Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

Accions per a Avui
19:30

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Article pare: 1° JORNADAS DE ENCUENTRO MUJERES, ARTE Y ACTIVISMO
Re: 1° JORNADAS DE ENCUENTRO MUJERES, ARTE Y ACTIVISMO
24 set 2004
inverteix i subverteix el control de la informació

ctrl-i està format per un grup de persones amb una intenció clara, la d'informar. Aquest col·lectiu es crea arran dâuna de tantes situacions de precarietat laboral, cada cop més comunes en la nostra quotidianitat i que sostenen la cultura de la ciutat de Barcelona en el context contemporani on la creació, el tractament i la transmissió de la informació es converteixen en les principals fonts de productivitat i poder.(1)

Som un col·lectiu format per dones joves, que havent cursat estudis universitaris en la branca de les humanitats o de les ciències socials, teníem la voluntat de trobar feina en el sector cultural. Aquesta voluntat es tradueix en haver de treballar per diferents empreses de l'anomenada gestió cultural, o de serveis educatius (on en la majoria dels casos trobem ETT's o similars com ara Ciutâart, Magma, Ludic, Fragment, Icono, Select...), que ens subcontracten per realitzar diferents tasques (dâinformació, atenció al púbic, visites guiades i tallers...) dintre dels museus i institucions culturals públiques i privades . Gràcies a aquest intermediari, es converteix el que podria ser una tasca enriquidora (no només culturalment) en quelcom que precaritza agressiva i progressivament la nostra vida(2).

Pretenem informar(3) de les condicions laborals sota les que treballa qualsevol persona en aquest sector, informar de com des dâun àmbit tant poc qüestionat -la cultura- es legitimen pràctiques més properes a un neoliberalisme sense escrúpols, a un capitalisme basat ja no només en lâexplotació de la força de treball sinó també en lâexplotació dels nostres sabers, els nostres coneixements, les nostres aficions i el nostre temps dâoci. Denunciem com des de les institucions culturals, que sovint ens mostren uns discursos dialogants, oberts, crítics i fins i tot progressistes a través de les seves exposicions, conferències, workshops... , es posen en pràctica unes formes de xantatge sobre les nostres vides (donant sentit cínic a la dita âper amor a lâartâ?(4)) a la vegada que engeguen mecanismes de repressió cap a les veus que evidencien les contradiccions entre els discursos i les pràctiques reals de les institucions culturals.

Per realitzar aquesta tasca dâinformació, ctrl-i sâha plantejat diferents formes dâactuació amb un intent de que les nostres vivències es sumin a les de tantes altres treballadores culturals que viuen situacions d'explotació similars. Amb aquest objectiu, i amb el suport de la Fundació 30Kms(5) estem realitzant un arxiu audiovisual que reculli cares, veus, experiències viscudes. També amb el suport de 30kms disposem dâun servei dâassessorament legal que ens permet rebre la formació sobre drets laborals que ningú ens ha ensenyat durant els nostres estudis o durant la nostra estada en empreses del sector.

Paral·lelament ens estem plantejant formes de denúncia més directes. La publicació dâarticles en diferents mitjans (Massala, Derive Approdi, Onnirik.org, Indymedia.org, Ràdio Riereta.net,...) ens ha permès difondre les diferents accions i esdeveniments en les que hem pres part.

La primera acció realitzada, que és la que ens va configurar com a col·lectiu, es desenvolupà dintre del Museu dâArt Contemporani de Barcelona. No ens podíem creure, ni podíem tolerar, que la mateixa institució que ens contractava sota condicions precàries(6) oferís una conferència de Chainworkers, col·lectiu italià que treballa la precarització provocada per les noves formes de capitalisme cognitiu. A partir del contacte amb Chainworkers vam escriure el manifest de la i, que fou llegit en la seva conferència al Macba. Com a conseqüència dâaquesta intervenció, vam ser acusades d'alterar l'ordre de funcionament de l'empresa i del museu, i de posar en perill el futur de la feina de les nostres companyes. Cap de nosaltres segueix treballant en aquesta empresa.

Arran dâaquesta acció i amb la voluntat que aquesta petita història subalterna fos escoltada i projectada a altres espais, ctrl-i inicià un procés de col·laboració per a la realització dâuna Mayday Parade a Barcelona, sumant-nos a la convocatòria de reinterpretació del primer de maig. Aquesta convocatòria suposà per a milers de persones un nou espai on donar veu i imatge a diverses situacions de precarietat, que ens afecten a totes nosaltres, cada dia més i no només en lâàmbit laboral (precarietat afectiva, tristesa, incertesa ...), així com una mostra de que altres formes de lluita són possibles i necessàries (davant noves formes d'explotació, domini i control, cal experimentar noves formes de reacció i dur a terme noves aliances (7)). Dintre del recorregut de la Mayday, ctrl-i va marcar un dels focus de precarietat dels que ja hem parlat: la Fundació Antoni Tàpies, (que utilitza la subcontractació/explotació de les informadores i monitores del museu).


En ctrl-i continuem investigant, buscant dades, enregistrant veus, però sobretot, informant... com a l'acció duta a terme el 18 de Maig, Dia Internacional dels Museus, en el que ens distribuírem davant de diferents centres culturals de la ciutat de Barcelona per informar als visitants repartint octavetes amb la informació que els museus no comuniquen al públic (inclosa en aquest article), així com demanant la col·laboració simbòlica que suposava entrar al museu i omplir un full de reclamacions, en el que senzillament es demanés una cultura lliure dâETT's. Col·laboració que podeu continuar fent, cada vegada que decidiu passar per qualsevol institució cultural de la ciutat.

ctrl-i

(1)M.Castells, La sociedad red, 1999. extret del capítol Génesis i subversión del capitalismo informacional a Capitalismo cognitivo, Ed. Trafiicantes de sueños.2004.

(2)Extret del text de ctrl-i cultura prekària a http://onnirik.org/onnirikarchives2/index.htm

(3)De fet el nom del col·lectiu respòn a aquesta intenció, reciclem la i dâinformació que ens imposaven a la nostra feina per reconvertir-la, afegint-hi ctrl (tecla control de lâordinador) en una ordre informàtica que a alguns programes de disseny s'utilitza per invertir la imatge. Ctrl-i vol, per tant, invertir la imatge que rebem de molts museus, invertir/subvertir el control de la informació.

(4)Podeu trobar una extensa reflexió sobre la precarietat en l'àmbit artistic en: Precarias a la Deriva "a la deriva por los circuitos de la precariedad femenina". Ed. Traficantes de sueños, Madrid 2004. A l'últim capítol escrit per Maria Ruido -Mama, quiero ser artista!- "A las condiciones de precariedad propias de la industria cultural expuestas ma s arriba, las artistas debemos añadir la presión de un trabajo vocacional idealizado, en el que aplicamos el grado máximo de autoexplotación y que nos lleva a adoptar el trabajo como una forma de vida y nuestro propio cuerpo como un territorio mas de nuestro "proyecto": ningún esfuerzo es suficiente, nada es bastante por nuestra carrera (...)

(5)http://www.f30kms.org

(6)Les condicions sota les que treballem dins de l'empresa ciut'art les podeu trobar en: http://www.gencat.net/diari/3823/03027165.htm

(7)Mostra d'aquesta tendència és la heterogeneitat de la composició de la Mayday
Sindicat