Imprès des de Indymedia Barcelona : https://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: corrupció i poder
EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
16 jul 2004
Historias paralelas del club de fútbol Júpiter y del barrrio de Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 hasta el Fórum 2004.
EL JÚPITER (ó Pueblo Nuevo del 19 de julio de 1936 al Fórum del 2004).
            por Agustín Guillamón.
    En 1909 en la playa de la Mar Bella los domingos por la mañana eran frecuentes los concursos de globos aerostáticos. La junta del recién constituido club de fútbol de la barriada de Pueblo Nuevo decidió tomar el nombre del globo vencedor en uno de esos concursos. Ganó uno que llevaba el nombre de Júpiter. Solían jugar en un descampado del Campo de la Bota. Federado en 1912 el club diversificó sus actividades deportivas entre las que destacaban las secciones de atletismo y excursionismo, a las que se sumaba la edición de un boletín. En 1921 el club adquirió el campo de la futura calle Lope de Vega en el que se construyó una tribuna de madera. En los años veinte el club gozó de una gran popularidad y una enorme asistencia de público a los partidos. El Júpiter se proclamó campeón de España de segunda en la temporada 1924-1925. Tenía una cantera propia y eran muchos los jóvenes que deseaban jugar en el equipo, puesto que algunos jugadores habían conseguido fichar por otros equipos de mayor nivel y posibilidades económicas. Pueblo Nuevo en los años veinte y treinta era un barrio eminentemente obrero y fabril, cenetista y republicano. La presencia de la CNT en la vida cotidiana de los obreros era omnipresente, tanto como factor de adaptación de la masiva emigración a un medio urbano hostil, como garantía de solidaridad ante la explotación del patrono, las injusticias, la desigualdad social, la brutalidad policial, el paro o la enfermedad. El catalanismo por su parte era absolutamente predominante entre la pequeña burguesía y los industriales. El Júpiter durante la Dictadura había sufrido directamente la represión, llegando a prohibirse la estrella de cinco puntas sobre cuatro barras de su escudo por sus connotaciones independentistas y catalanistas. Los militantes anarquistas aprovechaban los desplazamientos del club para transportar pistolas dentro de los balones, que por entonces estaban formados por una cámara de aire en el interior de un cuero que se cerraba mediante unos cordones. Bastaba con sustituir la cámara de aire por las pistola desmontada. Las ideas y actividades políticas de los socios o simpatizantes del Júpiter eran inevitablemente molestas al gobierno de Primo de Rivera.
    El campo del Júpiter de la calle Lope de Vega fue utilizado en julio de 1936 como punto de encuentro para iniciar la insurrección obrera contra el alzamiento militar, por la cercanía del domicilio de la mayoría de anarquistas del grupo "Nosotros" y la enorme militancia cenetista existente en el barrio. El Comité de Defensa de Pueblo Nuevo había requisado dos camiones de una cercana fábrica textil, que fueron aparcados junto al campo del Júpiter, que los anarquistas utilizaban también como arsenal clandestino. Gregorio Jover vivía en el número 276 de la calle de Pujades. Ese piso, durante toda la noche del 18 al 19 de julio, se había convertido en el lugar de reunión de los miembros del grupo "Nosotros" en espera del aviso del alzamiento militar. Acompañaban a Jover, Juan García Oliver, que vivía muy cerca, en el número 72 de la calle Espronceda, casi esquina a Llull; Buenaventura Durruti, que vivía a un kilómetro escaso, en la barriada del Clot; Antonio Ortiz, nacido en el barrio de La Plata de Pueblo Nuevo, en el chaflán de las calles Independencia/Wad Ras (ahora Badajoz/Doctor Trueta); Francisco Ascaso, que vivía también muy cerca en la calle San Juan de Malta; Ricardo Sanz, también vecino de Pueblo Nuevo; Aurelio Fernández y José Pérez Ibáñez "el Valencia". Desde el piso de Jover alcanzaba a verse la valla del campo del Júpiter donde estaban aparcados los dos camiones. A las cinco de la mañana llegó un enlace comunicando que las tropas habían empezado a salir de los cuarteles. La táctica obrera había acordado dejar que las tropas salieran a la calle sin hostigarlas, porque sería más fácil derrotarlas fuera de los cuarteles. Las calles Lope de Vega, Espronceda, LLull y Pujades, que rodeaban el campo del Júpiter, estaban repletas de militantes anarquistas armados. Una veintena de los más curtidos, probados en mil luchas callejeras, subieron a los camiones. Antonio Ortiz y Ricardo Sanz montaron una ametralladora en el camión que abría la marcha. Las sirenas de las fábricas del barrio comenzaron a ulular llamando al combate. Era la señal acordada para el inicio de la lucha. Y esta vez la alarma de las sirenas cobraba su significado literal de tomar las armas para defenderse del enemigo: "al arma". Los camiones, bandera rojinegra desplegada, seguidos de un cortejo de hombres armados, cantando "Hijos del Pueblo" y "A las barricadas", animados por los vecinos asomados a los balcones, enfilaron hasta la Rambla de Pueblo Nuevo para subir hasta Pedro IV y de allí hacia el centro de la ciudad. Jamás las estrofas de esas canciones habían tenido tanto sentido: "aunque nos espere el dolor y la muerte contra el enemigo nos llama el deber, el bien más preciado es la libertad, hay que defenderla con fe y valor"; "en la batalla la hiena fascista con nuestros cuerpos sucumbirá, y el pueblo entero con los anarquistas hará que triunfe la libertad".
