Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
"El Procés de Bolonya. La reconfiguració de les universitats europees"
02 feb 2005
Article sobre el Procés de Bolonya cap a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), publicat a la revista del col·lectiu Revolta Global (gener 2005) per Maria del Mar Griera i Antoni Verger.
El procés de Bolonya arrenca l’any 1998 amb la signatura de la Carta Magna d’Universitats per part dels rectors de les universitats europees. Aquesta Carta Magna es va signar amb l’objectiu de promoure-la a cada Estat, així com entre les organitzacions supranacionals competents. Deu anys després, el 1998, en una reunió dels ministres d’educació de quatre països europeus (Alemanya, Itàlia, França i Gran Bretanya) es va signar la Declaració de la Sorbona on ja es dibuixaven els objectius “d’harmonitzar l’arquitectura del Sistema Europeu d’Ensenyament Superior com una funció clau per la mobilitat i l’ocupació dels ciutadans, així com pel desenvolupament del continent sencerâ€?. En aquesta declaració ja es van establir els principis bàsics del què és l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Un any després 29 ministres d’educació d’Europa van signar la coneguda com a Declaració de Bolonya en la qual s’estableixen els fonaments de l’EEES i es decideix impulsar aquest procés establint el 2010 com a data de finalització. Posteriorment en les reunions de Praga (2001) i Berlín (2003) es continuaren perfilant els canvis i nous països se sumaren al procés –en l’actualitat són 40 països. En aquestes darreres trobades es posà de manifest que els ritmes estatals són molt diferents –així si hi ha alguns països com Itàlia o França on el procés ja està molt avançat en d’altres encara està a les beceroles.

Els canvis més rellevants que comporta la implementació de l’EEES són els següents:

i. L’establiment del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS). L’objectiu és crear un sistema de crèdits homogeni a tot l’Espai Europeu, per tal d’establir un sistema d’equivalències que permeti comparar i homologar els estudis cursats en els diferents països per a promoure la mobilitat estudiantil i laboral. El sistema ECTS estableix un volum de càrrega lectiva que significa que mostra que es té en ment un estudiant a temps complet (full-time) . El sistema ECTS comptabilitza els crèdits a partir del treball del l’alumne i no el del professor,, la qual cosa implica que l’alumne pagui per treball que fa ell sol, ja que en la comptabilització horària del crèdit s’inclouen les tutories, el treball a casa i d’altres activitats de l’alumne.

ii. Nova arquitectura de les titulacions universitàries. És l’estructura de dos graus: BA – MA (Bachelor – Màster) d’una durada de 3 + 2 anys, que per algunes titulacions podria ser de 4+1, que ja se segueix en alguns països europeus. El primer grau d’ensenyament, el Bachelor o Grau, está dissenyat per a que tingui una duració d’entre 3 i 4 anys . En principi és una titulació de caràcter generalista que tindrà un grau d’optativitat d’assignatures molt reduït, el nombre de crèdits fixats per aquests Continguts Formatius comuns és d’entre 60 i 75% dels crèdits de que consti el Grau en qüestió (percentatge molt superior a l’actual), fet que deixarà poc marge a les universitats per elaborar el seu propi pla d’estudis i que conduirà a la uniformització de les titulacions. Està previst que, a part dels continguts específics, es doti els alumnes d’una base metodològica per afrontar d’una manera més adequada la formació continuada que requereix una “societat del coneixementâ€? caracteritzada pels canvis ràpids i per la mobilitat laboral. El segon grau d’estudis, el de Màster , per cursar-lo caldrà haver aprovat un primer grau.

iii. Suplement Europeu al Títol (SET). L’instrument bàsic que s’ha establert per a poder comparar les titulacions és el que s’ha anomenat el Suplement Europeu del Títol (SET), el qual s’entén com un document que acompanyarà els títols europeus d’ensenyament superior i descriurà la naturalesa, el nivell, el context, el contingut i l’estatus dels estudis cursats. Segons la Declaració de Bolonya l’adopció d’un sistema comparable de titulacions universitàries pretén fomentar l’accés al mercat de treball i incrementar la competitivitat del Sistema Europeu d’Ensenyament Superior perquè esdevingui un destí atractiu per a estudiants universitaris d’arreu.

