|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
La Copa Amèrica dispara l’especulació urbanÃstica
|
|
|
per Guillem Carreras. València. |
10 set 2004
|
|
Mai s'havia produït una ofensiva urbanística tan forta i generalitzada al País Valencià. Els darrers dies s'han presentat un conjunt de projectes que afecten més de 70 milions de metres quadrats. |
|
La Copa Amèrica dispara l’especulació urbanÃstica
http://www.lavanc.com
Mai s'havia produït una ofensiva urbanÃstica tan forta i generalitzada al PaÃs Valencià . Els darrers dies s'han presentat un conjunt de projectes que afecten més de 70 milions de metres quadrats.
Guillem Carreras. València.
Amb aigua de l’Ebre o sense, el PaÃs Valencià està encaminat a convertir-se en la nova Califòrnia europea, un objectiu esperonat per la Generalitat valenciana però del qual, malgrat les crÃtiques de la ministra de Medi Ambient al model turÃstic valencià , tampoc en són al·liens 10 ajuntaments controlats pels socialistes.
Els projectes que s’han aprovat durant els darrers mesos -o estan en vies d’aconseguir-ho- contemplen l’edificacio de noves urbanitzacions, blocs d’edificis, complexes hotelers i espais esportius i d’oci que ocuparan més de 70 milions de metres quadrats. Mai s’havia produït en tan poc de temps una ofensiva urbanÃstica generalitzada tan forta al PaÃs Valencià , ni tan se vol durant el desenvolupisme franquista o amb l’arribada de l’euro.
Els casos més flagrants són els de Cullera, El Puig, Elx i la Diputació de Castelló. El president d’aquesta institució, el qüestionat Carlos Fabra, està aprofitant-se de la treva interna al PP per enllestir el seu projecte de construir ni més ni menys que 35 milions de metres quadrats entre Cabanes i Orpesa al voltant del parc temà tic Mundo Ilusión, una reedició de la fallida Terra MÃtica de Zaplana que, com aquesta, pretén beneficiar els empresaris de la construcció locals, especialment l’amic personal de Fabra i promotor de Marina d’Or, Jesús Ger.
A Cullera l’Institut València de la Vivenda (IVVSA), que dirigeix el popular FermÃn Doménech, pretén promoure la construcció -a una zona de 600.000 m2 on el mateix Doménech va tindre interessos urbanÃstics- de 33 torres d’entre 15 i 25 alçades, juntament amb altres dos edificis de 42 plantes a primera lÃnea de la platja que allotjaran dos hotels.
L’alcalde socialista d’El Puig, Juan Francisco GarcÃa Félix, va enviar fa dues setmanes a la conselleria de Territori i Habitatge el projecte de construïr 14.600 xal·lets en 8 milions de m2. A aquesta quantitat caldria sumar-ne la requalificació, el 31 de gener de l’any passat, de 4 milions, també a la costa, per construir un camp de golf envoltat d’habitatges de luxe. GarcÃa va haver de declarar la setmana passada a un jutjat de Massamagrell acusat per un empresari local de prevaricar concedint les llicències. La població d’aquesta petita vila de 7.500 habitants podria passar a tenir-ne 80.000 en menys de deu anys i convertir-se en la punta de llança de la Ruta Blava, el vell projecte de l’excap del Consell socialista Joan Lerma, recollit i ampliat per Zaplana, d’edificar tota la zona litoral que hi ha entre València i Sagunt.
L’ajuntament d’Elx, dirigit per Diego Macià , del PSPV-PSOE, prepara una revisió del seu Plà General de Ordenament Urbà (PGOU) que duplicarà el casc urbà i permetrà construir 19.000 habitatges en nou milions i mig de m2, la qual cosa suposarà una injecció de més de 60.000 habitants.
