|
Veure comentaris |
Envia per mail aquest* Notícia
|
|
Amagat amb codi "Enviament Duplicat" |
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Manifest per un nou partit a Catalunya |
|
|
per pep |
07 jun 2005
Modificat: 06:28:39 |
|
|
manifiestoporelpluralismo (at) yahoo.es Per un nou partit polític a Catalunya
Qui som
Documents
Links
Col·laboracions
Fòrum
Contacte
Després de 23 anys de nacionalisme conservador, Catalunya ha passat a ser governada pel nacionalisme d’esquerres. No ha canviat res de substantiu. N’hi ha prou de dir que l’actual govern ha fixat com la seva principal tasca política la redacció d’un nou Estatut d’Autonomia. Molts ciutadans catalans creiem que la decisió és conseqüència de la incapacitat del govern i dels partits que el componen per enfrontar-se als problemes reals dels ciutadans. Com totes les ideologies que reten culte als símbols, el nacionalisme confon l’anàlisi dels fets amb l’adhesió a principis abstractes. Tot sembla indicar que, a l’elegir com a principal tasca política la redacció d’un nou Estatut per a Catalunya, els símbols han desplaçat una vegada més les necessitats.
La tàctica desplegada durant més de dues dècades pel nacionalisme pujolista, en la qual insisteix avui el Tripartit, ha consistit a instal·lar el conflicte permanent entre les institucions polítiques catalanes i espanyoles i, fins i tot, entre els catalans i la resta dels espanyols. Cada dia és més escandalosa la pedagogia de l’odi que difonen els mitjans de comunicació del govern català contra tot allò que es considera “espanyol?. La nació, somiada com un ens homogeni, ocupa el lloc d’una societat forçosament heterogènia.
El nacionalisme és la resposta obsessiva del govern actual a qualsevol eventualitat. L’única cosa que se li resisteix són els problemes, cada cop més vigorosos i complicats. Per exemple, el de l’educació dels nens i els joves catalans. La política lingüística que s’ha aplicat a l’ensenyament no ha impedit que els estudiants catalans ocupin un dels nivells més baixos del món desenvolupat en comprensió verbal i escrita. Aquest és tan sols un dels resultats més estridents de dues dècades de gestió nacionalista. Dues dècades en les quals el poder polític ha renunciat, a més, a aprofitar l’importantíssim valor cultural i econòmic que suposa la llengua castellana, negant-ne el caràcter de llengua pròpia de molts catalans.
La decadència política en què el nacionalisme ha sumit Catalunya té un correlat econòmic. Des de fa temps la riquesa creix en una proporció inferior a la d’altres regions espanyoles i europees comparables. Un bon nombre d’indicadors crucials, com la inversió productiva estrangera, o les xifres d’usuaris d’internet, ofereixen una imatge de Catalunya molt llunyana del paper de locomotora d’Espanya que el nacionalisme s’havia autoproposat. La seva reacció ha estat la de costum: atribuir els problemes de la decadència econòmica catalana a un repartiment de les finances públiques suposadament injust amb Catalunya. Convé recordar que una de las acusacions tradicionals de l’esquerra a l’anterior govern conservador havia estat, precisament, la de no saber gestionar amb eficàcia els recursos de què disposava i practicar una política victimista que ocultés tots els seus fracassos de gestió. El govern tripartit ha necessitat poc temps per adherir-se a aquesta reacció purament defensiva, que, a més a més, ha incorregut amb freqüència en la immoralitat. Algun dels seus consellers no ha tingut cap inconvenient a afirmar que mentre el nord espanyol treballa, el sud dilapida. No sembla pas que el creixent distanciament econòmic de Catalunya respecte a Espanya i que la seva visible pèrdua de prestigi entre els ciutadans espanyols hagi contribuït a pal·liar aquesta decadència.
