Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
29 ago 2003
BARCELONA (Barcelones)
Sabado, 30 de Agosto a las 20h: Ofrenda floral en memoria de Jose Luis FACERIAS, en la confluencia de las calles Doctor Pi i Molist ,Passeig Urrutia y Passeig Verdum
( Plaza de las Madres de plaza de mayo)
Metro Llucmajor
Bus 31,32,11,50,51

En el cartel de la marxa-homenatge als maquis hi ha un error ,la data correcta es el Dissabte 30 agost

30 agost. 46 años del asesinato de Jose Luis Facerias
facerias_p.jpg
Lluís i Facerias, Josep
Barcelona 1920 - 1957

Guerrillero anarquista más conocido con el nombre de Facerias. Militante de las Juventudes Libertarias desde el 1936, lucho en la guerra civil de 1936-39 en el frente de Aragón y, hecho prisionero, estuvo encarcelado hasta el 1945. Reincorporado al movimiento anarquista, desde el 1947 pasó a la lucha armada antifranquista -atracamientos a entidades bancarias, bombas en edificios oficiales, atentados contra elementos del régimen-, sobretodo en Barcelona y, ocasionalmente, en colaboración con Francesc Sabaté. Residiendo en Italia (1951-57) practicó también golpes económicos a favor de la organización, pero, al volver a Catalunya, fué asesinado por la policia.
Mira també:
http://www.sindominio.net/marxa-maquis
http://www.guerrillas.info

Comentaris

Perquè li hem de traduïr el nom ?
29 ago 2003
Algú em pot explicar pq li hem de traduïr el nom ? Algú em pot explicar pq alguns (alguns) "anarquistes" tenen el mateix comportament que l'imperialisme espanyol ?

Disculpes a la resta.

terra i llibertat
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
29 ago 2003
Les teves prioritats son respectables i estan clares, les d'en Faceries tambe.
No tens res en comu amb ell ni amb els que, malgrat el pas del temps, compartim les seves idees i prioritats.
Salud, company o companya i pensa que en el mon dels nacionalismes s'amaga l'ou de la serp.
Jose Luis Facerias
29 ago 2003
No se qui ha dit que es deia Faceries, el seu non era Jose Luis Facerias , mai va ser catalanoparlant, ni durant de la II republica ,ni al front de Aragon, ni a la clandestinitat. Va ser vei del barri del Carmelo de Barcelona. Fill de murcianos.

Serrallonga, si tens algun dubte llegeix el llibre de Antonio Tellez. La guerrilla Urnaba I, Facerias.
Ruedo Iberico, Paris

Els anarquistes mai han lluitat pel fet diferencial, sino contra la explotacion del hombre por el hombre.

Ni catala, ni espanyol......... anarquista
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
29 ago 2003
Menos flores y más guerra social.
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
30 ago 2003
Sí es deia Facerias, pero el barri on dius que vivia deuria ser el de el Carmel i no el del Carmelo. Potser és que dir Carmelo, "en español como dios manda", per comptes de Carmel, és més anarquista, més internacional...
esteu fatal
30 ago 2003
Qui ha dit que ser fill de murcians impliqui parlar en castellà ? Els meus avis van venir de Múrcia (arribats a la mateixa època i militants de la CNT) i parlaven entre ells en català.

Per cert, ja em llegiré el llibre, i si es deia José Luís, doncs pefecte, m'he equivocat. Ara bé, algunes respostes em fan veure com el meu comentari no era cap tonteria. Primera, perquè demanar que no es tradueixi el nom a algú, espanyolizant-lo, resulta que és està obsessionat amb la llengua catalana. Segona, perquè demanar que es respecti la llengua d'algú resulta que és està abduit per un "nacionalisme" estrany i perillós. Sabeu on porta tot això , no ? A no qüestionar la colonització cultural i lingüística de l'estat sobre els pobles, és a dir a no fer-hi res, és a dir, a ser un col·laborador (per passiva) de l'estat.

Esteu carregats de tòpics, de punyetes i de mentides. Alguns anarquistes van lluitar només contra l'explotació econòmica de l'home per l'home, però la majoria van lluitar contra l'explotació econòmica de l'home per l'home i contra l'explotació cultural de l'home per l'home.

Per cert, jo anarquista i català (o és que si fossiu palestins, kurds o maputxes tb us negarieu ? em sembla que no )

Les meves prioritats són dues :
alliberament social i alliberament nacional, o només en puc tenir una de prioritat ? aleshores, l'antipatriarcat on va, primer, segon o tercer ? o tb és un tema "burgès" ?