Per la seua banda, PenÃscola pretén construir 4 milions de m2 i podria absorbir 100.000 nous veïns si s’aproven tots els projectes que s’han presentat a l’Ajuntament. Borriana projecta edificar tres milions i mig de m2, Moncofa dos. Canet de Berenguer, controlada per EU i en plena expansió urbanÃstica des de fa 8 anys, té preparats 2.000 habitages nous per als propers anys. La llista s’extén a quasi la totalitat dels municipis valencians, i d’executar-se tots els projectes aprovats i en fase d’adjudicació les platges valencianes es trobarien saturades de ciment.
>> Més encara
Les previsions amb què treballa la Generalitat valenciana són encara més devastadores. Rafael Blasco, el perenne conseller de Territori i Habitatge, calcula que en una dècada s’edificaran 600.000 habitatges nous al PaÃs Valencià . Segons un informe de la seua conselleria, des de 1990 els grans municipis costaners han edificat mig milió habitatges, urbanitzant-se en 15 anys 320 milions de m2. De continuar-se la destrucció del territori alenada pel PP, les expectatives per al proper decenni són encara majors. El mateix Blasco s’ha encarregat d’insistir en què dels 470 quilòmetres que té la costa valenciana, només en restaran protegits 170. L’Executiu valencià prepara reformar la Llei d’Ordenament del Territori (LOT) i la llei valenciana del sól per disposar del marc legal necessari que puga permetre i regular l’especulació urbanìstica que ve.
>> PHN bis
La paralització del transvasament de l’Ebre resta lluny d’haver impedit la construcció massiva a terres valencianes. No són poques les veus ecologistes que es lamenten que el pla alternatiu presentat per la ministra Narbona només soluciona una part del problema, la referida al futur de l’Ebre, però deixa en l’aire el debat sobre la utilització i racionalització de l’aigua i permet amb vies alternatives com les desalinitzadores -igualment contaminants-, que la sét d’aigua del sector urbanÃstic siga satisfeta.
La federació andalusa d’Ecologistes en Accció ha posat el dit en la nafra criticant el programa d’Actuacions per la Gestió i Utilització de l’Aigua (AGUA) perquè "no qüestiona la demanda actual ni planteja que l’autèntica solució al problema és l’estalvi i la planificació territorial". Malgrat la paralització del transvasament de l’Ebre, la construcció disposa al PaÃs Valencià de les previsions d’aigua necessà ries per aprofitar-se de les expectatives generades per la Copa Amèrica 2007.
>> Estancament del model de “sol i platja�
La carrera per fer-se d’or a base de taulells i ciment contrasta amb el mal trà ngol que travessa actualment el sector turÃstic valencià , que amenaça amb una fallida del model turÃstic de sol i platja que va quallar durant el mandat d’Eduardo Zaplana. El creixement dels feliços anys 90 s’ha estancat aquesta temporada en un magre increment del 0,8 per cent per al conjunt del territori. Un turisme que creix menys i que perd qualitat a marxes forçades: durant els primers 6 mesos de 2004 32.511 turistes europeus menys que l’any passat han arribat a les costes valencianes, afectant sobretot el litoral alacantÃ, menys depenent del turisme espanyol, que ha vist com les visites totals a les seues platges han disminuït durant juliol 7,42 punts respecte el 2003.
En el cas emblemà tic de Benidorm (que absorbeix el 80 per cent dels visitants a les comarques alacantines), l’ocupació hotelera no ha pujat del 90 per cent, la pitjor en deu anys. Dos dels principals touroperadors europeus, l’alemanya TUI i l’anglesa Thomson, han reduït el seu negoci a la Costa Blanca en comparació amb anys anteriors. El litoral alacantà s’ha massificat i ha vist reduïda la seua qualitat, existint ofertes semblants però més barates a altres indrets europeus com Grècia.
Tota aquesta situació té el seu reflexe en l’augment de l’atur, que durant l’estiu, amb 5.292 desocupats més, ha pujat un 1,51%. Massa taulell per tant poc turista. |
Mira també:
http://www.lavanc.com
http://www.nuncamas.net/
|
This work is in the public domain |