    El grupo "Nosotros", constituido en Comité de Defensa Revolucionario, dirigió en Barcelona la insurrección obrera contra el alzamiento militar desde uno de esos camiones aparcado en la Plaza del Teatro. En el propio Pueblo Nuevo los vecinos asaltaron el cuartel de los Docks en la Avenida Icaria, utilizando tácticas que sorprendieron a los militares por su arrojo e imaginación: grandes rollos de cable del puerto fueron usados como barricadas móviles y las puertas del cuartel fueron abatidas por camiones lanzados sobre ellas a toda velocidad. Hoy ese cuartel ha desaparecido entre las reformas urbanísticas de la Villa Olímpica. En treinta horas militares y fascistas fueron derrotados y la ciudad quedó en manos de una federación de barricadas. Luego Pueblo Nuevo vivió la guerra, los bombardeos, el hambre y por fin la derrota, el exilio de muchos vecinos, el campo de concentración del "Cànem", los fusilamientos diarios del Campo de la Bota, y sobre todo muchos años de un miedo al que llamaron paz.
    El Júpiter, tras el triunfo del fascismo, perdió por segunda vez el escudo de la estrella y las cuatro barras que había recuperado con la llegada de la República. El club era además sospechoso de haber colaborado económicamente con el Socorro Rojo. En 1940 la dictadura franquista intentó convertir al Júpiter en una filial del Español, cambiándole incluso el nombre de Júpiter por el de Hércules. En los años cuarenta el club estuvo a punto de desaparecer y en 1948 cambió el campo de Lope de Vega por el actual de La Verneda, situado entonces en un descampado rodeado de masías y tierras de labranza, muy lejano del núcleo urbano de Pueblo Nuevo. Hoy las masías de La Verneda han desaparecido, sustituidas por enormes bloques de viviendas de más de veinte pisos, sin apenas zonas verdes, herencia terrible del urbanismo desenfrenado y la especulación del suelo de la etapa Porcioles. En el antiguo solar del campo del Júpiter se construyó un colegio público y unos jardines, en lo que es hoy una plaza sin más nombre que el de las cuatro calles que la delimitan. Quizás algún día, no sin lucha mediante, se llame plaza del Júpiter o, por qué no, del 19 de julio de 1936. Hoy, el cuartel de los Docks ha desaparecido bajo las reformas urbanísticas de la Villa Olímpica, sin que nada recuerde la gesta heroica de los combatientes anónimos del proletariado barcelonés. Hoy, en el Campo de la Bota, donde jugó el Júpiter en sus inicios, se ha levantado la explanada, hoteles y palacios del Foro de las Culturas. Y entre los dos edificios más destacados se ha permitido que siguiera en pie una columna de hierro, que ya se había erigido antes, en memoria de tantos que allí fueron fusilados, aunque al parecer oficialmente, y si nadie lo impide, pretenden llamarla Columna de la Concordia. Así pues el Foro se levanta físicamente sobre el mismo lugar donde para satisfacer una venganza fascista insaciable fueron fusiladas desde 1939 hasta 1952 más de tres mil personas, en su mayoría absolutamente inocentes, asesinadas en nombre de Dios, de Franco y de la Iglesia. Ayer, el Campo de la Bota fue un miserable barrio de barracas y lugar de exterminio de los rojos. Hoy, bajo el Foro hay una depuradora y delante una central térmica. Y por supuesto el discurso del poder nos habla de sostenibilidad, de energía limpia, de paz entre los pueblos, de lucha contra la pobreza, de armonía con la naturaleza, es decir, de todo aquello que la propia construcción del Foro niega en la práctica: edificios y espacio público destinados al negocio privado, inversiones multimillonarias ajenas al interés y necesidades de los ciudadanos, con mierda debajo y contaminación enfrente.
Nos quieren vender su gestión del caos, la corrupción y la catástrofe imparable a la que nos lleva la descomposición social y económica del capitalismo como el mejor de los paraísos posibles, con operaciones especulativo-financieras hábilmente camufladas como grandes espectáculos, ayer las Olimpiadas y hoy el Fórum. El plan del 22 arroba acabará desplazando a los vecinos del barrio, arrojándoles fuera con una mezquina indemnización, substituyéndolos por yupis con lujosos pisos, favoreciendo la especulación inmobiliaria de siempre, destruyendo los últimos vestigios fabriles, permitiendo la edificación de hoteles y rascacielos irracionales, intentando minimizar el fracaso de su proyecto de establecimiento de empresas de tecnología “limpia�, y reduciendo al mínimo posible las zonas verdes o el equipamiento público.
El 19 de Julio la calle en Pueblo Nuevo fue del proletariado que la conquistó con las armas tomadas al ejército sublevado, cuando asaltó los cuarteles de San Andrés; hoy es propiedad del complejo urbanístico-empresarial del ayuntamiento, las inmobiliarias y las grandes empresas de servicios, que también en su día tomaron al asalto esos mismos cuarteles para desalojarlos de "marginales, sin-papeles, sin-techo e indeseables". Es la hora histórica del pelotazo continuo: pagan los de siempre.
Por cierto, el Júpiter descendió a Primera Catalana, división en la que juega desde 1998. Barcelona, pese a la autocomplacencia municipal y el narcisismo hábilmente inculcado a sus ciudadanos, no juega en la primera división capitalista de las ciudades del mundo: New York, Tokio, París, Londres..., ni tampoco en segunda: Milán, Madrid, Roma, Chicago, Frankfurt, Zurich..., aunque a nuestros gestores de tercera y sus cómplices siempre les quedará la primera catalana.

