Denúncia per espionatge en el domicili d´Arnaldo Otegi
·Dos homes van gravar imatges després d'identificar-se com operaris d'Euskaltel
Si recentment es feia pública la denúncia d´Arnaldo Otegi per la intervenció de converses telefòniques realitzades pels serveis d'informació espanyols, GARA ha pogut saber que el domicili particular del mahaikide de Batasuna també ha estat objecte d'espionatge. Dos homes que es van fer passar per treballadors d'Euskaltel van entrar en la casa adduint que devien prendre imatges de la façana de l'immoble. No obstant això, un familiar d´Otegi es va percatar de que també van gravar, de forma dissimulada, l'interior del domicili. AL posar-se en contacte amb la citada empresa de telefonia, aquesta va negar que hagués encarregat un treball d'aquest tipus.
Iñaki IRIONDO
GASTEIZ
Dos homes, amb accent de fora d'Euskal Herria, es van presentar fa unes poques setmanes en la porta del domicili del portaveu parlamentari Arnaldo Otegi, quan aquest no es trobava a casa, segons van manifestar a GARA fonts de l'esquerra abertzale. Els dos individus van assegurar ser tècnics de l'empresa de telefonia Euskaltel, que es troba realitzant labors d'ampliació de les seves xarxes de fibra òptica i de captació de clients en la comarca del baix Degui, i van manifestar que necessitaven prendre unes imatges del cablejat de la façana que van dir que no podien captar des de l'exterior.
Una familiar del mahaikide, sense sospitar encara gens estrany, els va permetre l'entrada i els va facilitar l'accés al lloc des del qual, segons van afirmar, havien de prendre les imatges. No obstant això, quan teòricament havien acabat el seu treball i sortien ja del pis, va poder observar-se que els dos individus continuaven gravant l'interior del domicili, encara que de forma dissimulada.
Aquesta actitud va despertar sospites i la familiar d´Arnaldo Otegi va adoptar la precaució d'anotar la matrícula del vehicle en el qual es van allunyar del lloc les dues persones.
Posteriorment, des del domicili del mahaikide es van posar en contacte amb Euskaltel, per a confirmar les asseveracions realitzades per aquests dos homes. Des de l'empresa se'ls va assegurar que no havien encarregat un treball d'aquest tipus.
Després de conèixer el desmentit de l'empresa, es va interposar una denúncia de l'ocorregut, aportant en la mateixa la matrícula i dades del vehicle emprat en l'operació.
El portaveu parlamentari de Sozialista Abertzaleak i el seu grup polític enquadren aquesta intervenció en el domicili en el context de l'espionatge al que els aparells de l'Estat espanyol sotmeten a polítics i càrrecs públics bascos i, especialment, als membres de l'esquerra abertzale.
No és la primera vegada en la qual membres aforats de la Càmera autonòmica són objecte d'operacions d'escolta o fins i tot de seguiments sense dissimul algun.
El passat dia 14 es va publicar una «nota informativa» del Centre Nacional d'Intel·ligència en la qual s´informa de les escoltes a les quals van ser sotmesos Juan José Ibarretxe, Arnaldo Otegi, Josep-Lluís Carod- Rovira i Rafael Larreina el 13 de març, en vespres de les eleccions a les Corts espanyoles. Otegi va presentar una querella per aquestes escoltes.
Amb anterioritat, altre parlamentari abertzale, Jon Salaberria, va ser objecte d'un seguiment gens discret que inclus va dur al polític basc a encarar-se amb els seus perseguidors. La denúncia es troba presentada en el TSJPV i s'ha conegut que el vehicle portava plaques de matrícula de «identitat reservada».
Iniciativa d´EA sobre la nota del CNI
GARA
GASTEIZ
EA sol·licita al Govern espanyol els informes en el seu poder del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) sobre les activitats, converses, moviments o valoracions polítiques del lehendakari Juan José Ibarretxe i dels portaveus d´EA, Rafael Larreina, i de SA, Arnaldo Otegi, amb la finalitat d'adoptar «les iniciatives polítiques, parlamentàries i, si escau, judicials pertinents en defensa de la inviolabilitat parlamentària, les llibertats i la democràcia».
En una iniciativa parlamentària a la qual va tenir accés EuropaPress, el portaveu d´EA, Rafael Larreina, demana al Parlament de Gasteiz que sol·liciti al Govern espanyol aquesta informació, així com una relació dels membres del Parlament autonòmic que han estat sotmesos a seguiment, vigilància o intervenció de comunicacions per part del CNI, de les FSE o de qualsevol altre organisme de l'Estat, així com els informes pertinents que puguin obrar en el seu poder i els documents que acreditin, si escau, qui va autoritzar aquestes intervencions.
També sol·licita documentació que acrediti aquestes intervencions de comunicacions, vigilàncies o seguiment i, si escau, amb quin suport legal es van efectuar.
Larreina recorda que, després de conèixer-se l'existència d'un informe sobre els movimients, actuacions i converses del secretari general d´ ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, el Parlament de Gasteiz va transmetre un requeriment similar al Govern espanyol que encara no ha obtingut resposta.
La «nota informativa» del CNI amb converses del 13 de març «suposa per a Larreina la ratificació que aquests fets, molt preocupants des del punt de vista democràtic, no són actuacions esporàdiques i llancen l'ombra del dubte sobre l'existència d'un autèntic estat de dret». Un marc permissiu amb l'espionatge
La llei que regeix l'espionatge espanyol permet al CNI «neutralitzar a qui posi en risc la integritat de l'Estat espanyol» i el «ordenament institucional». PP i PSOE no van permetre matisacions referent a això. El propi Tribunal Suprem s'ha mostrat benèvol amb l'espionatge en casos com les escoltes a la seu de HB de Gasteiz.
-------------------------------------------------
Denuncia por espionaje en el domicilio de Arnaldo Otegi
·Dos hombres grabaron imágenes tras identificarse como operarios de Euskaltel
Si recientemente se hacía pública la denuncia de Arnaldo Otegi por la intervención de conversaciones telefónicas realizadas por los servicios de información españoles, GARA ha podido saber que el domicilio particular del mahaikide de Batasuna también ha sido objeto de espionaje. Dos hombres que se hicieron pasar por trabajadores de Euskaltel entraron en la casa aduciendo que debían tomar imágenes de la fachada del inmueble. Sin embargo, un familiar de Otegi se percató de que también grabaron, de forma disimulada, el interior del domicilio. Al ponerse en contacto con la citada empresa de telefonía, ésta negó que hubiera encargado un trabajo de este tipo.
Iñaki IRIONDO
GASTEIZ
Dos hombres, con acento de fuera de Euskal Herria, se presentaron hace unas pocas semanas en la puerta del domicilio del portavoz parlamentario Arnaldo Otegi, cuando éste no se encontraba en casa, según manifestaron a GARA fuentes de la izquierda abertzale. Los dos individuos aseguraron ser técnicos de la empresa de telefonía Euskaltel, que se encuentra realizando labores de ampliación de sus redes de fibra óptica y de captación de clientes en la comarca del Bajo Deba, y manifestaron que necesitaban tomar unas imágenes del cableado de la fachada que dijeron que no podían captar desde el exterior.
Una familiar del mahaikide, sin sospechar todavía nada extraño, les permitió la entrada y les facilitó el acceso al lugar desde el que, según afirmaron, tenían que tomar las imágenes. Sin embargo, cuando teóricamente habían terminado su trabajo y salían ya del piso, pudo observarse que los dos individuos continuaban grabando el interior del domicilio, aunque de forma disimulada.
Esta actitud despertó sospechas y la familiar de Arnaldo Otegi adoptó la precaución de anotar la matrícula del vehículo en el que se alejaron del lugar las dos personas.
Posteriormente, desde el domicilio del mahaikide se pusieron en contacto con Euskaltel, para confirmar las aseveraciones realizadas por estos dos hombres. Desde la empresa se les aseguró que no habían encargado un trabajo de ese tipo.
Tras conocer el desmentido de la empresa, se interpuso una denuncia de lo ocurrido, aportando en la misma la matrícula y datos del vehículo empleado en la operación.
El portavoz parlamentario de Sozialista Abertzaleak y su grupo político encuadran esta intervención en el domicilio en el contexto del espionaje al que los aparatos del Estado español someten a políticos y cargos públicos vascos y, en especial, a los miembros de la izquierda abertzale.
No es la primera vez en la que miembros aforados de la Cámara autonómica son objeto de operaciones de escucha o incluso de seguimientos sin disimulo alguno.
El pasado día 14 se publicó una «nota informativa» del Centro Nacional de Inteligencia en la que se da cuenta de las escuchas a las que fueron sometidos Juan José Ibarretxe, Arnaldo Otegi, Josep-Lluís Carod- Rovira y Rafael Larreina el 13 de marzo, en vísperas de las elecciones a las Cortes españolas. Otegi presentó una querella por estas escuchas.
Con anterioridad, otro parlamentario abertzale, Jon Salaberria, fue objeto de un seguimiento nada discreto que in- cluso llevó al político vasco a encararse con sus perseguidores. La denuncia se encuentra presentada en el TSJPV y se ha conocido que el vehículo lle- vaba placas de matrícula de «identidad reservada».
Iniciativa de EA sobre la nota del CNI
GARA
GASTEIZ
EA solicita al Gobierno español los informes en su poder del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) sobre las actividades, conversaciones, movimientos o valoraciones políticas del lehendakari Juan José Ibarretxe y de los portavoces de EA, Rafael Larreina, y de SA, Arnaldo Otegi, con el fin de adoptar «las iniciativas políticas, parlamentarias y, en su caso, judiciales pertinentes en defensa de la inviolabilidad parlamentaria, las libertades y la democracia».
En una iniciativa parlamentaria a la que tuvo acceso Europa Press, el portavoz de EA, Rafael Larreina, pide al Parlamento de Gasteiz que solicite al Gobierno espa- ñol esta información, así como una relación de los miembros del Parlamento autonómico que han sido sometidos a seguimiento, vigilancia o intervención de comunicaciones por parte del CNI, de las FSE o de cualquier otro organismo del Estado, así como los informes pertinentes que puedan obrar en su poder y los documentos que acrediten, en su caso, quién autorizó dichas intervenciones.
También solicita documentación que acredite dichas intervenciones de comunicaciones, vigilancias o seguimiento y, en su caso, con qué soporte legal se efectuaron.
Larreina recuerda que, tras conocerse la existencia de un informe sobre los mo-vimientos, actuaciones y conversaciones del secretario general de ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, el Parlamento de Gasteiz transmitió un requerimiento similar al Gobierno español que todavía no ha obtenido respuesta.
La «nota informativa» del CNI con conversaciones del 13 de marzo «supone para Larreina la ratificación de que estos hechos, muy preocupantes desde el punto de vista democrático, no son actuaciones esporádicas y lanzan la sombra de la duda sobre la existencia de un auténtico estado de derecho». Un marco permisivo con el espionaje
La ley que rige el espionaje español permite al CNI «neutralizar a quien ponga en riesgo la integridad del Estado español» y el «ordenamiento institucional». PP y PSOE no permitieron matizaciones al respecto. El propio Tribunal Supremo se ha mostrado benévolo con el espionaje en casos como las escuchas a la sede de HB de Gasteiz. - |
