|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
I LA DIGNITAT?
|
|
|
per Isabel-Clara Simó |
10 jul 2004
|
|
Un jutge trepitja els drets dels catalanoparlants i no passsa res |
Jo no sé si la paraula dignitat ha deixat de tenir significat propi i ara és només un jòquer per als talk show, on qui la diu més grossa passa per ser més modern. Aquests països nostres, que tenen una capacitat ancestral d'entomar-les sense replicar, hi ha moments que et fan l'efecte que l'han perduda, la dignitat, si és que la dignitat existeix. I si és que aquests països existeixen. La història sembla de les cròniques de l'Espanya negra, en què el color negre el posem nosaltres: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va posar en el seu moment una sanció al magistrat César Aguilera Montenegro per no haver admès una demanda en català. ¿Va fer això l'alt tribunal perquè són una colla d'independentistes, perquè fan aplecs al Pi de les Tres Branques, perquè tenen un bust de Macià a cada domicili? Doncs no senyor: ho va fer perquè ho diu la llei. I els tribunals són per a això, per fer complir la llei. Ho diu la Constitució, ho diu la llei orgànica del poder judicial i fins i tot ho diu la Carta Europea de les Llengües Regional i Minoritàries que va signar el govern espanyol. Quan un jutge no compleix la llei, els seus superiors l'amonesten i li diuen que cobra per això i ha fet oposicions per això i pot dictar sentències per això. Doncs els superior dels superiors, que és el Consell General del Poder Judicial (a excepció d'Alfons López-Tena, que va emetre l'únic vot en contra, que els déus et beneeixin, Alfons), ha retirat aquesta sanció. ¿Oi que si César Aguilera Montenegro hagués rebutjat una demanda per estar escrita en castellà se l'haurien menjat de viu en viu i ara estaria exercint a la bella illa de Fuerteventura? Com és lògic el Col·legi d'Advocats ha protestat, i la conselleria de Justícia ho ha lamentat, i ara mateix l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia ha decidit emprendre accions legals contra el Consell General del Poder Judicial (que hi ha algú per sobre?).
Els ciutadans, però, no hem dit ni piu. Hi ha enrenou pels canvis a Catalunya Ràdio i TVC, hi ha hagut (i hi haurà) enrenou amb la ignomínia de les seleccions esportives, però que un tribunal es permeti conculcar la llei com a menyspreu a la llengua catalana es veu que no ens motiva.
Torno a preguntar: ¿és que hem perdut la dignitat? ¿És que hem perdut el sentit de la supervivència, un sentit que tenen fins i tot les mosques? És que ja ens està bé? És que hem dimitit? Brutal. |
This work is in the public domain |
|
Re: I LA DIGNITAT?
|
|
per escorpi |
10 jul 2004
|
Catalunya, un poble sota el signe astrològic d'Escorpi.
Conte de l'escorpi i la granota.
Un escorpí i una granota es van trobar a la ribera d'un riu i el volien creuar. L'escorpi li va dir a la granota:
- Porta'm a la teva esquena
- Que et dugui a la meva esquena? -va contestar la granota- No, no! Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs!
- No, dona, no. Necessito travessar el riu i si et pico t'enfonsaràs en l'aigua i jo, que no se nedar, també m'ofegaré?
Els dos animals van seguir parlant i parlant fins que la granota va ser persuadida.
- Txaxipé -va dir la granota- m'has convençut.
L'escorpi va pujar a la seva esquena i van començar la travessa.
Ai las! però al mitjà del gran riu, allí on es creen els remolins, de cop i volta l'escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s'estenia pel seu cos i, mentre s'ofegava, i amb ella l'escorpí, li va cridar:
-Veus! t'ho havia dit! Però què has fet?
-No he pogut evitar-ho -va contestar l'escorpí abans de desaparèixer en les aigües-
És la meva naturalesa.
Anònim africà. |
|
Re: I LA DIGNITAT?
|
|
per la dignitat se la psasn por el forro (con perdon) |
10 jul 2004
|
Y seguira sin pasar res,re de re si de una puñetera vez en ese pais y en otro(s) la gente no toma autentica conciencia,cosa que a dia de hoy se me hace muy dificil,imposible,seguiremos luchando.
Salute |
