Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

Accions per a Avui
20:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: globalització neoliberal
Una directiva molt perillosa (la Directiva Bolkenstein)
21 des 2004
La proposta de «Directiva Bolkenstein», de la Comissió europea, preparada pel senyor Frits Bolkenstein, és una amenaça que ens ve a sobre, a més a més del tractat per una Constitució europea. L'objectiu de la Directiva és fomentar la competitivitat en el camp dels serveis dins el mercat europeu. Concretament, «crear un marc jurídic que suprimeixi els obstacles que s'oposen a la llibertat d'establiment dels prestadors de serveis, i a la lliure circulació dels serveis entre els Estats membres».

La primera cosa a tenir en compte és què s'entén per serveis, o quins serveis vol legislar l'esmentada Directiva. En aquest sentit, el concepte de «servei» diu que agafa «tota activitat econòmica no assalariada, realitzada normalment a canvi d'una remuneració» (sigui qui sigui qui la pagui). Per tant aquí tenim una excepció, derivada del text definitori: les activitats assalariades. Que cal entendre en el sentit que no afecta l'activitat d'una persona que rep a canvi un salari, sinó l'activitat d'aquella persona o empresa que ven el servei d'aquella activitat a canvi d'un preu en factura. Però hi ha encara dues excepcions més: 1. «... les activitats no econòmiques, o aquelles en què no es doni la característica de la remuneració, en les activitats que realitza l'Estat, sense contrapartida econòmica, en compliment de la seva missió en els àmbits social, cultural, educatiu i judicial». (Encara que no es pot dir que sigui expressivament clar, hauria de quedar fora de tot dubte que els serveis públics gratuïts estatals —i òbviament també autonòmics— queden fora de l'àmbit d'aquesta Directiva. En canvi, pel text en si, no sabria dir si també hi queden els municipals, encara que és de suposar que sí.) 2. Una altra excepció són aquells serveis que ja estan coberts avui per alguna legislació europea, com serveis financers, de telecomunicacions i de transport.

En relació al punt clau dels serveis públics estatals, cal fer, però, un aclariment molt important. L'apartat 7 a), darrer paràgraf, del «Resum» de la Directiva, posa el text que ja he esmentat unes ratlles més amunt. I, més endavant, el considerand 16, diu: «La característica de la remuneració no es dóna en les activitats que realitza l'Estat, sense contrapartida econòmica, en el compliment de la seva missió en els àmbits social, cultural, educatiu i judicial. Aquestes activitats no responen a la definició prevista en l'article 50 del Tractat, i per tant no entren en l'àmbit d'aplicació de la Directiva present.» Tots dos textos són clars, però el que sobta és que aquesta «excepció» no és esmentada, en canvi, en l'article 2 del text de la Directiva pròpiament dit, que es refereix a l'«Àmbit d'aplicació», i tampoc en l'article 4, que defineix el concepte de «servei». En condicions normals, això seria «estrany». En les condicions actuals, pot ser «sospitós».

La mateixa Directiva dóna una llista de serveis que serien afectats, que cal no considerar exhaustiva, però sí orientativa: «En concret, aquesta definició abraça una gamma molt àmplia d'activitats, per exemple: serveis d'assessorament sobre gestió, de certificació i d'assaig, de manteniment, de manteniment i seguretat d'oficines, serveis relacionats amb la publicitat, serveis de contractació, incloses les agències de treball temporal, agents comercials, serveis d'assessorament jurídic o fiscal, serveis relacionats amb els immobles, com les agències immobiliàries, serveis de construcció, serveis d'arquitectura, distribució, organització de fires, lloguer de vehicles, serveis de seguretat, serveis relacionats amb el turisme, incloses les agències de viatge i els guies turístics, serveis audiovisuals, centres esportius i parcs d'atraccions, serveis recreatius, serveis sanitaris i serveis a domicili, com l'ajuda a les persones d'edat.» És a dir: qualsevol tipus d'empreses, o treballadors autònoms, dedicats a qualsevol tipus de servei, i fins i tot, tal volta, un sector de producció («serveis de construcció»).

Preocupa especialment la menció de «serveis sanitaris», els quals, d'altra banda, no figuren en els serveis estatals exceptuats («àmbits social, cultural, educatiu i judicial»). Però sembla evident que cal entendre els serveis sanitaris privats (metges, clíniques, gabinets, laboratoris, farmàcies), però inclusivament, potser, els serveis privats «concertats» per la xarxa pública. També preocupa que esmenti els «serveis a domicili, com l'ajuda a les persones d'edat», serveis que al nostre país ara no són públics estatals, però que ho seran aviat.

En la manera d'assegurar la llibertat de circulació i la competitivitat, dins el mercat europeu, d'aquests serveis, sobresurt una condició totalment nova, sorprenent i altament perillosa, probablement la més perillosa, que és «el principi del país d'origen». És a dir: el prestador de serveis (persona o empresa) d'un país que s'estableixi en un altre país membre de la UE haurà de complir tan sols les lleis del «seu» país, i no les del país on s'ha desplaçat i on actua. Diu: «... el prestador està subjecte únicament a la llei del país en què estigui establert [originalment] i els estats membres no han d'imposar restriccions als serveis prestats per un prestador establert en un altre Estat membre...» Vegem el que aquesta condició pot comportar quan una empresa d'un país poc regulat, amb unes condicions relativament anàrquiques, s'estableixi en un país amb lleis més precises... Dúmping a la vista, de condicions, de preus, i potser fiscals. Haurà de complir unes lleis més beneficioses que les seves competidores locals. Serà una invitació a moltes empreses a instal·lar la seva seu en països poc «regulats» i, aleshores, realitzar serveis en els altres països a base de les condicions d'aquell país més desregulat. (Això apuntaria segurament a Gran Bretanya i a països de l'Est d'Europa.)

