Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Els «demo» revolucionen el País Basc del Nord
13 mar 2005
Els «demo» revolucionen el País Basc del Nord

Els «demo» revolucionen el País Basc del Nord

Toni Strubell. Baiona.
El moviment popular conegut com a Demo ha canviat la cara de l'activisme basquista al País Basc del Nord amb l'entrada del nou segle. Nascut a l'escalf de la treva d'ETA de l'any 1998, els demo han permès de superar una època anterior en què les accions violentes d'Iparretarrak dominaven el basquisme extremista, fent de mirall a l'Estat francès de la dinàmica d'ETA. De mica en mica, les seves intrèpides i populars accions han captat l'atenció de l'opinió pública. Cada vegada més bascos del nord els donen suport, en adonar-se de la necessitat d'actuar per salvar els signes d'identitat bascos de l'embat de l'uniformisme jacobí francès. En un temps en què el Senat francès ha votat contra la cooficialitat del basc, és significativa la lluita dels demo .



+ Un grup de demo juga al mus a la via del tren, en una de les seves accions més espectaculars. Foto: BOB EDME.

Coneguts popularment com els demo, als membres del moviment Democràcia per al País Basc (Demokrazia Euskal Herriarentzat) se'ls associa amb el color groc de les granotes que vesteixen. No pretenen ser una opció política clàssica, però sí que tenen una clara voluntat de promoure un basquisme unitari partint de la desobediència civil i la no-violència. La seva filosofia s'inspira en les idees de Gandhi, Bové i Jean Marie Müller, líders pacifistes que tenien clar que no fer ús de la violència no equivalia a submissió i passivitat. Han celebrat diverses trobades i cursets amb Müller i Bové, el qual dedica un espai del seu darrer llibre a elogiar les accions i la filosofia dels demo. Actuant sempre amb originalitat, el grup ha sabut seduir una part considerable de l'opinió pública basca amb accions basades en la imaginació i el sacrifici personal i col·lectiu. El 16 de gener del 2002, per exemple, van regalar els vint-i-un toms de l'enciclopèdia basca Lur al ministre de l'Interior, Jean-Pierre Chevènement. Ho van fer davant les càmeres, en ple carrer, com a resposta al menyspreu amb què el govern francès tracta el basc.
Els demo, per aglutinar el màxim de gent, se centren en tres reivindicacions molt assumides al País Basc del Nord: l'oficialitat de la llengua basca, l'assoliment d'un departament basc i els drets dels presos polítics. Consideren que allò que tenen en comú és el fet d'obeir a reclamacions democràtiques fetes pel poble del País Basc del Nord. Però en els cinc anys llargs que fa que estan actius, han fet de la llengua la seva lluita prioritària.
Conscients que la Unesco ha avisat de la possibilitat que el basc és un dels idiomes mundials que podrien desaparèixer en les següents dècades -sobretot a l'Estat francès-, els demo han dissenyat una estratègia que es basa a fer visibles la situació i la marginació de l'idioma a la població. Van escollir la companyia dels ferrocarrils francesos, l'SNCF, per centrar-hi la seva reivindicació d
'exigir que els serveis públics no marginessin el basc. Certament, la retolació, els bitllets i l'atenció al públic són prestacions que no s'ofereixen en basc. Amb el temps, els demo han enginyat múltiples maneres -totes cridaneres- de denunciar-ho. Potser la més espectacular de les accions portades a terme en relació amb l'SNCF va ser el dia 1 de novembre del 2003. Centenars de persones de totes les edats, cridades pels membres de Demo, van seure a les vies del tren -fins i tot a la del TGV- per jugar partides de mus, el popular joc de cartes basc. L'acció, que va durar unes hores, va ser àmpliament recollida als principals mitjans de comunicació. La candidesa i l'actitud pacífica dels manifestants va cridar l'atenció de l'opinió pública. En vista de l'èxit, van fer més accions en què els mateixos demo retolaven les estacions de tren en basc i francès. Les accions les feien a ple dia perquè diuen que no tenen res a amagar. És l'administració, diuen, que «s'hauria d'avergonyir d'eliminar una riquesa lingüística que el tractat europeu diu que protegeix». A més, la retolació la fan d'una manera molt professional, d'acord amb l'estil de la ja existent. Però fan la retolació bilingüe, en les dues llengües del País Basc del Nord.
Els que no veuen amb simpatia les accions dels demo són l'SNCF, els jutges i la policia francesa. No cal dir que l'SNCF no triga ni vint-i-quatre hores a esborrar les retolacions bilingües per restituir el monolingüisme francès. Les astronòmiques indemnitzacions requerides i les multes imposades pels jutjats francesos, en successius judicis celebrats, demostren un clar intent de fer escarmentar el moviment i els seus militants. Però els demo han continuat fent accions sense por de les multes, que es van acumulant. En una altra ocasió, dues-centes persones convocades pel moviment Demo van bloquejar les taquilles de l'estació de Baiona, on van exigir de ser atesos en basc. Finalment, l'SNCF es va veure momentàniament forçada a posar-los una persona que els atengués en basc. «Va ser en grups de deu en deu -recorda Gorka Torre, dirigent de Demo-, com si fóssim indis d'una reserva.» Malgrat la regularitat de les accions, i la impopularitat que li dóna, l'SNCF s'ha negat a incloure el basc per retolar es
tacions basques i per atendre el públic.
Un diumenge de la primavera del 2000, un nombrós grup de demos molt ben organitzats van anar en furgonetes llogades a la seu del Consell Departamental de Pau. Van entrar-hi per la porta de servei, i se'n van endur les vint-i-una cadires grogues que hi ocupen els càrrecs electes bascos. El missatge era clar: no volien que els bascos haguessin d'acudir a un consell fora de la seva terra per la inexistència d'un consell regional propi. La repercussió mediàtica de l'acció va ser molt important.


NOTÃ?CIES RELACIONADES
> «Segurament anirem a la presó»
http://nosaltres.vilaweb.com/Â;¡vilaweb/GetHTTP?p=10902&f=1&pa=p_idcmp&va=1026751

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Els «demo» revolucionen el País Basc del Nord
13 mar 2005
Gorka Torre. : «Segurament anirem a la presó»

- Què us porta a actuar fora de la legalitat?
- «Ens hi veiem obligats, si volem salvar la llengua basca, perquè a l'Estat francès la legalitat és el francès i prou. En aquesta legalitat no hi ha futur per al basc. Cal crear un moviment de desobediència civil de masses, i si cal infringir la llei, la infringim. Només així corregirem les injustícies.»

- Sembla que els mètodes pacífics tenen un efecte multiplicador...
- «Sí, perquè tenim clar que només aconseguirem coses si el moviment és massiu. Nosaltres no critiquem els mètodes d'altres grups, perquè tothom és lliure de fer el que vulgui. Però nosaltres advoquem per una acció pacífica basada en l'unitarisme. Els resultats de cinc anys ens confirmen que és el camí.»

- Com us ha tractat la justícia?
- «Els judicis han estat episodis molt durs, en tots els sentits. Dos cops ens van ruixar amb gasos lacrimògens dins la sala del tribunal. Tot va començar perquè vam dirigir-nos al jutge en basc. El jutge va fer desallotjar la sala i els policies van començar a carregar i a usar gasos. Malgrat tot, als judicis hi ve molta gent a fer-nos costat.»

- Com és la militància a Demo?
- «Hi ha diferents graus de compromís, que van des de la cooperació activa fins a la participació en accions que poden significar fortes multes i fins i tot penes de presó si s'hi reincideix. Al març s'acaba el darrer termini per abonar les primeres multes. Com que no pagarem, anirem a la presó.»
Re: Els «demo» revolucionen el País Basc del Nord
13 mar 2005
Si funciona y va bien... es interesante. A ver si se puede exportar al Estado Español :)

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona