|
Veure comentaris |
Envia per mail aquest* Notícia
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
"Seguimos viviendo en Bon Pastor!" [report+fotos] |
|
|
per indyreporter@ |
08 feb 2007 10:20:53
|
|
Gravat en el ciment amb el qual han tapiat la porta del n.8 del carrer Albi hi ha aquesta frase: "LOS MEJORES MOMENTOS DE MI VIDA CON MI FAMILIA HAN QUEDADO AQU�". Al ciment d'una finestra tapiada del carrer Albi: "NUNCA TE OLVIDAREMOS CASYTA". I al carrer Albiol (són tres carrers paral·lels): "HAY ILEGALIDAD". Les families que continuen vivint a les cases barates de la primera fase de la remodelació està n rodejades, i han assenyalat amb pintades que encara viuen a les seves cases, perquè no entri ningú a robar o a fer destroços, com han fet a totes les cases del voltant. |
Clica la imatge per una versió més gran  |
Aquests quatre carrerons paral·lels, fins fa uns mesos territori segur pels jocs dels infants i per les xarrades entre gent gran i entre families (Sant Joan a Bon Pastor: una festa a cada carrer!), semblen ara el Far West. Els obrers del Patronat volten pel barri en grups, tapiant i destroçant els sostres, trencant les tuberÃes i provocant fuites d'aigua que filtra cap a les cases encara habitades, posant en perill de curt circuit els cablats elèctric. De nit, i a vegades també de dia, entren grups de gitanos per emportar-se tot lo que es pugui vendre de dintre les cases.
Per no quedar-se sols al mig de tanta destrucció, la gent que ja ha firmat el contracte de reallotjament marxen de pressa, empaquetant una vida a la casa barata lo més rà pidament possible. Al 2004 un avi d'un carrer d'aquests, dels pocs catalanoparlants del barri, em va dir, picant amb el bastó sobre la porta de casa: "setantacinc anys obrint la mateixa porta!". Devia haver nascut a la casa, just traslladar-se els seus pares a l'any 1929: venien d'algun poblet de l'interior de Catalunya o de València, a lo millor un dels que donen nom a aquests carrers: Mollerussa, Granadella, Albiol, Albi, Albet, Ager. Noms catalans, per acollir els immigrants de l'època, quasi tots murcians i andalusos. Com a dir: benvinguts a la vostra nova terra.
Només queden una quinzena de families que no han acabat de traslladar-se. Passen els seus dies carregant i descarregant cotxes, esperant els enviats del Patronat, o portant bosses amunt i avall cap als nous pisos, a un centenar de metres de distà ncia. En canvi, les cinc families que de traslladar-se no en volen saber, fan un altra vida. Ramón, Fina, Aurora, Juan Angel, Paquita: passen els dies entre casa d'un i casa de l'altre, explicant-se els últims abusos patits: "Esta noche mi marido ha matado una rata asà de grande!" (v. foto) o "delante de mi casa han dejado una montaña de cristales rotos, y los niños jugando por ahi" "ayer han entrado a romper las paredes de la casa de a lado" "a que hora vas a sanidad a llevarle la denuncia? vamos juntos?" "las fotos del otro dÃa las tienes tu en el ordenador?" "escuchaste la radio ayer por la noche?". No en saben d'ordenadors, de mass media, de reivindicar: ho està n fent per necessitat, amb les capacitats afinades pels anys de lluita que porten. Per molts és la primera vegada que s'enfronten al poder: És el primer cop que senten que l'Ajuntament, els periodistes, els polÃtics, fin i tot la policia... no els protegeixen, no treballen per ells sinò en contra d'ells. Descobrir això és un trauma, per qui no hi estava ja mentalitzat.
Però el que més mal fa és la sensació d'abandó de part dels veïns i veïnes de sempre. Les famÃlies amb qui han crescut, i que han decidit acceptar les condicions de reallotjament sense protestar, expressen cap a ells un rebuig sovint silenciós, a vegades menys, que trenca tots els vincles de bon veïnat. La seva renúncia a firmar fa encara més evident per qui ha firmat que han estat enganyats; la presència d'aquestes families "irreductibles" demostra que els altres han renunciat als seus drets per por a quedar-se sense res. El mobbing cap a ells cinc no és llavors només per part del Patronat: és tota la comunitat que els exclou del discurs.
Avui una dona, amb una mica de vergonya, em diu: "querÃa enseñarte una cosa que he escrito para explicar toda la historia de aquà del barrio, pero sin nombres ni nada, un poco como si fuera un cuento". Me trae el papel, escrito a mano, que decÃa: "El Demonio ya no reside en el Infierno, se ha ubicado en la Tierra. En la Tierra hay Demonios y Demonias, que ofrecen la manzana para que le den el bocado. Asà pues han obrado la remodelación de las Casas Baratas de Bon Pastor. La manzana han sido los pisos, la gente se ha entusiasmado y han mordido la manzana. Lo que al morder la manzana no sabÃan es que los han engañado. Si creen que han obtenido el ParaÃso pronto se acabaran dando cuenta que no es asÃ. Los han manipulado y ignorantes de todo están engañados y contentos. Los Demonios se han servido de la bondad y la confianza que esta gente depositaba para quien los representaba. Ellos ignoran que estos Demonios no tienen ni madre ni padre cuando se trata de defender sus intereses personales". |
|
Clica la imatge per una versió més gran  |
Clica la imatge per una versió més gran  |
This work is in the public domain |
Comentaris
D' altra banda,ahir vaig haver de trucar al telèfon d' urgències de la còmpanyia de les aigües (AGBAR), donat que al voltant de la meva casa, es poden apreciar unes vint-i-cinc fugues d' aigües, l' origen de les quals no el produeixen els "gitanos", sinò el mateix personal del Patronat Municipal, que quan tapien les vivendes, immediatament tallen el plom de l' aigua, deixant aixÃ, còrrer l' aigua.
Per últim, em queda afegir, que fa un parell de dies, mentre el personal del Patronat tapiava una vivenda, vaig posar-me a gravar-ho per deixar constà ncia de la manera en què treballen i un dels treballadors em contestà dient-me: " Si salgo el la tele TE ROMPO LA C�MARA".
¡ Es una vergüenza!
Salud!!!
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more