Agustín Guillamón (julio 2004).
Balance. Cuadernos de historia.

http//:es.geocities.com/hbalance2000

Versión modificada y ampliada del texto publicado en "La Barcelona Rebelde". Octaedro (2003).

This work is in the public domain

Comentaris

Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
16 jul 2004
Si us plau, Poblenou!!!!!!!!!!!!! No pueblonuevo.
Visca el jupiter i visca poblenou.
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
16 jul 2004
on està Pueblo Nuevo ? Al costat del barri de RentaPeus o de l'aeroport de Remenes ?

per favor...
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
16 jul 2004
Cuando el maestro señala a la luna, el discípulo más tonto se queda mirando el dedo.

Pueblo Nuevo o Poble Nou: ése es el dedo.
¡Mira la luna, y no me seas zoquete!. Lee el artículo y critica el contenido.

¿O será que hay quien se ha erigido en policía de la toponimia catalana, y sólo consulta indymedia para reñir a quien usa el topónimo castellano?; ¿a que sí?
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
16 jul 2004
domingo pateramos el Forum
playa nova mar vella
entramos pr ma en patera, flotadores,...
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
16 jul 2004
Aquest és el vostre error de sempre : pensar que "Pueblo Nuevo" és només el "dit". "Pueblo Nuevo" (i Villa Olímpica, San Andrés, etc) són la plasmació toponímica de la victòria, política i cultural, de l'espanyolisme, de l'estat capitalista espanyol, sobre el poble. És així com sovint defugiu els debats. És aquest el vostre error estratègic i la vostra mancança ideològica. El projecte capitalista espanyol inclou, a part del combat ideològic, social i econòmic contra la classe obrera, el combat contra aquells referents, culturals, lingüístics, identitaris i/o comunitaris que no tinguin Espanya i l'espanyol com a marc de referència principal.

Segurament, si enlloc de "Pueblo Nuevo" estessim discutint altres qüestions lingüístiques (com les relacionades amb el sexisme) no pensaries que es tracta d'una qüestió de "dit". Simplement perquè, tal i com recull el text, per alguns la guerra del 36 només va ser una guerra contra els "rojos" i obvieu l'altre part de la guerra (que de fet no és l'altra part, de fet és la mateixa), la guerra per l'homogeneïtzació cultural, lingüística, política i referencial.

Escrius "más de tres mil personas asesinadas en nombre de Dios, de Franco y de la Iglesia". Et deixes "España", i tu sabràs perquè quan era la principal argumentació del feixisme espanyol.

I dius també "[Camp de la Bota]lugar de exterminio de los rojos" i no dius res dels "separatistas". O ja hem oblidat quines eren les bèsties negres del feixisme espanyol ?

Oblidant la història és com es tornarà a repetir.

Perquè no teniu valor per encarar el debat i seguiu parlant dels "dits" ?
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
16 jul 2004
"...El catalanismo por su parte era absolutamente predominante entre la pequeña burguesía y los industriales..."

Sense més comentaris que..., si el problema fos el sexisme, cap de vosaltres diria gens, perquè tolereu el sexisme sempre que sigui en català.
Seguiu mirant i remirant el dit i quan consigueu imposar el vostre català sobre la voluntat personal (i no espanyolista), llavors ho intentareu amb la ideològica. Sou una mena molt particular de conductistes i per això no és possible debat algun, perquè per a vosaltres aquest debat només pot desembocar en un lloc: que es diguin les coses, no com a un li surten, sinó com a vosaltres us plauen, sota pena de rebre la descàrrega elèctrica dels vostres insults.
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
16 jul 2004
"Sense més comentaris que..., si el problema fos el sexisme, cap de vosaltres diria gens, perquè tolereu el sexisme sempre que sigui en català"

No acceptem el sexisme encara que sigui en català. Pots mirar les campanyes antisexistes fetes per qualsevol organització de l'esquerra independentista. Ho sento per tu. Algun altre argument ?

Per cert, oi que mai diries això ?

"Seguiu mirant i remirant el dit i quan consigueu imposar el vostre FEMINISME sobre la voluntat personal (i no MASCLISTA), llavors ho intentareu amb la ideològica. Sou una mena molt particular de conductistes i per això no és possible debat algun, perquè per a vosaltres aquest debat només pot desembocar en un lloc: que es diguin les coses, no com a un li surten, sinó com a vosaltres us plauen, sota pena de rebre la descàrrega elèctrica dels vostres insults."

