¿Per què el dia 7? . Per que aquest dia comença el tràmit de la directiva al parlament europeu.
Que diu la directiva de les 65 hores:
Segons la nova proposta de Directiva, els Estats podran permetre augments de la jornada de treball setmanal fins a les 60-65 hores, que s'aplicarien a través de pactes individuals entre l'empresari/a i el treballador/a, encara que els convenis fixin una jornada inferior. Això representa la tornada a jornades "legals" de 10 a 12 hores i sis dies per setmana. La proposta de Directiva estableix també que els períodes de descans en les guàrdies de col·lectius com el personal sanitari o bombers deixaran de considerar-se temps de treball efectiu.
Raons per dir no:
Perquè, quan estan enviant milers de treballadors/es a l'atur, en comptes de reduir la jornada (començant per les 35 hores) o rebaixar l'edat de jubilació als 60 anys, és a dir, treballar menys per treballar tothom, pretenen prolongar la jornada, provocant així encara més desocupació.
Perquè la Directiva és un instrument per abaratir uns salaris ja devorats per la carestia de la vida.
Perquè la prolongació de la jornada comporta un augment inevitable de la fatiga, que porta forçosament a un greu increment dels problemes de salut laboral i de la sinistralitat.
Perquè, mentre els governs s'omplen cínicament la boca amb la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i personal, les jornades de 10 i 12 hores de la Directiva la converteixen en un somni impossible, afectant en primer lloc la dona treballadora.
Perquè la prolongació de la jornada és un complement necessari de les polítiques de privatització dels serveis públics, que van de la mà del seu deteriorament i de la precarització de les condicions laborals
Perquè no és veritat que la Directiva sigui quelcom llunyà, que no ens afecta. Si s'aprova, el seu impacte serà immediat, tot i que no s'hagi traslladat encara a una llei espanyola. Per començar, la patronal podrà subcontractar personal de països on la jornada de 60-65 hores hagi estat legalitzada. Ens faran xantatge també des del principi amb amenaces de deslocalització als països on la Directiva estigui ja implantada. Els empresaris individuals, a més a més, tampoc tardaran gaire a aplicar-la, a l'empara del Tribunal Europeu de Justícia, encara que la llei espanyola no s'hagi modificat, tal com succeeix ara amb la Directiva Bolkestein.
La pretensió del capitalisme europeu és —si no ho impedim— ben clara: començar pels països i sectors més desprotegits (com els precaris i precàries i les persones immigrants) per acabar, al cap d'un temps, generalitzant la prolongació de la jornada a les noves generacions.
Perquè la Directiva no és quelcom aïllat sinó una peça, sens dubte fonamental, de l'ofensiva de l'Europa del Capital. Ve de la mà de la Directiva de Retorn contra milions d'immigrants (que presenta com a culpables de la desocupació), del pla Bolonya de privatització de la Universitat, de la Directiva Bolkestein per liberalitzar i privatitzar els serveis públics o de la permanent pressió per allargar l'edat de jubilació i retallar i privatitzar les pensions públiques.
Els rics ens volen fer pagar la crisi, amb l'ampliació de la jornada laboral, la privatització de serveis i l'expulsió d'immigrants. No deixem que es surtin amb la seva.!
La modificació de la Directiva europea sobre el temps de treball que van aprovar els
ministres de Treball de la UE i que ara ha de passar pel parlament europeu per a la
seva aprovació definitiva, és un atac brutal contra la classe treballadora.
La nova Directiva proposada autoritza als estats membres a canviar les seves lleis
per a permetre l'allargament de la jornada setmanal de treball fins a les 60 hores
(65 en el cas de col·lectius com el sanitari o bombers, els descansos dels quals en
les guàrdies deixen de considerar-se temps de treball).
També permet fixar per llei que la jornada setmanal "normal" (la de fins a 48 hores)
sigui considerada com "una mitjana anual", de manera que el treballador estaria
permanentment a la disposició de l'empresa i les hores extra o festius passarien a
ser considerats com hores ordinàries.
Aquesta salvatjada la volen portar a terme, a més, mitjançant acords individuals
treballador-empresa, passant per sobre dels convenis col·lectius i de la
representació sindical dels treballadors, atacant una dels més importants conquestes
de la classe treballadora: el seu dret a la representació i la negociació
col·lectiva.
L'any 1919, la OIT va oficialitzar la jornada màxima de 48 hores, després d'una
llarga lluita del moviment obrer internacional per les 8 hores diàries. Ara, ens
volen fer retrocedir més d'un segle, posant-nos novament en jornades "legals" de 10
a 12 hores i sis dies per setmana.
Amb aquesta nova Directiva ens estem jugant una reculada històrica, que hipoteca el
futur de les noves generacions de treballadors. Una agressió d'aquesta envergadura
no es pot fer enrere si ens limitem a pressions diplomàtiques als eurodiputats i a
protestes testimonials.
Per contra, és precisa una resposta unitària i contundent, que cal organitzar de la
manera més àmplia, unitària i democràtica i que inclou exigir a la CES que
converteixi els aturs entre 5 i 15 minuts del dia 7 d'octubre en una vaga general
europea de 24 hores, amb grans manifestacions, per a exigir, en nom de la classe
treballadora del continent, la immediata retirada de la nova Directiva. |
Currar 65 Hores? Ni de Conya!