Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anunci :: pobles i cultures vs poder i estats
Bloc Negre 11s
07 set 2010
Convocatòria del Bloc Negre per al 11 Setembre 2010 a la Pl. Urquinaona. a les 17 hores.
20100911-BlocNegre2010_bn.jpg
Sobirania total, poble autogestionat


Aquest any 2010 ha sigut un any força nefast tant per els treballadors i treballadores dels Països Catalans com per els de la resta del món. Hem patit retallades en les nostres condicions laborals, congelació de sous i pensions, més precarietat en els contractes, privatitzacions... Això es només una petita mostra de tot el que aquesta “crisi” ens ha portat i ens portarà al poble treballador. Però no tot ha sigut negatiu durant aquest any. Hem vist com en multitud de pobles s'han realitzat consultes sobre la sobirania del poble català. Tot i els intents dels diferents partits i personalismes perquè les consultes romangueren dintre del seu control, cal destacar la implicació que ha tingut la gent treballadora, que ha sabut organitzar les consultes sense cap directriu, ni cap líder que els comandés.  Ara hem de continuar treballant en aquest sentit, exportant-les a l'àmbit social i aprenent també d'altres experiències semblants de l'esfera social.

Però ara ve la qüestió més important: realment la creació d'un estat català  garanteix una millora real de les condicions de vida del poble? Realment és una garantia de supervivència nacional acceptar les homogeneïtzacions culturals exercides per la UE i els EUA principalment? Realment desapareixerà la precarietat laboral, la pobresa i l'abús de poder? Realment desapareixeran els lideratges messiànics? O per altra banda només servirà per a que la burgesia i les classes benestants reafirmin el seu poder sobre el poble? Cadascú haurà de respondre aquestes preguntes per sí mateix, no obstant això, donarem la nostra opinió al respecte.

 

Limitar la independència catalana a la creació d'un nou estat és, senzillament, banalitzar el tema. Les propostes de creació d'un nou estat sota el jous de l'OTAN i la UE no garanteix la nostra independència cultural. Aquesta només és realitzable aconseguint la independència front els estats, el capitalisme global, i el militarisme. Per aconseguir-ho prenguem com a exemple la força amb la que el poble va organitzar les consultes sobiranistes. Cal, ara,  extrapolar aquesta il·lusió a la resta de lluites: a la lluita obrera, a la estudiantil, a la lluita contra la criminalització dels migrants. En definitiva, a la lluita contra les imposicions dels estats i els òrgans econòmics internacionals (BCE, FMI, ...).


L'auto-organització demostrada durant l'inici de les consultes, deixant fora de joc a partits polítics i personalismes que tenen com a únic objectiu treure'n profit polític però mantenint sempre l'statu quo actual, ens demostra que no necessitem cap persona que ens digui què i com cal fer les coses. I aquesta auto-organització ha de ser portada a tots els àmbits de la nostra vida, a casa, a la feina i a tot arreu.

 

El nostre poble  mai no serà realment independent si roman sotmès a una autoritat. La situació de crisi capitalista actual ens demostra que cal fer una aposta pel treball cooperatiu prenent un model de treball horitzontal, cal incentivar les xarxes de consum ecològic en front a les grans explotacions massives tant agrícoles com ramaderes, cal fomentar el consum responsable mitjançant intercanvis que quedin fora de l'esfera capitalista. En definitiva, la independència real o la sobirania total, ha de passar, necessàriament, per l'auto-gestió del poble, per la federació lliure entre pobles i per la igualtat entre totes les persones.


Per una sobirania total: autogestió, autoorganització i cooperació!
Bloc Negre - 11 Setembre 2010
Pl. Urquinaona. 17 hores.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
Per una major seguretat als carrers. Plataforma per Catalunya!
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
au vés a plorar a un altre lloc xenofòb de poca monta!!! Endavant amb el Bloc Negre companyes!!!
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
Per una major convivència als carrers... Nazis ni als PPCC ni a enlloc!
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
Doncs no tenia clar si venir aquest 11 de setembre, però vist això:

L'auto-organització demostrada durant l'inici de les consultes, deixant fora de joc a partits polítics i personalismes que tenen com a únic objectiu treure'n profit polític però mantenint sempre l'statu quo actual, ens demostra que no necessitem cap persona que ens digui què i com cal fer les coses. I aquesta auto-organització ha de ser portada a tots els àmbits de la nostra vida, a casa, a la feina i a tot arreu.

Jo no vaig veure autorganització per enlloc, ni el principi ni al final, sinó cartells molt bonics i pasta posada per entitats (algunes de base) però també per partits.

En fi, em sento català però sóc anarquista i penso que no té gaire sentit això de ser anarquista i participar en unes consultes on es decideix crear un nou estat dins la unió europea. El mateix penso de la gent que s'anomena llibertària i participa en les CUP.

L'any passat i vaig participar però aquest 11 de setembre em sembla que aniré a Manresa amb els companys/es de la CNT-AIT.
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
però això d'independència cultural què és?
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
sudacas acosadores ni a catalunya ni enlloc

MUJERES LIBRES!
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
Dons jo tampoc se que és la independència cultural, el que si se es el que es la dominació cultural.
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
alça manela, no vas veure autoorganització en les consultes? potser perquè no vas participar-hi? Està clar que va ser un moviment molt heterogeni i els partits van posar-hi pasta, però encara que no haguessin posat pasta, haguessin tirat endavant igualment. El teu punt de vista és molt sectari, parcial i simplista, aquest es el teu raonament: malgrat les consultes siguin un moviment popular, com que no concorda totalment amb la meva ideologia que només està dins el meu cap, doncs son una merda, no valen res, i m'ho carrego totalment, no? amb aquests plantejaments segur que arribarem molt lluny, molt lluny en la nostra palla mental dins del nostre ghetto ideologic xupiguais.
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
Entitas col.laboradores en Sant Feliu decideix:

Posa-me'n un
Centre parroquial
Ateneu Santfeliuenc
Associació Cultural Folklorica (ACF)
FETS
Agrupament Escolta Nostra Dona de la Salut (CAU)
Associació de veïns Can Nadal
Plataforma Aire Net
Sant Feliu Respon
Consell dels cent
Cercle Català de col.leccionisme
Omnium cultural Baix Llobregat
Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL)
Associació Cultural ''Tio Canya''
Convergència democràtica de Catalunya
Unió democràtica de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya
Endavant
Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya
Joventuts Nacionalistes de Catalunya
Reagrupament
Esplai Sant Llorenç
Assamblea popular de Sant Feliu
Penya Barcelonista
ARES
Amics de les Tradicions
Diginificación del Pueblo
APEIJ Xarxa Sant Feliu de Llobregat
A.C. Calaix de Sastre


Això es independència i autoorganització???
Jo compto sis partits polítics amb les seves joventuts, ni que dir que hi falten les associacions de veïns més nombroses, de fet nomès hi és la del centre de la ciutat (la més burgesa), i on sòn els sindicats???

Vinga home, una mica de serietat...

No m'ho he inventat:

http://sfdecideix.blogspot.com/p/entitats-collaboradores.html

Ah!! i les "donacions" van ser anònimes, mira tu que bé!!!
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
Mirat des de la llunyania de les consultes se’n poden fer diferents lectures, per una banda tenim que: ni els Bertarn, Lopez Tena i companyia, ni tampoc cap partit polític en particular ha pogut capitalitzar com voldrien les consultes en benefici propi. En aquest sentit tampoc els intents de dirigir-les van acabar de cuallar, imposant-se l’autonomia de cada municipi per sobre de directrius.

Fins i tot la pregunta sobre un estat català dins la unió europea ha aconseguit imposar-se, i cada poble va anar a la seva bola (depenen de la gent que hi estigues treballant), en algunes poblacions obviaven la UE, i altres parlaven de Països Catalans.

