|
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : criminalització i repressió : ecologia : pobles i cultures vs poder i estats |
|
DAVANT LA BRUTALITAT DE LA POLICIA I DE LA JUSTÃ?CIA |
Enviat per eco
Publicador* Original: Sal·lus Herrero, vilaweb.com |
Condemnats al pagament d’una multa pels fets de l’estiu passat a la Punta
> Es plantegen dur el cas a Estrasburg
Sal·lus Herrero, professor de filosofia i col·laborador de VilaWeb Ontinyent, ha estat condemnat al pagament de 60 euros per ‘resistència a l’autoritat’ en els fets de la Punta de València de l’estiu passat. Raül Garrido, l’altre acusat, haurà de pagar la mateixa multa per haver insultat els policies mentre apallissaven Sal·lus. Sal·lus Herrero, que porta un marcapassos, va denunciar els seus agressors i després de quasi un any encara està de baixa i en tractament mèdic per problemes cervicals greus, sense que s'haja pogut reincoporar al seu lloc de treball a l'Institut de Secundà ria a Paiporta. Tampoc no se sap encara l'abast d'unes lesions fÃsiques que poden ser irreversibles.
La indignació que ha generat la condemna en els acusats l’expressa Sal·lus Herrero en aquest article. Herrero denuncia que a l’instint de supervivència d’una persona que porta marcapassos l’anomenen ‘resistència’, i denuncia una trama de ‘corrupció i especulació’ de la qual ‘també forma part la justÃcia’. També explica en primera persona com va anar el judici, i l’’hostilitat’ mostrada per la jutgessa. Ara mateix estudia si durà el cas al Tribunal d’Estrasburg.
Article d Sal·lus Herrero al link |
Comentaris d'aquest reenviament
|
DAVANT LA BRUTALITAT DE LA POLICIA I DE LA JUSTÃ?CIA |
|
Enviat per Sal·lus Herrero i Gomar
|
DAVANT LA BRUTALITAT DE LA POLICIA I DE LA JUSTÃ?CIA
El dia 24 de juny passat em jutjaren per la denúncia que vaig posar contra els policies que m’apallisaren i em detingueren a la Universitat d’Estiu de La Punta ara fa un any. La jutge abans d’iniciar-se el judici, en veure que entraven a la sala unes vint o trenta persones que m’acompanyaven, s’exasperà : "Esta sala es muy pequeñita, con el calor que hace, aquà no cabe tanta gente, esto no puede ser, vayan saliendo". La gent no isqué, en silenci esperà que es calmara; ens tractà de manera hostil i ho demostrà a vegades. A les portes dels jutjats s’havien quedat mig centenar més de gent que s’havia apropat per defensar l’horta i per donar-nos suport contra la brutalitat policial. A la jutge se li notava la seua predisposició en contra dels acusats, (Raül Garrido, de mi, dels meus testimonis i de la nostra advocada, Pilar Serrano), i a favor dels policies, de l‘advocat dels policies i del fiscal de l’estat; era bastant arrogant amb nosaltres, els febles, i cordial amb els poderosos, els altres, tot i sÃmbol de l’època actual; i fins a cert punt diuen que és lògic, perquè jutges, polÃcies, advocats dels polÃcies, fiscals, polÃtics, especuladors, etc. formen un mateix bà ndol en la defensa de l’stablisment de corrupció que ens assota i contribueix a la descomposició de l’estat de dret, com afirma el fiscal Jiménez Villarejo davant de l’intent de supressió de la comissió anticorrupció. La jutge es comportà dignament en defensar que jo estava en el meu dret de declarar en valencià davant la manca de respecte de l’advocat dels policies que no em deixava parlar en valencià i amenaçà en demanar un traductor si no parlà rem a poc a poc.
Quan entrà rem a una cambra petita per veure el vÃdeo de l’agressió policial, li demanà a la jutge si podÃem entrar els afectats i respongué: "ustedes hagan lo que quieran porque seguro que ya lo han visto reiteradas veces"; en veure les escenes de violencia que semblaven una caceria -com deia al L-EMV Josep Vicent Marqués- plorà i i li vaig confessar a la jutge que jo no havia vist el vÃdeo abans, aixà que de reiterades vegades res de res; contemplà que a la jutge també se li humitejaven els ulls potser davant la evidència d’una agressió policial injustificada i en veure que els policies havien mentit en dir que no havien sentit que portava marcapassos quan presa del pà nic -mentre em doblen els dits i em peguen colps- cride fort advertint que duc marcapasos i s’escolta a cent mentres de distà ncia; els policies estaven a uns quans centrÃmetres i em peguen, em llencen a terra i m’apreten el coll fins quasi estrangular-me mentre em donen colps i em doblen els braços. Els policies que m’agrediren estan sords o mentiren i no haurien d’absoldre’ls perquè els seus muntatges s’evidenciaren en el judici per justificar a posteriori una agressió cruel sense cap motiu. Jo utòpicament esperava que la jutge condemnara els policies en deixar-se portar per la seua humanitat resuscitada, per una mÃnima decència i pel seu cor quan veié la veritat de l’agressió policial al vÃdeo, i que la maquinà ria brurocrà tica d’una administració al servei dels poderosos i de l’especulació urbanÃstica quedés derrotada davant les proves fefaents de la barbà rie. Però no, Foucault ens adverteix que "la veritat de les formes jurÃdiques" es fabrica en funció de la correlació de forces i dels interessos de poder en joc i arriba a alterar completament la realitat. I en les operacions especulatives de La Punta hi ha molts interessos econòmics i polÃtics per sobre de les vides, les cases i les terres de la gent. D’una manera inexplicable, el fiscal em demanà una multa de 60 euros i l’advocat de la policia 600 euros perquè la vÃctima de la pallissa finance l’agressió policial; la jutge en la resolució judicial accepta la petició del fiscal i em demana 60 euros per –segons ella- haver-me resistit i llençat a terra mentre em pegava la policia. A l’instint de supervivència -d’una persona que porta marcapassos i es posa la carpeta protegint-se el cor, intenta mantenir-se ferm perquè no el tiren i no li facen mal i encongeix el coll quan li l’apreten perquè no l’ofeguen- l’anomenen resistència. Anem a veure si presentem recurs i arribem si cal a Estrasburg perquè al cor d’Europa observen la brutalitat de la policia espanyola i l’extrema parcialitat de la justÃcia que em compte de denunciar la brutalitat policial, les destrosses ambientals i especulatives dels polÃtics i els empresaris amb els diners del fons europeu, permet que s’agredisca els ecologistes, els estudiants d’una Universitat d’Estiu i que es multe a les vÃctimes de les agressions dels policies, dels polÃtics en el govern i dels especuladors immobiliaris que formen una trama semblant a les mà fies de Chicago o de Sicilia. En canvi, el vicemistre Rajoy afirma que l’especulació i la corrupció no són ara els problemes capitals a Espanya. Pel que sembla la justÃcia també forma part, per acció o per omissió- d’aquestes operacions especulatives que desfan l’horta i enriqueixen els amics del govern, una justÃcia que s’identifica amb els interessos del govern i dels poderosos, com deia el jutge Jiménez Villarejo en denunciar al fiscal de l’estat Cardenal de defensar els interessos corruptes del govern del PP. No obstant, només em resta agrair-li a la jutge -del jutjat d’instrucció nº 4 de València- que m’haja condemnat potser per continuar el procés fins arribar a Estrasburg i mostrar les proves de la brutalitat policial, de la prevaricació de la justÃcia i dels negocis empresarials que corrompeixen els polÃtics en la destrucció de l’horta i dels ecosistemes valencians més valuosos, mentre es fan llibres i discursos per a l’escaparate titolats España, la huerta de Europa.
En conclusió, ens peguen una pallissa i a sobre pretenen que paguem una multa de 60 euros; en el cas de Raül altres 60 euros per dir-los "feixistes" mentre m’apallissaven i mentre la gent els advertia reiteradament que portava marcapassos i que m’estaven matant. En els règims totalitaris aquestes coses poden passar (que t’acusen falsament, que et peguen i et detinguen sense cap motiu, que t’acusen de resistir-te quan et protegeixes el marcapasos, que t’acusen mentiderament d’espentar un policia o de donar potades quan es tracta dels espasmes que fas mentre t’ofeguen, etc); inclús pot ser una bona manera de recaudació d’impostos per resoldre els deutes que va generar l’expresident Zaplana en la seua multimilionà ria nefasta gestió especulativa. Més clar, pegar els ciutadans i cobrar-los una multa pot ser una proposta "eficaç" econòmicament, tot i que les proves evidencien la gratuïtat d’una agressió (sense que transpassara el cordó policial, ni agredira a ningú, ni em resistira i que vaig advertir que portava marcapassos, que vaig obrir els braços en alt a terra...) però explicita una misèria moral il·limitada. En fi, en un estat de dret els únics que haurÃen de ser jutjats i condemnats són els policies que m’apallissaren brutalment i encara duc les seqüeles cervicals i psicològiques pel trauma d’una agressió sense contemplacions que estigué a punt de costar-me la vida. Tanmateix, la sentència condemna les vÃctimes d’una brutal agressió a pagar una multa en dir que "han cotmés una falta de respecte i consideració a agents de l’autoritat" i absol els agressors que posaren en risc la meua pròpia vida en atacar-me i ferir-me sense cap respecte i consideració portant marcapassos com porte i sabent-ho com ho sabien. Per tots aquests fets i per tants altres vÃnculats a l’ús de la força bruta, a l’abús de la violencia institucional, a les canallades de les injustÃcies, a l’especulació immobilià ria i financera, a les deportacions de La Punta i a la vulneració de drets humans i ecològics en el procés de destrucció imparable de l’horta, si açò no és una dictadura, evidentment feixista, què és?
Sal·lus Herrero i Gomar,professor de filosofia |
|
Mira també: http://nosaltres.vilaweb.com/jvilaweb/GetHTTP?p=126&f=1&pa=p_idcmp&va=721782
|
|
|
