Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Article pare: flyer MayDay
Recuperant el primer de maig
20 abr 2005
EUROMAYDAY005: RECUPERANT EL PRIMER DE MAIG!! CRIDA EUROPEA AL PRIMER DE MAIG

La precarietat travessa avui les formes de vida i treball a Europa. És la seva condició estructural principal i més estesa. Oscil·lant entre l'opció i l'obligació la precarietat determina la totalitat de la nostra vida quotidiana.
Els precaris i precàries som la pedra angular de la producció de riquesa. I no obstant això, som invisibles i muts, no se'ns té en compte en les formes de representació política i sindical locals, nacionals o europees, més que com a subjectes passius.

Recuperem el primer de maig

Recuperem el primer de maig com a espai de conflicte en el qual es juga tota la nostra vida. Recuperem el primer de maig com a moment de visibilitat i d'afirmació d'una rebel·lió heterogènia i potent que s'autoorganitza, que imposa nous drets exercint-los, i que exigeix un salari social universal mentre posa en pràctica formes de reapropiació indirecta de la renda.
Recuperem el primer de maig a part dels sindicats oficials i contra els sindicats oficials.

Recuperem el primer de maig més enllà del treball i contra el treball. Contra el treball com a forma econòmica i política que legitima l'expropiació universal de les condicions de vida a canvi del xantatge de l'atur i l'amenaça de l'exclusió. Més enllà del treball recuperem el primer de maig per a les lluites contra la precarietat: per la regularització sense condicions (per la llibertat de moviments, pel dret a l'establiment i contra els centres d'internament), contra la precarització laboral (deslocalització, contractes de misèria, sous de merda), contra les agressions al territori (urbanisme salvatge, especulació estructural, mòbbing sistemàtic, preus de l'habitatge insultants).

Atacs d'ansietat, eufòria compensativa, estrès, pobresa i criminalització, dissidència i repressió, ciutadans de segona, països de segona amb treballadors de tercera... Recuperem el primer de maig contra tot aquest ordre de tristesa.

Recuperem el primer de maig com a espai de conflicte en el qual es juga tota la nostra vida.

precarietat i coneixement

El Marc estudia història de l'art (estudiar és un dir: la
construcció d'un hotel al costat del seu pis pel qual paga un lloguer
astronòmic no li permet descansar) i cada matí para a prendre un cafè
al bar de sota (servit per un simpàtic colombià) de camí cap al curru
de guia d'un cèntric museu de Barcelona. Està orgullós d'estar
disponible les 24 hores del dia per al que disposi l'agència de treball
temporal que el subcontracta, perquè aquesta feina, que li reporta amb
prou feines el lloguer de la casa, compta, pensa ell, en el currículum.
La resta dels ingressos els complementa amb treballs no curriculars
(teleoperador, burger king) i l'ajuda familiar.

precarietat i treball

Em vaig comprar un cotxe nou fa dos mesos, atret per l'anunci de la tele. Em va atendre un noi jove, llicenciat en Història, que acabava de començar al concessionari; deia que era la millor feina qe havia aconseguit en mesos. El cotxe està dissenyat per enginyers alemanys experts en tecnologia punta; l'equip publicitari està format per un grup de dissenyadors freelance subcontractats per una empresa de publicitat de Barcelona. Fa uns anys s'hauria fabricat a Granollers, però el meu es va fabricar a Polònia, on es va traslladar la Seat, perquè la mà d'obra i l'impost fiscal són més barats. Tot i això, el cotxe resultava car, el noi del concessionari em va explicar que era pel plaer que em proporcionava conduir-lo.


precarietat i migració

La Lucrecia treballa dotze hores al dia cuidant de l'àvia de la Mònica. No sabem quant cobra, però sí que un terç del seu sou l'envia a la seva família (a la qual no pot visitar per falta de visat) i que amb la resta fa malabarismes per pagar el lloguer d'un pis (que comparteix amb deu persones més). Tot i que la feina la deixa esgotada, sempre troba temps per compartir amb les amigues en espais de trobada que els migrants construeixen autònomament al barri. L'actual procés de regularització no li serveix, com a moltes de les seves amigues, i amenaça de deixar-la encara més desprotegida quan s'acabin els terminis.

Veure com a problemàtica l'arribada de persones com la Lucrecia, o creure que la seva és una situació miserable de la qual cal compadir-se és el veritable problema. La lliure circulació de capitals i la criminalització de la lliure circulació de persones és una contradicció inassumible. Els fluxos migratoris són gestionats de manera que els drets de circulació i d'establir-se en qualsevol lloc de les persones, en lloc de ser reconeguts com a principis de la llibertat, queden regulats mitjançant la identificació migració = mà d'obra.

Existeix una fluctuació constant entre precarietat i migració. La situació dels i les migrants sense papers no és un cas excepcional amb el qual solidaritzar-se. És una de les situacions extremes de la precarietat com a condició estructural del capitalisme actual.

Construint en la materialitat de les lluites concretes un nou dret, el dret de fuga, precàries i precaris + migrants instauren, a través de la pràctica, noves formes de ciutadania que qüestionen les estructures socials basades en la pertinença a un Estat.


precarietat i territori

La Marta a vegades té la sensació de viure a l'escenari d'un teatre. Paga 300 € per una habitació en un pis compartit i quan surt al carrer només troba turistes, sales d'art i bars de disseny. Ja no reconeix el barri on viu i pagar el lloguer li suposa més de la meitat del seu sou. Trobar un lloc barat on anar a comprar la llet i el pa s'ha convertit en una aventura. Al davant de casa seva, on abans hi havia el bar en què es reunia amb els col·legues, ara hi ha un immens forat amb un cartell signat per l'Ajuntament i una immobiliària: "Constructors de Somnis". Diuen que hi faran un hotel i uns apartaments de luxe. De moment a ella li costa bastant dormir i sovint es pregunta si aquesta és la vida que ha escollit. Es consola pensant que les coses podrien anar pitjor i que potser el que li cal és canviar d'actitud.

Però la Marta no està sola i la bombolla immobiliària no és un misteri ultraterrenal. La gestió del territori és una de les principals estratègies d'obtenció de beneficis econòmics a costa de la precarització de les nostres vides i es desenvolupa en diversos nivells.


precarietat i afectes

Per treure's unes peles després de classe, l'Anna treballa a un txiquiparc d'una gran superfície comercial. S'encarrega d'entretenir els nens i les nenes mentre els seus pares i mares compren. Abans havia currat de cangur amb nens després de l'escola. La Mònica, la seva xicota, treballa en un fast food: un grapat d'hores en què ha d'estar somrient als adolescents i convènce'ls que comprin el refresc i l'hamburguesa més grans. Aquest cap de setmana anirà a veure la seva àvia, que viu amb una assistenta que la cuida i que la seva família manté sense contracte, amb un acord verbal. Què "venen" en el mercat de treball l'Anna, la Mònica i l'assistenta de l'àvia per guanyar quatre duros?

La seva "força de treball"? Els coneixements adquirits en els estudis? No: la seva capacitat afectiva i comunicativa.
Sindicat