En canvi, el nacionalisme català sí que ha estat eficaç com a coartada davant la corrupció. Des del cas Banca Catalana fins al més recent cas del 3 per cent (que passarà a la història per haver provocat una de les sessions més humiliants que hagi viscut mai un parlament espanyol) tota acusació de frau en les regles del joc s’ha camuflat darrere el consens. Un consens que no tan sols es manifesta en els escenaris del parlamentarisme, sinó que forma part del paisatge. Es pot dir que a Catalunya actua una corrupció institucional que afecta qualsevol ciutadà que aspiri a un lloc de titularitat pública o que pretengui beneficiar-se de la distribució dels recursos públics. En termes generals, el requisit principal per ocupar una plaça, rebre una ajuda, o beneficiar-se d’una legislació favorable és la contribució al mite identitari i no els mèrits professionals del candidat o l’interès pràctic de la societat.
Com que les forces polítiques representades avui al Parlament de Catalunya es mostren insensibles davant d’aquest estat de coses, els sotasignats no se senten representats pels actuals partits i manifesten la necessitat que un nou partit polític corregeixi el dèficit de representativitat del Parlament català. Aquest partit, identificat amb la tradició il·lustrada, la llibertat dels ciutadans, els valors laics i els drets socials, hauria de tenir com a propòsit immediat la denúncia de la ficció política instal·lada a Catalunya. Oposar-se als intents cada cop menys dissimulats de trencar qualsevol vincle entre catalans i espanyols. I oposar-se també a la destrucció del raonable pacte de la transició que fa poc més de vint-i-cinc anys va tornar a situar Espanya entre els països lliures. La millor garantia del respecte de les llibertats, la justícia i l’equitat entre els ciutadans, tal i com es conceben en un Estat de Dret, resideix en el ple desenvolupament de l’actual règim estatutari de les Autonomies, emmarcat en la Constitució de 1978.
És cert que el nacionalisme unifica transversalment la ideologia i la pràctica de tots els partits catalans fins ara existents; precisament per això, està lluny de representar el conjunt de la societat. Cridem, doncs, els ciutadans de Catalunya identificats amb aquests plantejaments a reclamar l’existència d’un partit polític que contribueixi al restabliment de la realitat. |
This work is in the public domain |
Comentaris
Sabeu que va signar el manifest "por la unidad de España" que va promoure la UCE ?
A la gent no se la valora única i exclusivament pel que va fer fa 30 anys, sinó sobretot per com actua en l'actualitat. En Pujol va estar al lego i no és precisament un referent, o per tu si "Sobirania Catalana" ?
Aquesta és la demagògia que farà servir aquest grupúscle espanyolista a l'estil dels que hi han hagut a Euskal Herria aquests darrers anys, al servei del nacionalisme espanyol més ranci, i que el seu aparell mediàtic escamparà arreu.
Boadella màrtir? Boadella màrtir d'espanya en la terra dels catalans rojoseparatistas menjanens? Crus, tot i que amb una mica de sal. Per pixar-se del riure si no fos tant patètic i no hi haguès tanta merda darrera. Perque aquests personatges, com el Caja i el Boadella, només són la cara d'un intent de crispar la societat catalana amb la demagògia més delirant.
En Boadella és un gran director teatral, pero tot el talent que te pel teatre i la ficció li manca per entendre la realitat social catalana. Sembla que alguns s'han adonat i volen fer-lo servir, és una pena.
Boadella és un espanyolista impressionant !!
Sabeu que va signar el manifest "por la unidad de España" que va promoure la UCE ?
A la gent no se la valora única i exclusivament pel que va fer fa 30 anys, sinó sobretot per com actua en l'actualitat. En Pujol va estar al lego i no és precisament un referent, o per tu si "Sobirania Catalana" ?
jo no sé a qui pretenen enganyar, suposo que és una maniobra dels sectors més ultres del mateix PSOE per convertir l'estatut en una merdeta encara més rídícula del que estan fent.
ja veureucom no es presentaran, ja saben que no terurien més que quatre vots i el discurs aquest fantasiós del nacionalisme espanyol a catalnuya quedaria totalment deslegitimat epr sempre.
a més a més aquest personatge duu uns anys remullant-se d'una supossada etica llibertaria.
Quina vergonya. Tant de documental de durruti amb el pobre chicho en pau descanse cantant, o Abel paz com historiador per anar a acabar demanant la creació d'un partit junt amb l'espanyolisme més ranci.