Es cert que la pregunta en tant que llibertaris ens aporta poc o gens a part d’apropar-nos una mica mes els nostres gestors polítics i ja. I es obvi que els antiautoritaris no em pogut exercir cap mena d’influència en no participar, i poc tenim que dir. Però si mes no? algunes de les principals idees-força del moviment (assemblearisme, suport mutu, autoorganització) coincideixen (ni que sigui parcialment) amb algunes de les dinàmiques que s’han donat amb aquestes consultes (repeteixo força heterogènies), reclamant un dret (el de decidir) que ara per ara trenca la legalitat vigent de l’estat espanyol i que provocaria la sortida dels tancs al carrer segons mana la constitució espanyola.

Altres experiències anteriors, com la consulta social per l’abolició del deute extern en la que al seu dia vaig col•laborar, van ser també i de forma molt mes clara encara un exemple de autoorganització popular, segurament si el manifest del Bloc Negre si referís provocaria mes consens, però dissortament ja fa deu anys d’allò i aquest referent els hi queda mes a prop.

autogestió, autoorganització i cooperació!
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
Mirat des de la llunyania de les consultes se’n poden fer diferents lectures, per una banda tenim que: ni els Bertarn, Lopez Tena i companyia, ni tampoc cap partit polític en particular ha pogut capitalitzar com voldrien les consultes en benefici propi. En aquest sentit tampoc els intents de dirigir-les van acabar de cuallar, imposant-se l’autonomia de cada municipi per sobre de directrius.

Fins i tot la pregunta sobre un estat català dins la unió europea ha aconseguit imposar-se, i cada poble va anar a la seva bola (depenen de la gent que hi estigues treballant), en algunes poblacions obviaven la UE, i altres parlaven de Països Catalans.

Es cert que la pregunta en tant que llibertaris ens aporta poc o gens a part d’apropar-nos una mica mes els nostres gestors polítics i ja. I es obvi que els antiautoritaris no em pogut exercir cap mena d’influència en no participar, i poc tenim que dir. Però si mes no? algunes de les principals idees-força del moviment (assemblearisme, suport mutu, autoorganització) coincideixen (ni que sigui parcialment) amb algunes de les dinàmiques que s’han donat amb aquestes consultes (repeteixo força heterogènies), reclamant un dret (el de decidir) que ara per ara trenca la legalitat vigent de l’estat espanyol i que provocaria la sortida dels tancs al carrer segons mana la constitució espanyola.

Altres experiències anteriors, com la consulta social per l’abolició del deute extern en la que al seu dia vaig col•laborar, van ser també i de forma molt mes clara encara un exemple de autoorganització popular, segurament si el manifest del Bloc Negre si referís provocaria mes consens, però dissortament ja fa deu anys d’allò i aquest referent els hi queda mes a prop.

autogestió, autoorganització i cooperació!
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
ddedisentir, estàs parlant d'una població concreta que podria ser el Shankill Road català (a part de fidels servidors del PSOE, només cal recordar la portaveu psocialista de l'AAVV de Cornellà). Perquè no agafes millor a la majoria de pobles que han fet consulta per veure que és realment tot el teixit social el que hi participa (anarquista inclosos)?

Fem una cosa: agafem una població "mitja" (ni molt espanyola ni molt catalana). Posem per exemple Tarragona:

Agrupament Escolta i Guia Alverna
Agrupament Escolta i Guia Xaloc
AMIC-UGT
Amics de Vis de Vanadi
Assemblea de Joves de Tarragona
Associació de portants dels Nanos nous de Tarragona
Asociación de Vecinos Bonavista
Associació de Veïns de la Floresta
Associació de Veïns del Serrallo
Associació de Veïns Verge del Carme
Ball de Diables de Tarragona
Ball d’en Serrallonga de Tarragona
Candidatura d’Unitat Popular de Tarragona
Casal Tarragoní
Cau de Llunes (AFRT)
CGT Tarragona
Co.bas (Comissions de Base)
Colla de diables “Foc i Gresca” dels barris de Ponent
Colla Diables Voramar i Víbria de Tarragona
Colla Jove dels Xiquets de Tarragona
Consell dels Cent
Cooperativa Obrera Tarraconense
Coordinadora d’Entitats del Camp de Tarragona
Cossentans Club de Dards
Demarcació de Tarragona Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Endavant (OSAN) Assemblea del Tarragonès
ERC la Canonja
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya
Grup de Teatre Vis de Vanadi
Imma Vallverdú
Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC Tarragona)
L’Abella Tarragona
L’Envelat, SL
La Geladeria
La gent del Llamp
Llibreria la Capona, S.L.
Llibreria la Rambla S.L.
Òmnium Cultural Tarragonès
Orfeó Canongí
Plataforma Salvem la Platja Llarga i el Bosc de la Marquesa
Putxinel·lis Tarambana
Reagrupament indenpendentista
Reagrupament Tarragonès
Secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) – IES Martí i Franquès
Telegrums
UGT Camp de Tarragona
Universitat Rovira i Virgili
Xiquets del Serrallo
Zonagralla

Ah, això ja canvia eh?
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
dddesintir: et felicito per la teva gran capacitat investigativa internauta, però si haguessis participat en alguna consulta de primera ma, potser et podries basar mes en arguments que en prejudicis simplistes. Esta clar que van colaborar partits i xusma de tota calanya en les consultes, i que la pregunta en questió era lamentable; això és lo negatiu, però també se veure lo positiu: la capacitat autoorganitzativa de la gent, l'assemblea com a forma d'organtizació, l'acció política colectiva en una societat que fomenta la disgregació social i la total passivitat política.
Que hi colaboressin economicament partits, no significa que controlessin les assemblees i dirigissin la gent.
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
Bloc negre? perquè no veniu amb mi al BLOC ROSA? hi haurà bona musiqueta, garantida.
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
Des del BLOC VERD hem decidit que potser anem conjnutament amb el bloc rosa i el marró, però sota cap concepte pactarem amb el negre, el groc i el blau. Del groc ja en parlarem...

Espai patrocinat per Carioca SA
Re: Bloc Negre 11s
07 set 2010
Bé, que jo sàpiga i si m'ho van explicar bé al col.legi, tant Sant Feliu com Tarragona son dues ciutats catalanes, TOTES dues. No hi ha ciutats de primeres i ciutats de segones (o més catalanes i menys).... bé almenys per algú que tingui dos dits de fron.
Aquest és el gran problema dels que hi van fer les consultes, els seus prejudicis culturals. Mijor exemple que el teu no el puc trobar.

Vaig participar fa una pila d'anys al referendum per l'abolició del Deute Extern, hi van haver amenaçes, fins i tot detencions, de les persones que hi eren a les taules perque es va fer coincidir amb un dia d'eleccions, i es clar, el deute extern no era un tema polític vigent. Fixeu-vos quin gran canvi ara, no? Teniu polítics, espais municipals, fins i tot "padrins". I ARA és l'exemple? Doncs si que hem retrocedit en poc més de 5 anys.

Per cert, per quan el llistat del donatius?, un llistat públic i d'acces a tothom? Que hi ha alguna cosa per amagar????
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
No és un prejudici cultural, és observar la realitat sociològica, quin és el pes dels moviments migratoris que hi han hagut, etc. Tots els estudis indiquen que el vot dels catalanoparlants (la majoria autòctons) i el dels castellanoparlants (la majoria nascuts a fora o en xones amb una alta concentració de gent nascuda a fora) segueix paràmetres diferents. Negar aquest fet si que no és tenir 2 dits de front.

Ah, i no sé que hi ha per amagar. PErquè no els hi demanes a la gent de CGT, CO.BAS o a la Coperativa Obrera?
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
Veus el que et deia?? Continues fent d'exemple d'allò que es diu educadament prejudicis culturals.

1- la divisió de la població per la llengua que parlen es prejudici, com ho es dividir-los per la seva étnia i aplicar estadístiques segons ens convingui. Mira el porc de Sarkozy.

2- i a més es fals, rotundament fals, perque gràcies a l'eduació pública la inmensa majoria de la poblacio parla DUES llengues, som bilingües!!! Però clar això a segons quina gent, no interesa, si pot treure un benefici personal (polític/econòmic). Mira els porcs dels flamencs.

3. per això no entenc la postura d'aquest "bloc negre" envers aquestes consultes, per que va ser la gent com tú la que les va portar a terme.

Salut i esperança
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
els mateixos prejudicis els tens tu també: porcs flamencs? divisió de la població per la llengua?

Qui parla de tot això? que no hi ha gent que parla més de les dues llengúes que tu esmentes?

efectivament, l'exemple de les consultes sobre el deute extern és més proper però per això no cal deixar de veure la part positiva de les consultes
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
Al dir porcs flamencs em referia als de N-VA, independentistes i feixistes, no a tots els flamencs evidenment, sino als que ara mateix treuen profit econòmic de la seva identitat mitjançant la confrontació amb la dels "altres".

Ah!! I crec que ha de ser la organització de les Plataformes pel Dret a Decidir i no les entitats col.laboradores les que facin públic tant el diners que han rebut com quins han sigut els donants. Una pregunta més, si no fa nosa que la gent pregunti: Les donacions a la Plataforma desgravaven a hisenda? Ho dic perque és una bona idea per blanquejar diners.
El dret a decidir és el dret a desobeïr
08 set 2010
Segons la lectura que faig jo, el manifest d’aquest any del Bloc Negre esta centrat amb l’actualitat, i per tant, si altres anys s’ha parlat de la crisi? aquest any els hi tocava les retalles i les consultes.

Evidentment el manifest no hi esta en contra de les consultes, faltaria mes! Nomes el espanyolisme orgànic mes recalcitrant es va pronunciar en aquest sentit (i nomes de bon principi, apunt'ho), a mesura que la cosa avançava, van passar de demanar la seva prohibició, a ignorar-lo i relativitzar-ho mediaticament.

Les consultes han aconseguit treure a la palestra el debat inconstitucional sobre el dret a decidir de cada poble, i això no es negatiu en si mateix, oposar-se al dret d’autodeterminació es equivalent a defensar el actual "estado de las cosas".

El que si fa el manifest (i això es important)es una proposta d’autoorganitzar-se i traslladar el dret a decidir a altres àmbits socials.

El manifest esta principalment dirigit per a la gent que anirà al 11 de Setembre, penso jo, i el que fa es qüestionar l’estat propi sigui un mitja adequat per enfrontar-se a la dominació imperialista, com han demostrat sobradament els processos d’independència de les antigues colònies sotmeses encara per mecanismes mes subtils de dependència neocolonial.

Per últim el que fa es plantejar l’autodeterminació mes com un exercici unilateral de una col•lectivitat desobedient, que com un dret a pidolar. L’alternativa que planteja es clara, l’auto-organització, l’ autogestió, el federalisme llibertari i el suport mutu.
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
Aixo es la gota que final!
No em vareu convencer a la xerrada de Sants, i no ho feu ara.
Jo us donava suport sempre, desde que vareu reeditar el llibre "Anarquisme i alliberament nacional". Mel vaig llegir i vaig descobrir que sempre havia estat anarcoindependentista. I he hagut de discutir amb molts companys llibertaris que no entenien que fosin compatibles els dos conceptes. Pero des-de fa un temps estic veient, que els que no sou anarcoindependentistes sou vosaltres! No feu mes que fer-li el joc i col.laborar amb els autoritaris, estatistes i nacionalistes, encara que, per justificar les vostres tactiques manipuladores, ho negueu i de boquilla critiqueu els estats i l'autoritarisme, amb els vostres fets no feu mes que recolçar iniciatives que beneficien a partits i grups nacionalistes de poder. Començo a sospitar que alguns de vosaltres sou uns entristes al mes pur estil troskista, que us heu ficat a organitzacions llibertaries per veure si podeu arrosegar a gent honesta amb el discurs llibertari-independentista.
Les consultes estan tan contaminades pel poder com ho pot estar les manifestacions que convoquin UGT-CCOO el dia de la vaga.
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
quina xerrada de sants?
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
Home, no vull dir que no hi ha res a aprofitar de les consultes independentistes.... be, que aquestes es podien celebrar per preguntar a la gent si vol la reforma laboral, per exemple. Si es cert que s'hi ha format una xarxa social cohesionada: perqué no s'aprofita ara contre les retallades socials i laborals que ens venen a sobre??? O aquesta gent es va juntar per només un motiu, amb uns interessos determinats, i es van dir adéu o es diràn quan aquets es transformin en seients al parlament?? A mi em queda el dubte de si la gent a fet de "tonto útil" i el seu esforç serà recollit per gent com Laporta, o pitjor, si ja sabien de bon principi a qui li feien el joc.

Caldria també fer una reflexió si les "lluites" nacionals o pel dret d'autodeterminació, sòn patrimoni de l'esquerra, vaja, si sòn progresistes en el nostre context europeu. Per posar dos exemples: els flamencs del NV-A i els de la Liga Norte, tots defensen aquest dret, però tots dos amb un discurs reaccionari i excloent.

No som als 60 ni estem al Africa.
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
Com que no estem ni a l'Àfrica ni als anys 60 no es pot demanar al poble si vol continuar dintre de l'estat espanyol o els catalans acabem exercint la nostra sobirania en plenitud.

Són molt bons els arguments del neolerrouxista aquest. I recordeu que els suposats radicals anticatalnistes són els que van trair al nostre poble, ho sento moltíssim però és la realitat.
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
No! et corregeixo Jaume, els primers que van trair el nostre poble van ser els burgesos catalanistes de la lliga. I no un cop, si no dos, primer amb recolçant el cop de Primo de Rivera i desprès el de Franco.

Pregunteu-li al bo de’n Franco si el senyor Cambó no va ser un dels seus mecenes i benefactors.

Els Burgesos no tenen pàtria, si no interessos, i si la caixa forta esta en perill, viva espanya! i viva el Rey!
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
No! et corregeixo Jaume, els primers que van trair el nostre poble van ser els burgesos catalanistes de la lliga. I no un cop, si no dos, primer amb recolçant el cop de Primo de Rivera i desprès el de Franco.

Pregunteu-li al bo de’n Franco si el senyor Cambó no va ser un dels seus mecenes i benefactors.

Els Burgesos no tenen pàtria, si no interessos, i si la caixa forta esta en perill, viva espanya! i viva el Rey!
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
I al maig del 36, quan es va tornar trair el poble, havia independentistes-catalanistes que van participar d'aquesta traicio. Començant per Companys...
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
Una mica de revisionisme historic, una mica de citar Cambo, Companys, Lerroux, Franco...Que si aixo, que si allo altre...
Cada any el mateix debat... Que mandra!
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
Aquí totes defensem el mateix. Totes aquestes burgeses espanyoles amigues de la Lliga i de Company's: llegiu-vos el butlletí "Perquè diem no a la Unió Europea" d'Endavant. Molt planer i il·lustratiu. Visca el bloc negre! Visca el socialisme!
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
La lliga no va trair a ningú, bàsicament perquè ells només defensaven els interessos de la burgesia que en tot moment volia mantenir la unitat d'Espanya; en canvi els radicals de Lerroux eren els xerraires que van atiar (insuflats des de Madrid) per distorsionar el moviment obrer i republicar i per contrarestar els federalistes i els nacionalistes. La seva falàcia es va demostrar després de la Setmana Tràgica.