La Directiva es refereix sovint als «obstacles» que cal suprimir perquè hi hagi més competitivitat. Però aquests anomenats «obstacles» són sovint normes que asseguren un nivell de qualitat, lleis laborals o regulació d'honoraris.

També preveu la proposta de Directiva una notable simplificació administrativa per establir-se en qualsevol lloc, amb l'exigència d'una «finestreta única» i la possibilitat de fer tots els tràmits per correu electrónic. (Aquesta seria, potser, la part positiva de la Directiva.)

Una altra característica és la reducció o l'eliminació de condicions d'autorització. Els estats no podran posar condicions a l'establiment d'un «prestador»: ni de nacionalitat, ni de residència, ni de necessitat econòmica d'aquell servei, ni de garantia financera o assegurança per a l'estabilitat del prestador, ni de limitació de prestadors establerts en funció de la població o de distàncies, ni sobre la fórmula jurídica de l'empresa, ni sobre taxes màximes i mínimes. Però és més: si un Estat té actualment normes d'aquestes en les seves lleis, les haurà de modificar. I qualsevol empresa podrà recórrer judicialment contra qualsevol «obstacle» que l'Estat li posi. Sempre hi ha, però, l'excepció de condicions en cas de ser «justificades objectivament per una raó de pes per a l'interès públic i proporcionals a aquesta raó de pes».

Posem un exemple. Al nostre país hi ha una legislació que limita l'establiment de farmàcies segons la distància entre elles. Això s'hauria d'eliminar, i qualsevol farmàcia d'un determinat país podria instal·lar-se a qualsevol lloc, i podria ser una farmàcia que pagués menys impostos, al seu país d'origen (això no ho sé, perquè el text no ho diu, parla de «lleis» i no fa excepció de les fiscals), que tingués normes de qualitat més relaxades i que, en un primer moment, vengués els medicaments més barats (si formava part d'una cadena que s'ho pogués permetre). Quan hagués arruïnat les farmàcies locals de l'entorn, ja restabliria els preus normals, o bé encara més alts.

Una de les coses que fan més gràcia (?) del text de la proposta de Directiva és que, per tal d'establir un clima de confiança, es proposa que les empreses de serveis se sotmetin a una «certificació voluntària d'activitats i l'elaboració de cartes de qualitat», o a «codis de conducta fets per les parts interessades». Aquesta seria la «contrapartida» de tantes llibertats i facilitats...

Crec que el perill, molt gran, d'aquesta Directiva apunta a tres objectius sòcio-econòmics:
* Els treballadors autònoms que es dediquin a l'àmbit dels serveis.
* Les empreses de serveis, que, igual que els autònoms, poden veure's sotmeses a una forta competència deslleial (dúmping) i arruïnades.
* I sobretot, els serveis sanitaris, educatius, etc. de les empreses «concertades» de les xarxes de serveis públics.

Però, encara que tot això és el que crec que la Directiva «diu», en els temps que corren, és del tot escaient preguntar-se: I, després d'això, què més vindrà? De què és la preparació?

La resposta hauria de ser, doncs:
* Oposició total a la Directiva Bolkenstein, que no sigui aprovada. En aquest sentit, cal començar a comprometre les forces polítiques amb representació en la UE.
* Assegurar al màxim el caràcter públic de tots els serveis socials, existents i per existir (com l'ajuda a la dependència), fins i tot els concertats.

Els qui estigueu d'acord amb aquesta opinió, com a primera acció, podríeu entrar a
www.stopbolkenstein.org
i afegir-vos als milers de persones que a tot Europa han signat contra la Directiva.

Ara bé: si abans la voleu llegir, la trobareu a
www.europa.eu.int/eur-lex/es/com/pdf/2004/com2004_0002es01.pdf
És en pdf, per tant cal l'Acrobat Reader. Té tres parts: el resum, els considerands i l'articulat (encara que, per error, el sumari de l'articulat apareix abans dels considerands). Tot plegat fa 91 pàgines, però, si es vol anar per feina, recomano la lectura prioritària de les pp 4, 5, 22, 23, 36 (considerands 14 i 16), 50 (art 2) i 51 (art 4).

Antoni Ferret

http://llengcat.com/aferret

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Una directiva molt perillosa (la Directiva Bolkenstein)
22 des 2004
totalment d'acord que aquesta directiva retalla tots els drets en favor del puto merkat, però li podem donar la volta? per exemple, pot una empresa d'holanda vendre maria a barcelona?
tranquils nois i noies!
22 des 2004
UGT y CCOO ens protegeixen (i els critiCOCOS de miniwatt tambè!)

Tots/es a dormir!
Re: Una directiva molt perillosa (la Directiva Bolkenstein)
22 des 2004
Una pregunta.Akesta Directiva no diu tb ke les empreses podran tindre als seus curritos al pais dela UE ke els hi sorti millor de preu i amb la legislació laboral més precaria?.Salut.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona