|
|
|
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió |
|
Plantada personal contra les tortures davant la presó Model de Barcelona
|
|
|
per Vilaweb |
21 jun 2004
|
|
Plantada personal contra les tortures davant la presó Model de Barcelona |
|
Dimecres passat tres noies van interrompre la intervenció del jutge Baltasar Garzón al Fòrum de les Cultures per denunciar que tant el magistrat com l'Audiència Nacional espanyola emparen casos de tortura. A banda aquella denúncia concreta, al nostre país hi ha una altra noia que protesta a la seva manera contra els maltractaments a les presons. Es diu Mercè Prat i, a títol personal, es planta cada dimarts, dijous i dissabte, de dos quarts d'onze del matí a nou del vespre, davant la presó Model de Barcelona. La plantada, inspirada en la que va protagonitzar Lluís Maria Xirinachs al mateix lloc fa tres dècades per reclamar l'amnistia dels presos, denuncia a través del manifest 'Caminant cap a la veritable pau' (i també en format Word) la persistència de la tortura a les presons, les mancances del sistema penitenciari actual, la reconversió del franquista Tribunal d'Ordre Públic en l'Audiencia Nacional, la llei antiterrorista i la situació dels presos socials i polítics. Mercè Prat considera que qui pateix més els efectes d’aquest sistema judicial són les 'classes socials marginals, pobles a qui es nega la seva sobirania i persones que, per consciència, malviuen i denuncien l’ordre establert'. Per tot plegat, amb la seva acció demana als presidents dels governs català i espanyol 'l’amnistia per a totes les persones preses per motius polítics i de consciència' i la fi de 'la violència a les comissaries i presons per tal de crear una nova política sustentada en els drets humans'. |
Mira també:
http://www.vilaweb.com
|
Copyright by the author. All rights reserved. |
|
Plantada testimonial davant 'La Model' de Barcelona
|
|
per ciberdiari |
21 jun 2004
|
Els dimarts, dijous i dissabtes de les deu del matí fins a les nou del vespre, la Mercè, una dona catalana, seguidora de Gandhi i Xirinacs, es plantarà davant la presó Model de Barcelona per a llegir el manifest per a donar testimoni i compromís públic a favor de la Pau de la Veritat, la veritable pau , que és la portadora de la justícia.
Tot seguit, el manifest que es llegirà davant la presó barcelonina en els dies assenyalats.
Caminant cap a la veritable pau
Si en alguna cosa es va caracteritzar la pau social de la dictadura d’en Francisco Franco va ser en la violació sistemàtica de drets fonamentals, tant individuals com col·lectius. Va ser una pau construïda amb la llei del més fort i amb el soterrament i el càstig de les diferències i les dissidències. Després de la mort del dictador, es van voler esborrar aquells anys tot mirant cap endavant, cap a una nova democràcia que havia de dur la reconciliació, la veritable pau i la llibertat.
Malgrat el temps transcorregut, l’Estat espanyol no ha sabut afrontar les diferències i continua exercint la llei del més fort sense desfer-se d’antigues pràctiques violentes que vulneren els drets humans . Són pràctiques que utilitza com a eina de control i repressió del poble per mantenir una pau social que esdevé, per aquest fet, fictícia.
L’herència de la violència ha mantingut la tortura a les comissaries i a les presons , i estaments com el Tribunal de Orden Público, anomenat ara Audiència Nacional, el motiu principal del qual és el penar qualsevol acció contrària al sistema establert. Aquesta herència violenta també ha creat noves mesures repressores que vulneren els drets humans com les lleis antiterroristes que, entre d’altres, deixa sense resposta un seguit d’aspiracions col·lectives legítimes, facilita la tortura, bandeja la pressumpció d’innocència i la llibertat d’expressió i d’opinió.
En definitiva, vint-i-cinc anys després, avui, continuem vivint sota un estat que pena la diferència i el desacord, i bloca el camí cap a la reconciliació, la veritable pau i la llibertat.
I qui pateix més profundament els efectes d’aquest sistema judicial, eminentment violent, és precisament qui té més vulnerats els seus drets: classes socials marginals, pobles a qui es nega la seva sobirania i persones que, per consciència, malviuen i denuncien l’ordre establert. Hi ha, doncs, un doble càstig per aquests col·lectius.
En definitiva, hi ha una violència d’estat que agredeix una part de la població, vulnerant els seus drets fonamentals, i que castiga si algú es revolta o cerca la seva supervivència, creant un cercle inacabable d’abusos i repressió que generen respostes violentes i que, alhora, reporten més abusos i repressió.
És lògic de pensar que mai un sistema judicial pot donar resposta a causes estructurals, a drets bàsics vulnerats, sinó tot el contrari: els agreuja i els fomenta, obligant cada cop més persones a estar fora del marc legal .
Si el nou govern espanyol té una veritable voluntat de respectar el seu poble, cal que comenci a treballar en mètodes no violents, detectant l’arrel dels conflictes per a la seva solució i garantir-ne els drets fonamentals, a fi d’obrir una nova etapa cap una veritable pau social. Alhora, cal que reconegui públicament els conflictes polítics i de classe, i rescabali dels abusos de poder comesos a través de processos il·legals i tortures, a les persones preses o retingudes.
En aquest sentit, i com a primer pas a fer, demano al President del Govern espanyol, com a màxim responsable de l’Estat, i al President de la Generalitat de Catalunya, com a responsable de les presons de Catalunya:
- L’amnistia per a totes les persones preses per motius polítics i de consciència com a inici indispensable per a posar fi a la violència i endegar el diàleg que ha de satisfer els drets de les diferents nacions de l’estat espanyol i dels col·lectius socials.
- Acabar amb la violència a les comissaries i presons per tal de crear una nova política sustentada en els drets humans que faci de les presons veritables centres de formació i ajuda.
Mercè Prat Perpinyà
17 d’abril de 2004 |
Mira també:
http://www.ciberdiari.com/article.php?sid=4681
|
