|
|
|
Notícies :: laboral |
|
IZAR. Carta abierta a Zapatero. Firma y difunde
|
|
|
per Información Obrera |
24 set 2004
|
|
|
IZAR. Carta abierta a Zapatero. Firma y difunde
IZAR - Carta Abierta
El movimiento obrero al Presidente Zapatero
El día 12 de septiembre te entrevistaste con los compañeros del Comité de Empresa de Izar de Sestao, y te comprometiste con ellos a defender los Astilleros Públicos. El compañero Asporosa, presidente del comité de empresa de la Naval de Sestao, declaró el 19 de septiembre que «deberías hacer valer tu palabra». Es el sentir compartido por todos los trabajadores.
Para la mayoría de la población no hay necesidad más urgente que rechazar las exigencias de Bruselas de desmantelamiento del sector naval: una plantilla de 11.000, una industria auxiliar de más de 96.000, las familias de esos trabajadores, la supervivencia de zonas enteras. Una parte sustancial de los pueblos del Estado español está amenazada de amputación.
Desde las instituciones de la Unión Europea dictan el desguace del sector europeo de la construcción naval en interés exclusivo de las multinacionales norteamericanas. El Presidente de la SEPI, Sr. Martínez Robles, pretende ejecutar ese dictado pisoteando la voluntad y destruyendo el futuro de los pueblos del Estado español. Dice que no hay salida fuera de la supuesta legalidad de la Unión Europea.
Las exigencias de la Comisión Europea son inaceptables, y no deben ser aceptadas. El 18 de abril ordenaste –respetando las exigencias de la mayoría– la retirada de las tropas. Te enfrentaste a Bush y al Consejo de Ministros de la UE. Tuviste el apoyo de la inmensa mayoría de los pueblos del Estado español, de Europa y del mundo. Nadie se ha atrevido a cuestionar esa decisión.
Reconociste en Bilbao el día 12 que tienes el mandato de salvar los astilleros. ¿Qué significa esto? Significa salvar todos los centros de trabajo y todos los puestos de trabajo. Los de Izar dicen: ¡Zapatero, cumple!
En este momento difícil, las organizaciones que los trabajadores levantaron deben apoyar como un solo hombre, sin ninguna vacilación ni concesión, cualquier paso del Gobierno para mantener todos los centros de trabajo y todos los puestos de trabajo de Izar. Ningún trabajador comprendería que los sindicatos hiciesen otra cosa.
Repetimos, como el 18 de abril, tendrás el apoyo de millones y millones. Ya hoy decenas de ayuntamientos, instancias sindicales, cargos públicos e instancias del partido que diriges y de toda la izquierda te piden que mantengas Izar y todos sus puestos de trabajo.
Los trabajadores y los pueblos están con los de Izar. Es indispensable que tu gobierno y las organizaciones permitan que se realice la unidad para salvar los astilleros y el futuro de los pueblos de este país.
Adhesiones a esta carta:
Envianos los siguientes datos: Nombre y apellido, Organización, Dirección/e-mail. al correo: selio ARROBA infonegocio.com
Descargar hoja en pdf de recogida de firmas
Información Obrera. Desengaño, 12, 1º 3A. 28004 Madrid. Fax 91 683 55 25 |
This work is in the public domain |
|
Re: IZAR. Carta abierta a Zapatero. Firma y difunde
|
|
per via anticolonial activa |
26 set 2004
|
La lluita dels estibadors continua
Intenses mobilitzacions a tot l'estat contra la privatització de les drassanes públiques.
Durant les últimes setmanes intenses mobilitzacions s'han donat a Sevilla, Càdiz, Bilbo, Sestao, Ferrol, Sagunto i Cartagena, amb continues manifestacions de milers de persones, greus enfrontaments amb desenes de ferits greus, importants bloquejos de vies de ferrocarril i de trànsit, concentracions al davant de les seus del PSOE, cremes de contenidors i vies electriques, en un intent de parar la privatització de les drassanes que deixaria sense feina a milers de persones. Mentres tant, els treballadors de les drassanes continuen amb les manifestacions, iniciades desprès de coneixer el pla de la SEPI (Societat Estatal de participacions Industrials).
Primera gran prova del caràcter antiobrer de la política econòmica del nou govern del PSOE.
Malgrat que les drassanes d’Izar-Manises tenen càrrega de treball fins el 2006, els treballadors de la factoria van iniciar de nou mobilitzacions, el passat 8 de septembre, per protestar davant les pretensions de SEPI de segregar, privatitzar i tancar Izar. El pla de la SEPI preveu dividir el sector militar i civil de les drassanes públiques, i desmantellar o privatitzar el segon, emprenent un desmantellament del sector naval públic.
Els estibadors estan decidits a defensar el seu lloc de treball fins a les últimes conseqüencies. Amb
aquestes mobilitzacions també es pretén començar a concienciar a la ciudadanía de que s'ha de defendre les drassanes ja que és l'únic teixit industrial que ha sobreviscut a la reconversió de la ciutat. Els sindicats veuen necessari que les negociacions amb la SEPI es realitzin sota dues premises fonamentals: el manteniment dels estibadors al sector públic i la retirada dels plans de segregació de la construcció naval militar i civil. Els treballadors estan segurs que la viabilitat a llarga durada és possible "per la dinamització que el mercat experimentarà amb el "Plan Renove" (plan que surt des de la unió europea desprès de l'accident del "Prestige") que obliga als petroliers monocascs, vaixells pel transport de gas, vaixells pel projecte de les autopistas del mar o dragas per la neteja i recerca dels fons, a portar un doble casc.
Crisi? quina crisi?
Tot això té el seu origen al 1999 quan la Comissió Europea va decidir donar unes ajudes a l'estat espanyol sota unes condicions que el govern del Partit Popular va ometre, distribuint els diners sense tenir en compte totes aquestes. És per això que aquesta comissió va obrír uns expedients a l'estat espanyol l'any 2000, i que ara fa uns mesos van resoldre demanant la tornada de totes aquestes ajudes per part de l'estat. Pocs polítics diuen comprendre les movilitzacions, perque se'n recorden del que va passar durant els anys 80 amb la reconversió industrial que va tancar empreses com Euskalduna o Altos Hornos de Vizcaya, i veuen "en perill la seva supervivencia i el futur de les seves families". Hem de destacar que alguns dirigents sindicals no pretenen qüestionar que el futur laboral dels estibadors s'enmarqui dins dels plans militaristes de l'estat espanyol, donat que la solució del govern passa per finançar amb diners públics únicament la industria naval militar.
Les drassanes i la militarització del estat espanyol.
Per un costat, l'executiu del PP ja acariciaba la idea de "convertir Espanya, i a la seva industria naval i auxiliar, a la plataforma europea de les Forces Navals d'Estats Units, amb la consegüent càrrega de treball per Izar" (editorial de La Razón, 13/09/04). En el seu moment el PSOE va cualificar aquest projecte d'"especulació", tot i això no desestima que una bona part de la font del treball dels estibadors passi per ampliar la base de Rota, reparar vaixells de guerra dels EEUU i establir al territori els nous centres navals de l'OTAN. Cap destacar les declaracions del responsable del màxim òrgan sindical de Izar Ferrol, Ramiro González (CCOO), legitimant els plans militaristes de l'estat. El dirigent sindical va assegurar que "serà necessari un calendari ampli de mobilitzacions" ja que "només amb la indústria militar no es garanteix el futur del sector naval públic".
Contra-Infos 21/9/04 |