Els tres canvis exposats pretenen homogeneïtzar els sistemes universitaris europeus per tal d’assolir els següents objectius:

a. Promocionar la mobilitat (estudiantil i laboral): l’èmfasi en la mobilitat constitueix l’element transversal de tots els acords adoptats en el Procés de Bolonya i, en certa manera, és la clau de volta explicativa de tot el procés. Per una banda, la mobilitat afavoreix la creació del sentiment de pertinença a la UE imprescindible per garantir la lleialtat ciutadana que tot sistema polític necessita. Per l’altra, les exigències del nou capitalisme requereixen la creació d’una força de treball mòbil i flexible, la qual es facilita a partir de l’equivalència de titulacions i la ‘naturalització’ dels processos de desplaçaments intra-europeus.

b. Fer d’Europa un espai ‘atractiu’ per als estudiants i investigadors d’arreu del món: el desenvolupament del mercat educatiu europeu està en força desavantatge respecte el nord-americà la qual cosa condueix al Consell Europeu a afirmar la necessitat de potenciar-ne el creixement i el seu ‘atractiu’. S’insta als estats a promoure, sobretot, la inversió privada i a facilitar la recepció d’estudiants i investigadors estrangers. El mercat de l’educació és un dels nínxols de mercat amb més potencialitat d’oferir beneficis a curt i a llarg termini a la UE.

c. Fomentar l’empleabilitat: per una banda, la potenciació de la mobilitat té com a objectiu afavorir la creació d’un mercat de treball d’abast europeu. D’altra banda, la nova arquitectura universitària i els sistemes d’homologació responen a la voluntat d’oferir una formació orientada a les necessitats del mercat de treball. S’al•lega que el model actual proporciona fracàs universitari, un ensenyament poc orientat als nous llocs de treball, etc.

A continuació detallem alguns possibles efectes de la creació de l’EEES.

1. Dualització del mercat de treball i de l’ensenyament universitari: Tot un seguit de transformacions en el sistema productiu i en el mercat laboral influeixen inevitablement en els objectius i continguts dels sistemes educatius. En destaquem l’èmfasi de la formació a base de competències, habilitats i actituds, enlloc de la basada en coneixements profunds i generals que capaciten per a comprendre el món i per a poder adoptar una mirada crítica. El coneixement tècnico-administratiu que esdevé hegemònic a la Universitat és aquell funcional a l’expansió dels mercats, a la competitivitat de l’Economia o al control i a la divisió del treball. El procés de Bolonya aprofundeix aquest procés de transformació. En primer lloc, es posa de manifest que l’intent d’escurçar la duració del grau és quelcom que respon exclusivament a la pressió del mercat laboral . En certa manera, l’establiment d’aquest tipus d’ensenyament serà menys costòs per l’estat, ja que es deixarà de finançar tants anys de carrera i disminuirà el fracàs. És a dir, amb menor inversió pública s’obtindrà un títol amb el qual accedir directament al mercat de treball. El sistema dels dos nivells provoca la dualització dels estudiants universitaris: aquells que després d’un període de tres anys, generalista i concentrat, es veuran abocats al mercat de treball i aquells que s’especialitzaran i formaran l’élite professional.

2. Eliminació de carreres, establiment de jerarquies entre universitats i introducció de mecanismes de mercat en el sistema universitari. El sistema d’homologació de les titulacions universitàries a nivell europeu pot comportar que nombrosos títols universitaris que no es considerin eficients desapareixin o siguin absorbits sota un títol generalista i de baix nivell. En aquesta línia, la Comissió Europea també adverteixen que “Los sistemas de educación y formación que transmiten (abierta o implícitamente) ciertos valores, como el miedo a tomar riesgos, o que inhiben el espíritu de empresa también pueden generar otros efectos adversos a más largo plazo y más encubiertos que entrañan costes considerablesâ€? i que, per tant, s’haurien d’evitar aquest tiups d’ensenyaments universitaris . El sistema d’homologació europeu, per tant, pot esdevenir el mecanisme per eliminar o devaluar tots aquells ensenyaments que posen en qüestió el model impulsat. Aquest fet, a part de les repercussions més evidents, també pot generar problemàtiques com el desequilibri territorial, la concentració de les titulacions més prestigioses en determinades àrees, etc. amb les conseqüents desigualtats associades.

La introducció de mecanismes de mercat pretén inserir a les universitats, públiques i privades, en dinàmiques de competència. Respecte a aquesta qüestió, l’EEES fa esment a l’aplicació de sistemes d’avaluació - i a la corresponent publicació de rankings de les millors universitats- i a la implementació de polítiques de finançament competitiu, és a dir, atorgar més diners a les Universitats que obtenen millors “resultatsâ€?. Aquesta mena de polítiques afavoreixen que: a) es sedimentin circuits d’ensenyament superior de diferent qualitat; b) que les universitats hagin de recórrer al marketing per atreure als seus clients- alumnes o c) que aquestes hagin de buscar fonts de finançament alternatives en el sector privat per a esdevenir més competitives: mecenatge, introduir publicitat als centres, establiment de clusters amb empreses per a que financin programes de recerca, etc.

3. Augment de costos privats i desigualtats educatives. Amb la implementació de Bolonya és probable que augmentin els costos d’estudiar per als alumnes ja que qui pretengui accedir al segon cicle universitari (màster o postgrau) a l’EEES haurà de pagar costos més elevats. Per una banda, tot i que se’ns garanteixi que els preus del crèdit del segon cicle seran preus públics, està per veure si aquest preu serà el mateix que el preu de la llicenciatura actual o si, al contrari, serà major (com el dels postgraus o doctorats públics actuals). Així mateix, les declaracions, comunicats, etc. dels agents implicats en la implementació del Procés de Bolonya ens mostren com s’aposta per un co-finançament públic i privat de l’enseyament superior. A més, malgrat els canvis que promulga l’EEES en cap cas es preveu un augment notori del finançament públic per subsidiar-los. En conseqüència, podria augmentar la dependència vers el sector privat, la precarització del personal docent –obligat a fer més hores-, l’explotació dels becaris o la càrrega econòmica sobre l’alumne.

Per altra banda, cal tenir en compte que la flexibilització i el liberalisme que predominen en les polítiques econòmiques i laborals a la majoria de països europeus contribueixen a la precarització de les condicions de vida dels més joves i, en general, a l’augment de la pobresa en el continent. Per tant, per als sectors de població empobrida augmenten els costos indirectes (és a dir, l’equivalent al càlcul del que es deixa de guanyar mentre s’estudia) d’accedir a l’ensenyament superior. Aquests encara s’agreugen per la càrrega lectiva estipulada que dificulta compaginar estudis amb treball. Un altre factor a considerar és que en l’actual context de crisi fiscal els governs conservadors i liberals opten per contreure el pressupost públic en matèria educativa. Això podria comportar que determinats propòsits del procés de Bolonya, com el que fa referència a afavorir la mobilitat, quedessin reservats a les classes més altes. Per tant, quan processos com el de l’EEES s’apliquen en contextos de desigualtat social i no s’acompanyen de mesures correctores –com per exemple, programes de beques, augmenten les desigualtats entre aquells sectors de la població amb més capacitat de consumir en l’emergent mercat educatiu i els que no tenen aquesta capacitat.

En definitiva, arràn de processos com el de Bolonya, la construcció d’una universitat que pugui esdevenir un referent crític al model social hegemònic o, en altres termes, un servei públic i gratuït és un referent cada vegada més llunyà.

Maria del Mar Griera i Antoni Verger
Publicat al nº11 de Revolta Global (desembre-gener 2005)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: "El Procés de Bolonya. La reconfiguració de les universitats europees"
02 feb 2005
http://www.revoltaglobal.net/WEB/artrg_1106_bologna.htm

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona