Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Accions per a Avui
17:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Article pare: LAvanguarda: El Síndic demana judicis ràpids per a les okupacions d'habitatges
Re: LAvanguarda: El Síndic demana judicis ràpids per a les okupacions d'habitatges
21 ago 2010
particularment ja fa temps que m'ho temo que pasi això, no és la primera petita ofensiva legal en els últims anys que capgira el panorama legal.

I és que està clar, cada cop el capitalisme és més fort (o com a mínim més forta la seva capacitat d'influir sobre l'estat) i si no hi ha ningú per frenar-ho, doncs, ja tenim el context ideal per a una nova retallada de drets.

Però, clar, valdria dir (dins de la meva subjectivitat absoluta) per què no hi ha resposta? m'atreviria a fer un petit anàlisi.

A) hi ha més gent okupant que mai. Més o menys fent un càlcul a grosso modo de la quantitat d'okupes que hi ha Barcelona + centres socials, es deixen de pagar actualment 5.000.000 d'euros. Si a més li sumem llicències d'activitat, tots els furts que solen acompanyar el tema i altres beneficis, segurament ens situaríem en els 10.000.000 d'euros anuals. I sincerament, de tot el que surt que la okupació pot aportar a la societat, tallers, ajuda, solidaritat, ... tornem aquesta quantitat anual? sincerament crec que no. Se que moltes pensaran que un anàlisi quantitatiu és ofensiu per copsar tota la realitat, però alguna dada comparativa necessitem per tal de mesurar si anem en bona direció o no. I jo personalment opino que fatal.

B) Distanciament entre el discurs i la praxi. Quan es fa un comunicat és com demanar un crèdit (com a sinònim de confiança) a les persones a les que va adreçat aquest comunicat. I normalment es possen les coses pels núvols amb anàlisis maximalistes esviaixats, (de vegades culpabilitzadors cap a tots aquells que no siguin anarquistes purs) i clar, després d'això s'acompleix un 5% com a molt. I al final si mires la cartellera de les activitats del CSO més d'un 70% son festes, i entre la resta la major part d'activitats són sumament autoreferencials. Amb la qual cosa okupació rera okupació aquest crèdit al final no es concedeix ja que es carrega una gran hipoteca.

C) Viabilitat de dur a terme projectes dins dels CSO's. Per començar la tònica de les assemblees és molt similar, solen començar molt tard i acabar més tard encara (i solen monopolitzar-se temes com fins a quin hora acaba la propera kafeta, i trencant-se sistemàticament aquest acord unes hores de més, sense cap capacitat de qüestionament del fet) el que propicia que gent que s'aixequi a treballar a les 6:00 normalment molt poqueta. Els centres socials son oberts, però caldria matitzar que vol dir obert, els horaris no solen ser la cosa més oberta del món, ja que només solen estar oberts unes horetes. Quan hi vols desenvolupar alguna activitat normalment t'ho trobes tot fet un fàstig i has d'invertir un munt de temps a netejar i comprar una escombra setmana rera setmana, ... Molts dels tallers que estaven programats al final no es donen. La qual cosa vol dir que no és que a dins no hi passi res, però per enterar-te'n normalment has de tenir amics a dins, i la capacitat de fer coses que durin en el temps (exceptuant coses que no requereixin cap mena d'infraestructura material) és molt limitada.

D) Aïllament de la resta de lluites. La ofensiva legal contra els okupes, a mi em preocupa poc de veritat, vaig perdre la "fe" fa temps i no me la torna ningú. Però està clar que les ofensives contra la okupació i les ofensives contra els inquilins van per les mateixes sendes legals. I és que a anat tot a la par, ara deshauciar un inquilí és tan facil com barat, exactament igual que a un "okupa". Si potser ens aguessim dedicat a reforçar aquest vincle, per comptes de desmarcar-se, ... i en altres casos també molt similar.

Podria seguir fins a l'eternitat. Però crec que son prou representatives de dir. El capital sempre presiona l'estat en contra nostra, l'estat doncs mira de vegades sí, de vegades no, i els okupes per comptes de fer la feina ben feta i produir una lluita de qualitat doncs mira han sigut més una anècdota de frustracions que altre cosa.

Per tant, cada cop que cerqui responsables de per que la situació està com està, giraré el dit cap a mi, i cap als meus companys. L'enemic no és inderrotable, però per derrotar-lo cal possar-li moltes i moltes hores (i hores de veritat no de bar cervesa o suc en alt).