|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : ecologia : laboral : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Judici al Banc Mundial i al *BID pel seu Deute Ecològic
|
|
|
per greenwar |
13 ago 2004
|
|
Veredicte Del Tribunal Per La Sobirania Alimentària. Judici al Banc Mundial (*BM) i al Banc *Interamericano de Desenvolupament (*BID) pel seu deute social i ecològica en l'agricultura amb els pobles dels països d'Amèrica llatina |
*Ecoportal.*net
El Tribunal per la Sobirania Alimentà ria i Judici al Banc Mundial i al Banc *Interamericano de Desenvolupament pel seu deute social i ecològica en l'agricultura amb els pobles i països d'Amèrica llatina, convocat pels moviments socials, principalment indÃgenes i camperols, nacionals i del continent, i per diverses xarxes i organitzacions vinculades amb la problemà tica agrÃcola, el deute extern i deutes socials i ecològiques, es va reunir el dia 27 de juliol del 2004, a Quito, Equador, com part de l'I Fòrum Social de les *Américas.
Aquest Tribunal va tenir lloc amb l'objectiu de jutjar la responsabilitat del Banc Mundial i del *BID com part dels actors fonamentals en la promoció i finançament de les tecnologies agrÃcoles de la cridada "Revolució Verda" i de la *Agro-Biotecnologia, aixà com del procés de concentració de terres en poques mans, per a afavorir les necessitats corporatives i de comerç dels països del Nord, generant greus impactes socials, ambientals, culturals i econòmics que constitueixen un immens deute social i ecològica amb els països i pobles d'Amèrica Llatina.
Aquest és un Tribunal ètic-polÃtic, no una cort judicial, no obstant això, respecta una argumentació i documentació rigoroses, recolzat en la diversitat de les tradicions jurÃdiques i ètiques. A partir d'una Acusació basada en un ampli material documentat i de testimoniatges presentats per homes i dones de pobles d'Amèrica Llatina, els Jutges, com representants de la societat de diferents països, van arribar al següent VEREDICTE:
CONSIDERANT:
Que el *BM i el *BID, des de fa mig segle, a través d'incidir en les polÃtiques agrÃcoles i proveir finançament, han vingut promovent el model d'agricultura de la Revolució Verda i en els últims anys de la *Agro-Biotecnologia, basat en monocultius, ús de *agrotóxicos i industrialització de l'agricultura, aguditzant-la pobresa en el camp i destruint els ecosistemes agrÃcoles i silvestres de la regió.
Que aquestes polÃtiques i finançament serveixen a un projecte global, coronat per l'Organització Mundial de Comerç i els tractats de lliure comerç regionals i bilaterals, que responen a interessos de les corporacions transnacionals de llavors, *agrotóxicos i biotecnologia.
Que aquest model agrÃcola, impulsat pel *BM i el *BID, introdueix a petits agricultors a models industrials i això els duu a l'endeutament, fallida i a abandonar les seves terres.
Que el model *agroexportador que aquests bancs financen, és un model a gran escala i que ha donat com resultat la concentració de la terra, la despulla de les terres de pobles indÃgenes i comunitats camperoles i la migració interna i externa.
Que en diversos països, les polÃtiques d'ajustament estructural defensades pel banc Mundial i el *BID han estimulat la privatització de terres públiques i comunità ries, a més de la privatització de les aigües i selves.
Que la promoció agressiva de les polÃtiques d'ajustament estructural i de desenvolupament rural del *BM i el *BID afavoreix la intensificació agrÃcola i la producció orientada a l'exportació a costa de l'agricultura de menor escala i baixos *insumos externs, sent això la principal barrera a l'adopció significativa del maneig integrat de plagues amb bases ecològiques o l'adopció de prà ctiques *agroecológicas.
Que a pesar que, des de la dècada dels 80, grups de la societat civil i comunitats han exigit al *BM que suspengui el finançament de *plaguicidas i promogui alternatives ecològicament sanes i socialment justes, les seves polÃtiques han significat el major ús de *agrotóxicos i per punt major exposició als *plaguicidas quÃmics que generen impactes en la salut, problemes de desequilibri ambiental i pèrdua de biodiversitat.
Que entre1988 i 1995 el Banc va finançar més d'O$S 250 milions en vendes de *plaguicidas i que entre 1993 i 1995 tots els contractes signats van ser directament cessions a les majors companyies de *plaguicidas a França, Alemanya, Regne Unit, Estats Units i Japó, mentre els agricultors participants en aquests projectes van veure afectada la seva salut i l'estabilitat ecològica dels seus sistemes de producció per usar més *plaguicidas; el Banc va reconèixer que només 1% dels projectes aplicats va tenir una avaluació ambiental completa.
Que existeix suficient informació publica que acredita que els *plaguicidas usats a través dels projectes finançats per aquests Bancs, són nocius per a la salut humana, per la seva caracterÃstica *toxica, pels seus efectes *cancerigenos, *teratogénicos sobre el sistema nerviós, *neurológico i *reproductivo d'aquesta i de les futures generacions. Aquests *plaguicidas ja han estat catalogats per l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (*EPA) i l'Institut d'Investigacions sobre el Cà ncer (*IARC), aixà com per la Unió Europea, com d'extremadament perillosos. El *BM i el *BID són responsables de la deterioració de la salut i els pobles i dels ecosistemes perquè, a pesar de conèixer els seus efectes, segueix promovent-los i finançant la seva difusió i venda.
Que el Banc Mundial dóna suport l'establiment d'activitats nocives per a l'ambient i les comunitats locals en moltes activitats *extractivas a Amèrica Llatina com per exemple el cultiu de gambeta a Amèrica Sud i Central que produeix destrucció i contaminació de *manglares, el que torna inviable la pesca *artesanal, posant en risc la sobirania alimentà ria dels pobles costaners.
Que el Banc Mundial i el *BID han imposat totes aquestes polÃtiques en molts casos de connivència amb els Governs de l'Amèrica Llatina. Aquests Bancs pressionen als governs a través d'amenaces econòmiques, relacionades amb el pagament del deute financer, perquè aquests no puguin canviar les seves polÃtiques. Els Governs són llavors còmplices d'aquestes polÃtiques i deuen explicar perquè la segueixen aplicant sense avaluar els seus efectes. A més, el *BM i el *BID sostenen que realitzen processos de consulta, però són mecanismes manipulats amb actors que no tenen real representació de la societat civil.
Que moltes investigacions independents indiquen que els projectes del Banc Mundial i del *BID no han estat reeixits, presentant problemes econòmics, socials i ambientals. No obstant això, romanen com part estratègica d'un *megaproyecto que busca garantir les bases per a l'expansió del *neoliberalismo.
Que el Banc Mundial té com part a organitzacions com la Corporació Financera Internacional (*IFC), de capitals privats, que inverteix en activitats nocives a l'ambient i a la societat en diversos països.
Que el projecte del Banc Mundial es contraposa a les propostes i lluites històriques dels moviments socials rurals per una reforma agrà ria à mplia, profunda i justa.
Que el Banc Mundial i el *BID no respecten els convenis internacionals, sobre ambient, treball, drets humans i drets dels pobles, especialment, dels pobles indÃgenes.
Que el Banc Mundial i el *BID han *desnaturalizado el carà cter multilateral de la seva organització i responen unidimensionalment als interessos *hegemónicos de les grans potències i de les grans corporacions multinacionals.
Que tots els projectes i crèdits del Banc Mundial i del *BID, amb els seus impactes socials, ambientals, culturals i econòmics generen un immens deute social i ecològica de les institucions financeres internacionals amb els països i pobles d'Amèrica Llatina.
Que el deute ecològic i social incorreguda per aquests bancs excedeix enormement al deute extern atribuïda als nostres països.
Per tot els CONSIDERANTS exposats davant el Tribunal per la Sobirania Alimentà ria, per unanimitat, els Jutges dicten la següent SENTÈNCIA:
Declarar al Banc Mundial i al Banc *Interamericano de Desenvolupament responsables dels crims socials i ambientals producte dels seus programes i polÃtiques exposades en l'acusació.
Ordenar al *BM i al *BID indemnitzar amb justÃcia a les vÃctimes d'aquests programes i crèdits
Obligar al *BM i al *BID la immediata restauració dels ecosistemes afectats pels seus projectes.
Ordenar el rescabalament als pobles indÃgenes i camperols pel deute en l'agricultura, el mateix que deu ser aplicat als projectes de reforma agrà ria i transformació de l'agricultura, proposades des de les organitzacions socials, indÃgenes i camperoles.
Ordenar que es retirin i parin immediatament aquests programes i crèdits que incrementen els deutes socials i ecològiques.
Obligar al *BM i el *BID no seguir fomentat ni finançant l'ús de *agrotóxicos, ni monocultius transgènics que han demostrat alts impactes socials i ambientals i que han posat en risc la sobirania alimentà ria dels pobles.
Els jutges fan les següents exigències als Governs d'Amèrica Llatina:
Exigir als governs d'Amèrica Llatina que es declari prioritat la sobirania alimentà ria dels pobles i la defensa de les seves fonts de sustento basada en produccions *agroecológicas locals i de mercat intern.
Exigir als Governs que es declari a Amèrica Llatina Lliure de Transgènics.
Exigir als governs d'Amèrica Llatina generar condicions dignes per als pobles indÃgenes i comunitats camperoles sobre la base del desenvolupament local d'enfortiment de comunitats solidà ries, basades en la producció LOCAL, d'aliments SANS, NETS i ACCESSIBLES per a tots els pobles.
Finalment, el Tribunal declara als pobles i països d'Amèrica Llatina CREDITORS DEL DEUTE SOCIAL I ECOLÒGICA i al *BM i al *BID DEUTORS.
I disposa l'execució d'aquesta sentència.
Dau a Quito, Equador, el 27 de juliol, 2004.
Pels Jutges:
Adolfo Pérez *Esquivel, Argentina
Premi *Nóbel de la Pau.
Segueixen les signatures dels Jutges en el Veredicte del Tribunal per la Sobirania Alimentà ria i el Judici al *BM i al *BID pel seu deute social i ecològica amb els pobles i països d'Amèrica Llatina.
José Augusto Pà dua, Brasil
Aliança dels Pobles del Sud Creditors de Deute Ecològic.
MarÃa Elena Fregues, Xile
Coordinadora de *Rapal a Amèrica Llatina.
*Nemesia *Achacollo, BolÃvia
Federació de Dones Camperoles *Bartolina *Siza.
*Cléa *Carpi dóna Rocha,
Presidenta del Tribunal
Juan Pablo Muñoz
Secretari del Tribunal
Segueixen signatures de representants d'organitzacions que se sumen al VEREDICTE TRIBUNAL PER LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA: JUDICI AL *BM I AL *BID PEL SEU DEUTE SOCIAL I ECOLÒGICA EN L'AGRICULTURA AMB ELS POBLES I PA�SOS D'AMÈRICA LLATINA, realitzat a Quito, Equador, el 27 de juliol del 2004 en el marc de l'I FÒRUM SOCIAL DE LES *AMÉRICAS. |
This work is in the public domain |
