Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Entrevista :: globalització neoliberal : corrupció i poder : laboral : dones
[BRAUN] entrevista a una treballadora
30 mai 2006
"ÉS LA MEVA VIDA I NO PENSO DEIXAR QUE TANQUIN L'EMPRESA"

Lola, 49 anys. Treballadora de la secció de planxes a Braun. Treballa des del 11 anys i cotitza des del quinze. Ha criat el seu fill ella sola. Trenta anys a l'empresa, des dels dinou. Ascendida a una feina, fins llavors exclusiva per a homes, després de molta suor.
rs_lola braun I.jpg
/foto edu bayer/

Quina és la situació de les companyes a la planta?
La majoria que estem a l'empresa tenim entre 48 i 52 anys, vam entrar amb 14 i 15 anys. Fa temps que no anem de vacances i vigilem les despeses, per la por al futur incert. No som números, tothom té la seva història personal: companys que tenen dos fills a la universitat, parelles que treballen a la Braun, la meva hipoteca... Quan ets més gran tens més inseguretats. Tenim molta por.

Abans has explicat que tots els rumors de tancament s'inicien quan la multinacional Procter&Gamble compra Gillette, propietària de Braun. Com ho heu viscut?

Llavors van començar dos anys d'angoixa, perquè la direcció ens ha mentit. La gent està rebotada i és normal, ens tracten com si fosim un guant, ni ens miren, semblem gossos. Aquí m'he deixat la salut i ara em treuran la vida.

Quin ambient hi ha entre les companyes després de l'anunci de tancament de divendres passat?
Pensa que el dia que a 'Expansión' s'afirma que tancava Braun, tothom va parar de treballar i va sortir a plorar. Avui dia, som com una família: ens ajudem i estimem, es posa malalta una i anem a casa a ajudar-la. La gent és molt bona i lluitadora.

Aquesta setmana ens besem i plorem. Tens por a tot i a tothom, a que la gent es quedi a casa perquè es conforma amb els diners. Por als sindicats, perquè no saps com reaccionaran. Igualment, s'hauran de mullar el cul perquè se'n van al carrer també.

Durant el franquisme ens van posar a una treballadora nova per vigilar-nos des de dins, com van fer al franquisme, fins i tot dubtem de la gent que entra ara a l'empresa. I si ho fan, els hi diré a la cara. Jo no vull a un policia al meu costat, es pensen que som unes delinqüents i ho són ells. La gent amb diners ho compra tot, ens poden manipular de mil maneres.

L'empresa afirma que la planta és viable. Com ho valoreu les treballadores?
Els sindicats asseguren que l'empresa té beneficis i és viable. Però arriben materials defectuosos o en falta i hem d'aturar la producció. Sembla que l'empresa vulgui baixar la productivitat...

Com us plantegeu les mobilitzacions?
Porto trenta anys a l'empresa, fa temps hi havia molta mobilització: abans sortia tot el Baix Llobregat al carrer si pegaven a algú. La policia ha vingut a portar-se gent de la Braun perquè estava molt implicada.

Avui no hi ha esperit de lluita. Ens hem conformat amb tot el que ha vingut. La gent estava molt còmoda i ens hem deixat, per exemple, entrar les ett's. Hem perdut un munt de millores, però amb això, que és més seriós, espero que la gent reaccioni.

Sort que ha entrat un grup de gent jove amb ganes de plantar cara que de bones no marxaran. Els grans no tenim prou forces per fer certes coses. Jo el que puc fer es aguantar i que em peguin, lligar-me, cridar, però no em posaré a cremar res.

Jo no penso marxar, totes tenim problemes d'esquena, a totes ens han operat i no tancaran l'empresa tan fàcilment. Hem de protestar al màxim: tallar carreteres, cremar pneumàtics..., el que sigui.

La direcció diu que es tancarà la planta a finals del 2008 progresivament. Com anirà aquest procés?

Han plantejat un tancament total, una deslocalització pura i dura. Encara que s'ha dit que traslladarien el departament d'investigació (R+D) a Alemanya, però la gent que hi treballa ens diu que no els recol·loquen. Han dit que alguns podem ser recol·locats, però aquesta és l'única planta a l'Estat espanyol.

Si avui marxen vint i demà trenta, quan tanquin quedarem quatre gats. Això ho pots interpretar com vulguis, jo penso que és una forma de dividir-nos. Jo m'implicaré fins al final, però hi ha qui no: quan li arreglin la seva situació, per por o per la seva edat o perquè no té esperit de lluita, hi ha gent que agafarà el diner i se n'anirà cap a casa. Qui quedarà pel tancament, els grans que no podrem fer res?

Exigirem que prejubilin a la gent de 50 anys, però lluitarem perquè l'empresa es quedi. Ara haurem d'esperar i esperar.

Penseu difondre el conflicte fora de l'empresa?
Ja he parlat amb la familia i ho estem explicant a tothom, al mercat, al carrer, perquè vinguin a les mobilitzacions.

Ens hauríem de posar en contacte amb els treballadors de les empreses subministradores que també els hi afecta.

Penso que s'hauria de boicotejar els productes d'aquestes empreses.
Mira també:
http://www.setmanaridirecta.info

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [BRAUN] entrevista a una treballadora
30 mai 2006
TOTA LA NOSTRA SOLIDARITAT!!

www.kaosenlared.net
Re: [BRAUN] entrevista a una treballadora
30 mai 2006
A tota la gent dels moviments socials a veure si som capaços de currar-nos aquet tema i que la info arrivi arreu, per dignitat i per que tenim sang a les venes, les treballadores s´estan deixant la vida i la salut a la cadena de produccio i els empresaris les deixen de costat com si un objecte es tractesi, omplint de sentit la paraula solidaritat!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona