|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
La Plataforma en Defensa de la Ribera d'Ebre és posiciona davant la contaminació del riu Ebre
|
|
|
per Mario Balagué |
21 set 2004
|
No només és la contaminació de l'Ebre i els transvasaments el que amenacen la Ribera d'Ebre. La permisivitat, i inoperativitat, dels polítics i els intents continus d'empresaris i multinacionals sense escrúpols volen destroçar un territori i a la seva gent!!!!!!!
NO N'HI HA DRET!!!!!!!!
VOLEM VIURE A LA TERRA I QUE NO ENS XAFEN CONTINUAMENT! |
Document aprovat en la reunió de la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Cultural, Històric i PaisatgÃstic de la Ribera d’Ebre del dia 20 de setembre de 2004.
Introducció:
La Plataforma de la Ribera d’Ebre ha optat per esperar abans d’opinar sobre la notÃcia coneguda de l’existència d’un informe que detallava i quantificava el contingut dels residus tòxics sòlids dipositats al pantà de Flix. La successió d’informacions que han anat sortint incorporant en les darreres dues setmanes noves dades i informacions ens ha possibilitat poder preparar millor el que volÃem dir.
Era molt important saber com s’enfocaria aquest problema per les diferents administracions que ens governen, que cal recordar, en el cas de Flix i de la Ribera d’Ebre han canviat de color polÃtic totes: Diversos ajuntaments com el propi de Flix, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, la Delegació de les Terres de l’Ebre, Generalitat i govern espanyol.
Per tant, hem entès que era oportú deixar-los dir i fer, amb l’esperança que s’abordés el problema real i les coses es fessin ja d’una forma diferent a la de les darreres dècades.
Ara, mitjançant aquest comunicat, i conscients que encara resten moltes dades per aclarir, la Plataforma de la Ribera d’Ebre constituïda per persones que habitem a la comarca i que no estem condicionats per ningú, volem lliurement aportar la nostra opinió que hem estructurat en els següents eixos:
1 · LA RESPONSABILITAT DELS IRRESPONSABLES
La contaminació al pantà , la legislació, el sentit comú, els coneixements cientÃfics i la negligència de l’administració.
La gravetat de la contaminació del pantà de Flix no comença pas el dia que la premsa informà del problema, sinó anys enrera quan una empresa amb capital multinacional, amb molts recursos econòmics, amb quadres tècnics dirigents preparats, amb ple coneixement de la legislació internacional mediambiental, decideix actuar al marge del respecte al medi ambient, sota l’aixopluc d’una administració que actuà com a tapadora d’aquestes agressions i feu la vista grossa davant el fet conegut que s’estaven (i de fet s’està encara) abocant residus tòxics contaminants al riu.
El buit legal que hi havia en matèria mediambiental durant el franquisme, no pot ser el justificant d’unes accions agressives amb el medi ambient. A les acaballes de la dictadura i en els anys immediatament posteriors a Europa existien ja moltes lleis mediambientals que, per lògica, el gestors de la planta quÃmica de Flix havien de conèixer i que pel que sembla van ignorar deliberadament perquè "cap" legislació els obligava.. En aquest sentit es pot fer esment de directives europees com la Directiva del Consejo 75/442/CEE, de 15 de julio de 1975, relativa a los residuos, la Directiva 76/464/CEE de 4 de mayo de 1976 relativa a la contaminación causada por determinadas sustancias peligrosas vertida en el medi acuático de la comunidad, la Directiva del Consejo 82/176/CEE, de 22 de marzo de 1982, relativa a los valores lÃmite y a los objetivos de calidad para los vertidos de mercurio del sector de la electrólisis de los cloruros alcalinos, la Directiva de 20 de marzo de 1978 (78/319 /CEE) relativa a los productos tóxicos y peligrosos, previendo la aplicación a los mismos de normas especiales sobre su recogida, transporte, tratamiento, almacenamiento y destino final.
Aquestes normes indiquen clarament que a nivell europeu existia ja una lÃnia legislativa industrial més respectuosa amb el medi ambient i amb la seguretat i salut de les persones, i es fa difÃcil d’entendre que els dirigents (que no els treballadors) de la planta quÃmica de Flix les ignoressin atès el nivell tècnic i cientÃfic dels gestors de l’empresa. Per això entenem que qualsevol argumentació que doni per suposat que l’empresa pot quedar exempta de responsabilitats perquè no estava regulada per una legislació que li reprimÃs les seves actuacions contaminants, no se sustenta de cap manera.
Veiem que diu el Tribunal de JustÃcia de les comunitats europees en la sentència de 25 de novembre de 1998. (Asunto C-214/96. Comisión contra Reino de España). Materia: VERTIDOS: Sustancias peligrosas. AGUAS: Vertidos. NORMAS COMUNITARIAS. Incumplimiento. …."El Gobierno español añade que, en el momento de la adhesión, el estado de la legislación española en materia de protección del medio ambiente no habÃa llegado al nivel de la normativa de la Comunidad Europea. Respecto a esta alegación relativa a las dificultades de orden interno, basta con remitirse a la reiterada jurisprudencia del Tribunal de Justicia según la cual un Estado miembro no puede alegar disposiciones, prácticas o situaciones de su ordenamiento jurÃdico interno para justificar el incumplimiento de las obligaciones y plazos establecidos por una Directiva (véanse, en particular, las sentencias de 6 de julio de 1995, Comisión/Grecia, C-259/94, Rec. p. I-1947, apartado 5, y de 12 de diciembre de 1996, Comisión/Alemania, C-298/95, Rec. p. I-6747, apartado 18). Por consiguiente, esta alegación del Gobierno español no puede ser acogida." En aquesta sentencia Espanya va ser condemnada.
L’empresa tenia coneixements de la legislació europea i havia de saber que el que feia estava mal fet, però ho feia precisament perquè "no hi havia prohibició", és a dir, utilitzaven Espanya com un paÃs on els polÃtics corruptes permeten destruïr sense miraments el medi natural, com encara actualment fan moltes multinacionals en països del tercer món. És en aquesta lÃnia com, durant anys, van actuar els responsables de la fà brica quÃmica de Flix: el riu era un recurs natural fonamental, però també un abocador magnÃfic. Cal remarcar que els testimonis de treballadors i ex-treballadors de la factoria són una font d’informació inestimable per trobar responsabilitats.
Més enllà de les responsabilitats que estrictament afectin a l’empresa, sembla com si es volgués deixar passar per alt, el grau de responsabilitat polÃtica que també hi ha al darrera de l’afer, si més no en alguns aspectes. És incomprensible, per exemple que després de 16 anys d’abocaments en el Racó de la Pubilla, sigui ara quan, des de la Generalitat, es demani un estudi d’impacte ambiental i proves analÃtiques. Caldria esbrinar què s’ha estat fent fins ara. Ens preguntem si existeix connivència polÃtica per tapar el que uns i altres han fet malament.
Manifestem la nostra sorpresa per la rapidesa amb que tant des de l’administració autonòmica com estatal s’està contÃnuament exonerant de qualsevol responsabilitat a una empresa, que en els darrers anys ha acumulat diversos afers mediambientals. Hi ha uns clars responsables de la contaminació, i els dirigents polÃtics i la classe judicial haurien de cercar mesures per a que no quedessin impunes. La legislació europea, la jurisprudència, la responsabilitat civil i sobretot el sentit comú ho deixa ben clar: Qui contamina paga.
Demanem:
Que l’empresa i molt especialment el seu President el Sr. Antoni Zabalza deixi de manipular i intoxicar amb afirmacions falses atribuïnt-se una innocència que no té.
Que actui d’ofici el Fiscal General de Medi Ambient de Catalunya. Felicitem la iniciativa del jutjat de Falset i del fiscal en cap de Tarragona de reprendre les diligències obertes pels vessaments del 2001.
Que es denuncïi qualsevol connivència polÃtica entre partits polÃtics per tapar-se uns als altres les seves responsabilitats de govern.
Que s’esbrini si al marge d’ERCROS hi ha hagut d’altres empreses que han fet abocaments al riu aprofitant les instal.lacions de la quÃmica de Flix.
2 - · LA FILOSOFIA DE "TRANQUILS, AQU� NO PASSA RES..."
La tranquilitat i el no hi ha perill, les dades reals, els antecedents i els periodistes.
Sota la voluntat de transmetre un missatge de tranquilitat, s’ha utilitzat, una vegada més el vell argument de "no patiu, no hi ha motius per l’alarma, tot està controlat". Ja el coneixÃem d’ara fa tres anys quan van morir milers i milers de peixos i encara ningú ha sabut o volgut explicar el per què. Per tant, aquesta situació de falsa tranquilitat que se’ns vol inculcar és totalment contradictòria davant la realitat més propera, i rebutgem totalment aquesta forma de paternalisme amb que es tracta a uns ciutadans que no mereixen aquest tracte infantil.
Cal afrontar la realitat amb veracitat i informar als ciutadans com persones madures que són i que viuen en un territori amb un vell i conegut problema que ara, i d’una vegada pe totes, cal sol.lucionar. Entenem que en el tractament del problema s’han reiterat els tòpics habituals, massa repetits a la Ribera d’Ebre, i que allunyats totalment de la realitat condemnen a la comarca a un futur més que dubtós. S’ha preferit reclamar calma, criticar les dades objectives i les comparatives, transmetre tranquilitat i ignorar responsabilitats abans que actuar enèrgicament sota el principi de qui contamina paga i en defensa d’un futur diferent.
Després que les investigacions cientÃfiques han determinat que entre els residus del pantà hi ha elevadÃssims nivells de contaminants que, sobrepassant la presa de Flix, han arribat, fins i tot, al Delta, entenem que és del tot necessari informar immediatament dels actuals permisos que l’empresa encara té per continuar abocant al riu. Aixà mateix i vist el descontrol existent al voltant dels residus sòlids que l’empresa quÃmica ha abocat al Racó la Pubilla de Flix, caldria que, si més no, preventivament, es deixessin de fer els esmentats abocaments sense que això suposi deturar la producció de planta quÃmica.
Ara s’ha arribat a un punt en el que de cap manera val allò que s’ha utilitzat tantes vegades de que com que no hi ha informació, no hi ha problema. Només la informació veraç permetrà a tots actuar amb consciència i determinació per trobar solucions. I aquÃ, tots els que vivim a prop del riu tenim el dret a conèixer la veritat.
En tot aquest procés la premsa hi està jugant un paper decisiu, tot fent arribar a la població aquella informació que no li arriba per via dels seus governants que, tot criticant la tasca informativa d’uns professionals, semblen més interessats en intentar controlar dades, apaivagar els à nims i justificar actuacions o inhibicions que no pas en anar a l’arrel del problema.
Ens resulta del tot incomprensible, fora de lloc, i de mal gust polÃtic, els comentaris que, tant el Conseller de Medi Ambient com el Delegat de Govern de les Terres de l’Ebre, van adreçar als professionals de la informació durant la roda de premsa i la posterior assemblea pública celebrada a Flix el dia 13 de setembre, tot acusant-los d’alarmistes. Més enllà dels interessos i de l’estil periodÃstic de cada mitjà , la informació que s’ha fet arribar a la ciutadania és del tot certa i preocupant.
Lamentem molt especialment les recents declaracions de l’alcalde de Flix que aquest diumenge ha arribat a dir que "tot ha estat un rebombori medià tic" i fins i tot ha afirmat "que el riu està ara igual de bé que fa 5 anys, que 10 que 20 que 30 anys enrera".
Si algun del nostres governants pensa que no passa res, haurà d’explicar molt bé perquè pretenen gastar-se 100 milions d’euros (18 mil milions de pessetes) en un problema que no existeix. Una quantitat que és molt més del que destina el govern català a totes les TTEE en un any. (A la Ribera d’Ebre ronden els 3 mil milions).
En canvi felicitem el comunicat de l’Associació d’Empresaris MarÃtims i Pesquers (EMPA) demanant mà xima transparència en la qualitat de les aigües. Ells millor que ningú saben que és millor aturar possibles problemes a casa abans que poguessin detectar-los a fora.
Manifestem que ja es hora que la classe polÃtica desterrés per sempre de les seves actuacions i del seu llenguatge la filosofia del "aquà no passa res, la situació està controlada. No hi ha informació, no hi ha problema." L’informe parla de perills reals i cal estar més alerta que mai davant les informacions facilitades pels cientÃfics, perquè, més enllà de la suposada voluntat dels dirigents polÃtics, només l’exigència persistent de la població, podran forçar la urgència de la solució. Els polÃtics ha de saber que amagar la informació al segle XXI és impossible.
Un poble callat és el millor aliat per la seva destrucció i és producte d’una forma de fer polÃtica que pel sud coneixem prou bé i que està basada en el favor, l’amiguisme, la por i el caciquisme. Va ser un error polÃtic no informar puntualment del que diuen els informes dels cientÃfics.
Demanem:
Que es tracti a la població amb maduresa i se’ns informi de la realitat. Felicitem a la comunitat cientÃfica i a la premsa per l’esforç que està fent en aquest sentit.
Que s’informi de les concessions d’abocament que actualment té l’empresa i de totes les dades de contaminació a l’abocador i al pantà de Flix.
Que amb carà cter d’urgència es doti una partida pressupostà ria especial per constituïr una Comissió d’Experts per treballar en la recerca de les millors solucions al problema.
Que tots els sectors econòmics exigeixin informació real a l’administració.
3 - · EL FUTUR: QUIN I EN MANS DE QU�?
El futur, el model de comarca, els nous passius ambientals i la reconversió necessà ria
Constatem una doble problemà tica. Una a curt termini: que la solució que s’adopti per als residus de Flix es faci en base a criteris exclusivament cientÃfics per evitar fer més mal al medi ambient. L’altre, a més llarg termini, és el del model de comarca que volem. Reiteradament hem dit que les agressions al riu en la comarca de la Ribera d’Ebre eren excessives. Malgrat això es continuen presentant projectes que insisteixen amb la mateixa lÃnia de NO desenvolupament sostenible de la nostra comarca.
La memòria i el mirar enrere ens fa recordar aquelles promeses d’un desenvolupament fonamentat en les centrals nuclears, però en mirar el present hem de denunciar i recordar que el polÃgon d’Ascó està gairebé buit. Hi ha instal·lacions que elles mateixes actuen com a repulsiu d’altres possibles vies de desenvolupament i això és molt més clar en comarques com la nostra, poc desenvolupades, on una instal·lació configura/determina una població o una comarca. Continuar per aquest camà és condemnar a la Ribera d’Ebre a un futur incert, però gens positiu. Denunciem que el terme progrés es un terme adulterat que cal redefinir afegint valors ara menyspreats.
Les circumstà ncies actuals s’haurien d’aprofitar per obrir una ferma reflexió entre els polÃtics i els ciutadans al voltant de quines han de ser les noves directrius socio-econòmiques d’una comarca que ja suporta una excessiva cà rrega de passius ambientals. Continuar amb el model actual, aferrant-se a qualsevol preu a la pervivència d’una quÃmica i a la gran producció energètica, és apostar per un sistema que en les darreres dècades s’ha manifestat clarament negatiu. La recessió demogrà fica, la pèrdua progressiva de llocs de treball (Ercros, n’és un exemple) i l’escassa implantació d’indústria aixà ho fan veure. Insistim que el polÃgon d’Ascó n’és una clara mostra.
En aquest sentit ens resulten del tot incomprensibles i inadmissibles dues actuacions previstes a la comarca a curt termini i que suposaran, en el cas de dur-se a terme, una greu afectació al medi ambient: el macroabocador de Tivissa, ubicat a poca distà ncia del riu Ebre i a sobre d’un important aqüÃfer, i el projecte de central tèrmica de Riba-roja d’Ebre, a la vora mateix del riu que obligaran a la comarca, en el cas de dur-se a terme, a mantenir-se en la monodependència econòmica.
Manifestem que coneguda la realitat de la contaminació a Flix, aquest episodi hauria de ser el punt de partida per establir arreu del territori uns nous models d’actuació humana i producció econòmica, que sota el respecte al medi ambient, afavorÃs la possibilitat de viure i treballar dignament en aquest territori. En aquest sentit cal cercar una solució definitiva a la monodependència de la quÃmica, en el cas de Flix en concret, i de la producció energètica, pel que fa a la comarca en general.
Els dirigents locals, comarcals i territorials haurien de ser els primers en exigir actuacions immediates per part dels ens governants superiors (Generalitat i Estat), que més enllà de la parauleria polÃtica de les bones intencions, es reflectÃs en actuacions concretes.
Demanem:
Una forta injecció de diner públic que pugui ajudar a obrir noves expectatives en els diferents sectors econòmics. Caldrà que les directrius de reconversió vinguin de la població i del teixit empresarial propi del nostre territori i no siguin imposades des de directrius emanades des de fora amb interessos més que dubtosos.
Que de cap manera es barregin els recursos destinats a la solució del problema de contaminació, que caldrà que aportin els responsables del fet, amb els recursos necessaris per reactivar la comarca.
Que es descarti definitivament afegir nous passius ambientals a la Ribera d’Ebre desestimant projectes actuals que poden representar nous problemes pel futur: El macroabocador de Tivissa, el projecte de central tèrmica de Riba-roja d’ebre, la proliferació indiscriminada de centrals eòliques ….....
4- · L’ESTRANY SENTIMENT D’UN POBLE
El poble de Flix i la dependència de "la fà brica"
No compartim en absolut la manera com la ciutadania s’ha assabentat de la notÃcia, ni la interrelació maliciosa que s’ha fet entre la neteja de l’embassament i el manteniment d’uns llocs de treball. Incomprensiblement, una acció del tot positiva com és la preservació d’un bé tant important com el riu, algú l’ha entès com un atac al futur de Flix, creant-se una incertesa laboral, no pas una alarma social, si més no en el cas de Flix. Si alguna circumstà ncia pot assegurar un futur no únicament per a Flix, sinó per a tot el territori, és precisament la preservació del riu.
Tal i com ha arribat la noticia a la comarca i especialment a Flix hauria de fer reflexionar seriosament als representants polÃtics sobre la nul.la utilitat d’amagar "les informacions dolentes".
És cert que l’economia de Flix ha estat lligada els últims 100 anys a una indústria quÃmica, "la fà brica". Però la història de Flix data de molts segles abans i el seu futur no s’hauria de sustentar només en allò que li pugui passar a una empresa. En les darreres dècades s’ha continuat lligant el futur de Flix exclusivament al futur de "la fà brica". S’ha estat molt poc creatiu en aquest terreny i s’ha deixat perdre l’oportunitat, per part dels polÃtics del territori, de reclamar als governs una reconversió económica-social de la Ribera d’Ebre i especialment de Flix que anés més enllà d’ERCROS i la producció energètica.
Relacionar Flix i Erkimia com una sola cosa és una idea que no s’ha sabut o volgut deslligar i que és fruit encara d’aquella visió social paternalista de protecció a l’obrer que aplicaven els dirigents alemanys des de les primeries de segle i de la que encara en queda alguna reminiscència. Però cal tenir present també que l’actual ERCROS, en les darreres dècades ha aplicat, amb el vist i plau sindical, diversos plans de viabilitat que han suposat una pèrdua progressiva de llocs de treball (700 al 1990, 400 al 1993 i 300 i escaig actualment) i que en alguns casos han suposat un tracte humiliant per als jubilats, perquè l’empresa no ha complert amb els sues compromisos. En aquest context tampoc no es pot obviar que actualment hi ha en marxa una nova reestructuració laboral que deixarà la planta en poc més de 250 treballadors. (La fà brica va arribar a tenir-ne més de 1500).
S’ha d’explicar també a la població de Flix que Ercros ha inaugurat aquest estiu, al Juny, una planta de fabricació de fosfat bicà lcic a Escombreres (Cartagena) amb una inversió de 12 milions d’euros a la vegada que a Flix despatxava 93 treballadors. I cal recordar que l’empresa sap que al 2007 ha d’haver canviat el seu sistema de fabricació mitjançant l’utilització de mercuri.
En tots aquests dies ha estat lamentable veure al president d’ERCROS Sr. Antoni Zabalza exculpant ell mateix a l’empresa dient que tot ho havien fet molt bé. Algunes coses sÃ, però d’altres costaran més de 100 milions d’euros, diuen, i això ho ha de pagar qui ho ha provocat. Li recordem que avui ERCROS està sota sospita d’haver comès un dels mals ecològics més importants d’Europa en el S.XX.
Manifestem que qui coneix la realitat social de Flix sap que, al marge del residus tòxics, la fà brica també ha deixat, al llarg dels anys, un pesat llast en la mentalitat econòmica i social dels habitats de la vila. A Flix la majoria de la gent no sap, no se li ha ensenyat, no ha pogut o no ha volgut aprendre que una cosa és el poble i l’altra la fà brica. La fà brica és només una part del poble, com ho són la barca, els carrers, les institucions, les botigues... i per damunt de tot les terres, el riu i les persones. Hi ha, com és lògic, interrelacions, però no hi pot haver ni submissió, ni vassallatge.
Si la fà brica és la responsable d’algun fet, és només ella, i no tots els flixencs ni els treballadors, qui n’ha d’assumir les conseqüències. No oblidem que l’activitat humana i econòmica de la Ribera d’Ebre no l’han possibilitat ni la quÃmica ni les nuclears, sinó l’Ebre com a font de recursos naturals, un riu a qui ja ha arribat el moment de curar-li les seves ferides. És el riu qui ens ha fet i el que marcarà el nostre futur.
Demanem:
Que des dels à mbits polÃtics i també educatius es faci un exercici de pedagogia vers la població. Cal fer veure també que el respecte mediambiental és una qüestió priorità ria.
Que hi hagi des de les administracions, un compromÃs polÃtic vers al poble de Flix i de tots els treballadors de l’empresa quÃmica de garantir la seva capacitat econòmica mes enllà del futur de la fà brica d’Ercros.
5.- EL RIU ÉS UN TOT I FLIX LA PUNTA DE L’ICEBERG
Salvar el riu és quelcom més que evitar transvasaments
Ens satisfà plenament la voluntat d’adoptar mesures per descontaminar el pantà . Amb tot, la solució de la creació d’una "Comissió Tècnica" per abordar aquest tema, desprès de la nefasta experiència de la comissió creada amb motiu de la construcció del macroabocador de Tivissa se’ns presenta com la fórmula mà gica de perdre el temps. No volem una "Comissió de PolÃtics". Reclamem una comissió formada única i exclusivament per cientÃfics i tècnics entesos en les matèries que concerneixen a la contaminació del pantà i que, sense cap tipus de pressió polÃtica ni econòmica, treballin amb l’objectiu de fer unes recomanacions urgents d’actuacions a l’administració.
Arreglar el desperfecte mediambiental de Flix és només una de els qüestions pendents. El riu és un tot i no únicament està malalt a Flix, hi ha d’altres parts del seu cos seriosament afectades. Si volem que es faci realitat el lema de "Lo riu és vida" cal eliminar no solament qualsevol acció transvasista, sinó també totes aquelles actuacions humanes (industrials, ramaderes, agrÃcoles, esportives...) que al llarg de tot el seu curs , per una gestió dolenta, posin en perill el seu frà gil ecosistema. Els problemes del riu comencen a Reinosa.
Manifestem que la contaminació del pantà de Flix posa en evidència, una vegada més, que la qüestió mediambiental al riu Ebre ha estat deixada de banda durant molts anys i que l’únic que ha primat ha estat l’obtenció de beneficis d’uns pocs al preu que fos. L’economia de les Terres de l’Ebre, l’agricultura, el turisme, les industries agroalimentà ries, la pesca i en general l’imatge de les nostres comarques pot quedar afectada i tots hem de ser conscients del problema per actuar units per trobar les solucions adients.
Cal eliminar definitivament les amenaces de transvasament i totes les actuacions que hores d’ara estan deteriorant el riu. Continuar per la lÃnia d’esgotar els recursos naturals ens portarà a problemes cada vegada pitjors.
Demanem:
Que, sota els auspicis i dictà mens de la comunitat cientÃfica, i sense cap tipus d’ingerències polÃtiques ni econòmiques, s’iniciés un procés de recuperació de tot l’Ebre, alliberant-lo de totes les cà rregues tòxiques que arrossega i que l’han convertit en una autèntica claveguera. Resulta incomprensible com encara es continuen fent abocaments de productes com el DDT a Montsó. Avui els responsables de que això psasi són els governants actuals
Que la Generalitat reclami les competències necessà ries sobre l’Ebre Català per garantir el seu bon estat i actui coordinadament amb la CHE per exigir el mateix des de Reinosa fins al Delta. S’ha d’aclarir d’una vegada per totes de qui són les competencies.
Reclamem al Sr. José Luis Alonso Gajón president de la CHE, com a mà xim responsable de la Conca Hidrogrà fica de l’Ebre actui responsablement en la preservació del riu i dictamini segons els principis de sostenibilitat i del que diu la Directiva d’aigües de la CE en casos com el del MACROABOCADOR DE TIVISSA.
6.EL RIU ÉS UN MALALT...., PERÒ… I LES PERSONES?
La utilització de termes confusos, de noms enganyosos i la salut.
La CE defineix "contaminació en medis aquà tics" aixÃ: "Vessament de substà ncies o d’energia efectuat per l’home al medi aquà tic, directa o indirectament, que tingui consequències que puguin posar en perill la salut humana, perjudicar els recursos vius i el sistema ecològic aquà tic, causar danys als llocs d’esbarjo o ocasionar molèsties per altres utilitzacions legÃtimes".
El mercuri és un metall pesat catalogat com un dels elements més contaminants. Per si sol és poc perillós, però els seus compostos ho són molt. Ja l’any 76, la CEE va aprovar la Directiva relativa a la contaminació causada per determinades substà ncies perilloses vessades a medis aquà tics. El mercuri era un d’ells.
Els perills del mercuri per la salut de les persones és sobradament conegut en tota la comunitat cientÃfica des dels anys 60 arrel de la contaminació per mercuri produïda a la Badia de Minamata al Japó. La causa era el mercuri però en la forma de metilmercuri. El metilmercuri es el resultat de l’acció de microorganismes sobre el mercuri en un mitjà aquà tic. Tots els cientÃfics i tècnics que treballen amb mercuri coneixen aquest procés quÃmic des d’aquells anys.
Després de 20 anys de lluita de la població pels seus drets, la sentència del cas de Minamata el 1973 feta pel Tribunal del Districte de Kumamoto va fallar a favor de les famÃlies i diu "…. Que Chisso Comporation havia faltat a la seva obligació de cerciorar-se de la seguretat dels seus mètodes de fabricació mitjançant investigacions i estudis i a la seva obligació de prendre mesures preventives al haver-se posat en dubte la seva seguretat". El tribunal va concloure dient " …. No es pot permetre que una planta industrial abusi del seu entorn i funcioni a costa de les vides i la salut de les persones".
Ercros de cap manera pot al.legar desconeixement dels efectes sobre la salut del mercuri i d’altres components que utilitza com ara la fosforita. Com diu el CSIC en un estudi sobre la contaminació a la ria de Huelva: "Desde el inicio de las primeras aplicaciones asociadas al uso de la radioactividad se puso de manifiesto la toxicidad de las radiaciones. Debido a ello, rapidament se planteó la necesidad de conocer los efectos que la radiación induce sobre los medios materiales y de forma especial sobre los tejidos de los organismos vivos".
La directiva de la CEE 82/176/CEE relativa als valors lÃmit i als objectius de qualitat pels vessaments de mercuri del sector de l’electròlisi dels clorurs alcalins diu textualment: "La finalitat dels citats objectius de qualitat han de ser l’eliminació de la contaminació per mercuri de les diferents zones del medi aquà tic que puguessin estar afectades per abocaments carregats per mercuri procedents del sector de l’electròlisi dels clorurs alcalins". ERCROS de cap manera pot dir que desconeixia aquesta directiva a Europa l’any 1982 ni els seus efectes sobre la salut.
Manifestem:
Al cap i a la fi, el que cal assolir és la qualitat de vida per totes les persones tot garantint la seva salut. Hem de fer menció especial a tots els treballadors de la planta de Flix. Les radiacions, els gasos i els liquids els afecten directament més que a ningú.
L’informe sobre el pantà de Flix parla de greus contaminants que en determinades condicions poden entrar en la cadena alimentà ria i afectar les persones. Si això no ha estat aixà tots plegats ens n’haurem d’alegrar, però a la vegada és la nostra obligació deixar a les generacions futures un riu lliure de riscos i un territori digne per viure sense més ensurts.
Els polÃtics han d’admetre que en res beneficia l’imatge de les nostres comarques les informacions a mitges o l’ocultació dels fets, com tampoc la utilització de frases i paraules que desvirtuen la veritat. La radioactivitat natural és molt perillosa per molt que es digui "natural" .Tal i com ha explicat Joan Grimalt coautor de l’estudi, "… los residuos debÃan de tratarse como residuos radiactivos por el Consejo de Seguridad Nuclear. La radioactividad de origen natural o artificial es la misma, tiene los mismos efectos perjudiciales.".
Demanem:
Que es consideri com a objectiu principal la salut de les persones en general i dels treballadors en particular.
Que es considerin les repercussions econòmiques al conjunt de sectors socials i econòmics de les TTEE.
Que se’ns informi de quines substà ncies concretes s’han detectat i en quines quantitats. Especialment s’ha d’espicificar de quins compostos del mercuri parlem.
Què s’actui en origen analitzant curosament aigües, sòls, productes, etc amb valentia, abans que se’ns acusi com a ocultadors de problemes o d’irresponsables per part dels destinataris dels nostres serveis o productes.
Que des de l’à mbit cientÃfic es faci un estudi de l’impacte que sobre la salut de les persones hagi pogut tenir o tindrà en el futur les accions contaminants de l’empresa quÃmica.
-----------------------------------
Els nostres recursos naturals, l’aigua, el vent, el nostre patrimoni cultural i paisatgÃstic pels que apostem són valors econòmics bà sics que ens cal utilitzar adientment. Integrar la industria amb l’agricultura de qualitat, amb el turisme que desitja pau i cultura i amb tot plegat amb uns serveis ben preparats. Això configura un model de futur en que el nostre territori té moltes possibilitats de ser dins de Catalunya.
La societat del coneixement, en la que les noves tecnologies de la comunicació ens apropen al món, en un futur en el que la societat de l’oci reinventa el concepte de qualitat de vida i quan la felicitat i salut de les persones es situa en l’eix de la discussió, la Plataforma per la Defensa de la Ribera d’Ebre estem convençuts que els nostres recursos ens permetran estar presents adientment en la societat del segle XXI. És i ha de ser un esforç de tots.
Declaració de la Plataforma per la Defensa de la Ribera d’Ebre arran del coneixement de l’informe sobre la contaminació al Pantà de Flix.
Miravet a 20 de setembre de 2004
Directiva del Consejo 75/442/CEE, de 15 de julio de 1975, relativa a los residuos (con las modificaciones de la Directiva del Consejo 91/156/CEE, de 18 de marzo de 1991). DOCE 194/L, de 27-07-75. DOCE 78/L, de 26-03-91.
Directiva 76/464/CEE del Consejo, de 4 de mayo de 1976, relativa a la contaminación causada por determinadas sustancias peligrosas vertidas en el medio acuático de la Comunidad.
Modificada por las medidas siguientes:
Directiva 90/656/CEE del Consejo, de 4 de diciembre de 1990.
Directiva 91/692/CEE del Consejo, de 23 de diciembre de 1991.
TRIBUNAL DE JUSTICIA DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS. Sentencia de 25 de noviembre de 1998. (Asunto C-214/96. Comisión contra Reino de España).
Materia: VERTIDOS: Sustancias peligrosas. AGUAS: Vertidos. NORMAS COMUNITARIAS: Incumplimiento.
Directiva 80/836/EURATOM, del Consejo, de 15 de julio de 1980, por la que se modifican las Directivas que establecen las normas básicas relativas a la protección sanitaria de la población y los trabajadores contra los peligros que resultan de las radiaciones ionizantes.
Directiva del Consejo 82/176/CEE, de 22 de marzo de 1982, relativa a los valores lÃmite y a los objetivos de calidad para los vertidos de mercurio del sector de la electrólisis de los cloruros alcalinos. DOCE 81/L, de 27-03-81.
Directiva 91/689/CEE del Consejo, de 12 de diciembre de 1991, relativa a los residuos peligrosos. DOCE 377/L, de 31-12-91.
Directiva 96/29/EURATOM, de 13 de mayo de 1996, del Consejo, por la que se establecen las normas básicas relativas a la protección sanitaria de los trabajadores y de la población contra los riesgos que resultan de las radiaciones ionizantes.
Directiva 96/61/CE del Consejo, de 24 de septiembre de 1996, relativa a la prevención y al control integrados de la contaminación.
Junio de 1990 Directiva 90/3I3/CEE sobre libertad de acceso a la información en materia de medio ambiente. Ley 38/1995 sobre el Derecho de Acceso a la Información en materia de Medio Ambiente.
REAL DECRETO 783/2001, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento sobre protección sanitaria contra radiaciones ionizantes. BOE núm. 178, de 26 de julio.
Convenio de Estocolmo sobre contaminantes orgánicos persistentes de 22 de mayo de 2001.
Pagines web en les que trobar informació sobre el tema:
http://www.ecosur.net/Desastres%20Ambientales/desastres_ambientales_III.
http://www.icsf.net/jsp/publication/samudra/pdf/spanish/issue_35/art09.p
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001651.htm
http://www.consumaseguridad.com/web/es/investigacion/2003/10/07/8670.php
http://www.belt.es/noticias/2003/diciembre/30/ddt.htm
http://www.ecoloxistesasturies.org/Temas/Mercurio/Legislacion/PNUMA/estr
http://www.chisso.co.jp/english/index.html
http://www.csic.es
http://www.navarro.cl/ambiente/Contaminaci%F3ndemercurio.htm
http://www.ercros.es/
http://www.anaporc.com/noticias/noticia01072004.htm
http://www.apc.es/varios/boletin.asp?idnot=000337
http://www.mma.es/
http://www.chebro.es/
http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
http://mediambient.gencat.net/cat/estudi_flix.jsp |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La Plataforma en Defensa de la Ribera d'Ebre és posiciona davant la contaminació del riu Ebre
|
|
per Morenc |
21 set 2004
|
|
Des de La Ribera d'Ebre tot el meu suport al document presentat per la plataforma.Ja n'hi ha prou de mentides i de merda a la comarca com perque encara vulguin obrir el macroabocador de Tivissa el mes d'octubre. |
|
|
