i espanyolistes, que sobtadament pateixen una febrada estatutà ria –exactament el mateix procés cronològic seguit per aquells que renegaven de la Constitució Espanyola i ara en són els més fervorosos defensors- no anem enlloc. Desitjar segones parts és apedaçar un instrument subordinat a una teranyina jurÃdica en què regna la Constitució que proclama als quatre vents, entre d’altres moltes coses, que l’Exèrcit és el garant de la sagrada unitat de la seva Espanya. El loquaç i clarivident Fraga Iribarne deia, no fa pas més d’un any, que si alguns desitjaven emprendre el camà de la sedició ja sabien a què s’haurien d’enfrontar. “Viva la Constitución de Españaâ€? va cridar entusiasta. Rotund com sempre. És clar que Fraga és autor d’una famosa frase en quà es vantava dels salvatges bombardejos de l’aviació franquista i feixista sobre la Barcelona republicana. A la capital catalana se l’ha de bombardejar cada cinquanta anys va proclamar l’insigne dirigent de la dreta espanyola i guardià de les essències pà tries. Per què obvien l’Estatut d’agost de 1931 quan parlen del nou Estatut? L’Estatut de Núria, explicava Francesc Macià , no era la culminació de les à nsies de llibertat dels catalans i per això, tot i ser molt més ambiciós que l’actual Estatut, proclamava en el preà mbul, d’entrada, el dret d’autodeterminació. La llengua catalana havia de ser l’única oficial perquè era la llengua pròpia. Els Països Catalans, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, eren l’à mbit nacional de referència i per això l’Estatut de Núria preveia una institució de govern comuna. El servei militar obligatori ja era considerat una xacra i s’havia d’abolir. Per això l’Estatut de Núria advocava per les relacions de pau i fraternitat de tots els pobles lliures de la PenÃnsula Ibèrica i del món. El 2 d’agost de 1931 es va convocar un referèndum per a què la població catalana votés l’Estatut. El resultat va ser una participació de prop del 80% de la població amb dret a vot (només els homes majors de 21 anys podien votar) i el suport a l’Estatut va ser massiu, prop del 97% dels votants ho van fer afirmativament. Les dones no tenien encara reconegut el dret de sufragi però van recollir més de 400.000 signatures de suport a l’Estatut de Núria. També és cert que l’Estatut va ser mutilat a Madrid i el que va entrar en vigor un any més tard era descafeïnat, després de passar pel sedà s de la dreta i l’esquerra espanyoles al Parlament espanyol. Aquell Estatut mutilat mai no va ser votat pel poble de Catalunya. Però malgrat tot va ser considerat un avanç per la classe dirigent catalana, que havia propiciat un canvi sense precedents. Però ells partien del no-res i van assumir tot el procés estatutari amb una clara vocació sobiranista i sense renúncies prèvies. Avui l’anomenat Pla Ibarretxe no fa més que imitar el que ja va plantejar i portar a la prà ctica Macià el 31. Els bascos no han inventat res de nou, s’emmirallen en el procés sobiranista de Macià mentre aquà ara en volen prescindir. I citant Euskal Herria, recordem que aquesta democrà cia espanyola és l’única d’Europa que tanca diaris, prohibeix partits i condemna a la mort civil bona part dels sectors socials més actius i compromesos amb la seva societat i el seu pa Ãs.
Avui encara no sabem quin serà el model de finançament. Com pot ser? No hi ha autonomia polÃtica sense autonomia financera. Haurem de seguir suportant una pretesa solidaritat que des de Mad rid administra els recursos de Catalunya? Això no és solidarita t, és simplement espoli. Algú ens hauria d’explicar com vol en fer una truita sense trencar els ous. I si no ens hi podem entendre, si a Espanya segueixen entestats a no reconeixe’ns c om a iguals, si no hi podem parlar en un pla d’igualtat només ens queda dir-lo s “Adéu, que marxem, que a reveure, definitivament adéu. Nosa ltres a mirar cap a la Mediterrà nia, cap a Europa i ells que s’ho f acin solets!! Aquella República va foragitar al Rei Alfons XIII per ò no va ser la gran panacea en què deleguessin tota la confiança els homes i don es que a Catalunya havien propiciat una aurèola de canvi i una i l·lusió popular com mai no s’havia conegut des d’aleshores. La Cons titució Republicana de novembre de 1931 condicionava poderosame nt l’autonomia de Catalunya, retallava la voluntat sobiranista que presidia l’anhel del poble català demostrat amb l’Es tatut de Núria. Però bé és cert que permetia somniar que un a ltre món era possible. El primer dels articles que encapçalav a aquella Constitució deia “Espanya és una República democrà tic a de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de lliber tat i de jus tÃciaâ€?. També en el preà mbul es podia llegir una declaració de principis ben eloqüent: “Espanya renuncia a la Guerra com instru ment de polÃtica nacionalâ€? o l’expressa renúncia a tenir una religió oficial o la proclamació dels colors roig, groc i morat de l’ense nya espanyola. Res a veure amb la Constitució monà rquica que te nim avui. Aquella Constitució era la d’una generació que estava p rotagonitzant un dels capÃtols més apassionants de la història moderna, un mom ent històric que deixaria bocabadats personatges com l’anglès Geor ges Orwell i tants d’altres que, allistats com a voluntaris en l es brigades internacionals, es desplacen a Catalunya per comba tre en una cruenta guerra contra el feixisme. Aixà ho explica a Homenatge a Catalunya quan el jove Orwell, captivat per l ’atmosfera revolucionà ria que es respira a Barcelona, creu haver arribat a l’única ciutat d’Europa en que realment manen els obrers.
“Sobretot, hi havia fe en la revolució i en el futur, el s entiment d’haver entrat bruscament en una era de llibertat i d’igu altat. Els éssers humans intentaven comportar-se com a éssers h umans i no com a dents de l’engranatge de la mà quina capitalist aâ€?. L’esperit pacÃfic de la Con stitució Republicana seria fet a bocinets pels que sà creien en la guerra com un instrument de polÃtica nacional. Aquells que el 18 de juliol de 1936 iniciarien el camà que conduiria a desbar atar el somni. Els catalans som una nació d’història Mediterrà nia i economia europea per dret propi. Però no ens empassarem qualsevol Europa. Volem una Europa millor, una Europa de pobles lliures on els cat alans hi siguem de fet i de dret. I el nostre futur tampoc n o pot passar per pidolar competències i esperar gracioses conce ssions de Madrid amb estatuts de mÃnims i consensos que són ve rgonyoses renúncies nacionals. Avui, com aleshores, quan aquest paÃs tenia dirigents de la talla de Francesc Macià , hem de prendre la iniciativa i ser agosarat s. Hem de ser amos del nostre destÃ, que tot està per fer i tot és possible, que ja va vaticinar Miquel Martà i Pol. Res no es tà perdut, hem de perseverar i apostar fort. Recordem aquella fr ase de LluÃs Companys, l’únic president electe que han as sassinat a Europa, quan proclamava “Tornarem a lluitar, torna rem a sofrir i tornarem a vèncerâ€?. Perquè és aixà de simple: si l luitem podem perdre però si no ho fem estem perduts!!
No hi ha cap més horitzó de futur que la sobirania. Que qui n Estatut d’automonia volem? L’autonomia que ens cal és la de Portugal. La nostra estació de destà ha de ser la independència, n omés amb la plena sobirania tenim garantit un futur entre tots els pobles lliures d’Europa i del món. |
|
Re: ERC Vilafranca del Penedès
|
per un amic
pbles ARROBA dignitat.com |
02 nov 2004
|
Aquets d'ERC canvien de camisa i s'els veu la pell.
Ja demanaven la supressió dels sindicats, i altres coses molt poc d'esquerres. Encara fan servir cotxe oficial pagat amb els impostos de tots nosaltres? Els catalans, com passa amb els danesos, els noruecs i els suecs, ja tenim Seguretat Social gratuita i universal pel fet d'estar empadronats ací?. Ara ens hem d'oblidar de les fosses comunes i perdre la memòria històrica? Em sembla més honest el nostre President, que almenys, mai no ha canviat de discurs... |
|
|