El catalanisme és anterir a la lliga, si no coneixem la història del nostre pais és perquè el frnaquisme i el nacionalisme espanyol ha fet molt bé la seva feina, busqueu en quin segle es va proclamar l'estat català al nostre pais i quins ho van fer en plena carlistada.
Re: Bloc Negre 11s
08 set 2010
Endevant i el bloc negre defensen el mateix model de socialisme? Mmmmm...Ara si que em quedo a casa...
(estalviant forçes per lluites meys transversals)
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
Algunes cuestions "ximplistas" y "chiripitiflautiques" de la part positiva de les consultes. Autoorganització, l'acció política, bla, bla, bla... Tot molt be, pero para qué, para l'integració en Europa.
Merda!, OTAN no de entrada, deian els del psoe i es el que dieu ara vosaltres.
Per aixó, em pixo en la autoorganització y tots els bla, bla, tan bonics.
Estic una mica arrebossat de tanta ximpleria ideològica yanqui "positivista". Ara resulta que el fet diferencial català, és com el yanqui, mirar només el positiu. Així ens va, que ens plouen "ostias" com armaris de formigó armat i li busquem la part positiva.
Això sí que és ximplista.
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
La lectura més sensata de la convocatòria ha estat la de Kronstadt 21, em fa l'efecte a mi. Sobretot quan assenyala que les convocatòries de cada any parlen de la realitat del moment i quan assenyala també que va dirigida sobretot a la gent que es manifesta el dia 11 de setembre: és lògic que adeqüin el codi al receptor del missatge.

D'altra banda, i parlant de les consultes, a mi em sembla que se'n pot fer una lectura dels punts negatius que té juntament amb la dels positius: no cal fer una i passar de l'altra. S'ha de veure el conjunt.

Apa, salut i que vagi bé la passejada.

PD: El Bloc Negre em sembla que no el convoca Negres Tempestes, o vaja, no només. Hi ha també Catarko i autònoms diversos. O fa anys era així, vaja.
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
Doncs la veritat trobo bé que el moviment llibertari tingui sensibilitats per l'alliberament cultural dels pobles que, com a terme, és força ampli i dispers. Llegint el llibre d'Anarquisme i Pobles de la FEl-UAB i Edicions anomia es poden trobar interessants plantejaments sobre el punt de vista de l'anarquisme vers l'alliberament dels pobles dels estats i les imposicions culturals. L'amor a Catalunya, per exemple, no és només patrimoni de l'EI. Ara bé, veient la deriva que certs sectors anarquistes han fet vers el populisme de les consultes, he decidit aquesta any no anar al bloc negre de l'11 S pels següents motius:

1. L'anarquisme és antipolític. les consultes van ser un acte de política liberal-democràtica.
2. Els i les anarquistes volem l'autogestió i una societat futura foanmentada en la igualtat i la llibertat. En totes les consultes es preguntava per la creació d'un estat català, en d'altres fins i tot integrat en la UE. per altra banda alguna proposta de cert col3lectius llibertaris de votar nul o en blanc em sembla força pobre argumentativament, ja que seria lo mateix que votar en blanc en les eleccions a la Generalitat... No serveix de res i és un petit percentatge més per revestir de legitimitat aquestes consultes.
3. Podria estar d'acord en aliances puntuals o campanyes concretes amb l'EI, com a llibertari, però, se'm cauria la cara de vergonya al afirmar que les consultes són quelcom semblan a l'autoorganització quan molts partits van fotre cullerada. A Manresa, per exemple, un dia que vaig anar a veure uns companys, a tocar de l'estació havia una pancarta conjunt de CiU, ERC i la CUP... Les consultes, en aquest sentit són una mostra no d'autoorganització, més aviat de la liquidació en la pràctica del predomini del front social vers el front nacional, on tenen cabuda CiU, ERC, el Cercle Català de Negocis i personatges tipus Bertran...

Jo, el proper 11 de setembre, enlloc d'anar a Barcelona (i espero que el bloc negre sigui un èxit) em sumo a algun comentari per aquí penjat per anar a Manresa a recolzar la secció de CNT a l'Ajuntament i anar a l'ofrena floral de l'11S per dir-li les coses clares als polítics del tripartit i de l'oposició de dit ajuntament.

Visca la terra lliure!
Anarquia ara!
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
Pel que parlava sobre la divisió de la població segons la llengua que parlen. Aquest és un exemple del problema que tenim als Països Catalans si les teves afirmacions són certes (cosa que no crec, ja que t'has copiat del discurs de Ciutadans):

hem trobat que a Catalunya es parlen les llengües que veuràs a continuació. En coneixes alguna que no està en aquesta llista? fes-nos-ho saber!


la llengua abron (també anomenada brong) pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
També es parla a Costa d'Ivori, i Ghana.

la llengua afrikaans pertany a la subfamília germànica de la família indoeuropea.
També es parla a Malawi, Namíbia, Botswana, Zàmbia, i Sud-Àfrica.

la llengua aimarà pertany a la subfamília aimarà de la família ameríndia.
També es parla a Argentina, Xile, Bolívia, i Perú.

la llengua akan pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Ghana.

la llengua albanès pertany a la subfamília albanesa de la família indoeuropea.
És parlada a Romania, Macedònia, Iugoslàvia, Bulgària, Alemanya, i Albània.

la llengua alemany pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Liechtenstein, Kazakhstan, Itàlia, Hongria, Dinamarca, Bèlgica, Àustria, i Alemanya.

la llengua alemany suís pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Àustria, Liechtenstein, França, i Suïssa central nord-central i sud-central.

la llengua amhàric (també anomenada etíop modern) pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Etiòpia.

la llengua anglès pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Nova Zelanda, Irlanda, Índia, Gibraltar, Canadà, Austràlia, Estats Units, i Regne Unit.

la llengua anglès d'Escòcia pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Escòcia (Regne Unit).

la llengua annobonès (també anomenada fa d'ambu) pertany a la família crioll de base portuguesa.
És parlada a Illa d'Annobon (Guinea Equatorial).

la llengua arameu pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Iraq, nord d'Iran, i Síria.

la llengua aranès pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Vall d'Aran.

la llengua armeni pertany a la subfamília armènia de la família indoeuropea.
És parlada a Turquia, Iran, i Armènia.

la llengua asante (també anomenada ashanti) pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Ghana sud-central.

la llengua ashanti (també anomenada asante) pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Ghana sud-central.

la llengua asturià pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a nord de Castella-Lleó, oest de Cantàbria i Lleó, i Astúries.

la llengua atie pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Costa d'Ivori.

la llengua ayta (sorgoson) pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Filipines.

la llengua babute (també anomenada bafut) pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Camerun.

la llengua bafut (també anomenada babute) pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Camerun.

la llengua bahasa indonèsia pertany a la subfamília malaiopolinèsia de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a República d'Indonèsia.

la llengua bainouk pertany a la subfamília atlàntica de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Gàmbia, Senegal, i Guinea Bissau.

la llengua balante pertany a la subfamília atlàntica de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Senegal, i Guinea Bissau.

la llengua bambara pertany a la subfamília mandò de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Burkina Faso, Costa d'Ivori, i Mali.

la llengua bamilekò pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Camerun.

la llengua bamun pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Camerun.

la llengua banya (també anomenada ngwo) pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Camerun.

la llengua bari (també anomenada kukú) pertany a la subfamília sudànica oriental de la família nilosahariana.
És parlada a Uganda, i Sudan.

la llengua barès pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Bari (sud d'Itàlia).

la llengua basc (també anomenada euskera) pertany a la família aïllada.
És parlada a Lapurdi (Labour) i Zuberoa (Soule), departaments francesos dels Baixos Pirineus, nord de Navarra, Guipúscoa, Biscaia, i Àlaba.

la llengua bassó pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Camerun.

la llengua bengalí pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Nepal, Índia, i Bangla Desh.

la llengua benín-togo (també anomenada fulfulde) pertany a la subfamília fulani de la subfamília atlàntica de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Benín.

la llengua berber (també anomenada tamazight) pertany a la subfamília berber de la família afroasiàtica.
És parlada a Algèria, i Marroc.

la llengua bicolano pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Filipines.

la llengua bielorús pertany a la subfamília eslava oriental de la família indoeuropea.
És parlada a Polònia, Ucraïna, Rússia, i Bielorússia.

la llengua bissio pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Guinea Equatorial.

la llengua bokmal (noruec) pertany a la subfamília escandinava oriental de la família germànica.
És parlada a Noruega.

la llengua bolonyès pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Itàlia.

la llengua bretó pertany a la subfamília cèltica de la família indoeuropea.
És parlada a La Bretanya (França).

la llengua brijwasi pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Índia.

la llengua brong (també anomenada abron) pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Costa d'Ivori, i Ghana.

la llengua bubi pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Guinea Equatorial.

la llengua búlgar pertany a la subfamília eslava de la família indoeuropea.
És parlada a Turquia, Romania, Moldàvia, i Bulgària.

la llengua cabil pertany a la subfamília berber de la família afroasiàtica.
És parlada a Algèria.

la llengua caboverdiano (també anomenada kabuverdianu kriolu) pertany a la família crioll de base portuguesa.
És parlada a Cap Verd.

la llengua caló (també anomenada romaní romanó) pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Polònia, Moldàvia, Kossovo, Estònia, Croàcia, Bulgària, Bòsnia-Herzegovina, Àustria, i Albània.

la llengua castellà (també anomenada espanyol) pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Puerto Rico, Perú, Mèxic, Guatemala, Equador, Colòmbia, Bolívia, Argentina, i Espanya.

la llengua cebuano pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Filipines.

la llengua ch'ol (també anomenada txol) pertany a la subfamília tzeltal de la subfamília maia de la família ameríndia.
És parlada a Chiapas (Mèxic).

la llengua chiew chan pertany a la subfamília xian de la subfamília xinesa de la família sinotibetana.
És parlada a regió de Xian (Xina).

la llengua concani pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Índia.

la llengua coreà pertany a la subfamília coreana de la família altaica.
És parlada a Xina, Japó, Corea del Nord, i Corea del Sud.

la llengua crioll de Fernando Poo (també anomenada pichinglis) pertany a la família crioll de base anglesa.
És parlada a Guinea Equatorial.

la llengua crioll de Nicaragua pertany a la família crioll de base anglesa.
És parlada a Nicaragua, Colòmbia, i Belize.

la llengua crioll haitià pertany a la família crioll de base francesa.
És parlada a República Dominicana, i Haití.

la llengua croat pertany a la subfamília eslava de la família indoeuropea.
És parlada a Eslovàquia, Itàlia, Hongria, Bòsnia-Hercegovina, Àustria, i República de Croàcia.

la llengua danès pertany a la subfamília escandinava de la subfamília germànica septentrional de la família indoeuropea.
És parlada a Suècia, Groenlàndia, i Dinamarca.

la llengua diola (també anomenada moorò) pertany a la subfamília gur de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Togo, Mali, Ghana, Costa d'Ivori, Benín, i Burkina Faso.

la llengua edo pertany a la subfamília benue de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Nigèria.

la llengua eslovac pertany a la subfamília eslava occidental de la família indoeuropea.
És parlada a antiga Iugoslàvia, i Eslovàquia.

la llengua eslovè pertany a la subfamília eslava meridional de la família indoeuropea.
És parlada a Itàlia, Hongria, Àustria, i Eslovènia.

la llengua espanyol (també anomenada castellà) pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Puerto Rico, Perú, Mèxic, Guatemala, Equador, Colòmbia, Bolívia, Argentina, i Espanya.

la llengua estonià pertany a la subfamília finoúgria de la família uràlica.
És parlada a Rússia, Lituània, Finlàndia, i Estònia.

la llengua etíop modern (també anomenada amhàric) pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Etiòpia.

la llengua euskera (també anomenada basc) pertany a la família aïllada.
És parlada a Lapurdi (Labour) i Zuberoa (Soule), departaments francesos dels Baixos Pirineus, nord de Navarra, Guipúscoa, Biscaia, i Àlaba.

la llengua ewe pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Togo, i Ghana.

la llengua fa d'ambu (també anomenada annobonès) pertany a la família crioll de base portuguesa.
És parlada a Illa d'Annobon (Guinea Equatorial).

la llengua fang (ntumu) pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a São Tomé e Príncipe, Guinea Equatorial, Congo, Camerun, i Gabon.

la llengua fanti pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Ghana.

la llengua farsi (també anomenada persa) pertany a la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Qatar, Paquistan, Iraq, Iran, i Afganistan.

la llengua finès pertany a la subfamília finoúgria de la subfamília uràlica de la família indoeuropea.
És parlada a Rússia, Suècia, i Finlàndia.

la llengua francès pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Mònaco, Guaiana Francesa, Guadeloupe, Costa d'Ivori, Quebec (Canadà), Bèlgica, Algèria, i França.

la llengua francès suís pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Suïssa.

la llengua frisó pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Països Baixos, i Alemanya.

la llengua friülà (també anomenada friülès) pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a nord-est d'Itàlia.

la llengua friülès (també anomenada friülà) pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a nord-est d'Itàlia.

la llengua ful (també anomenada fula (fulfulde)) pertany a la subfamília fulani de la subfamília atlàntica de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Txad, Sudan, Nigèria, i Camerun.

la llengua fula (fulfulde) (també anomenada ful) pertany a la subfamília fulani de la subfamília atlàntica de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Txad, Sudan, Nigèria, i Camerun.

la llengua fulfulde (també anomenada benín-togo) pertany a la subfamília fulani de la subfamília atlàntica de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Benín.

la llengua ga pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Togo, i Ghana.

la llengua gallec pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a nord de Portugal, i Galícia.

la llengua gal·lès pertany a la subfamília cèltica de la família indoeuropea.
És parlada a País de Gal·les (Regne Unit).

la llengua gaèlic irlandès pertany a la subfamília cèltica de la família indoeuropea.
És parlada a Irlanda.

la llengua genovès pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Itàlia.

la llengua georgià pertany a la família caucàsica meridional.
És parlada a Turquia, Rússia, Kirguizistan, Kazakhstan, Iran, Azerbaidjan, Armènia, i Geòrgia.

la llengua grec pertany a la subfamília grega de la família indoeuropea.
És parlada a Xipre, Turquia, Romania, Egipte, Albània, i Grècia.

la llengua guaraní pertany a la subfamília tupí-guaraní de la família ameríndia.
És parlada a Bolívia, Argentina, i Paraguai.

la llengua gujarati pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Singapur, Reunió, Paquistan, Oman, Maurici, Fiji, Bangla Desh, i Índia.

la llengua hassaniya pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Níger, Marroc, Mali, i Mauritània.

la llengua haussa pertany a la subfamília txàdica de la família afroasiàtica.
És parlada a Togo, Sudan, Camerun, Níger, i Nigèria.

la llengua hebreu pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Israel.

la llengua hindi pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Nepal, Filipines, Bangla Desh, i Índia.

la llengua hokkien pertany a la subfamília min nan de la subfamília xinesa de la família sinotibetana.
És parlada a Taiwan, Singapur, i Fujian (Xina).

la llengua holandès (també anomenada neerlandès) pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Surinam, Antilles Holandeses, Aruba, Països Baixos, i Bèlgica.

la llengua hongarès pertany a la subfamília finoúgria de la família uràlica.
És parlada a Ucraïna, Eslovènia, Eslovàquia, Romania, i Hongria.

la llengua ibo pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Moçambic.

la llengua igbo pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Nigèria.

la llengua ilocano pertany a la subfamília malaiopolinèsia de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a nord de Filipines.

la llengua ilongot pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Filipines.

la llengua inuit pertany a la família esquimoaleuta.
És parlada a nord-est Canadà.

la llengua ioruba pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Togo, Benín, i Nigèria.

la llengua isfahani pertany a la subfamília irànica de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Iran.

la llengua islandès pertany a la subfamília escandinava de la subfamília germànica de la família indoeuropea.
És parlada a Islàndia.

la llengua italià pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Estat del Vaticà, San Marino, França, Croàcia, i Itàlia.

la llengua italià suís pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Suïssa.

la llengua japonès pertany a la família japonesa.
És parlada a Taiwan, Mongòlia, Filipines, i Japó.

la llengua javanès (també anomenada jawa) pertany a la subfamília malaiopolinèsia de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Malàisia, Bali (Indonèsia), i Java.

la llengua jawa (també anomenada javanès) pertany a la subfamília malaiopolinèsia de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Malàisia, Bali (Indonèsia), i Java.

la llengua kabuverdianu (també anomenada caboverdiano kriolu) pertany a la família crioll de base portuguesa.
És parlada a Cap Verd.

la llengua kannada pertany a la família dravídica meridional.
És parlada a Índia.

la llengua kanuri pertany a la família nilosahariana.
És parlada a Txad, Sudan, Níger, Camerun, i Nigèria.

la llengua kazakh pertany a la subfamília turquesa de la família altaica.
És parlada a Xina, Mongòlia, Iran, i Kazakhstan.

la llengua kimbu (també anomenada kimbundu) pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Tanzània.

la llengua kimbundu (també anomenada kimbu) pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Tanzània.

la llengua kirguís pertany a la subfamília turquesa de la família altaica.
És parlada a Xina, Uzbekistan, Turquia, Tadjikistan, Kazakhstan, Afganistan, i Kirguizistan.

la llengua koniyaka pertany a la subfamília mandò de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Libèria.

la llengua kriolu (també anomenada caboverdiano kabuverdianu) pertany a la família crioll de base portuguesa.
És parlada a Cap Verd.

la llengua kukú (també anomenada bari) pertany a la subfamília sudànica oriental de la família nilosahariana.
És parlada a Uganda, i Sudan.

la llengua kurd pertany a la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Síria, Turquia, Azerbaidjan, Armènia, Iraq, i Iran.

la llengua kurdi pertany a la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Iraq, i Iran.

la llengua letó pertany a la subfamília bàltica de la família indoeuropea.
És parlada a Letònia.

la llengua lituà pertany a la subfamília bàltica oriental de la família indoeuropea.
És parlada a Rússia, Polònia, Letònia, Estònia, Bielorússia, i Lituània.

la llengua llengua de signes algeriana pertany a la família llengua de signes.
És parlada a Algèria.

la llengua llengua de signes argentina pertany a la família llengua de signes.
És parlada a Argentina.

la llengua llengua de signes boliviana pertany a la família llengua de signes.
És parlada a Bolívia.

la llengua llengua de signes equatoriana pertany a la família llengua de signes.
És parlada a Equador.

la llengua llengua de signes espanyola pertany a la família llengua de signes.
És parlada a Espanya.

la llengua llengua de signes finlandesa pertany a la família llengua de signes.
És parlada a Finlàndia.

la llengua llengua de signes holandesa pertany a la família llengua de signes.
És parlada a Països Baixos.

la llengua llengua de signes polonesa pertany a la família llengua de signes.
És parlada a Polònia.

la llengua llengua de signes russa pertany a la família llengua de signes.
És parlada a Rússia.

la llengua llengua de signes senegalesa pertany a la família llengua de signes.
És parlada a Senegal.

la llengua llengua de signes colombiana pertany a la família llengua de signes.
És parlada a Colòmbia.

la llengua luxemburguès pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a França, Bèlgica, Alemanya, i Luxemburg.

la llengua malai pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Tailàndia, Singapur, Indonèsia, Brunei, Sarawak, Sabha, i Malàisia peninsular.

la llengua malaialam pertany a la família dravídica meridional.
És parlada a Singapur, i Índia.

la llengua malgaix pertany a la subfamília malaiopolinèsia oriental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Reunió, Comores, i Madagascar.

la llengua mandinka pertany a la subfamília mandò de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Guinea-Bissau, Gàmbia, i Senegal.

la llengua maori pertany a la subfamília malaiopolinèsia centroriental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Nova Zelanda.

la llengua mapudungu (també anomenada maputxe) pertany a la subfamília araucana de la família ameríndia.
És parlada a Argentina, i Xile.

la llengua maputxe (també anomenada mapudungu) pertany a la subfamília araucana de la família ameríndia.
És parlada a Argentina, i Xile.

la llengua maurici pertany a la família crioll de base francesa.
És parlada a Madagascar, i Maurici.

la llengua mehrad pertany a la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Iraq, i Iran.

la llengua mongol pertany a la subfamília mongola de la família altaica.
És parlada a Xina, Taiwan, Rússia, Kirguizistan, i Mongòlia.

la llengua moorò (també anomenada diola) pertany a la subfamília gur de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Togo, Mali, Ghana, Costa d'Ivori, Benín, i Burkina Faso.

la llengua napolità pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Calàbria i Campània (sud d'Itàlia).

la llengua ndowe pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Camerun, i Guinea Equatorial.

la llengua neerlandès (també anomenada holandès) pertany a la subfamília germànica occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Surinam, Antilles Holandeses, Aruba, Països Baixos, i Bèlgica.

la llengua nepalès pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Brunei, Bhutan, Índia, i Nepal.

la llengua ngwo (també anomenada banya) pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Camerun.

la llengua noruec pertany a la subfamília escandinava oriental de la família germànica.
És parlada a Suècia, i Noruega.

la llengua nàhuatl pertany a la subfamília utoasteca de la família ameríndia.
És parlada a Mèxic.

la llengua occità pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Llenguadoc ( sud de França).

la llengua oriya pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Bangla Desh, i Índia.

la llengua paixtu pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Tadjikistan, Iran, Índia, Afganistan, i Paquistan.

la llengua palawan central (també anomenada palaweño) pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Filipines.

la llengua palaweño (també anomenada palawan central) pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Filipines.

la llengua pampanga pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a nord de Filipines.

la llengua pangasinam pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a nord de Filipines.

la llengua panjabi pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Bangla Desh, Afganistan, Paquistan, i Índia.

la llengua papiamentu pertany a la família crioll de base iberoromànica (portuguès i espanyol).
És parlada a Illes Verges, Puerto Rico, i Antilles Holandeses.

la llengua persa (també anomenada farsi) pertany a la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Qatar, Paquistan, Iraq, Iran, i Afganistan.

la llengua pichinglis (també anomenada crioll de Fernando Poo) pertany a la família crioll de base anglesa.
És parlada a Guinea Equatorial.

la llengua pidgin anglès pertany a la família crioll de base anglesa.
És parlada a sud de Nigèria.

la llengua polonès pertany a la subfamília eslava occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Rússia, Romania, Lituània, Hongria, Estònia, Àustria, Alemanya, i Polònia.

la llengua portuguès (Angola) pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Angola.

la llengua portuguès (Brasil) pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Sao Tomé e Principe, Antigua i Barbuda, Guyana Francesa, i Brasil.