I doncs, perquè si que ho dius ara ?
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
16 jul 2004
Parece ser que el debate va de nacionalismo español o nacionalismo catalán ¿o no?
Pues mira, en los años treinta en la CNT si tenían algo claro es que el enemigo era la burguesía y el patrono, y tan explotador era el catalán como el español. Por otra parte, cuando la burguesía catalana se sintió amenzada por los anarquistas (que contaban con un importante sector catalán como Peiró (de Mataró,como Ferrer, director de un diario en catalán de la CNT. "CATALUNYA") no dudaron en recurrir al ejército español, al Estado español y a Franco: por ejemplo Cambó.
Pues sí señor, en la CNT convivían sin problema alguno catalanes y no catalanes, y la cuesión idiomática no fue nunca "un problema" en la CNT. Lo importante era la solidaridad de clase y la lucha contra la burguesía, fuera catalana o española. Y es que la clase obrera es internacionalista o no es.
Para que quede claro como el agua: el lenguaje sirve para entenderse, y no es nada más, ni nada menos.
Los nazi-onalismos sirven siempre a la burguesía, sea catalana, española, francesa o de la multinacional de la calle de abajo que mañana cerrará sus pùertas porque los salarios son más bajos en Eslovaquia o en Singapur.

Els meus problemes, els dels meus amics i els de la meva clase no han estat mai de llengua o nacionalitat. Per cert, sóc fill del Poble Nou i en el meu barri (imposicions del franquisme) es parlava català, sense haver-ho aprés a l´escola, mentre als barris alts els "pijos" (que ara se les donen de catalanistes) parlaven en castellà (i deixaven el català, com l´Aznar, per la intimitat).
Salut i força al canut.
¡Viva el Júpiter y viva el Pueblo Nuevo proletario!
Pueblo nuevo, Pueblo Seco i Ciudad Vieja...Patètic
16 jul 2004
"en el meu barri (imposicions del franquisme) es parlava català, sense haver-ho aprés a l´escola"
??????? ( pots explicar millor això? )
Com que la qüestió del idioma no va ser mai un problema de la CNT, ara que el català està tocat de mort, el deixem morir....tu no ets anarquista, tu ets un espanyol
I es diu Poble Nou inepte!!!!
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
17 jul 2004
Esl nazi-catalanistes no veuen més enllà del dit del mestre zen.
A qui cony l´interessa si el català es mor o no es mor? Aquest no era el tema del article sobre el Jupiter. Tanmateix, com tenen el cervell quadriculat en quatre déries nazi-onalistes, tot va a parar cap al mateix: un nazi-onalisme d´un passat superat, sense futur que devant dels problemes reals no interessa gairebé a ningú, tret de quatre eixelebrats petit-burgesos.
A l´article es parlava de la derrota de la classe obrera sota el feixisme, dels canvis histórics de reconversió industrial, el pas d´un barri ple de fábriques al pla del 22@, de l´expulsió del barri dels veins de tota la vida, i de tantes altres coses que un ruc ams viseres no pot veure, perque només veu no se quina esclerosi nazi-catalanista.
No sé si sóc anarquista, perque no m´agraden les etiquetes. I si no ho fos, qué?
Si creus que es pot ser anarquista i nazi-catalanista alhora, es que has creuat la frontera de classe, estàs de l´altre banda, es a dir, entre els burgesos-capitalistes. Anarquista i nazi alhora: quina empanada mental, noi!: aixó teu es una paranoia de centre psiquiàtric o psuc-iàtric (de PSUC).
Adéu, nazi-anarquistes!

Menuda esquizofrenia la de esta gente. No me lo puedo creer: ¡anarquistas y nazi-onalistas al mismo tiempo! ¡Que vengan Durruti, Peiró, Ascaso y se mueran por segunda vez del susto y del asco que les va a dar!
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
17 jul 2004
He discutit aquest tema unes mil vegades i ja començo a estar-ne cansat.

Podria dir-te que reflexionessis i que investiguessis si els obrers del Poble Nou o de la Barceloneta (cas que conec molt més) dels anys 30 o dels anys 70 eren feministes o antihomòfobs. No, i una merda ! El meu avi era anarquista, militant de la CNT, i com tots els seus companys de la base era un masclista i un homòfob de la òstia. I no per això el meu cervell m'impedeix (com a tu sembla que sí que t'ho impedeix) de veure la gran contradicció ideològica que portava dins. I no per això se m'acudiria mai de dir que "les preocupacions feministes i d'alliberament sexual eren cosa de petit-burgesos" com tu sí que fas.

A tu se te'n fot el futur de la llengua catalana. Molt bé, doncs et poso deures per demà : escriure una carta als maputxes o als indígenes de chiapas on facis constar el mateix punt de vista. Els dius "que os pudrais con vuestras concepciones nazi-indigenistas o nazi-maputxistas". D'acord?

Tu ets l'exemple vivent de la victòria del feixisme espanyol en el terreny cultural. Ets un cas perdut i cansa molt haver d'estar sempre explicant les mateixes obvietats.

