Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
Juny 2007: Una marxa immensa de manifestants de tot el món...
24 mai 2007
...passa pels carrers de Rostock en protesta contra la cimera del grup del G8
Desenes de milers d'ell*s reben als caps de govern directament a la pista de l'aeroport i bloquegen el lloc de la trobada tan elegant de Heiligendamm. Durant tota la trobada del G8 l'agenda dels poderosos viu ajustos i canvis per les accions creatives i imaginatives d´activistes. L'opinió pública està enfocada en la diversitat de la protesta i de la resistència i no en les declaracions dels poderosos.


Mostrar la il.legitimitat de la Cimera del G8 ja no és només una demanda, sinó és el que està passant en els carrers, les tanques i els debats dels campaments i a la Contracimera, i és just el que s'està percebent a tot el món com l'esdeveniment de Rostock. Durant tot un any molts moviments socials, sindicats, les campanyes dels cristians compromesos, diverses ONG, crítics de la globalització dominant, els partits de l'esquerra parlamentària i les xarxes de l'esquerra radical s'havien preparat per a aquest esdeveniment. La seva actuació col·lectiva, la seva determinació política d'impedir qualsevol intent de divdir-los malgrat les seves diferències van fer fracassar tant la desinformació dels mitjans com la repressió policial.


La nostra sort de convertir Rostock en tal esdeveniment, es basa en les protestes de Seattle, Praga, Génova i Florència. Aquesta possibilitat al seu torn és un dels resultats pràctics dels debats en els fòrums socials, i dintre de l'esquerra crítica de la globalització i radical tant a Alemanya, com a Europa i el món sencer. Aquí convergeixen les innombrables lluites locals a totes les parts del planeta. Si assolim aprofitar aquesta oportunitat, ens durà més enllà de Heiligendamm i de Rostock, més enllà de qualsevol campanya contra el G 8.


Deslegitimar el G8 només és un primer pas en la marxa cap a un moviment global contra la dominació capitalista globalitzada en la seva forma neoliberal. L'esquerra intervencionista s'entén a si mateixa com part integral d'aquesta marxa. Provenim de generacions distintes i de sectors diferents de l'esquerra radical no dogmàtica, som activistes en organitzacions antifeixistes, en distints moviments socials i campanyes polítiques. Militem de manera individual, però també coordinats en sindicats, organitzacions socials i projectes alternatius. Ens constituïm en l'inici de les lluites anti-neoliberals i globalofòniques.



PER UNA INTERVENCIÓ RADICAL EN LES RELACIONS SOCIALS


On sigui que es reuneixin els representants i coordinadors del G8, de la OMC, del FMI, del Banc Mundial, de l'OTAN o de la UE, la caravana del nou moviment de resistència ja està present per a enfrontar aquesta direcció mundial i neoliberal de manera decidida. Mentre que en aquestes trobades ells s´autoproclamen ser representants legítims del món civilitzat, estan en realitat organitzant la continuació d'un procés destructiu el qual causa, per a donar solament un exemple, la mort per desnutrición d'un ser humà cada segon.


Ells parlen de llibertat, de la pau i justícia, de democràcia i de la competència il·limitada del mercat com (pre)condició fonamental per a la felicitat i el benestar de tots. Però paral.lelament creix l'exèrcit dels superflus i amb cada retallada de les despeses socials es reforça la necessitat de la protecció militar del lliure flux de mercaderies i guanys. La guerra es converteix en política interna a nivell global, la violació dels drets humans es dóna en defensa dels drets humans, i la tortura torna a ser acceptada.


Enfrontem el repte de deslegitimar al G8, perquè havia assolit, malgrat tot, guanyar-se legitimitat. Amb la seva promesa de crear un sistema d'un ordre mundial, el G8 va assolir un reconeixement, sobretot, perquè milions de persones enfronten a nivell mundial alarmants condicions d'inseguretat. I si el G8 proclama la necessitat d'una competència del lliure mercat i la divisió de treball il·limitades per a assolir la felicitat i el benestar, igualment a la vegada reconeixement, perquè la competència per a poder sobreviure és assumpte quotidià per a milions, o sigui: ja forma part d'una estratègia de supervivència de la seva pròpia existència miserable.



REIMAGINAR-SE L´ESQUERRA


Si volem qüestionar, desacreditar i finalment destruir la legitimitat del G8, hem de trobar un altre tipus de respostes enfront de la inseguretat globaliTzada, caracteritzada per la lluita per la supervivència i la competència forçosa i quotidiana. Són necessàries altres respostes no només en relació al discurs neoliberal sinó també a les presentades per les esquerres i moviments socials històrics. Avui dia, la solidaritat internacionalista - l´alfa i omega de cada iniciativa emancipadora ja no pot ser considerada gairebé automàticament com l'element principal d'unitat de l'esquerra del nord amb les revoltes del sud. Això és manifest en la cadena d´intervencions humanitàries i la confusió, desorientació i el caràcter de vegades obertament reaccionari de la resistència contra la guerra imperial(ista).

Al mateix temps, la resistència contra l'explotació quotidiana i la marginalització ja no pot ser fundada exclusivament en la identitat d'un moviment obrer unit per la universalitat de la seva situació de classe, que el sotmet a l'explotació. Per l'altre costat, la diferència, basada en l'experiència de dominació patriarcal o racista, que serveix de fil conductor per als nous moviments socials, tampoc és suficient per a proveir un fonament polític, perquè és intensificada per la fonamental i creixent inseguretat de la supervivència quotidiana i la fragmentación de totes les relacions socials, el que comporta una creixent individualització.


No és que l'explotació classista o la dominación patriarcal o racista hagin cessat d'existir, però les classes explotades avui dia existeixen en forma d'una jerarquia altament diferenciada. I conceptes com diferència o subjectivitat han estat transformats en conceptes de lluita de la domicació neoliberal, el que permet burxar a la gent en contra de si mateixa per a competir per la supervivència. El concepte de classe és determinat per la lluita de classes. És tasca de l'esquerra, identificar les condicions existents d'un possible esclat col·lectiu, i articular-les com a projecte polític. Tenir la intenció de deslegitimar el domini del capital, del neoliberalisme i per tant el G8 sota les condicions actuals significa primordialment reinventar tant l'esquerra com els moviments socials.



MOVIMENT DELS MOVIMENTS


La mobilització contra la Cimera G8 a Heiligendamm té com base tant les experiències de Seattle, Gènova i Florència, com les de Caracas, La Paz i les recents de Oaxaca. Aquestes són les experiències de moltes iniciatives, que resisteixen la privació sistemàtica de drets amb la globalització de drets socials, culturals, econòmics i polítics, iniciant la seva lluita amb la reivindicació del dret a la llibertat de trànsit i residència. Aquestes iniciatives es freguen tant amb les resistències contra el cercle militar de les metròpolis i la guerra imperial(ista) per un nou ordre mundial com amb aquelles que lluiten contra la intensificació quotidiana dels règims del treball i de l'explotació. On sigui que s'entrecreuin aquestes lluites sorgeix no sense contradiccions i de vegades disputes angoixants la reivindicació per la gratuïtat de la vida, manifestant-se en la demanda per una renda bàsica per a tot*s sense precondicions, sent al mateix temps un atac contra la creixent capitalització de les condicions de la vida i contra l'obligació del treball assalariat. La reivindicació per la gratuïtat de la vida s'enllaça amb la demanda de revertir els fluxos de recursos i matèries primeres del nord cap al sud, exigint com a primer pas la condonació incondicional de tots els deutes del sud i el pagament de reparacions per l'explotació colonial i imperial. L´antiga qüestió sobre el poder i la propietat es donarà de nou quan es radicalitzin, s´espandeixin i desenvolupin totes aquestes iniciatives. Però es presentarà com problema de la societat mundial i per tant reapareixerà el desafiament de la ruptura amb el sistema de la propietat privada, que s'expressa en termes de classe, patriarcat, racisme i imperialisme. El món és i segueix sent determinat per la història de les lluites socials. La vida alliberada només es pot concebre transcendint a totes les relacions de dominació.




EL COMÚ


Aquesta oportunitat, que és una oportunitat comuna, nosaltres només la podem aprofitar junt*s . Aquest nosaltres no només es defineix per grups i projectes de la xarxa de l'esquerra intervencionista. Aquest nosaltres tampoc es limita als diversos sectors de l'esquerra parlamentària i no-parlamentària. Aquest nosaltres es refereix a una constel·lació global de polítiques emancipatives que va més enllà de l'esquerra i els antics i nous moviments socials. A nivell internacional existeix avui dia el potencial de resistir conjuntament contra la dominació del capital. Aquesta possibilitat comuna d'organitzar les resistències, i trobar en ella allò comú, avui dia pot ser alguna cosa diferent i anirà més enllà del que abans es denominava aliança o front. Ja no existeixen ni el proletariat industrial, que, segons els preceptes dels partits obrers, constituïa l'única classe capaç de lluitar exitosament contra el capital, ni és que els moviments socials representessin el procés de masses o l`
´àrea de transmissió per a una esquerra, que fos la seva avantguarda. Els moviments, plens de diversitat i espontaneïtat, no poden substituir, el que d'ells es diferencia com esquerra, ni acabaran la disputa per les diferents formes de ser d'esquerra. Però aquest procés no aspira a formar ni l'absoluta unitat ni una divisió definitiva. Per a una esquerra incipiente, la comunicació i l'intercanvi entre les iniciatives i les seves lluites no constituiran simplement un mitjà fora del seu objectiu principal, sinó el mitjà que al seu torn és l'objectiu per a la construcció del compartit, del comú. Però aquest procés només resultarà eficaç en aquest intercanvi pràctic i viscut de les diferències, en aquesta constel·lació oberta i solidària de les seves diferències i en la intervenció decidida en les relacions socials, o sigui: de domini.




ABANS I DESPRÉS DE LA CIMERA


La conformació d'una alternativa global a la Governació global del capital, patriarcat i racisme és assumpte d'un poder col·lectiu, altern i variat en moviment. La intervenció en aquest moviment des d'un enfocament d'esquerra radical no és assumpte de retòrica sinó de l'associació pràctica de lluites per a radicalitzar-les. Aquesta mobilització contra la Cimera del G8 presenta l'oportunitat de discutir aquests temes entre activistes de les protestes socials, dels moviments ecologistes i per la pau, en defensa dels drets humans, sindicalistes d'esquerra, de migrants auto-organitzats, de xarxes globalifòbiques i dels diversos corrents de l'esquerra. En això radica la nostra intervenció des de la mira de l'esquerra radical la meta de la qual és trencar amb el sistema dominant. La nostra avaluació d'aquest intent es basarà en la relació solidària de participants, en la transparència de les disputes, en la confiabilitat dels acords, en la capacitat d'acceptar i respectar les formes diverses d´accions i expressions.


El punt de partida també forma part de la nostra intervenció: el rebuig del G8, del neoliberalisme, de la dominación global del capital per mitjà d'una negació i rebelió massiva en els carrers de Rostock i davant de les tanques de Heiligendamm, que es transmetrà a nivell mundial. Per això anem a participar en totes les marxes, accions i activitats de protesta. Per això volem transformar l'arribada dels vuit caps d'estat i govern en un desastre. Per això participem en el bloc G8, una xarxa de nombrosos grups amb tradicions molt diferents de protesta i resistència, per a assolir de manera efectiva el bloqueig de la trobada del G8 en una acció solidària del Ja N´Hi Ha Prou! col·lectiu.

Per això fem un cridat perquè es constitueixin en totes les ciutats i regions, xarxes i aliances locals, en les quals participin tots els grups qualssevol que sigui la seva inclinació d'esquerra, per a relacionar les lluites locals amb els lluites globals, i per a poder experimentar i viure la quotidianetat d'un altre tipus de globalització, d'un món diferent, que ja existeix en les nostres lluites.




Esquerra Intervencionista

This work is in the public domain

Comentaris

una marxa total d'inconscients descerebrats
24 mai 2007
Imitadors d'en sandokan
veniu amb el Budokan.
guaiteu el cartellot:
http://www.fotolog.com/sidru/
Re: Juny 2007: Una marxa immensa de manifestants de tot el món...
24 mai 2007
.

<img src="http://wikimedia.espora.org/show_image.php?id=222"; />
Emmanuel
05 jun 2007
http://9a01660af54c3f721f5d917d6816312f-t.vftlsc.info 9a01660af54c3f721f5d917d6816312f [url]http://9a01660af54c3f721f5d917d6816312f-b1.vftlsc.info[/url] [url=http://9a01660af54c3f721f5d917d6816312f-b2.vftlsc.info]9a01660af54c3f721f5d917d6816312f[/url] [u]http://9a01660af54c3f721f5d917d6816312f-b3.vftlsc.info[/u] f2dca392f012412ebf1fec9a58b94fb1

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona