|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Vist per sentència un altre judici a Terrassa
|
|
per S.A.T.
Correu-e: sat ARROBA terrassa.vil (no verificat!) |
14 set 2004
|
|
VALORACIÓ DEL JUDICI CONTRA DOS JOVES DE TERRASSA ACUSATS D’ULTRATGE A ESPANYA, ATEMPTAT, LESIONS I DESORDRES |
Aquest dimecres passat, 8 de setembre del 2004, es va realitzar al Jutjat Penal n.2 de Terrassa un judici contra dos joves terrassencs. Aquests dos nois estaven acusats dels delictes d’ultratge a Espanya, atemptat a l’autoritat, dos delictes de lesions i desordres. Per tots aquests delictes el fiscal demanava tres anys i sis mesos de presó per cadascun dels joves acusats.
Els fets es remuntaven a la Festa Major de Terrassa del 2002, quan una cercavila d’unes trenta persones que recorria els carrers de Terrassa demanant la retirada de les banderes espanyola i europea del balcó de l’ajuntament va ser durament reprimida per agents de la policia municipal quan aquesta cercavila es va aturar davant de l’ajuntament i amb un pal va intentar despenjar la bandera espanyola. Aquesta cà rrega de la policia va provocar set persones ferides i la dissolució de la cercavila, sense que es produÃs cap identificació ni cap detenció.
Mesos més tard dos joves van ser acusats pels jutjats de terrassa arrel d’una denúncia de la policia municipal on aquesta reconeixia els dos joves com a les persones que van agredir a la policia i van intentar arrencar la bandera espanyola. Es dona la “estranya casualitat� que aquestes dues persones han estat i són membres actius dels moviments socials de la vila, sobretot en l’okupació, lluita contra el camp de golf, moviment anti-repressiu,... i han donat la cara públicament en nombroses rodes de premsa, xerrades,... i a més ja havien estat detinguts o identificats per la policia en altres ocasions.
El judici, estrictament parlant, va començar una setmana abans del 8 de setembre amb la declaració d’un dels quatre policies municipals que no podia assistir el dia del judici. Aquest policia, que era el que feia la reclamació econòmica més elevada per les lesions, només va reconèixer que es trobava els dia dels fets al porxo de l’ajuntament, però que ell no reconeixia cap dels dos joves acusats com a participants de la cercavila i encara menys com a persones que van agredir a la policia ni intentar arrancar la bandera. Davant d’aquesta declaració les defenses dels acusats li van preguntar per quin motiu havia denunciat als dos joves i el policia va respondre que li havien passat els noms escrits en un paper, però que no recordava qui li havia passat el paper. En acabar la seva declaració va renunciar a la seva reclamació econòmica.
El dimecres a les deu del matà estaven citats a judici les persones acusades, els policies i els testimonis. El judici va començar a quarts d’onze, primer van declarar els joves, els quals van afirmar que no es trobaven davant de l’ajuntament sinó a la festa major alternativa organitzada pels col•lectius i associacions de la ciutat. Que un participava dels actes i l’altre era membre de l’organització. Després van declarar els policies un per un, i per sorpresa de les defenses, tots van declarar que si bé havien vist els dos joves participar de la cercavila, no els reconeixien com a autors de l’agressió als policies ni com a persones que intentessin arrancar la bandera. Tampoc a les fotografies dels incidents els policies van reconèixer cap dels dos joves. Després va declarar un perit en relació amb els desperfectes de la bandera i aquest va dir que no havia ni vist la bandera que tan sols es va limitar a comprovar que la factura fos correcte. Finalment van declarar els testimonis de la defensa els quals van afirmar que es trobaven amb els acusats a l’hora dels fets a les festes alternatives. Per acabar el fiscal va mantenir els cà rrecs contra els dos joves tot i que havia quedat demostrat que no hi tenien res a veure. Per l’altra part la defensa va demanar la lliure absolució. El judici va quedar vist per sentència i en un mÃnim de quinze dies la notificaran.
Durant la realització del judici es va concentrar més de cinquanta persones per donar suport als joves acusats.
Des de S.A.T. (Solidaritat Anti-repressiva de Terrassa) no podem fer una valoració positiva d’aquest judici, ja que es tractava d’un judici polÃtic. Un judici el qual pretenia castigar tant a les persones acusades com al conjunt dels moviments socials i la dissidència polÃtica a Terrassa.
De la mateixa manera que els acusats van declarar de bon principi que ells no hi van tenir res a veure, S.A.T. també va denunciar la persecució polÃtica i l’assetjament judicial que patien tant les persones represaliades com el conjunt dels moviments socials. I aixà s’ha posat de manifest al judici, en cap moment es va demostrar la participació del joves als fets concrets dels quals se’ls acusa, per tant, només ens resta esperar que arribi la sentència absolutòria, com fa dos anys que reclamem.
D’aquesta manera s’evidencia la veritable intenció d’aquest i de la resta de judicis polÃtics, que no és altra que la de fer atemorir la resta de persones perquè no intentin fer el mateix i no protestin; castigar, desprestigiar i criminalitzar a les persones concretes i als col•lectius als quals pertanyen; i fer gastar energia en defensar-se de la repressió per tal de restar força en la lluita per millorar la societat i denunciar les injustÃcies que genera el sistema capitalista en el qual vivim.
Agraïm la solidaritat rebuda tant abans, com durant i després del judici.
Un petó i una abraçada revolucionà ria desde Terrassa per tothom.
Per molts judicis que fagin NO ENS FARAN CREURE
FINS A LA VICTÃ’RIA SEMPRE!!!! |
This work is in the public domain |
|
Re: Vist per sentència un altre judici a Terrassa
|
|
per Isabel Clara-Simó |
14 set 2004
|
Publicat al diari AVUI el 13.09.2004)
DE FIL DE VINT
BANDERES
Isabel-Clara Simó
L'any 2002, durant la festa major de Terrassa, hi va haver una cercavila perquè al balcó de l'Ajuntament no hi hagués la bandera espanyola; aleshores, unes persones van despenjar-ne la bandera espanyola; aleshores hi hagué una càrrega policial, en la qual van resultar ferits lleus set participants en la cercavila i dos agents municipals. Doncs bé, ara hi ha hagut un judici contra dos joves que es veu que no hi tenien res a veure, i que la policia considera culpables d'antuvi perquè pertanyen a grups alternatius. El curiós del cas és que els acusen d'haver comès ultratges a Espanya, atemptar contra l'autoritat, lesionar dos agents municipals i ocasionar desordre públic, pels quals delictes el fiscal demana tres anys i dos mesos de presó. Les barbaritats acumulades en aquest cas són tantes que hom es pregunta fins a quin extrem havia arribat el prepotent partit amb majoria absoluta al Parlament espanyol. Que hom baixi una bandera d'un balcó em sembla qualsevol cosa excepte un ultratge, i si hi ha hagut lesions, més n'han rebut els participants en la cercavila. La cirereta és que l'Ajuntament reclama que li paguin la bandera espanyola, que va tenir algun estrip. Tot plegat, una bona sarsuela.
Això de les banderes té captivada molta gent. El rerefons militar és evident i les pel·lícules que hem vist en què el noi plantava la bandera dels bons en el castell enemic ens han condicionat. Després hi ha els qui volen unes banderes tan grans que es vegin de tot arreu, com el senyor Trillo, i també hi ha els esforçats clandestins que posen banderes en països totalitaris. Ara, en aquesta Diada que acabem de passar, hi ha hagut veus de l'espanyolisme més ranci que reclamaven la presència de la bandera espanyola a tot arreu. A veure: ¿no és el moment adequat el dia 12 d'Octubre? ¿No és l'Onze de Setembre la Diada de Catalunya? Els qui quan no veuen la bandera espanyola ensumen un ultratge estan carregats de complexos i d'un autoritarisme casolà, casernari, decimonònic. En les festes, la gent que porti la bandera que vulgui, i en les celebracions polítiques, la que pertoqui. ¿No és fàcil d'entendre? ¿Quin paper fa la bandera espanyola en un acte que recorda la guerra contra Espanya? Quan la gent fa el que vol tot esdevé més fàcil. Com en aquesta Diada, en què, exceptuant Barcelona, gairebé enlloc no ha onejat altra bandera que la catalana. Lògic, no? |
