|
|
Notícies :: globalització neoliberal : guerra |
Eleccions a EEUU: Qualsevol menys Bush.(Naomi Klein) [Català /Castellano]
|
|
per L...)A |
02 ago 2004
|
|
Eleccions a EEUU: Qualsevol menys Bush
Naomi Klein
La Jornada
L'autora crida als estadunidenses a votar per John Kerry, "no perquè vagi a ser distint, sinó perquè en la majoria de les à rees clau –L'Iraq, la "guerra contra les drogues", Israel/Palestina, el lliure comerç, els impostos empresarials– serà igual de dolent. La principal diferència serà que Kerry semblarà "intel·ligent, entenimentat i meravellosament avorrit". "Els lÃders innocus que declamen llocs comuns liberals mentre retallen el sistema de benestar i privatitzen el planeta ens empenyen a identificar millor aquests sistemes i a construir moviments prou à gils i intel·ligents per a enfrontar-los", assegura
El mes passat, de sense ganes em vaig unir al campament Qualsevol menys Bush. Va ser el “Bush en la Caixa� el que em va convèncer, un regal que el meu germà li va donar al meu pare en el seu natalici 66. Bush en la Caixa és un Bush de cartró amb una sèrie de frases que se li poden adherir perquè digui les bushades de sempre: “Està (sic) els nostres nens aprenent?�, “Em malsubestimaren�, de venda en Wal-Mart i fet a Malà sia.
No obstant això, Bush en la Caixa em va omplir de tristesa. No perquè el president sigui ximple, sinó perquè ens fa a nosaltres ximples. No em prenguin a mal: el meu germà és un noi excepcionalment brillant, encapçala un centre d'investigació que publica documents sobre els errors de l'extracció de recursos orientada a l'exportació i els falsos estalvis de les retallades al sistema de benestar social.
Però Bush en la Caixa resumeix el nivell d'anà lisi que prové de l'esquerra aquests dies: la Casa Blanca va ser segrestada per una dubtosa colla de fanà tics que estan bojos o estúpids o ambdós coses. Vota per Kerry i fes que el paÃs torni al seny.
Però els fanà tics en la Casa Blanca de Bush no estan ni bojos ni estúpids ni particularment dubtosos. En vegada, obertament serveixen amb tossuda eficà cia als interessos de les empreses que els van dur al lloc. El seu atreviment no prové del fet que siguin un nou tipus de fanà tics, sinó que la vella raça es troba en un nou clima polÃtic sense restriccions.
Sabem això, però la combinació d'ignorà ncia, devoció i arrogà ncia de Bush provoca en els progressistes una mica que podria ser com una Ceguesa Bush. Quan arriba, provoca que perdem de vista tot el que sabem sobre polÃtica, economia i història, i que ens enfoquem exclusivament en les curioses personalitats de la gent en la Casa Blanca. Altres efectes secundaris inclouen emocionar-se amb els diagnòstics dels psicòlegs de la pervertida relació amb el seu pare i les bones vendes de la “goma de mastegar Bush per a ximplesâ€?.
Aquesta bogeria deu acabar, i la manera més rà pida que ocorri és votant per John Kerry, no perquè vagi a ser distint, sinó perquè en la majoria de les à rees clau –L'Iraq, la “guerra contra les drogues�, Israel/Palestina, el lliure comerç, els impostos empresarials– serà igual de dolent.
La principal diferència serà que mentre Kerry porta a terme aquestes polÃtiques brutals semblarà intel·ligent, entenimentat i meravellosament avorrit. Per això em vaig unir al campament Qualsevol menys Bush: només amb un avorrit com Kerry en el cim podrem finalment posar fi a l'acte de patologitzar la presidència i podrem enfocar-nos de nou en els assumptes importants.
Clar, la majoria dels progressistes ja pertanyen al campament Qualsevol menys Bush, convençuts que ara no és moment d'assenyalar les similituds entre els dos partits controlats per empreses. No estic d'acord: necessitem enfrontar aquestes decebedores similituds i després preguntar-nos si tenim una millor oportunitat de lluitar contra l'agenda empresarial impulsada per Kerry o per Bush.
Desapareix la il·lusió
No guardo cap il·lusió que l'esquerra tingui “accés� a la Casa Blanca Kerry/Edwards. Però val la pena recordar que va anar sota la gestió de Bill Clinton que els moviments progressistes en l'Oest van començar a fixar la nostra atenció de nou en els sistemes: la globalització empresarial, fins el capitalisme i el colonialisme. Comencem a entendre a l'imperi modern no com assumpte d'una sola nació, sense importar el poderosa que sigui, sinó com un sistema global d'Estats, institucions internacionals i empreses entrellaçades, una mica que va permetre la construcció de xarxes globals de resposta, des del Fòrum Social Mundial fins Indymedia.
Els lÃders innocus que declamen llocs comuns liberals mentre retallen el sistema de benestar i privatitzen el planeta ens empenyen a identificar millor aquests sistemes i a construir moviments prou à gils i intel·ligents per a enfrontar-los. Amb el senyor Gomes de Mastegar per a Ximples fora de la Casa Blanca els progressistes haurien de tornar-se llests de nou, i això només pot ser bon.
Alguns argumenten que l'extremisme de Bush té un efecte progressista perquè unifica al món contra l'imperi estadunidense. Però un món unit contra Estats Units no necessà riament està unit contra l'imperialisme. A pesar de la seva retòrica, França i Rússia es van oposar a la invasió a L'Iraq perquè era una amenaça als seus propis plans de controlar el petroli iraquià .
Amb Kerry en el poder, els lÃders europeus ja no podran amagar els seus plans imperialistes després d'un fà cil tust a Bush, una mica que ja es veu venir en l'odiosa polÃtica iraquiana de Kerry. Kerry argumenta que necessitem donar-li “als nostres amics i aliats... una veu i un paper significatiu en els assumptes iraquiansâ€?, inclòs l'accés “just als contractes de reconstrucció multimilionaris.
“També significa deixar-los participar en la reconstrucció de la indústria del petroli a L'Iraqâ€?. Aixà és: els problemes de L'Iraq es resoldran amb més invasors estrangers, amb França i Alemanya amb una major “veuâ€? i una major tallada dels guanys del botà de guerra. No s'esmenta als iraquians i el seu dret a una “veu significativaâ€? en el control del seu paÃs, i molt menys el seu dret a controlar el seu petroli o a intervenir en la reconstrucció.
Sota el govern de Kerry, la confortant il·lusió d'un món unit contra l'agressió imperial s'esvairà i quedaran exposades les maniobres per a aconseguir el poder, que són la veritable cara de l'imperi modern. També haurÃem de soltar l'arcaïca idea que derrotar a un sol home, o un “imperiâ€? a la romana, resoldrà tots –ni tan sols algun– els nostres problemes.
SÃ, la polÃtica serà més complicada, però tindrà l'afegit benefici de ser certa. Amb Bush fora de l'escenari, perdem l'enemic que ens movia a l'acció, però podem afrontar les polÃtiques que estan transformant a tots els nostres països.
L'altre dia despotricaba amb un amic sobre el suport de Kerry al mur del Apartheid a Israel, els seus atacs gratuïts a Hugo Chávez a Veneçuela i el seu abismal historial en el lliure comerç. “Si –tristament va assentir–, però almenys creu en l'evolució�.
Jo també –la molt necessitada evolució dels nostres moviments progressistes. I això no ocorrerà fins que guardem els imants del refri i els acudits de Bush i ens posem seriosos. I això només ocorrerà una vegada que ens hà gim desfet de la distracció en cap.
Aixà que Qualsevol menys Bush. I després regressem a treballar.
Copyright Naomi Klein 2004. Una versió d'aquest article va ser publicada en The Nation)
*Autora de "No Logo" i "Vallas y ventanas".
-------------------------------------------------
Elecciones en EEUU: Cualquiera menos Bush
Naomi Klein
La Jornada
La autora llama a los estadunidenses a votar por John Kerry, "no porque vaya a ser distinto, sino porque en la mayorÃa de las áreas clave –Irak, la "guerra contra las drogas", Israel/Palestina, el libre comercio, los impuestos empresariales– será igual de malo. La principal diferencia será que Kerry parecerá "inteligente, cuerdo y maravillosamente aburrido". "Los lÃderes inocuos que declaman lugares comunes liberales mientras recortan el sistema de bienestar y privatizan el planeta nos empujan a identificar mejor estos sistemas y a construir movimientos lo suficientemente ágiles e inteligentes para enfrentarlos", asegura
El mes pasado, de mala gana me unà al campamento Cualquiera menos Bush. Fue el “Bush en la Caja� lo que me convenció, un regalo que mi hermano le dio a mi padre en su cumpleaños 66. Bush en la Caja es un Bush de cartón con una serie de frases que se le pueden adherir para que diga las bushadas de siempre: “¿Está (sic) nuestros niños aprendiendo?�, “Me malsubestimaron�, de venta en Wal-Mart y hecho en Malasia.