Si els iaios de la cnt alçaren el cap demanarien el seu afusellament
Ètnia?,determinada?= feixisme
Lerrouxistes fora d'Indymedia!!
"Dues dècades en les quals el poder polític ha renunciat, a més, a aprofitar l’importantíssim valor cultural i econòmic que suposa la llengua castellana, negant-ne el caràcter de llengua pròpia de molts catalans.
La decadència política en què el nacionalisme ha sumit Catalunya té un correlat econòmic."
"I oposar-se també a la destrucció del raonable pacte de la transició que fa poc més de vint-i-cinc anys va tornar a situar Espanya entre els països lliures. La millor garantia del respecte de les llibertats, la justícia i l’equitat entre els ciutadans, tal i com es conceben en un Estat de Dret, resideix en el ple desenvolupament de l’actual règim estatutari de les Autonomies, emmarcat en la Constitució de 1978.
És cert que el nacionalisme unifica transversalment la ideologia i la pràctica de tots els partits catalans fins ara existents; precisament per això, està lluny de representar el conjunt de la societat. Cridem, doncs, els ciutadans de Catalunya identificats amb aquests plantejaments a reclamar l’existència d’un partit polític que contribueixi al restabliment de la realitat. "
Que cadascú jutji..però aquests 3 fragments defineixen perfectament quina és la postura d'aquest grupet de pensadors Españols nostàlgics d'èpoques pasades i atemorits per la "ruptura d'España"...Són bons cadelletes del Franquisme. Es pot demanar la il.legalització d'aquest partit?
Era una región de la Unión Europea y formaba parte de ella en tanto que comunidad autónoma -al igual que Murcia o el País Vasco- del Estado llamado España. Esos lugareños que escribían siempre Catalunya se autodenominaban nacionalistas porque aquello, decían, era una nación. Y añadían: sin Estado. Cosa infrecuente, pues la realidad jurídico-política llamada Estado suele preceder a la justificación teórica llamada nación. Y no a la inversa: Oklahoma y Nebraska son estados y junto con otros constituyen la Nación -lo escriben con mayúscula- conocida como Estados Unidos de América (EUA, USA según las siglas inglesas o simplemente States).
Por tanto, Cataluña sí tenía Estado: el Estado del cual formaba parte, es decir, España. No obstante, cuando los nacionalistas decían Estado no se referían a Cataluña (cuyo gobierno autonómico, la Generalitat, era allí el Estado), sino que era el témino que elegían para no decir España. A veces, si no había más remedio para que la cosa quedase clara, añadían el adjetivo «español».Con lo cual, dado que Italia o Alemania eran Estados al igual que España, la lógica de ese absurdo habría debido llevar a que en la Copa de Europa de fútbol -pongamos por caso- el Estado español, si ganaba su partido contra el Estado italiano, tuviera que enfrentarse con el Estado alemán, que a su vez había vencido al Estado francés: la Tercera Guerra Europea, afortunadamente con balones en lugar de bayonetas.
Más dramática era la cosa cuando entraban en el asunto las lenguas.El Estado español era un Estado (así de redundante sonaba) plurilingüístico.Los nacionalistas querían hablar en catalán en el parlamento europeo y en el parlamento español, pese a que a la hora de tomar copas tras las sesiones en Estrasburgo todo el mundo hablaba en la koiné llamada inglés y en Madrid en la llamada siempre castellano por los nacionalistas moderados y español por los independentistas extremosos y los científicos de la lengua.
A pesar de que el jugador del Barça Ludovic Giuly lo había dejado claro a su llegada de Francia («Quiero aprender catalán para ser como un verdadero español»), los nacionalistas catalanes no parecían entender que si podían ser catalanes es porque eran españoles, dado que sólo en España se utilizaba el catalán (en Francia e Italia era una reliquia folclórica, más o menos como el gaélico en Irlanda). ¿Cómo mostraban su gratitud hacia España los nacionalistas catalanes? Instaurando la ley del embudo: catalán en Europa y en España, español (lengua materna de dos tercios de los catalanes) proscrito de las escuelas, el parlamento y la vida oficial de Cataluña. Y a los restaurantes que pusieran la carta en español y no en catalán, multa.
Pasaban cosas muy raras en aquellos tiempos en ciertos lugares de Europa.
Quan països independents com Noruega, Dinamarca o Finlàndia amb llengües menys parlades que el català són dels més desemvolupats económica i socialment a Europa, és evident que les seves llengües -com el català- no són cap obstacle per la prosperitat. Aixó només és per desviar la responsabilitat de l'estat espanyol que, amb el seu expoli fiscal contra els catalans, esta enfonsant l'economía catalana alhora que posa al límit del col.lapse serveis bàsics com la sanitat, educació, etc. Els treballadors no ens mereixem ser robats, i molt menys fent servir la solidaritat com excusa.
La transició va ser en realitat una simple transmisió de poders, ara s'esta fent possible fer una transíció de veritat i superar la espanya rancia on centenars de milers de persones es manifesten exigint guerra i contra els que treballen per la pau. L'estat de les autonomies és un nyap, el que cal és un estat federal de veritat que reconegui la pluralitat i assumeixi el dret a l'autodeterminació.
http://www.escolar.net/MT/archives/2005/06/por_un_nuevo_pa.html#comments
Ejemplo:
"¿El único fin de este partido es ir contra el nacionalismo catalán?. Porque del resto de temas, de los que realmente importan vamos, no dicen nada. ¿Politica económica?, ¿el paro?, ¿el agua?, ¿que opinan de que los curas se casen?."
En fi, salut i bons aliments a tothom.
Sempre segons el diccionari del RAE:
- nación.
(Del lat. natĭo, -?nis).
1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.
2. f. Territorio de ese país.
3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.
4. f. coloq. p. us. nacimiento (? acción y efecto de nacer). Ciego de nación.
5. m. Arg. p. us. Hombre natural de una nación, contrapuesto al natural de otra.
Per tant, punt per punt, Catalunya es una nacio.
- estado.
(Del lat. status).
1. m. Situación en que se encuentra alguien o algo, y en especial cada uno de sus sucesivos modos de ser o estar.
2. m. Cada uno de los estamentos en que se dividía el cuerpo social; como el eclesiástico, el de nobles, el de plebeyos, etc.
3. m. Clase o condición a la cual está sujeta la vida de cada uno.
4. m. estado civil.
5. m. Conjunto de los órganos de gobierno de un país soberano.
6. m. En el régimen federal, porción de territorio cuyos habitantes se rigen por leyes propias, aunque estén sometidos en ciertos asuntos a las decisiones de un gobierno común.
7. m. Resumen por partidas generales que resulta de las relaciones hechas al por menor, y que ordinariamente se figura en una hoja de papel. Estado de las rentas del vecindario, del ejército
8. m. Ministerio de Estado.
9. m. Medida longitudinal tomada de la estatura regular del hombre, que se usaba para apreciar alturas o profundidades, y solía calcularse en siete pies.
10. m. Medida de superficie que tenía 49 pies cuadrados.
11. m. Manutención que acostumbraba dar el rey en ciertos lugares y ocasiones a su comitiva.
12. m. Sitio en que se la servía.
13. m. Esgr. Disposición y figura en que queda el cuerpo después de haber herido, reparado o desviado la espada del contrario.
14. m. Fís. Cada uno de los grados o modos de agregación de las moléculas de un cuerpo. Estado sólido, líquido, gaseoso
15. m. desus. Casa de comidas algo menos plebeya que el bodegón.
16. m. ant. Séquito, corte, acompañamiento.
Aqui el que ens interessa es el punt 5, Catalunya es un pais pero no es sobira, per tant no te estat. Per si tens algun dubte:
- soberano, na.
(Del b. lat. *super?nus).
1. adj. Que ejerce o posee la autoridad suprema e independiente. Apl. a pers., u. t. c. s.
2. adj. Elevado, excelente y no superado.
3. adj. ant. Altivo, soberbio o presumido.