Per cert, la gent de l'esquerra independetista estem tant i tant despreocupats sobre el tema del qual parles al primer article que, oh quina gran sorpresa, part de la gent més dinàmica de la lluita contra el 22@ són la gent de l'AP Octubre, l'Assemblea de Joves de Poble Nou. A que no saps quina ideologia tenen ?

Investiga nen, investiga.
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
17 jul 2004
No se puede sumar manzanas y naranjas. Dos manzanas y tres naranjas no suman cinco peras. ¿Puedes entenderlo?
No he hablado en ningún momento de feminismo ni de machismo, ni de homosexuales, y mucho menos de pueblos indígenas. Confundes la gimnasia con la magnesia y tu independentismo no es más que un fascismo catalán.
Y si estás cansado, te sientas o te callas, o ambas cosas. Y por supuesto entiendo que a la izquierda independentista no le interese los problemas cotidianos de los vecinos de Pueblo Nuevo, o de la clase obrera, empeñados como están en conseguir algo tan importante (para ellos, y sólo para ellos) como la independencia de la burguesía catalana.
Hasta nunca.
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
17 jul 2004
Mestre zen em sembla que ets tancat i no te n'adones que la pérdu de qualsevol cultura és un desastre, també des del punt de vista de la classe obrera, i més quan com tú mateix saps, era la cultura de bona part dels habitants d'un dels barris més combatius que hi ha hagut mai com és el Poble Nou, com molt bé està explica't en l'article ja que en les seves expresions podras trobar formes d'expressió en aquesta llengua de la lluita que van viure, i com a mostra el crit de revolta a Catalunya: Visca la terra, mori el mal govern!!!
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
17 jul 2004
El crit de la revolta el 19 de Juliol a Poble Nou era aquest i en aquesta llengua (i a més a més era el cant de la revolta del proletaris de parala catalana i/o castellana contra la burgesia catalana i els militars espanyols):

"Hijos del pueblo que oprimen cadenas
esta injusticia no puede seguir"
o bé:
"en la batalla la hiena fascista con nuestros cuerpos sucumbirá y el pueblo entero con los anarquistas hará que triunfe la libertad".

Aquest crit de la terra i el mal govern mai ha estat cosa d´un barri industrial i obrer, en tot cas era un crit camperol i preindustrial, ja passat de rosca i sense sentit als any trenta del segle XX, i no et dic ara...

Parlar de nacionalismes avui quan els Estats nacionals desde principis dels noranta han claudicat la defensa del mercat nacional davant de les multinacionals, que fan i desfan el que volen en el pla economic i social, que deslocalitzan empreses d´un pais a l´altre, que precaritzen la feina, que desmantelen les industries d´un dia per l´altre, i deixen milers d´aturats, es com a mínim arcaic. I fora dels interessos de la classe obrera.
La classe obrera no te pàtria, ni li cal. I és internacionalista, com les multinacionals que avui dominen el món, o no és res
Encara bó si "un" alça prou la mirada per mirar la lluna, i no li passa com als altres que de tant mirar qué havien de mirar s´han ficat el dit a l´ull.
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
18 jul 2004
el nacionates nomès us podeu justificar emprant com a base ideológica la defensa de la cultura catlana... i us creieu que nomès vosaltres teniu legitimitat per fer-ho..
Donçs la cagueu de totes, totes...
la cultura evoluciona si s'utilitza, aquesta és la seva única finalitat: comunicar-se... per tant es evident que és molt més important la qüestió de classe que la llengua o nacionalitat...

NO ESXISTEIX LA OPRESSIÓ NACIONAL...ÉS UN INVENT DE LA BURGUESS�A... LA OPRESSIÓ ÉS SEMPRE DE CLASSE SOCIAL
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
18 jul 2004
He dit que els dos col.lectius que més han mobilitzat el Poble Nou i que més han treballat contra el 22@ i pel Poble Nou han estat els de l'AP Octubre i l'Assemblea de Joves de Poble Nou. I totes dues nen, són organitzacions de l'ESQUERRA INDEPENDENTISTA.

Ho has entès ara ?

Però això no t'interessa saber-ho (ni llegir-ho) perquè et trenca tots els teus estúpids i prefabricats esquemes mentals. Per tant no cal ni que continuem discutint. Per molt que sigui evident que dius una cosa i a la realitat en passa una altra, tu seguiràs a la teva sense voler adonar-te de res.