PD: oh sorpresa, al Somorrostro i a Can Tunis també s'hi parlava català !!!
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
30 ago 2003
visca catalunya, visca la humanitat sencera, visca el comunisme llibertari,visca el poble
i visca la lluita antifeixista! adéu,guapetes!
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
30 ago 2003
No vale rematar con violencia literal lo que no se puede demostrar serranllonga, la humildad es mas poderosa ke todo lo demas y me refiero a las puñetas y mentiras. Aunque quiza me puedan acusar de metomentodo, y prefiero quedarme como mucho en lo poco que soy de Catalan habiendo nacido mis tatarabuelos en esta tierra divina, a semejanza del resto de su composicion global.
Por que alguien te podia indicar al respecto, que coño sabremos nosotros de lo que sentieron todos akellos, enfermos de libertad como este aparente gran señor, que obtuvo la condena de usar la violencia contra sus hermanos enfermos de razón....
ke las naciones nacen y mueren y en sus tripas llevan escrito el unico camino de salida de todos sus componentes, un unico camino ke es un mundo sin barreras en el que todos hemos de olvidar de donde venimos, por que nuestro pasado, como el de nadie, es muy indigno de recordar. Seguramente, el precio a pagar es olvidarnos tambien de los sacrosantos, de los prejuicios nacionales que nos unen a algo que vino despues del contacto maternal, y que tan pronto olvidamos, para relaccionarnos con todo aquello que no nos pertenece y defender causas objetivas heredadas de muy muy antaño.
Sin ánimo de ofender, vi tus letras y decidí iluminarlas,
gracias,
un luchador en activo
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
30 ago 2003
M'expliques quina part és la que no puc demostrar ?

PD: molt maca la teva prosa poètica, però no he vist cap argument. Només tòpics en forma de poesia.
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
30 ago 2003
quan siguem un mon sense barreres quin idioma parlarem?
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
31 ago 2003
S´acostuma a representar la història contemporània com a marcada per la oposició entre moviments universalistes en retrocés i moviments específics la inspiració dels quals és la recerca d´una identitat pròpia. S´intenta arribar a una millor comprensió d´aquest fenomen estudiant la relació entre identitat individual i identitat col.lectiva, situant-la més aviat en termes de complementarietat que d´exclusió. Col.lectiva o individual, la identitat apareix com el producte d´estratègies de diferenciació, que mobilitzen símbols històricament constituïts. D´aquesta manera, les identitats col.lectives es converteixen en depenents dels actes i compromisos dels actors individuals.

La primera tentació de la majoria dels intel.lectuals és atribuir aquesta revitalització dels moviments específics a un efecte de crisi. Com les seves activitats d´anàlisi, de recerca, de creació es relacionen generalment amb valors universals, tenen tendència a considerar com a una il.lusió precària i sense sentit tota perspectiva política, ètica, cultural que doni èmfasi a l´especificitat. La crisi d´allò universal no seria, doncs, en una primera aproximació, més que una conseqüència de la universalitat de la crisi: més tard o més d´hora haurien de renéixer moviments socials capaços d´articular la particularitat de les seves reivindicacions amb un sistema de valors que pugui referir-se a la història comuna de la humanitat.

Els processos d´identitat tenen sempre un component intragrupal de cohesió i una referència intergrupal de diferenciació. El reforçament intern és indispensable per a definir un espai social caracteritzat per continguts afectius i simbòlics. La comparació amb l´exterior serveix per a marcar els límits de l´anomenada solidaritat interna. No obstant, els fonaments de la identitat social experimenten un retrocés considerable com a conseqüència de les tendències homogenitzadores. La destrucció de la identitat cultural es realitza, també, mitjantçant un procés continu d´innovació, totalment necessari per a satisfer les exigències de la societat actual. Els membres d´un grup comparteixen una mateixa cultura o, com a mínim, un conjunt d´elements característics d´aquesta cultura, que funcionen com a sistema de referència bàsica i d´identificació col.lectiva.

Per una altra part, resulta força important per a entendre la conducta social de les persones i dels grups estudiar la memòria col.lectiva. La memòria també és un fet social compartit, és a dir, un producte de la col.lectiitat, fins al punt que la gent "funciona col.lectivament com a sistema integrat de records" (Wertsch). Per a Halbwachs, " la reconstrucció de records a partir de dades o nocions comunes obeeix a la necessitat d´establir una comunicació afectiva". Els pensaments i sentiments més personals tenen el seu origen en medis i circumstàncies socials definides. Així, la memòria individual constitueix un punt de vista sobre la memòria col.lectiva, canvia segons el lloc de l´individu en el grup, lloc que canvia a la seva vegada seguint les relacions d´aquest amb els altres membres i amb altres medis socials.
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
31 ago 2003
Si quieres argumentos te los puedo dar, señor crítico literario, quien te crees que eres para abanderar la defensa del apellido de las personas y dignificar su nacionalidad sobre todo cuando estan muertas, si quieres argumentos informate antes donde debes hacerlo, y siento que me efecten tus críticas sobre mi prosa o mi retórica, te pido disculpas por llevarte la contraria, tal vez deberías de preocuparte pues te une un sentimiento de reaccion cuando aunque sea con retórica te llevan la contraria chato,los fascistas y nacionalistas (que son los mismos) le jode mucho ese tipo de cosas, tal vez te equivocas de foro, dejando mensajes nacionalistas e invitando encima a la confrontacion entre personas que estan muy por encima de todo esa mierda,
repito, siento mi alteracion literal,
yo no critiqué tu gramatica ni siquiera la forma en que te expresaste,
la memoria colectiva para muchas personas (no intelectuales) no es mas que un método de educacion y un punto de partida a todo aquello de lo que representa el simbolismo colectivo y que crea opacidad espiritual e individual,
el ser humano solo será pleno socialmente cuando individualmente atienda a sus necesidades mas espirituales,asi mismo la entrada en la historia representa para el individuo un lecho mas donde soportar su amarga condicion de observador y participe en la misma.
La parte que no puedes demostrar es cuando hablas de libertad nacional, ¿has preguntado al resto de "catalanes" si es esa nuestra prioridad?
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
31 ago 2003
Entiendo bien poco sobre que se quiere decir en realidad.La cosa es que se iban a llevar unas flores en recuerdo de un miembro del maquis y aquí se discute si era josé o josep o txusepet. Solo criticando y destruyendo las raices del sistema y no siendo marionetas del capital, podremos honrar la memoria de ese luchador, asesinado por defender la libertad.Los catalanes y las catalanas no hemos de olvidar a nuestros muertos y a los que se han tenido que exiliar, han sido torturados, encarcelados,y un largo etcetera de penalidades y inhumanidades. Por último, hablemos catalán o castellano somos un mismo pueblo y por esta tierra nuestra han sacrificado su vida gentes provinientes de todo el mundo, así que un poco de paz y armonia.Viva la guerrilla antifranquista, Viva el maquis!
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
01 set 2003
Afortunadamente, existieron personas como Facerías o Facerias, o como sea, que no se peleaban por estas estupideces, ni las alimentaban.

Parece ser que Face era un guerrillero anarquista.

Es triste que una vez que se homenajea a una persona así, que luchó contra el sistema, se vea un poco enmerdado por las idiocias y las divisiones que crea, precisamente, el sistema. Las fronteras matan.

Por cierto, esta polémica ya se vivió aquí mismo el año pasado. Si alguien pudiera colocar un enlace sería pedagógico. Yo no sé si se llamaba de una manera o de otra. No estoy documentado. Pero lo que está claro es que si se ha generado este debate es porque alguien ha intervenido con prejuicios. Si realmente era catalanohablante y quería que le llamaran Josep Lluís, los que han obrado con prejuicios son muchos de los que han contestado a Serrallonga. Si lo que quería es que le llamaran José Luis, quien ha obrado con prejuicios son los Serrallonga y compañía que, sin documentarse previamente, aplican mecánicamente su preconcepción de las cosas. O tal vez hayamos obrado todos con prejuicios, reproduciendo unas riñas que eran ajenas al espíritu de los anarquistas de la época (se llamara de una manera o de otra, a lo mejor no daba tanta importancia a que le catalanizaran o castellanizaran, o esperantizaran, el nombre).

En este caso, parece que hay suficiente documentación para decidir si quería que lo llamaran de una manera o de otra, o si se le daba igual el asunto. Pero si esto pasa con un tema con este, que es fácilmente comprobable documentalmente, qué no pasará con asuntos que son más difíciles de documentar y donde el prejuicio puede recrearse y inflamarse sin ningún tipo de cortapisas?

FELICIDADES y FELICIDADES a los compañeros que año tras año homenajean a Face, y recuerdan así la vida de todos los anarquistas que lo dieron todo, y que todo lo perdieron (sus escuelas, sus ateneos, su mundo soñado, su utopía) en la trágica guerra del 36.

Esperemos que, sencillos y puros, volvamos algún día a acceder a esa manera suya de ver las cosas.
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
01 set 2003
Hi ha una forma de viure catalana i no n'hi ha una d'anarquista?
I si la identitat cultural dels anarquistes fos diferent que la identitat cultural dels catalanistes?
I si fossin excloents i per això es revifessin periòdicament debats d'aquesta mena en Indymedia?
No mereix ser conservada també la identitat cultural dels anarquistes?
No xocaven també ambdues identitats al 36?
Seria quelcom tan greu reconèixer que això es d'aquesta manera?
Quina de les dues identitats culturals es troba en l'actualitat més amenaçada: l'anarquista o la catalanista?
Personalment, crec que la identitat cultural anarquista es troba totalment anorreada i que s'ha perdut per sempre (aquell món d'escoles racionalistes, de teatre anarquista, o de bojos entranyabales aprenent esperanto està totalment finiquitat, ningú no el recorda i molta gent dubta ja que hagués existit). Per què, doncs, aquests atacs que rebem constantment els anarquistes des d'instàncies que, com el nacionalisme, presenten una salut tan bona en aquest període històric?
Volen assegurar-se totalment que no torni a ser possible, pensable, imaginable, una visió del món no estatista?
Per què ens despertem quan se'ns apareix el desig en el somni?
CONTRA DIOS, ESTADO, CAPITAL Y IDIOCIA PERSONAL
01 set 2003
Sonetos teológicos
de Agustín García Calvo

I
Enorgullécete de tu fracaso,
que sugiere lo limpio de la empresa:
luz que medra en la noche, más espesa
hace la sombra, y más durable acaso.
No quiso Dios que dieras ese paso,
y ya del solo intento bien le pesa;
que tropezaras y cayeras, ésa
es justicia de Dios: no le hagas caso.
¿Por lo que triunfo y lo que logro, ciego,
me nombras y me amas?: yo me niego,
y en ese espejo no me reconozco.
Yo soy el acto de quebrar la esencia:
yo soy el que no soy. Yo no conozco
más modo de virtud que la impotencia.

y II

Pero no cejes; porque no se sabe
cuándo pierde el amor, dónde la tierra
volteando camina, ni qué encierra
mensaje del que nadie tiene clave.
Pues el Libro Mayor (y eso es lo grave)
del Debe y el Haber nunca se cierra,
y acaso acierte el que con tino yerra;
ni es nada el mundo hasta que el mundo acabe.
Si te dicen que Dios es infinito,
di que entonces no es; y si finito,
que lo demuestre pués y que concluya.
Pero no hay Dios ni hay Ley que a contradanza
no se pueda bailar. Tu muerte es tuya.
Tu no saber es toda tu esperanza.
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
20 gen 2004
El Facerias es el cosí de la meva àvia i germà del meu tiet, només vull dir-vos que gràcies al exemple d'aquest anarquista, s'ha consolidat una descendència catalana i nacionalista.
La meva família som catalans (encara que no escrigui correcte el meu idioma natal) i els meus fills son catalans, encara que sembla que provenim "d'uns murcians". potser aixó ens ajuda a apreciar el que tenim i el que ens vàren treure fa uns segles i que encara no ens han tornat.
També vull afegir que la vida no va ser mai fàcil per la resta de la família Facerias (i d'aixó poso la mà al foc).
Bé, sigui per bo o per dolent, lo realment gratificant es que tothom pugui dir la seva sense tenir por de represàlies.
Jon
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
06 jun 2005
Jo sóc familiar de Jose LLuis Facerías, sempre li canvien el nom es diu Lluis de pirmer cognom el segon es Facerías, per això jo també porto el cognom Lluis, la gent s`equivoca i posa Jose Luis com si fos un nom, y si que parlava català, però ell no lluitava com català ni espanyol, lluitava com qualsevol que volia la llibertat.
Re: Sabado 30. Ofrenda floral en memoria de Facerias
08 gen 2006
el meu pare es cosi germa del facerias, tot i que quan ell va morir el meu pare tot just tenia uns 13 anys, recorda alguna visita que els hi havia fet, recorda el patiment de la seva tieta, i els maldecaps que la guardia civil els hi donava a ell i a la meva avia, quan es presentaven a casa seva buscant al facerias, ja que el meu pare porta aquest cognom

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more