|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
La batalla de València
|
|
|
per L...)A |
13 set 2004
|
|
|
La batalla de València
Ã?ngel López GarcÃa-Molins és és catedrà tic de Teoria dels Llenguatges de la Universitat de València.
Fa poc més d'un quart de segle va haver aquà una batalla de la qual les joves generacions no solen tenir sinó una idea vaga. Una batalla, diu? Però, què era, cosa de les falles, com uns jocs florals o alguna cosa aixÃ? No, no, va ser una batalla de debò, amb insults, agressions, mutilats, atemptats terroristes i -només per miracle- cap mort. Ah, ja, les manis de quan la caiguda del franquisme; en resum, les batalles de l'avi. Que no, que la cosa anava sobre el valencià , sobre els sÃmbols i sobre la llengua. Afortunadament els nostres joves no acaben d'entendre'l. És veritat que les solucions a les quals es va arribar no van satisfer a cap de les dues parts, que s'ha gastat molt diners en organismes culturals inútils i menys del degut a potenciar el que es va acordar salvaguardar, però, en conjunt, cap dir que podrÃem estar molt pitjor. No obstant això, aquella va ser una batalla centrÃpeta, l'episodi central d'una veritable guerra civil.
La qual ara se'ns ve damunt és altra batalla de València, una batalla centrÃfuga. Com deien els professors de llatà del Batxillerat -permetin-me aquesta pedanteria de filòleg- "pugna Valentiae" pot ser genitiu objectiu o subjectiu, és a dir, pot significar la batalla per prendre València o la batalla que emprèn València: l'actual batalla de València és una batalla que devem lliurar els valencians, és genitiu subjectiu. Contra qui? Aquà està el curiós: contra ningú en particular, però el segur és que si no ens movem, sortirem derrotats. S'està replantejant la qüestió territorial espanyola i tot sembla indicar que als valencians podrien donar-nos-la altra vegada amb formatge.
A les proves em remeto: quan es va redactar la Constitució de 1978 es va arbitrar un procediment perquè certes comunitats arribessin a majors cotes d'autonomia. A posteriori es va dir que es tractava de les comunitats "històriques". No obstant això, com és evident que el regne d'Astúries o el d'Aragó, per posar només dos exemples, són més històrics que alguna de les comunitats beneficià ries del text constitucional, la veritat és que les quals van guanyar van ser les comunitats bilingües i les quals van perdre -amb la notable excepció d'Andalusia, la qual va saber esmenar l'erro-, les altres. I nosaltres, per ventura no som bilingües? Serà que com caminà vem discutint si el del valencià eren xurres o merines, els pares de la pà tria no es van assabentar.
Sembla una ximpleria, però no ho és. Com a conseqüència d'un repartiment injust i desequilibrat del pastÃs, uns altres tenen autopistes i nosaltres, tan tot just, uns altres tenen AVE i el nostre és una mera promesa, uns altres han tingut Expo o OlimpÃades i nosaltres ens hem quedat a dues veles (a tres, si prefereixen, pel de la copeta d´Amèrica), uns altres han monopolitzat la instal·lació de multinacionals i la creació de milers de llocs de treball i nosaltres hem seguit de postal turÃstica del Llevant feliç. No, no és una broma, és una estafa. La conseqüència de l'estèril batalla centrÃpeta de València de fa vint-i-cinc anys és que en aquest perÃode hem viscut pitjor que els nostres veïns, que els nostres impostos no ens han servit per a gairebé gens i que els nostres fills han tingut i tenen moltes menys possibilitats per a obrir-se un avenir. El passat ja no té remei i aquells dels nostres avatpasats que per acció o omissió van ser responsables del desastre han passat ja a la història valenciana de la infà mia. Però el futur sà pot enfrontar-se. La pregunta és si els lÃders polÃtics actuals van a fer omisió altra vegada dels nostres drets i van a picar els nostres interessos.
Un, que tendeix a ser benpensat, creu que el fet que el ministre d'Administracions públiques del Govern central sigui paisà nostre representa una garantia. També creu que la recent reestructuració del Govern valencià no només obeeix a les raons non sanctas que parlen els comentaristes, sinó també al desig de col·locar en la gestió del model territorial a qui ja va dur qüestions semblants en el Senat. Però podria equivocar-me. Podria ser que al primer ho haguessin posat al capdavant del marró perquè uns altres gaudien de major predicament en això del tarannà () i que al segon ho hagin encallat en una espècie de dic sec mentre aixeca la tempesta de la lluita fratricida del partit de la dreta. Anava a dir que ells, els uns i els altres, l'hi perden, però no és tota la veritat. Els quals ens ho perdem som nosaltres i per a València seria un veritable desastre.
Que per què? Perquè entre el pla Ibarretxe, que amenaça des del nord, el tripartitt, que amaga des del nordest, la negativa estratègica del partit popular a tocar ni una lÃnia de la Constitució i la perillosa indefinició del partit socialista sobre el que cal fer, amb lÃders territorials que es contradiuen contÃnuament, el panorama no pot ser més ombrÃvol. És ombrÃvol per a tots, per descomptat, però ja se sap com se sol resoldre aquesta classe de coses: amb un boc expiatori. Com les autodenominades autonomies històriques no poden acceptar el del cafè per a tots -incloses, al que sembla, Ceuta i Melilla: érem pocs i va parir l'à via!- i, per descomptat, és improbable que aconsegueixin tot el que demanen, l'única manera de mantenir el statu quo és rebaixar les pretensions dels intermedis. Entre els quals estem nosaltres. Aixà que seguirem sense fons, sense infraestructures i sense empreses pioneres. El que el repartiment del pastÃs sembla prefigurar per als valencians és més del que ja som. El paradÃs de les vacances dels espanyols mitjanament acomodats, una alternativa a la República Dominicana, a Cuba o al Yucatà n, però sense haver de pujar-se a l'avió. I igual que aquests països, repeteixo, sense fons, sense infraestructures i sense empreses pioneres. Total, per a servir combinats no fan mancada.
Mal assumpte. Mentre la pròxima batalla de València s'està preparant, aquà ningú sembla adonar-se del que s'aveïna. Els partits polÃtics segueixen amb les seves disputes de sempre. La societat, endormiscada, segueix creient allò que som la millor terreta del món (serà del d'ultratomba, dic jo). Quant als intel·lectuals que van participar activament en la batalla de fa un quart de segle, no saben o no contesten, sens dubte perquè van ser fets callar hà bilment, amb l'afalac, amb el xantatge, amb la marginació o amb la simple compra. Això els veterans, que les joves generacions, a les quals se'ls va dir que el que importa és l´aldea global i que això dels pobles és una antigualla, ni tan sols l'hi plantegen. Tornant al llatÃ: vae victis! |
Mira també:
http://www.e-valencia.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=5793&mode=thread&order=0&thold=0
|
This work is in the public domain |
|
Re: La batalla de València
|
|
per Miguel |
13 set 2004
|
Esta campaña la volveremos a ganar nosotros.
Valencia siempre española
Som valencians y espanyols. Però no catalans.
Viva España 2000 |
|
Re: La batalla de València
|
|
per Vdn |
13 set 2004
|
|
Ja veurem... |
|
Re: La batalla de València
|
|
per Mary Moon |
13 set 2004
|
aixo ja ho vorem, tu espera que ens mobilitzem, durant aquesto 25 anys encar que mal s´ensenyat valencià a tots el xiquets i a tos se´ls ha explicat amb clretat i amb proves l´unitat de la llengua, ja vorem quanta gent us fa cas analfabets.
Unitat atifeixista |
|
Re: La batalla de València
|
|
per % |
14 set 2004
|
a ver si esta vez conseguís convocar a más de treinta, zombis
las prostitutas no cuentan
los nacionales tampoco |
|
Re: La batalla de València
|
|
per anrko |
14 set 2004
|
|
caca2ooo,sois todos unos fachas |