Sin embargo, Bush en la Caja me llenó de tristeza. No porque el presidente sea tonto, sino porque nos hace a nosotros tontos. No me tomen a mal: mi hermano es un chico excepcionalmente brillante, encabeza un centro de investigación que publica documentos sobre los errores de la extracción de recursos orientada a la exportación y los falsos ahorros de los recortes al sistema de bienestar social.
Pero Bush en la Caja resume el nivel de análisis que proviene de la izquierda estos dÃas: la Casa Blanca fue secuestrada por una dudosa pandilla de fanáticos que están locos o estúpidos o ambos cosas. Vota por Kerry y haz que el paÃs vuelva a la cordura.
Pero los fanáticos en la Casa Blanca de Bush no están ni locos ni estúpidos ni particularmente dudosos. En vez, abiertamente sirven con terca eficacia a los intereses de las empresas que los llevaron al puesto. Su atrevimiento no proviene del hecho de que sean un nuevo tipo de fanáticos, sino de que la vieja raza se encuentra en un nuevo clima polÃtico sin restricciones.
Sabemos esto, pero la combinación de ignorancia, devoción y arrogancia de Bush provoca en los progresistas algo que podrÃa ser como una Ceguera Bush. Cuando llega, provoca que perdamos de vista todo lo que sabemos sobre polÃtica, economÃa e historia, y que nos enfoquemos exclusivamente en las curiosas personalidades de la gente en la Casa Blanca. Otros efectos secundarios incluyen emocionarse con los diagnósticos de los psicólogos de la pervertida relación con su padre y las buenas ventas de “la goma de mascar Bush para tontosâ€?.
Esta locura debe terminar, y el modo más rápido de que ocurra es votando por John Kerry, no porque vaya a ser distinto, sino porque en la mayorÃa de las áreas clave –Irak, la “guerra contra las drogasâ€?, Israel/Palestina, el libre comercio, los impuestos empresariales– será igual de malo.
La principal diferencia será que mientras Kerry lleva a cabo estas polÃticas brutales parecerá inteligente, cuerdo y maravillosamente aburrido. Por eso me unà al campamento Cualquiera menos Bush: sólo con un aburrido como Kerry en la cima podremos finalmente poner fin al acto de patologizar la presidencia y podremos enfocarnos de nuevo en los asuntos importantes.
Claro, la mayorÃa de los progresistas ya pertenecen al campamento Cualquiera menos Bush, convencidos de que ahora no es momento de señalar las similitudes entre los dos partidos controlados por empresas. No estoy de acuerdo: necesitamos enfrentar esas decepcionantes similitudes y luego preguntarnos si tenemos una mejor oportunidad de luchar contra la agenda empresarial impulsada por Kerry o por Bush.
Desaparece la ilusión
No guardo ninguna ilusión de que la izquierda tenga “accesoâ€? a la Casa Blanca Kerry/Edwards. Pero vale la pena recordar que fue bajo la gestión de Bill Clinton que los movimientos progresistas en el Oeste comenzaron a fijar nuestra atención de nuevo en los sistemas: la globalización empresarial, hasta (¡hÃjole!) el capitalismo y el colonialismo. Comenzamos a entender al imperio moderno no como asunto de una sola nación, sin importar lo poderosa que sea, sino como un sistema global de Estados, instituciones internacionales y empresas entrelazadas, algo que permitió la construcción de redes globales de respuesta, desde el Foro Social Mundial hasta Indymedia.
Los lÃderes inocuos que declaman lugares comunes liberales mientras recortan el sistema de bienestar y privatizan el planeta nos empujan a identificar mejor estos sistemas y a construir movimientos lo suficientemente ágiles e inteligentes para enfrentarlos. Con el señor Gomas de Mascar para Tontos fuera de la Casa Blanca los progresistas tendrán que volverse listos de nuevo, y eso sólo puede ser bueno.
Algunos argumentan que el extremismo de Bush tiene un efecto progresista porque unifica al mundo contra el imperio estadunidense. Pero un mundo unido contra Estados Unidos no necesariamente está unido contra el imperialismo. A pesar de su retórica, Francia y Rusia se opusieron a la invasión a Irak porque era una amenaza a sus propios planes de controlar el petróleo iraquÃ.
Con Kerry en el poder, los lÃderes europeos ya no podrán esconder sus planes imperialistas tras un fácil golpeteo a Bush, algo que ya se ve venir en la odiosa polÃtica iraquà de Kerry. Kerry argumenta que necesitamos darle a “nuestros amigos y aliados... una voz y un papel significativo en los asuntos iraquÃesâ€?, incluido el “acceso justo a los contratos de reconstrucción multimillonarios.
“También significa dejarlos participar en la reconstrucción de la industria del petróleo en Irakâ€?. Asà es: los problemas de Irak se resolverán con más invasores extranjeros, con Francia y Alemania con una mayor “vozâ€? y una mayor tajada de las ganancias del botÃn de guerra. No se menciona a los iraquÃes y su derecho a una “voz significativaâ€? en el manejo de su paÃs, y mucho menos su derecho a controlar su petróleo o a intervenir en la reconstrucción.
Bajo el gobierno de Kerry, la confortante ilusión de un mundo unido contra la agresión imperial se desvanecerá y quedarán expuestas las maniobras para conseguir el poder, que son la verdadera cara del imperio moderno. También tendremos que soltar la arcaica idea de que derrotar a un solo hombre, o un “imperio� a la romana, resolverá todos –ni siquiera alguno– nuestros problemas.
SÃ, la polÃtica será más complicada, pero tendrá el añadido beneficio de ser cierta. Con Bush fuera del escenario, perdemos el enemigo que nos movÃa a la acción, pero podemos afrontar las polÃticas que están transformando a todos nuestros paÃses.
El otro dÃa despotricaba con un amigo sobre el apoyo de Kerry al muro del Apartheid en Israel, sus ataques gratuitos a Hugo Chávez en Venezuela y su abismal historial en el libre comercio. “Sà –tristemente asintió–, pero al menos cree en la evoluciónâ€?.
Yo también –la muy necesitada evolución de nuestros movimientos progresistas. Y eso no ocurrirá hasta que guardemos los imanes del refri y los chistes de Bush y nos pongamos serios. Y eso sólo ocurrirá una vez que nos hayamos deshecho de la distracción en jefe.
Asà que Cualquiera menos Bush. Y luego regresemos a trabajar.
(Traducción: Tania Molina RamÃrez. Copyright Naomi Klein 2004. Una versión de este artÃculo fue publicada en The Nation)
*Autora de No Logo y Vallas y ventanas. |
Mira també:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=2800 |
 This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Eleccions a EEUU: Qualsevol menys Bush.(Naomi Klein) [Català /Castellano]
|
per Tiago |
02 ago 2004
|
Kerry es igual que Bush |
Re: Eleccions a EEUU: Qualsevol menys Bush.(Naomi Klein) [Català /Castellano]
|
per ?¿¡! |
02 ago 2004
|
¿¿¡¡¡A caso hay algún politiko que sea diferente???!!! |
Re: Eleccions a EEUU: Qualsevol menys Bush.(Naomi Klein) [Català /Castellano]
|
per ushb |
02 ago 2004
|
Queda constatda la triste condidión de los electores de cualquier país y cualquier elección: dar apoyo a males menores. |
Re: Eleccions a EEUU: Qualsevol menys Bush.(Naomi Klein) [Català /Castellano]
|
per anti-usa |
02 ago 2004
|
!Basta de conformismo barato! "Votemos al menos malo"...!que asco! Organicémonos para echarlos a tod@s fuera, requiere más esfuerzo y más tiempo pero valdra mucho más la pena. |
Re: Eleccions a EEUU: Qualsevol menys Bush.(Naomi Klein) [Català /Castellano]
|
per remember |
03 ago 2004
|
+ o - sucederá como aqui el 14 m. que la población voto al llamado "mal menor" el psoe...
Demo-gracia = bipartidismo = kk |
Re: Eleccions a EEUU: Qualsevol menys Bush.(Naomi Klein) [Català /Castellano]
|
per asdfad dffd ARROBA gas.es |
03 ago 2004
|
Pues claro, pero supongo que os habreis dado cuenta que lo de Naomi es un tremendo sarcasmo... es mas, es una manera de decir todo lo que estais diciendo pero con inteligencia y sin panfletos. |
|
|