la llengua portuguès (Portugal) pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Timor, Moçambic, Illes Cap Verd, Guinea Bissau, Congo, i Portugal.

la llengua pulaar pertany a la subfamília fulani de la subfamília atlàntica de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Mauritània, Mali, Guinea-Bissau, Guinea, Gàmbia, i Senegal.

la llengua puteolano pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Nàpols (Itàlia).

la llengua quítxua pertany a la subfamília quítxua de la família ameríndia.
És parlada a Xile, Equador, Colòmbia, Bolívia, Argentina, i Perú.

la llengua rapa nui pertany a la subfamília malaiopolinèsia oriental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a illa de Pasqua (Xile).

la llengua rashti pertany a la subfamília irànica septentrional de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Iran.

la llengua retoromànic (també anomenada romontsh) pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Àustria, Itàlia, i sud-est de Suïssa.

la llengua romanès pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Ucraïna, Moldàvia, Hongria, i Romania.

la llengua romanès moldau pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Moldàvia.

la llengua romaní (també anomenada caló romanó) pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Polònia, Moldàvia, Kossovo, Estònia, Croàcia, Bulgària, Bòsnia-Herzegovina, Àustria, i Albània.

la llengua romanó (també anomenada caló romaní) pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Polònia, Moldàvia, Kossovo, Estònia, Croàcia, Bulgària, Bòsnia-Herzegovina, Àustria, i Albània.

la llengua romontsh (també anomenada retoromànic) pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Àustria, Itàlia, i sud-est de Suïssa.

la llengua ruandès pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Uganda, Tanzània, Burundi, i Rwanda.

la llengua rus pertany a la subfamília eslava oriental de la família indoeuropea.
És parlada a Moldàvia, Lituània, Letònia, Kirguizistan, Estònia, Bielorússia, Armènia, i Rússia.

la llengua rífia (també anomenada tarifit) pertany a la subfamília berber de la família afroasiàtica.
És parlada a Algèria, i Marroc.

la llengua sarahole (també anomenada saranhule sarawule soninke) pertany a la subfamília mandò de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Senegal, Mauritània, Guinea Bissau, Guinea, Gàmbia, Costa d'Ivori, i Mali.

la llengua saraiki pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Oman, Índia, i Paquistan.

la llengua saranhule (també anomenada sarahole sarawule soninke) pertany a la subfamília mandò de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Senegal, Mauritània, Guinea Bissau, Guinea, Gàmbia, Costa d'Ivori, i Mali.

la llengua sarawule (també anomenada sarahole saranhule soninke) pertany a la subfamília mandò de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Senegal, Mauritània, Guinea Bissau, Guinea, Gàmbia, Costa d'Ivori, i Mali.

la llengua sard pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Sardenya (Itàlia).

la llengua senufo pertany a la subfamília gur de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Mali, Costa d'Ivori, i Burkina-Faso.

la llengua serbi pertany a la subfamília eslava de la família indoeuropea.
És parlada a Romania, Macedònia, i Sèrbia.

la llengua serer pertany a la subfamília atlàntica de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Gàmbia, i Senegal.

la llengua setswana pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Zimbabwe, Sud-Àfrica, i Moçambic.

la llengua shirazi pertany a la subfamília irànica de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Iran.

la llengua shuar pertany a la subfamília shuar de la família ameríndia.
És parlada a Equador.

la llengua siamès (també anomenada tailandès thai) pertany a la família tai-kadai.
És parlada a Laos, Singapur, i Tailàndia.

la llengua sicilià pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Sicília (Itàlia).

la llengua sindi pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Oman, Índia, i Paquistan.

la llengua soninke (també anomenada sarahole saranhule sarawule) pertany a la subfamília mandò de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Senegal, Mauritània, Guinea Bissau, Guinea, Gàmbia, Costa d'Ivori, i Mali.

la llengua sranan pertany a la família crioll de base anglesa.
És parlada a Antilles Holandeses, i Surinam.

la llengua suec pertany a la subfamília escandinava oriental de la subfamília germpànica de la família indoeuropea.
És parlada a Finlàndia, Noruega, i Suècia.

la llengua susu pertany a la subfamília mandò de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Sierra Leone, Guinea Bissau, i Guinea.

la llengua swahili pertany a la subfamília bantu de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Uganda, Sud-Àfrica, Somàlia, Rwanda, Moçambic, Kenya, Burundi, i Tanzània.

la llengua sànscrit pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Índia.

la llengua tagal (també anomenada tagalog) pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Guam, i Filipines.

la llengua tagalog (també anomenada tagal) pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Guam, i Filipines.

la llengua tailandès (també anomenada siamès thai) pertany a la família tai-kadai.
És parlada a Laos, Singapur, i Tailàndia.

la llengua taiwanès pertany a la subfamília xinesa de la família sinotibetana.
És parlada a Taiwan.

la llengua tamazight (també anomenada berber) pertany a la subfamília berber de la família afroasiàtica.
És parlada a Algèria, i Marroc.

la llengua tarifit (també anomenada rífia) pertany a la subfamília berber de la família afroasiàtica.
És parlada a Algèria, i Marroc.

la llengua telugu pertany a la família dravídica central.
És parlada a Singapur, Maurici, Malàisia, Fiji, i Índia.

la llengua thai (també anomenada siamès tailandès) pertany a la família tai-kadai.
És parlada a Laos, Singapur, i Tailàndia.

la llengua tibetà pertany a la subfamília tibetobirmana de la família sinotibetana.
És parlada a Nepal, Índia, Bhutan, i Tibet (Xina).

la llengua turc pertany a la subfamília turquesa de la família altaica.
És parlada a Xipre, Israel, Iraq, Iran, Geòrgia, Bòsnia-Herzegovina, Azerbaidjan, i Turquia.

la llengua turc (Xipre) pertany a la subfamília turquesa de la família altaica.
És parlada a Xipre.

la llengua twi pertany a la subfamília kwa de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Ghana.

la llengua txec pertany a la subfamília eslava occidental de la família indoeuropea.
És parlada a Ucraïna, Eslovàquia, Polònia, Bulgària, Àustria, i Txèquia.

la llengua txetxè pertany a la família caucàsica nord-oriental.
És parlada a Turquia, Síria, Kirguizistan, Kazakhstan, Jordània, Geòrgia, i Txetxènia.

la llengua txol (també anomenada ch'ol) pertany a la subfamília tzeltal de la subfamília maia de la família ameríndia.
És parlada a Chiapas (Mèxic).

la llengua tzeltal pertany a la subfamília tzeltal de la subfamília maia de la família ameríndia.
És parlada a Chiapas (Mèxic).

la llengua tàmil pertany a la família dravídica meridional.
És parlada a Sri-Lanka, Singapur, Reunió, Maurici, Malàisia, i Índia.

la llengua ucraïnès pertany a la subfamília eslava oriental de la família indoeuropea.
És parlada a Rússia, Romania, Polònia, Lituània, Hongria, Estònia, Eslovàquia, Azerbaidjan, i Ucraïna.

la llengua urdú pertany a la subfamília indoària de la subfamília indoirània de la família indoeuropea.
És parlada a Qatar, Oman, Nepal, Maurici, Índia, Bangla Desh, Afganistan, i Paquistan.

la llengua uroba (també anomenada urobo) pertany a la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Nigèria.

la llengua urobo (també anomenada uroba) pertany a la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Nigèria.

la llengua valac (romanès grec) pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Romania, Albània, i Grècia.

la llengua vasciammarese pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Nàpols (Itàlia).

la llengua venecià pertany a la subfamília romànica de la família indoeuropea.
És parlada a Venècia (Itàlia).

la llengua vietnamita pertany a la subfamília mon-khmer de la subfamília austroasiàtica de la família àustrica.
És parlada a Xina, Tailàndia, Filipines, Cambodja, i Vietnam.

la llengua visaya pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Malàisia oriental, i Illes Visayas (Filipines).

la llengua warai pertany a la subfamília malaiopolinèsia occidental de la subfamília austronèsica de la família àustrica.
És parlada a Filipines.

la llengua wen zhon pertany a la subfamília xinesa de la família sinotibetana.
És parlada a Zhejian (Xina).

la llengua wòlof pertany a la subfamília atlàntica de la subfamília nigerocongolesa de la família nigerocordofanesa.
És parlada a Mauritània, Mali, Guinea Bissau, Guinea, Gàmbia, i Senegal.

la llengua xinès pertany a la subfamília xinesa de la família sinotibetana.
És parlada a Xina.

la llengua xinès cantonès (també anomenada yue) pertany a la subfamília xinesa de la família sinotibetana.
És parlada a Vietnam, Tailàndia, Singapur, Malàisia, Indonèsia, i Xina.

la llengua xinès haka pertany a la subfamília xinesa de la família sinotibetana.
És parlada a Taiwan, Tailàndia, Singapur, Malàisia, Indonèsia, i Xina.

la llengua xinès kunminès pertany a la subfamília tibetobirmana de la família sinotibetana.
És parlada a Kunming (Xina).

la llengua xinès mandarí pertany a la subfamília xinesa de la família sinotibetana.
És parlada a Taiwan, Tailàndia, Singapur, Mongòlia, Malàisia, Indonèsia, i nord de la Xina.

la llengua xinès putonghua pertany a la subfamília xinesa de la família sinotibetana.
És parlada a Xina.

la llengua xinès teochew pertany a la subfamília min nan de la subfamília xinesa de la família sinotibetana.
És parlada a Vietnam, Taiwan, Tailàndia, Singapur, Malàisia, Indonèsia, Cambodja, i sud de Xina.

la llengua yue (també anomenada xinès cantonès) pertany a la subfamília xinesa de la família sinotibetana.
És parlada a Vietnam, Tailàndia, Singapur, Malàisia, Indonèsia, i Xina.

la llengua zapoteca pertany a la subfamília otomang de la família ameríndia.
És parlada a Mèxic.

la llengua àrab (Algèria) pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Algèria.

la llengua àrab (Iraq) pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Iraq.

la llengua àrab (Líban) pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Líban.

la llengua àrab (Marroc) pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Marroc.

la llengua àrab (Palestina) pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Palestina.

la llengua àrab (Sudan) pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Sudan.

la llengua àrab (Síria) pertany a la subfamília semítica de la família afroasiàtica.
És parlada a Síria.

la llengua àzeri pertany a la subfamília turquesa de la família altaica.
És parlada a Caucas, Afganistan, Iraq, nord d'Iran, i Azerbaidjan.
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
per al ximplista: em pensava que el sectarisme ortodox ideologic extrem era cosa dels marxistes, però tu demostres que entre les files llibertaries també és possible. La teva ideologia et té tan abduit que no veus més enllà de la mateixa, i això et porta tancar-te en banda a qualsevol expressió, relació, acció... que no concordi a nivell teòric amb la teva ideologia que només està dins el teu cap. Així estàs renunciant a qualsevol possibilitat de canvi que vagi més enllà del teu cap o reduit cercle de superafinitat ideològica.
Problemes de comprensió lectora
09 set 2010
Me llegit el text un parell de cops i he arribat a la conclusió que dec tenir algun problema de comprensió lectora. Dons la lectura i conclusions posteriors que fan alguns companys i companyes, no es que no la comparteixi, es que no la veig per enlloc?

A mi potser m’agradaria que és matisessin un xic més algunes de les afirmacions que fa el text? I jo no se si les consultes van ser una expressió de democràcia liberal, de democràcia participativa, o democràcia directa? El que si se, es que m’agrada que se’m pregunti la meva opinió ja sigui a una assemblea, a una consulta o un referèndum. I si algú em pregunta? li diré que jo hagués votat en blanc, tinc claríssim que no vull viure sotmès a cap estat, sigui català o forani, però el que no faré es reforçar (ni que sigui involuntàriament) la estratègia de boicot i desgilitimització del nacionalisme espanyol (els de A MI LA BRUNETE!). Dubto i potser caic en la contradicció? Si així és? que li farem? Que m’excomulgin. El que no es de rebut, opino jo, es comparar una consulta amb unes eleccions a la Generalitat. No votar no es cap dogma ideològic, a grans trets, es una estratègia destinada a desligitimar les institucions estatals. Jo personalment no vaig tenir cap problema en votar en un referèndum com el de la constitució europea, o en l’altre consulta social que es va fer, la del deute extern.

Es cert que el text esta escrit amb un to positiu i de proposta, que desagradarà profundament als amics del anarquisme de la bilis. Com s’apunta més amunt, el manifest (i ho fa repetidament fins en dues ocasions al llarg del text) fa servir les consultes com a exemple de mobilització popular que caldria extrapolar a altres àmbits socials.

Per últim el que no vulgui anar al Bloc Negre ho te molt fàcil, ha Manresa els companys i companyes de la CNT del ajuntament es concentraran contra les retallades. Més enllà de polèmiques el que segur no arreglarà res es quedar-se a casa.
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
aviam, el bloc negre és bàsicament un punt de trobada anual entre gent llibertària interessada amb la problemàtica nacional, un bon lloc on discutir sobre el tema, molt millor lloc que un forum d'internet ple de trolls.
La mani de Manresa és a les 12 del migdia, no? això és compatible amb el bloc negre que comença a les 5 de la tarda i que dura almenys dues o tres hores.
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
Esperanto, tontolaba, te falta el esperanto.
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
De moment aliem-nos amb qui sigui per asolir un objectiu que es la independencia (amb estat o sense). Despres ja anirem per mes temes. Visca Catalunya llibertaria i socialista.
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
Vale, proposo aliança amb la caixa
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
Si, jo m'aliaré amb l'EI, participaré a les CUP i després seré devorat mentalment pels marxistes-leninistes com els hi ha passat a tants que de jovenets éren els més anarquistes del món.

El nostre projecte no té res a veure amb el de l'EI, això no vol dir que podem confluïr en diverses lluites. Potser els sectaris són tota aquella gent que diu espanyol o sectari als llibertaris que no participen a cap col·lectiu de l'EI, que acusen d'espanyolistes a aquells que no pensen anar a l'11 de setembre a fer el pasarell, i tots aquells que es neguen a fer actes amb col·lectius anarquistes,etc.

Però clar els sectaris i dolents sempre serem els que tenim la nostra forma d'actuar i els nostres projectes propis. Aquells que actuem desde la base, sense subvencions ni alliberats. Desde els Ateneus Llibertaris, les lluites en defensa dels immigrants, contra les presons, al món laboral mitjançant l'anarcosindicalisme,etc.
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
Bufffffff!!! el de menys es el Bloc Negre o el que digui o deixi de dir el manifest, això esta degenerant amb una competició de haveu-re qui la diu mes grossa!
Re: Bloc Negre 11s
09 set 2010
Be, com sempre, no?
Especialment en alguns temes com aquestos.
Son dates tradicionals, i cada any respectem les tradicions.
Re: Bloc Negre 11s
15 set 2010
Aquest és un debat entre anarcos. Doncs, cal apuntar que no es pot ser anarquista i ser contrari a l'alliberament nacional (com sembla que expressen algunes opinions). Perquè aquest és intrínsec a la llibertat col·lectiva que és un element bàsic del federalisme. Pensar que el marc artificial de l'estat és el model a projectar dels anarquistes és ridíul i reproductor d'esquemes opressius.

Visca la Terra mori l'Estat!!!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more