pd: o ets un poli o ets idiota o ets de la uce (o sigui, les dues coses alhora).
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
18 jul 2004
Quan manquen arguments hi ha qui escapa cap al insult més groller, i es clar, es desqualifica a ell mateix.
Queda ben clar (a la darrera i barroera intervenció, sense cap nom per amagar´se ben bé) que l´esquerra independentista (que tú sembles representar) es dialogant, democràtica, simpàtica i que treballa molt i molt pel Poble Nou, i es veu a ella mateixa com la única organització existent al planeta Catalunya.
Bon profit noi: quan creixis uma mica més com a persona potser trobaràs qui t´escolti seriosament. Perque penso que ara mateix qualsevol independentista de debó que et pugui llegir sentirà vergonya i ganes de demanar disculpes.
El que tens (incapacitat per dialogar, intolerància sectària i minça cultura) es prou greu políticament, tanmateix té cura: callar-se.
Si no t´agrada el que els altres diuen, no intentis debatre.
Insultar no és cap remei: et recomano força lectures: Michel Foucault, Roland Barthes, Guy Debord, Karl Marx, i els catalans Jaume Balius, Joan Salvat-Papasseit i Teresa Rebull. I sobre tot viatjar, viatjar molt, conéixer tota Catalunya des del Delta fins al Cap de Creus, de Girona a Cabdella, de Viella a Torredembarra, pero també Toledo, Santiago, Guernica, Càceres, Granada, Toulouse, Paris, Roma, Milà, Madrid, Marrakesch, El Caire, New York, Méxic, Lima...
Vitjar et fa ciudatà del món i trenca molts esquemes artificials. Et dono un bon consell: llegir i viatjar. Això et farà més persona, més cult, menys sectari, i per tant et canviarà per a millor.
Salut.
JUASJUAS,YA SALIO UN ANTIUCE, JUAS
18 jul 2004
juasjuas. pa vosotros la uce es como la conspiracion judeo-masonica para franco. los nacionalismos ciegan siempre, esten bajo la bandera q esten. yo no creo q el chaval este de poble nou halla dicho nada ofensivo para la clase obrera catalana, en tal caso ha criticado abiertamente a la mafia del pà amb tomaca(lease, "burguesia catalana"). pero bueno, si ha criticado a la burguesia catalana, al franquismo, a ansar y al FORUMculo, ¿pq coño os poneis a dar llamarlo fatxa, españolista, policia y nosequémás?no lo entiendo, lo reducis todo a problemas de lenguas, y no a problemas de clases. a ver, ¿no se supone q indymedia es un medio de comunicación democrático y popular? entonces no entiendo esas proclamas q parecen más dignas de Artur Más o Carod Rovira (personajes q de proletario tienen más bien poco) q de un medio de comunicación independiente. los españoles os damos asco, pero creo q deberiais sentir un poco + d asco x los imbeciles qse proclaman vuestros defensores y q, de ser vuestros presis en un estado independiente, os tratarían igual q aznar nos ha tratao a todos los españoles.
Ahora es cuando alguien menciona el caso de irlanda, si, cuando Marx apoyo la lucha del Sinn Fein. Y ahora es cuando yo pregunto si cataluña se puede comparar a irlanda. yo creo q no.
¿Por cierto, cuando fue cataluña ocupada por el resto de españa? es q yo pensaba q cataluña formaba parte d españa porq los tronos de aragon y castilla se unieron en matrimonio, pero como soy de ciencias...
en fin, siempre nos quedara el insulto, ¿verdad?
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
19 jul 2004
Estic vivint a Suïssa. I fa 1 any que no llegeixo res en castellà ni en català que no sigui Indymedia i algun altre diari electrònic. Em sap greu pels teus prejudicis però ja no te'n queda cap dempeus.

Jo et recomano "Portrait du Colonisateur, portrait du colonisé" d'Albert Memmi. Ja veuràs com t'hi reconeixes.

Au, més tòpics a fer la mar ! jajaja
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
20 jul 2004
EL JÚPITER (Poble Nou del 19 de juliol de 1936 al Fòrum de 2004)
per un de cgt barna 19 jul 2004 11:54:33
En 1909 en la platja de la Mar Bella els diumenges al matí eren freqüents els concursos de globus aerostàtics. La junta del fa poc constituït club de futbol de la barriada de Poble Nou va decidir prendre el nom del globus vencedor en un d'aquests concursos.
Va guanyar un que duia el nom de Júpiter. Solien jugar en un ras del Camp de la Bota. Federat en 1912 el club va diversificar les seves activitats esportives entre les quals destacaven les seccions d'atletisme i excursionisme, a les quals se sumava l'edició d'un butlletí. En 1921 el club va adquirir el camp del futur carrer Lope de Vega en el qual es va construir una tribuna de fusta. En els anys vint el club va gaudir d'una gran popularitat i una enorme assistència de públic als partits. El Júpiter es va proclamar campió d'Espanya de segona en la temporada 1924-1925. Tenia una pedrera pròpia i eren molts els joves que desitjaven jugar en l'equip, ja que alguns jugadors havien aconseguit fitxar per altres equips de major nivell i possibilitats econòmiques. Poble Nou en els anys vint i trenta era un barri eminentment obrer i fabril, cenetista i republicà.

La presència de la CNT en la vida quotidiana dels obrers era omnipresent, tant com factor d'adaptació de la massiva emigració a un medi urbà hostil, com garantia de solidaritat davant l'explotació del patró, les injustícies, la desigualtat social, la brutalitat policial, l'atur o la malaltia. El catalanisme per la seva banda era absolutament predominant entre la petita burgesia i els industrials. El Júpiter durant la Dictadura havia sofert directament la repressió, arribant a prohibir-se l'estrella de cinc puntes sobre quatre barres del seu escut per les seves connotacions independentistes i catalanistes. Els militants anarquistes aprofitaven els desplaçaments del club per a transportar pistoles dintre dels balons, que en aquells dies estaven formats per una cambra d'aire en l'interior d'un cuir que es tancava mitjançant uns cordons. Bastava amb substituir la cambra d'aire per la pistola desmuntada. Les idees i activitats polítiques dels socis o simpatitzants del Júpiter eren inevitablement molestes al govern de Primo de Rivera.

El camp del Júpiter del carrer Lope de Vega va ser utilitzat al juliol de 1936 com punt de trobada per a iniciar la insurrecció obrera contra l'alçament militar, per la proximitat del domicili de la majoria d'anarquistes del grup "Nosotros" i l'enorme militància cenetista existent en el barri. El Comitè de Defensa de Poble Nou havia requisat dos camions d'una propera fàbrica tèxtil, que van ser aparcats al costat del camp del Júpiter, que els anarquistes utilitzaven també com arsenal clandestí. Gregorio Jover vivia en el número 276 del carrer de Pujades. Aquest pis, durant tota la nit del 18 al 19 de juliol, s'havia convertit en el lloc de reunió dels membres del grup "Nosotros" tot esperant avís de l'alçament militar. Acompanyaven a Jover, Juan García Oliver, que vivia molt prop, en el número 72 del carrer Espronceda, gairebé cantonada a Llull; Buenaventura Durruti, que vivia a un quilòmetre escàs, en la barriada del Clot; Antonio Ortiz, nascut en el barri de La Plata de Poble Nou, en el xamfrà dels carrers Independència/Wad Ras (ara Badajoz/Doctor Trueta); Francisco Ascaso, que vivia també molt a prop en el carrer Sant Joan de Malta; Ricardo Sanz, també veí de Poble Nou; Aurelio Fernández i Jose Pérez Ibáñez "el València". Des del pis de Jover arribava a a veure's la tanca del camp del Júpiter on estaven aparcats els dos camions. A les cinc del matí va arribar un enllaç comunicant que les tropes havien començat a sortir de les casernes. La tàctica obrera havia acordat deixar que les tropes sortissin al carrer sense fustigar-les, perquè seria més fàcil derrotar-les fora de les casernes. Els carrers Lope de Vega, Espronceda, Llull i Pujades, que envoltaven el camp del Júpiter, estaven repletes de militants anarquistes armats. Una vintena dels més foguejats, provats en mil lluites de carrer, van pujar als camions. Antonio Ortiz i Ricardo Sanz van muntar una metralladora en el camió que obria la marxa. Les sirenes de les fàbriques del barri van començar a ulular cridant al combat. Era el senyal acordat per a l'inici de la lluita. I aquesta vegada l'alarma de les sirenes cobrava el seu significat literal de prendre les armes per a defensar-se de l'enemic: "a l'arma". Els camions, bandera roja i negra desplegada, seguits d'un seguici d'homes armats, cantant "Hijos del Pueblo" i "A las barricadas", animats pels veïns aguaitats a les balconades, van enfilar fins la Rambla de Poble Nou per a pujar fins Pere IV i d'allí cap al centre de la ciutat. Mai les estrofes d'aquestes cançons havien tingut tant sentit: "aunque nos espere el dolor y la muerte contra el enemigo nos llama el deber, el bien más preciado es la libertad, hay que defenderla con fe y valor"; "en la batalla la hiena fascista con nuestros cuerpos sucumbirá, y el pueblo entero con los anarquistas hará que triunfe la libertad".

El grup "Nosotros", constituït en Comitè de Defensa Revolucionari, va dirigir a Barcelona la insurrecció obrera contra l'alçament militar des d'un d'aquests camions aparcat en la Plaça del Teatre. En el propi Poble Nou els veïns van assaltar la caserna dels Docks en l'Avinguda Icària, utilitzant tàctiques que van sorprendre als militars per la seva empenta i imaginació: grans rotllos de cable del port van ser usats com barricades mòbils i les portes de la caserna van ser abatudes per camions llançats sobre elles a tota velocitat. Avui aquesta caserna ha desaparegut entre les reformes urbanístiques de la Vila Olímpica. En trenta hores militars i feixistes van ser derrotats i la ciutat va quedar en mans d'una federació de barricades. Després Poble Nou va viure la guerra, els bombardejos, la fam i per fi la derrota, l'exili de molts veïns, el camp de concentració del "Cànem", els afusellaments diaris del Camp de la Bota, i sobretot molts anys d'una por al que van cridar pau.

El Júpiter, després del triomf del feixisme, va perdre per segona vegada l'escut de l'estrella i les quatre barres que havia recuperat amb l'arribada de la República. El club era a més sospitós d'haver col·laborat econòmicament amb el Socorro Rojo. En 1940 la dictadura franquista va intentar convertir al Júpiter en una filial de l'Espanyol, canviant-li fins i tot el nom de Júpiter pel de Hèrcules. En els anys quaranta el club va estar a punt de desaparèixer i en 1948 va canviar el camp de Lope de Vega per l'actual de La Verneda, situat llavors en un ras envoltat de masies i terres de conreu, molt llunyà del nucli urbà de Poble Nou. Avui les masies de La Verneda han desaparegut, substituïdes per enormes blocs de cases de més de vint pisos, sense gairebé zones verdes, herència terrible de l'urbanisme desenfrenat i l'especulació del sòl de l'etapa Porcioles. En l'antic solar del camp del Júpiter es va construir un col·legi públic i uns jardins, en el que és avui una plaça sense més nom que el dels quatre carrers que la delimiten. Potser algun dia, no sense lluita, s'anomeni plaça del Júpiter o, per què no, del 19 de juliol de 1936 . Avui, la caserna dels Docks ha desaparegut sota les reformes urbanístiques de la Vila Olímpica, sense que gens recordi la gesta heroica dels combatents anònims del proletariat barceloní. Avui, en el Camp de la Bota, on va jugar el Júpiter en els seus inicis, s'ha aixecat l'esplanada, hotels i palaus del Fòrum de les Cultures. I entre els dos edificis més destacats s'ha permès que seguís en peus una columna de ferro, que ja s'havia erigit abans, en memòria de tants que allí van ser afusellats, encara que pel que sembla oficialment, i si ningú ho impedeix, pretenen anomenar-la Columna de la Concòrdia. Així doncs el Fòrum s'aixeca físicament sobre el mateix lloc on per a satisfer una venjança feixista insaciable van ser afusellades des de 1939 fins 1952 més de tres mil persones, en la seva majoria absolutament innocents, assassinades en nom de Déu, de Franco i de l'Església. Ahir, el Camp de la Bota va ser un miserable barri de barraques i lloc d'extermini dels rojos. Avui, sota el Fòrum hi ha una depuradora i davant una central tèrmica. I per descomptat el discurs del poder ens parla de sostenibilitat, d'energia neta, de pau entre els pobles, de lluita contra la pobresa, d'harmonia amb la naturalesa, és a dir, de tot allò que la pròpia construcció del Fòrum nega en la pràctica: edificis i espai públic destinats al negoci privat, inversions multimilionàries alienes a l'interès i necessitats dels ciutadans, amb merda sota i contaminació davant.

Ens volen vendre la seva gestió del caos, la corrupció i la catàstrofe imparable a la qual ens duu la descomposició social i econòmica del capitalisme com el millor dels paradisos possibles, amb operacions especulatiu-financeres hàbilment camuflades com grans espectacles, ahir les Olimpíades i avui el Fòrum. El pla del 22@ acabarà desplaçant als veïns del barri, llançant-los fora amb una mesquina indemnització, substituint-los per yupis amb luxosos pisos, afavorint l'especulació immobiliària de sempre, destruint els últims vestigis fabrils, permetent l'edificació d'hotels i gratacels irracionals, intentant minimitzar el fracàs del seu projecte d'establiment d'empreses de tecnologia “neta�, i reduint al mínim possible les zones verdes o l'equipament públic.

El 19 de Juliol el carrer en Poble Nou va ser del proletariat que li va conquistar amb les armes preses a l'exèrcit insurreccionat, quan va assaltar les casernes de Sant Andreu; avui és propietat del complex urbanístic-empresarial de l'ajuntament, les immobiliàries i les grans empreses de serveis, que també en el seu moment van prendre a l'assalt aquestes mateixes casernes per a desallotjar-los de "marginals, sense-papers, sense-sostre i indesitjables". És l'hora històrica del "pelotazo" continu: paguen els de sempre.

Per cert, el Júpiter va descendir a Primera Catalana, divisió en la qual juga des de 1998. Barcelona, malgrat l'autocomplaença municipal i el narcisisme hàbilment inculcat als seus ciutadans, no juga en la primera divisió capitalista de les ciutats del món: Nova York, Tòquio, París, Londres..., ni tampoc en segona: Milà, Madrid, Roma, Xicago, Frankfurt, Zuric..., encara que als nostres gestors de tercera i els seus còmplices sempre els quedarà la primera catalana.

Agustín Guillamón (julio 2004).
Balance. Cuadernos de historia.
http//:es.geocities.com/hbalance2000

Versió modificada i ampliada del text publicat en "La Barcelona Rebelde". Octaedro (2003).

Traducció al català de la Web de la CGT de Catalunya de la versió en castellà publicada per la Web de la Red Libertaria Apoyo Mutuo
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
02 abr 2005
...Que "burros" que sou...Us adoneu com han aconseguit allò del "divide y venceras"!
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
16 set 2005
ola.
alguien sabe la web de el club este de futbol jupiter?? el k juega con la barceloneta plis responderme a mi email: rosiwood ARROBA hotmail.com
Re: EL JUPITER (Historia paralela de este club de fútbol y del Pueblo Nuevo desde el 19 de julio de 1936 al Fórum 2004)
24 mar 2006
Tranquilo,no te encabrites.....Solo en Mejico capital,se habla mas Castellano que Catalan en las Baleares ,el Alguer,el Rosellon,el Bajo Aragon,Cataluña y Valencia (por cierto que en Utiel,en Requena,el Palancia, el Alto Mijares,parte de los Serranos,el rincon de Ademuz,se ha hablado siempre Castellano.)
Suerte con tu lengua minoritaria,los fascistas
seguiremos hablando el Castellano de Borges,Cela
Cervantes,Lope de Vega,Miguel Hernandez,Alberti,
etc etc etc
Sindicato Sindicat