Catalunya no te una autoritat independent, per tant no es sobira.
Catalunya forma part, per la força (pregunta-li als borbons i al comte duc d'olivares), de l'estat espanyol.
Amb el tema de la llengua es on ja se't pot dir gilipolles directament, que parlem catala gracies a l'estat espanyol? JUAAAAAAAAAASSSSSSSSS
El catala si es parla es gracies a que els catalans no l'han deixat mai de parlar, fins i tot quan els governs de l'estat espanyol el perseguien. Ah, i a França i a Italia el catala es parla, poc, pero es parla.
S'ha se ser ignorant...
Lo que pienso de los que actuan como si prefirieran que no existiera la cultura catalana
per joven comunista 02 jun 2005 04:51:05
Sobre la supuesta estrategia de los supuestamente no-nacionalistas. Yo no soy nacionalista y no creo que existan las naciones, pero Si existen las culturas y la diversidad y cómo estoy a favor del interculturalismo (no el multiculturalismo del PP) he escrito este texto para poner a cada uno en su sitio, pues la noticia de ese nuevo partido de inadaptados que captaran el voto de incultos (sean lo que sean ellos) no me ha gustado nada. Salut companys!
Bona tarda. Son una pandilla de reaccionarios que no quieren integrarse, yo no tinc cap problema per parlar en català, pero hay muchos españoles de akí cataluña que si y con la etiqueta de no-nacionalista para evitar las críticas que conllevaria ser nacionalista en el fondo se comportan como nacionalistas por que su actitud es de no querer hablar la lengua catalana. Són ignorantes porqué ignoran lo natural que es que una lengua te coaccione: si vas a Madrid te coaccionará el castellano, si vas a Francia el Francés y si estas en catalunya te coaccionarà el Català y el Castellano, claro está. En el fondo son ellos los que no quieren asumir la verdadera realidad y coaccionando ellos (siendo natural com es que caulquier lengua coaccione, eso los saben todos los antropológos i filólogos está estudiado) no aceptan que les coaccione el catalán. Nunca me he encontrado con ningún nacionalista catalán que me faltara el respeto por mi cultura i origenes i que me dijera como tengo que hablar. Es más, en Catalunya los catalanes tienden a hablar tu lengua si te direjes en castellano a ellos, peró yo recientemente estoy tomando la actitud de dirijirme a ellos en catalán. Tenemos que integrarnos aportando nuestra pizca de cultura y no actuar cómo estos demagogos que bajo la etiqueta no-nacionalista en realidad se estan comportando como nacionalistas espanyolista escluyentes que aprovechan la mínima para fomentar una lengua que en cataluña goza de mucha salud (por mucho que el tripartito no quiera verlo), el castellano. Por eso, aunque no soy nacionalista, simempre seré mucho más comprensivo con el nacionalismo catalán que con els espanyol, por mucho que se disfraze de no-nacionalista a través del PP, del PSOE (tándem Bono-Ibarra) o de nuevos partidos.
Visca els altres andalusos!
Visca Catalunya!
A Catalunya, llengua catalana!
www.adecaf.com
Que et "bombing"
Boadella denuncia amenazas de muerte dentro "escalada integrismo"
Barcelona, 7 jun (EFE).- El director de la compañía teatral Els Joglars, Albert Boadella, ha revelado hoy que ha presentado una denuncia ante la Policía Nacional por haber recibido amenazas de muerte a través de Internet, una situación que ha puesto de ejemplo de la "escalada de integrismo que vive la sociedad catalana".
Boadella ha participado en Barcelona en una rueda de prensa junto a una quincena de intelectuales, en la que han presentado un manifiesto a favor de la creación de un partido político en Cataluña en contra del "nacionalismo imperante", y en que también se ha acusado a los medios de comunicación de la Generalitat de "hacer pedagogía del odio contra todo aquello que se considera español".
El dramaturgo ha explicado que hace un mes presentó una denuncia en la comisaria de la Vía Layetana por la aparición en Internet de una imagen en la que se reproducía a una imagen de la 'Moreneta' con un fusil y con el punto de mira en la cabeza de Boadella.
