Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Vist per sentència un altre judici a Terrassa
14 set 2004
VALORACIÓ DEL JUDICI CONTRA DOS JOVES DE TERRASSA ACUSATS D’ULTRATGE A ESPANYA, ATEMPTAT, LESIONS I DESORDRES
Aquest dimecres passat, 8 de setembre del 2004, es va realitzar al Jutjat Penal n.2 de Terrassa un judici contra dos joves terrassencs. Aquests dos nois estaven acusats dels delictes dâultratge a Espanya, atemptat a lâautoritat, dos delictes de lesions i desordres. Per tots aquests delictes el fiscal demanava tres anys i sis mesos de presó per cadascun dels joves acusats.
    Els fets es remuntaven a la Festa Major de Terrassa del 2002, quan una cercavila dâunes trenta persones que recorria els carrers de Terrassa demanant la retirada de les banderes espanyola i europea del balcó de lâajuntament va ser durament reprimida per agents de la policia municipal quan aquesta cercavila es va aturar davant de lâajuntament i amb un pal va intentar despenjar la bandera espanyola. Aquesta càrrega de la policia va provocar set persones ferides i la dissolució de la cercavila, sense que es produís cap identificació ni cap detenció.
    Mesos més tard dos joves van ser acusats pels jutjats de terrassa arrel dâuna denúncia de la policia municipal on aquesta reconeixia els dos joves com a les persones que van agredir a la policia i van intentar arrencar la bandera espanyola. Es dona la âestranya casualitatâ? que aquestes dues persones han estat i són membres actius dels moviments socials de la vila, sobretot en lâokupació, lluita contra el camp de golf, moviment anti-repressiu,... i han donat la cara públicament en nombroses rodes de premsa, xerrades,... i a més ja havien estat detinguts o identificats per la policia en altres ocasions.
    El judici, estrictament parlant, va començar una setmana abans del 8 de setembre amb la declaració dâun dels quatre policies municipals que no podia assistir el dia del judici. Aquest policia, que era el que feia la reclamació econòmica més elevada per les lesions, només va reconèixer que es trobava els dia dels fets al porxo de lâajuntament, però que ell no reconeixia cap dels dos joves acusats com a participants de la cercavila i encara menys com a persones que van agredir a la policia ni intentar arrancar la bandera. Davant dâaquesta declaració les defenses dels acusats li van preguntar per quin motiu havia denunciat als dos joves i el policia va respondre que li havien passat els noms escrits en un paper, però que no recordava qui li havia passat el paper. En acabar la seva declaració va renunciar a la seva reclamació econòmica.
    El dimecres a les deu del matí estaven citats a judici les persones acusades, els policies i els testimonis. El judici va començar a quarts dâonze, primer van declarar els joves, els quals van afirmar que no es trobaven davant de lâajuntament sinó a la festa major alternativa organitzada pels colâ¢lectius i associacions de la ciutat. Que un participava dels actes i lâaltre era membre de lâorganització. Després van declarar els policies un per un, i per sorpresa de les defenses, tots van declarar que si bé havien vist els dos joves participar de la cercavila, no els reconeixien com a autors de lâagressió als policies ni com a persones que intentessin arrancar la bandera. Tampoc a les fotografies dels incidents els policies van reconèixer cap dels dos joves. Després va declarar un perit en relació amb els desperfectes de la bandera i aquest va dir que no havia ni vist la bandera que tan sols es va limitar a comprovar que la factura fos correcte. Finalment van declarar els testimonis de la defensa els quals van afirmar que es trobaven amb els acusats a lâhora dels fets a les festes alternatives. Per acabar el fiscal va mantenir els càrrecs contra els dos joves tot i que havia quedat demostrat que no hi tenien res a veure. Per lâaltra part la defensa va demanar la lliure absolució. El judici va quedar vist per sentència i en un mínim de quinze dies la notificaran.
    Durant la realització del judici es va concentrar més de cinquanta persones per donar suport als joves acusats.
    Des de S.A.T. (Solidaritat Anti-repressiva de Terrassa) no podem fer una valoració positiva dâaquest judici, ja que es tractava dâun judici polític. Un judici el qual pretenia castigar tant a les persones acusades com al conjunt dels moviments socials i la dissidència política a Terrassa.
De la mateixa manera que els acusats van declarar de bon principi que ells no hi van tenir res a veure, S.A.T. també va denunciar la persecució política i lâassetjament judicial que patien tant les persones represaliades com el conjunt dels moviments socials. I així sâha posat de manifest al judici, en cap moment es va demostrar la participació del joves als fets concrets dels quals seâls acusa, per tant, només ens resta esperar que arribi la sentència absolutòria, com fa dos anys que reclamem.
Dâaquesta manera sâevidencia la veritable intenció dâaquest i de la resta de judicis polítics, que no és altra que la de fer atemorir la resta de persones perquè no intentin fer el mateix i no protestin; castigar, desprestigiar i criminalitzar a les persones concretes i als colâ¢lectius als quals pertanyen; i fer gastar energia en defensar-se de la repressió per tal de restar força en la lluita per millorar la societat i denunciar les injustícies que genera el sistema capitalista en el qual vivim.


Agraïm la solidaritat rebuda tant abans, com durant i després del judici.
Un petó i una abraçada revolucionària desde Terrassa per tothom.
Per molts judicis que fagin NO ENS FARAN CREURE
FINS A LA VICTÃRIA SEMPRE!!!!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Vist per sentència un altre judici a Terrassa
14 set 2004
Publicat al diari AVUI el 13.09.2004)

DE FIL DE VINT
BANDERES
Isabel-Clara Simó

L'any 2002, durant la festa major de Terrassa, hi va haver una cercavila perquè al balcó de l'Ajuntament no hi hagués la bandera espanyola; aleshores, unes persones van despenjar-ne la bandera espanyola; aleshores hi hagué una càrrega policial, en la qual van resultar ferits lleus set participants en la cercavila i dos agents municipals. Doncs bé, ara hi ha hagut un judici contra dos joves que es veu que no hi tenien res a veure, i que la policia considera culpables d'antuvi perquè pertanyen a grups alternatius. El curiós del cas és que els acusen d'haver comès ultratges a Espanya, atemptar contra l'autoritat, lesionar dos agents municipals i ocasionar desordre públic, pels quals delictes el fiscal demana tres anys i dos mesos de presó. Les barbaritats acumulades en aquest cas són tantes que hom es pregunta fins a quin extrem havia arribat el prepotent partit amb majoria absoluta al Parlament espanyol. Que hom baixi una bandera d'un balcó em sembla qualsevol cosa excepte un ultratge, i si hi ha hagut lesions, més n'han rebut els participants en la cercavila. La cirereta és que l'Ajuntament reclama que li paguin la bandera espanyola, que va tenir algun estrip. Tot plegat, una bona sarsuela.
Això de les banderes té captivada molta gent. El rerefons militar és evident i les pel·lícules que hem vist en què el noi plantava la bandera dels bons en el castell enemic ens han condicionat. Després hi ha els qui volen unes banderes tan grans que es vegin de tot arreu, com el senyor Trillo, i també hi ha els esforçats clandestins que posen banderes en països totalitaris. Ara, en aquesta Diada que acabem de passar, hi ha hagut veus de l'espanyolisme més ranci que reclamaven la presència de la bandera espanyola a tot arreu. A veure: ¿no és el moment adequat el dia 12 d'Octubre? ¿No és l'Onze de Setembre la Diada de Catalunya? Els qui quan no veuen la bandera espanyola ensumen un ultratge estan carregats de complexos i d'un autoritarisme casolà, casernari, decimonònic. En les festes, la gent que porti la bandera que vulgui, i en les celebracions polítiques, la que pertoqui. ¿No és fàcil d'entendre? ¿Quin paper fa la bandera espanyola en un acte que recorda la guerra contra Espanya? Quan la gent fa el que vol tot esdevé més fàcil. Com en aquesta Diada, en què, exceptuant Barcelona, gairebé enlloc no ha onejat altra bandera que la catalana. Lògic, no?

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat