|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : guerra |
|
La base de Bétera dirigirà la força d’acció rà pida de l’OTAN
|
|
|
per bases fora |
16 set 2004
|
|
Malgrat l’oposició de gran part de la població de Bétera i les mobilitzacions contra la guerra el govern espanyol dona suport a l’estratègia militar atlantista. La missió principal és la intervenció en operacions “antiterroristes� |
Redacció · València
En mig de la turmentosa guerra de guerrilles i l’ocupació d’Iraq i Afganistan, a només sis mesos de l’atemptat de l’11M, l’OTAN ha decidit que la base valenciana de Bétera acollixca el comandament de la força d’intervenció rà pida.
El quarter de Bétera és un dels sis que es van rotant semestralment la direcció de l’anomenada Força de Resposta (NRF). Les caracterÃstiques d’aquest cos li permet a l’organització atlà ntica disposar d’una estructura multinacional amb capacitat de ser desplegada i utilitzada en operacions internacionals. Les principals tasques que li són asignades “la defensa col·lectiva, la gestió de crisi i imposició del manteniment de la pau, suport a operacions contra el terrorisme, crisis humanità ries, operacions d’embargament i respostes rà pidesâ€?. La polèmica base, situada a menys de 20 quilòmetres de València, s’està preparant amb més de 200 oficials de diversos països per tal de dissenyar els exercicis “Allied Action 05â€? que es realitzaran en maig del 2005 a Saragossa. Segons explica el tinent general José Javier Arregui Asta, cap del quarter de Bétera i de la Força de Maniobra (FMA), “cal tindre en compte que aquest quarter haurà d’estar llest per desplegar-se en cinc dies en qualsevol punt del món i sobreviure de manera autònoma durant trenta. A més, haurà de demostrar la seua capacitat per mobilitzar fins a 9000 soldats de distints països d’Europaâ€?. La composició dels efectius comptarà amb uns 8.000 militars de diversos quarters espanyols i de 2.000 estrangers. Arregui descriu a la NRF com a “una força tecnològicament avançada i fà cilment desplegable en qualsevol punt del planetaâ€?.
Antimilitaristes
La base militar no s’ha lliurat de la polèmica, ans al contrari, sinó que ha estat acompanyada de nombroses protestes i mobilitzacions exigint el seu desmantellament. A banda de les crÃtiques antimilitaristes es sumen les advertències respecte “a les greus conseqüències que pot suposar la militarització de la comarca de l’Horta i sobre el perill que suposa convertir als valencians en escuts humans de l’OTAN en mig de l’escalada bélica dels Estats Unitsâ€?. De fet, en el 2003 el Ple de l’ajuntament va aprovar una moció per demanar la retirada de la candidatura del poble com a quarter de l’OTAN. Però el portaveu de Defensa del parlament va considerar la moció “com no vinculant per al ministeri de Defensaâ€? Les últimes protestes van consistir en “inspeccions civils per trobar armes de destrucció massivaâ€? que van acabar amb l’accés a les instal·lacions per part de desenes d’activistes contra la base.
www.inspecciociutadana.com |
This work is in the public domain |