"Llevo cuarenta y pico años en la vida pública y nunca me había pasado esto, ni en la época de Franco ni posteriormente", ha denunciado Boadella, quien ha enmarcado esta situación dentro de la "escala integrista que vive la sociedad catalana".
Boadella ha hecho gala de su teatralidad para, en una primera intervención ante los medios de comunicación, asegurar que la política catalana es un "conglomerado de cursis y capullos con la justa proporción de mangantes de la patria", en que "la gansada y la tontería provinciana me sumen en una gran depresión", ha apuntado.
El director teatral ha ironizado que lo que le ha motivado a apoyar la reivindicación de un nuevo partido catalán anti-nacionalista ha sido la "reacción fisiológica" de su "hígado y sistema intestinal".
"Por deformación profesional puedo sentir una cierta atracción por los canallas e hijos de puta químicamente puros", ha asegurado Boadella, quien no obstante cree que ahora debe crearse un partido que luche contra los "especialistas falsificadores" y la "claustrofobia actual en Cataluña".
Por su parte, el escritor Félix de Azúa ha denunciado que muchas personas que han querido adherirse al manifiesto a favor de un nuevo partido político "no lo han hecho por miedo a las enormes repercusiones en su vida privada y profesional".
Al tiempo, el catedrático Francesc de Carreras ha criticado que actos como los de la Asociación por la Tolerancia sean "boicoteados por las juventudes de ERC", cuando miembros de esta entidad como Paco Caja "tienen tanto derecho a hablar como Jordi Pujol".
Carreras ha sido quien ha señalado que en el manifiesto presentado hoy se hace una crítica directa a "los medios de comunicación del gobierno catalán", a los que se acusa de difundir de manera "escandalosa" la "pedagogía del odio contra todo aquello que se considera español".
"No es nueva esta pedagogía del odio, sino que es un incremento de la que ya existía antes (en época de CiU)", ha matizado De Carreras, quien ha recordado que "todo nacionalismo, para construirse, siempre ha de tener un enemigo".
www.kaosenlared.net
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz...etc!
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz...
akesta txusma adormen encara ke t´hagis fotut 15 cafés i dos ralletes de farla!!
viudareposada (nospam) hotmail.com
aznar (nospam) aznarcabró.net
L'idignat és la cantxa que els mitjans catalans i espanyols dónen a aquesta proposta. En canvi callen vilment davant de la CUP, una proposta engrescadora i interessant.
Aquests intel.lectuals ressentits tenen molts contactes i és indignant que personatges com en Cuní els tracti tan bé al seu prograa televisiu.
El jovent en lluita!
No, no em prenguis la xapeta, que la porto ficada al cul!!!
pregunto si es tradicional que els castellers es posin casc per que si cauen d'altures no es fotin treps al cap, no oi? pero aviat hi aniràn tots, d' això se'n diu evolucionar.
A mi m'agraden els toros, és bonic veure un animal que corre, però no es pot negar que els fan patir molt, i més en públic, a tu t'agradaria morir-te ofegat en els teus propis vòmits? tan sols és un "espectacle" disfressat, que sembla el que no és, i la gent no te suficient sensibilitat per dir "no" a una cosa que pot ser "bonica" de veure pero molt cruel de fer.
Yo quiero que los políticos no se peleen por archivos o por poder hablar en tal o cual lengua en un parlamento. Yo quiero que los políticos reduzcan el déficit de la sanidad o que desaparezcan los barracones de las escuelas.
El PPC también es nacionalista porque solo habla de estatutos, catalán y archivos históricos.
Espero que esta iniciativa siga adelante y poderme afiliar al partido que surja de ella.
Y ojalá el único problema de Cataluña fuera su independencia.
hjkmnu (nospam) mail.com
Ni un espai pels fills de puta espanyols!
es com dir que no t'grada el menjar escombraria i deixes d'anar al Macdonalds per anar al Burguerking
rosaroja (nospam) yahoo.com
jpalace (nospam) telefonica.net
fgh (nospam) latecla.net
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/207020/index.php
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more