Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
CAP A UNA ASSEMBLEA POPULAR INTERCOMARCAL al Penedès, Garraf, Baix Gaià i Camp de Tarragona
18 jun 2004
3 de juliol, Vilafranca del Penedès.
mapavila.jpg
concertribes.jpg
Assemblea_popular_intercomarcal.pdf
Assemblea popular intercomarcal.pdf (513,67 KiB)
Sovint parlem dâun projecte dâUnitat Popular.

Però ven bé a què ens referim exactament? De ben segur que els diferents col·lectius de la contrada tenim diverses trajectòries organitzatives i un bon grapat dâexperiències pràctiques en aquest sentit. Així, aquesta necessitat dâuna aliança estratègica de les classes desfavorides, ens planteja uns passos a seguir: perquè quin encaix hi tenim tota la colla de col·lectius quan parlem dâuna xarxa de lluita comuna? Quin tipus dâestructura ha dâadoptar aquesta xarxa de complicitats entre casals, col·lectius, sindicats i projectes municipals de lâesquerra independentista?

Com que valorem la necessitat de plantejar-nos aquestes preguntes i la mateixa pluralitat i potencialitat de les respostes us convoquem a plantejar aquest debat obertament, entre els col.lectius de lâEsquerra Independentista del Penedès-Garraf-Baix Gaià-Camp de Tarragona.

Aquesta primera trobada, serà una primera experiència de contacte i coneixença i seguirà, a més a més, una lògica similar a âlâEncontreâ? un marc de debat i discussió que ve celebrant-se des de fa un parell dâanys com a punt de trobada de col·lectius alternatius. Aquesta trobada comptarà amb dos debats paral·lels i oberts (als que esperem que us apunteu i feu les aportacions per escrit si ho creieu convenient) i posteriorment una posada en comú del què se nâha extret en forma dâAssemblea.

Des de l'intercomarcal popular, com segur fan en altres llocs, volem crear un espai des d'on dissenyar aquesta xarxa. Sabem que en la practica és molt difícil treballar plegats, hi ha diferents maneres de fer, diferents ideologies o formes de pensar com intervenir en la societat i multiplicitat de sensibilitats. Sabem que tirar endavant les coses de forma col·lectiva no és gens fàcil. Per potenciar aquest contacte i (re)coneixement entre les lluites és important començar per temptejar el terreny, posar en comú quines necessitats tenim els diferents col·lectius, quines capacitats, i posar sobre la taula que ens uneix, perquè coincidim en tants llocs i tantes mogudes, en definitiva, perquè estem lluitant. I a partir d'aquí, que cadascú faci segons el seu parer i en el seu entorn, però amb un rerafons comú: saber que no estàs treballant de forma aïllada, amb una coordinació real que permeti retroalimentar tot allò que fem per combatre al capitalisme i perquè sabem que un altre món és possible

Ara més que mai, si volem començar a bastir un veritable poder popular que ens permeti avançar cap a lâalliberament, necessitem la vostra aportació en aquests moments. Posarem a prova allò de la Unitat fa la força; ens veiem el tres de Juliol.

RELACIà ENTRE EL TREBALL DEL COL·LECTIU EN LâENTORN IMMEDIAT I LES LLUITES I/O ORGANITZACIONS A NIVELL NACIONAL.

Per què creiem en la lluita local?

En els temps que corren, de desinformació, borreguisme, etc., lâobjectiu de desemmascarar el pensament únic del poder (treball de conscienciació) és clar. Per tant, cal apropar els discursos ideològics i estratègics de debat nacional, a la realitat que viu la gent. En aquest sentit la lluita local ens permet denunciar les desigualtats generals en un nivell concret i més proper.

A nivell local és més fàcil engegar iniciatives de participació i dâautogestió que quedin més properes a la gent, i que alhora facilitin el contacte amb lâentorn perquè aquest és conegut i a més a més del projecte polític existeix una relació quotidiana i directa. Per exemple, és diferent una candidatura municipal que una llista al Parlament, o la visió que es pugui tenir de les okupacions via mitjans de comunicació o la relació amb el Centre Social del barri.

Pensar globalment i actuar localment, és un lema amb el qual els col·lectius de base ens sentim molt identificats. Es refereix a un tipus de lluita que es du a terme en el dia a dia amb una incidència en lâentorn més immediat (barris, pobles, etc.), però que està emmarcada en un pensament de transformació general del sistema capitalista establert i de lâopressió dels estats espanyol i francès sobre el nostre poble.

A la pràctica, molts cops aquests dos plantejaments (pensar globalment i actuar localment) es trepitgen, perquè el treball quotidià demana implicar-se i defensar els interessos de sectors populars concrets. Alhora, el treball nacional sovint reclama estructuració constant, dinàmiques de reunions i campanyes agitatives o de mobilitzacions de resposta en grans temes.

Ara bé, en ambdós casos ens trobem en la qüestió fonamental sobre la base humana dels nostres col·lectius: la feina sovint està mal repartida i recau sobre poques espatlles.

Tot i això aquestes respostes puntuals ens obliguen a posar-nos les piles a lâhaver de respondre a una data prefixada.

En el marc local ens trobem moltes vegades estancats en un autoreferencialisme que no concorda amb la realitat del país, hi ha molts problemes que a nivell de col·lectiu no es poden solucionar sinó que sâha de buscar la coordinació amb un marc més ampli per diferents qüestions: la necessitat de donar respostes més massives, problemàtiques que no són estrictament locals i tenir present que la solidaritat és una de les millors armes que encara tenim. Per això és imprescindible que les lluites es recolzin les unes amb les altres.

Per acabar, remarcar que creiem prioritari potenciar les lluites locals com a expressió més real de les alternatives que posem.

LâASSEMBLEA POPULAR INTERCOMARCAL
UNA OPORTUNITAT DE CREACIÃ DE XARXA I COMPLICITATS

Referents: d'on venim i quin camí volem adreçar. La necessitat de cada col·lectiu de traspassar lâàmbit local.

Avui, als Països Catalans, existeix un ventall molt ampli de col·lectius, associacions i organitzacions de lluita social que treballem temàtiques diferents, des de l'antiglobalització, el feminisme, l'ecologia, lâokupació fins a l'independentisme, entre d'altres. Les nostres ciutats i pobles, les comunitats dâhomes i dones de les que formen part i treballem són part important dâaquest teixit dâacció social del país, dâaquesta realitat de treball social i polític.

Voler enxarxar tots aquests moviments i projectes, crear complicitats en l'afer de transformar la societat í sentir que tenim un objectiu compartit és voluntat de la convocatòria dâaquesta trobada intercomarcal popular.

Això que semblaria tant senzill és una llosa que sempre ha pesat sobre l'esquerra crítica o transformadora, impedint que s'enfortís, o fins i tot, fragmentant-la. I és que, com ben diu la dita popular, la unió fa la força.

Quins considerem que són els criteris mínims per fer xarxa?

Per realitzar la transformació social la nostra proposta és el treball local i de base. Una de les premisses és estar inserits (immersors) en allò que volem transformar, combatre les diferents problemàtiques socials des del realisme, generant complicitat amb amplitud dels sectors socials. Una altra premissa és la de tenir una clara voluntat d'intervenció en lâentorn més immediat. Creant, a partir d'aquí, les condicions per a que cada cop sigui un sector més gran de gent la que adopti una ferma posició política de transformació social, en definitiva, que cada cop siguem més.

Tal com està avui l'esquerra alternativa a nivell organitzatiu i ideològic creiem que des del treball de base poden sortir aportacions teòriques i pràctiques més valides a l'hora d'anar construint un nou discurs polític capaç de plantar cara i proposar alternatives al capitalisme, o si més no de mantenir la resistència.

Ens considerem hereus de tradicions polítiques ateneístiques i populars, des de ideologies, més comunistes fins a més llibertàries. Ãs important recuperar aquests referents i aprendre d'ells. Però des d'aquell moment històric on l'esquerra era molt forta, el Capitalisme ha donat cinquanta mil voltes, s'ha anat readaptant fins arribar al moment actual en el qual, fins i tot, ha incorporat el tradicional discurs crític per tal de justificar-se, fer-se popular i alhora desarmar aquests sectors crítics. L' esquerra està doncs desarmada, amb poca implantació (sense mitjans d'informació forts, ni discursos generalitzats, ni gaire capacitat de pressió) i agafar-se als antics referents i mètodes d'anàlisi de la societat, queda ja caduc, més que res en termes d' efectivitat. Ãs bàsic doncs incidir en la consolidació de nous referents, noves estratègies, quins seran els nous subjectes revolucionaris, transformadors.

Que ens pot aportar el treball de base?

Amb aquest panorama de fons, partint d'unes esquerres reals sota mínims, apostem pel treball de base, tot:

Prioritzant la tasca de conscienciació, d'informar sobre el que els mitjans oficials desinformen i anar teixint així un base social crítica i àmplia.

Posant en pràctica la teoria política en un marc concret, manera d'apropar els discursos teòrics a la realitat i a la vida de la gent.

Permetent que sigui la gent la protagonista dels canvis socials, a partir de sentir-ne la necessitat. La historia ens demostra que les avantguardes majoritàriament no han arribat massa lluny, ja que els canvis reals es fan quan són viscuts per la gent. En termes dâestratègia també poden ser febles, ja que si és un grup reduït de gent la que tira endavant els projectes, si acaben amb ell, acaben amb el projecte.

Tot i així, trobem normal que hi hagi diferents graus d'implicació. Lâimportant és crear mecanismes perquè tothom pugui decidir en condicions de respecte i igualtat.

La «revolució» no arribarà el dia de la victòria, sinó que és un procés conformat de molts passos, on la transformació de mentalitats, en el sentit d'apostar per la dignitat humana i el sentit col·lectiu, és molt important. Cal valorar qualsevol iniciativa i com més coses es facin, millor.

Com construir aquesta xarxa?

Ãs a partir del treball local que podem coordinar-nos i anar definint un projecte més ampli i més global.

Ãs des d'aquesta amalgama d'associacions, col·lectius, casals, mitjans de comunicació populars, des d'on s'han de gestar els nous referents. I per això és important que ens coneguem, que debatem sobre com podem anar construint aquesta xarxa des dels nostres pobles i comunitats, en el si de les nostres comarques i del país.

En aquest sentit, en aquests primers encontres hauríem dâanar recollint quines expectatives té cada col·lectiu, que pensem ha de ser aquestes trobades Intercomarcals, i com anem modelant aquest espai dâencontre que ens disposem a crear.

Sobre com començar aquesta xarxa a la pràctica, proposem unes idees, algunes de les quals ja s'estan tirant endavant des d'altres espais que volem respectar o fins i tot treballar plegats:

1. Agilitzar la comunicació on es pugui fer una agenda comú.

2. Establir marcs comuns per resoldre diferents necessitats: de formació, antirepressives, convocatòries, ...

3. Fer petites trobades per temes o col·lectius específics: paquets temàtics.

4. Crear un grup de treball de i parlar com el volem: quina periodicitat, quina forma, en definitiva, que volem que siguin aquests encontres de lâassemblea popular intercomarcal.

Tots i totes hem dâanar replantejant-nos dâalguna manera les formes tradicionals dâactuar i de reconèixer que el marc dâacció és complex. Cal fer un esforç per adaptar-nos a aquest nou escenari dâacció col·lectiva en xarxa per mitjà del reconeixement de la importància dâactuar coordinadament amb altres col·lectius, intercanviar recursos i dâampliar les seves bases socials, per tal de generar respostes als problemes col·lectius.

Tot això són elements pel debat, la polèmica està servida!

Aquí teniu totes les dades dâinterès de cara al desenvolupament de lâassemblea.

Horari:

10:00h a 11:00h â Rebuda a la seu social de la CUP Vilafranca (C/Santa Maria, 4).

11:00h a 14:00h â Punts de trobada:

- Necessitats de transcendir lâàmbit local.

- Necessitat de crear xarxa i complicitats (Necessitat de cada col·lectiu de traspassar lâàmbit local)

14:00h a 16:00h â Dinar popular.

16:00h a 19:00h â Posada en comú dels dos debats anteriors i Assemblea conjunta.

22:00h Concert a St. Pere de Ribes amb Disidencia, Intershow i Mall +DJâs a la nau del GER.

Adreces dâinterès:

- Local Social de la CUP (C/ Santa Maria, 4)
- Ateneu Popular X (C/Ferran, 14)
- Escorxador (C/Escorxador, 19 - 21).

Telèfons de contacte:

- CUP Vilafranca (de 17 a 20h): 93 892 50 25
- Jaume: 678 428 861
- Jordi: 646 650 871

Més dades dâinterès:

- Hauríeu de confirmar la gent que assistirà a les ponències i al dinar abans del 29 de juny.

- Els textos es poden consultar a la web: www.cupvila.org

- El debat esta obert a les aportacions de tots/totes les participants, podeu fer les vostres aportacions a: cupvilafranca ARROBA hotmail.com, aquestes seran reenviades a tothom si ens les feu arribar abans del 29 de juny.

- El preu del dinar serà dâaproximadament de 6 â¬.
Mira també:
http://www.cupvila.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: CAP A UNA ASSEMBLEA POPULAR INTERCOMARCAL al Penedès, Garraf, Baix Gaià i Camp de Tarragona
18 jun 2004
i el 3 de juliol seguim lluitant...
Prospera una moció de la CUP que demana un pla d’acció per a la comunitat amb dificultats auditives
18 jun 2004
Com ja és tradició, durant el plenari municipal celebrat aquest dimarts es van debatre i aprovar un bon grapat de mocions, dâentre les quals cal destacar la presentada per la CUP sobre la posada en marxa dâun pla dâacció adreçat a la comunitat amb dificultats auditives i una altra presentada pels grups dâERC i socialista sobre la reforma del sistema de finançament dels ajuntaments.

La primera de les mocions aprovades pel ple fa referència, com ja hem dit, a la reforma del sistema de finançament de les institucions catalanes (Generalitat i ens locals) i la proposta, aprovada per unanimitat, després que fos rebutjada una esmena del PP, planteja demanar al Govern de lâEstat que sâavanci cap a una gestió de la despesa pública total que permeti arribar, com a primer pas, a un 30% les administracions locals, un 40 per cent la Generalitat i un 30 per cent lâEstat. A més a més, la moció també reclama que la Generalitat assumeixi la titularitat de tots els fons que integren la participació dels ens locals en els seus ingressos.

Una segona moció també presentada per ERC i pel PSC, que va ser aprovada amb lâabstenció de la CUP per considerar-la poc ambiciosa, plantejava afegir-se a la campanya âDocuments pluralsâ? que propugna la incorporació de les llengües diferents al castellà que són oficials dâacord amb els estatuts dâautonomia als documents nacionals dâidentitat, passaports, permisos de conduir, targetes de resident estranger i tota altra documentació personal.

També relacionada amb el català, el ple va aprovar per unanimitat una altra moció presentada pels dos grups que configuren el govern municipal que reclama que la llengua catalana sigui considerada llengua de la Constitució Europea i que els ciutadans europeus que tenen aquesta llengua com a pròpia no siguin discriminats. I encara es va aprovar per unanimitat una tercera moció relacionada amb el català presentada pels dos grups en el govern, aquesta vegada per censurar unes declaracions del president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, el qual va titllar la llengua catalana de patués (sinònim de dialecte) durant la sessió del Consell Regional celebrada el 29 dâabril passat.

La CUP, per la seva banda, va presentar una moció plantejant la necessitat de posar en marxa un Pla dâacció adreçat a la comunitat amb dificultats auditives per tal dâafavorir la seva integració en la normalitat quotidiana de la vila. En dâaltres mesures, la moció proposa la instal·lació de bucles magnètics en aquells espais públics que encara no disposen dâaquest servei, tot fomentant també la seva instal·lació en aquells espais no municipals dâús públic, com ara els cinemes. Així mateix, també es demana la millora de la megafonia a lâHospital Comarcal i que des de lâAjuntament es promogui la realització de cursos de llenguatge labial. Després que sâacceptés introduir una esmena que pretenia aclarir tot el que ja està fent lâAjuntament en aquesta matèria, la moció va ser aprovada per unanimitat.

Competències en immigració per a la Generalitat

Finalment, el ple va aprovar amb lâabstenció del PP una moció presentada pel grup de CiU demanant al Govern de la Generalitat que treballi per aconseguir les plenes competències en matèria dâimmigració per tal de poder desplegar una política integral i pròpia que afavoreixi lâarribada dâuna immigració regulada i la seva posterior integració a Catalunya. Així mateix, la moció també reclama que, ja que el municipi és el primer lloc dâacollida, es doti lâAdministració local de les eines adequades per tal de poder afrontar aquest fenomen des de la suficiència financera i evitar que la immigració esdevingui font de conflictes derivats de greuges comparatius en aquest àmbit per mitjà de mesures completament transparents.

LâAjuntament acorda delegar la recaptació de gairebé tots els tributs a la Diputació sense el suport de lâoposició.

LâAjuntament ha decidit delegar la recaptació de la pràctica totalitat dels tributs a lâOrganisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona perquè considera que es podrà millorar la qualitat del servei i destinar una part de les persones que fins ara realitzaven aquesta tasca a reforçar altres serveis municipals. Aquest és un dels principals punts aprovats dimarts pel ple del consistori, per bé que sense el suport dels tres grups de lâoposició.

El ple consistorial vilafranquí va aprovar dimarts, amb els vots en contra del PP i les abstencions de CiU i la CUP, la delegació a lâOrganisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona de la recaptació i inspecció de la pràctica totalitat de tributs i altres ingressos de dret públic que fins ara gestionava directament lâAjuntament. Concretament, els tributs que ara es deleguen són, entre dâaltres, lâImpost sobre Béns Immobles, lâImpost sobre Activitats Econòmiques, lâImpost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, lâImpost sobre lâIncrement de Valor dels Terrenys de naturalesa urbana, lâImpost sobre Construccions i les Taxes per prestació de serveis o realització dâactivitats administratives de competència local. El regidor dâHisenda, Francisco Romero, va defensar la delegació de competències pel fet que permetrà millorar la qualitat del servei, ja que lâOrganisme de Gestió Tributària ha fet una aposta decidida per la introducció de les noves tecnologies, i perquè farà possible destinar al reforçament dâaltres serveis municipals una part del personal que fins ara realitzava aquesta feina. La resta del personal, com va remarcar Romero, sâafegirà als treballadors que lâOrganisme dedicarà a aquesta comesa i tots plegats configuraran lâequip que gestionarà la recaptació dels tributs a través dâuna finestreta única instal·lada al mateix Ajuntament. A més, el regidor també va remarcar que el cost dâaquesta ampliació de competències es podria saldar amb uns 12.000 euros addicionals a lâany i que tindria un impacte a la baixa el capítol de personal dâuns 120.000 euros.

âLâexternalització sempre és dolentaâ?.

Després dâargumentar que aquest procés de delegació de competències no sâhavia portat correctament a lâinici per part de lâequip de govern, el regidor de la CUP Otger Amatller va reconèixer que aportava aspectes positius a la gestió tributària municipal i que es podria oferir un servei de millor qualitat. Tanmateix, també va manifestar la seva convicció que âlâexternalització sempre és dolenta perquè es perd controlâ?, i va criticar la doble escala salarial que afectarà els treballadors, ja que uns cobraran de lâAjuntament i els altres de la Diputació per fer la mateixa feina. Per tant, i com sigui que el conveni té una durada de 2 anys, Amatller va avançar que el seu grup sâabstindria. El popular Josep Ramon, per la seva banda, es va mostrar partidari que lâAjuntament mantingués la capacitat de recaptar els tributs i això el va portar a votar en contra. Per part de CiU, Aureli Ruiz va coincidir amb els dubtes ja exposats per la CUP respecte de lâexternalització dâaquest servei i de la situació dels treballadors, però també es va mostrar comprensiu davant de la impossibilitat de retornar a lâAjuntament un servei que ja estava cedit en gran part a lâOrganisme de Gestió Tributària. Per tant, Ruiz també va anunciar que el seu grup sâabstindria. Finalment, Romero va aclarir que no sâestava externalitzant cap servei, perquè la responsabilitat última continuava estant en mans dâIntervenció i del regidor dâHisenda, i la delegació de competències es va aprovar amb els únics vots favorables del PSC i ERC.

El major cost dels òrgans de govern

Un altre tema que tampoc no va aconseguir el suport de lâoposició va ser una modificació del pressupost municipal destinada a poder fer front a la reforma dels Trinitaris per tal dâencabir-hi lâEscola dâArts i a la reforma de lâEscorxador per tal de poder traslladar-hi totes les dependències del Servei de Cultura. La modificació també preveu una partida de prop de 182.000 euros, amb les quotes de la Seguretat Social incloses, per finançar el major cost dels òrgans de govern municipal i personal de confiança després del pacte PSC-ERC, alhora que també destina més de 23.000 euros a obres complementàries als parcs de Llevant i Sant Julià. Convençut que lâincrement del cost dels òrgans de govern era innecessari i que aquesta partida es podria destinar a dâaltres actuacions, el regidor de la CUP va anunciar que sâabstindria. I encara que en algunes partides es mostrava dâacord amb la proposta, el regidor del PP es va posicionar igual que el seu predecessor. En canvi, el convergent Ruiz va dir que el seu grup votaria en contra perquè sâaprofita la modificació del pressupost per incloure el cost suplementari dels òrgans de govern i per finançar-ho a través del romanent. Encara que aquesta vegada sí que es va aprovar per unanimitat el punt que feia referència a lâampliació de capital per un import de 80.000 euros que aportarà lâAjuntament de la societat Serveis Municipals de Comunicació, SL (SERCOM), la veritat és que els grups de lâoposició no es van estar de criticar durament la gestió de lâanterior director pel fet dâhaver acumulat un deute important relacionat amb lâIVA i amb la Societat General dâAutors. Deute que, pel que respesta a lâSGAE, lâequip de govern va precisar que sâestava negociant i es va mostrar esperançat dâevitar pagar-lo. CiU i la CUP, que ja havien coincidit en votacions anteriors i que continuen manifestant la seva oposició a un creixement desmesurat de la vila, van ser els únics grups que van votar en contra dâun altre punt de lâordre del dia que feia referència a lâaprovació provisional del Pla de millora urbana del sector residencial de lâantiga fàbrica de pinsos Cia, un pla en el qual sâhan introduït canvis, com va precisar el regidor Pep Colomé, per tal de dinamitzar comercialment aquella zona i per millorar les connexions amb el parc de Llevant.

Ordenança Reguladora de la Protecció dels Animals

Altres punts aprovats durant el ple de dimarts passat, i tots ells per unanimitat, van ser els relatius a la construcció, per part de la fundació Família i Benestar Social, de 24 pisos de protecció oficial en règim de lloger a la Girada, a la nova Ordenança Reguladora de la Protecció dels Animals i de la seva tinença, i a la manifestació per part de lâAjuntament de la voluntat de gestionar, ja sigui directament o de forma compartida, un programa de canal mútiple de la televisió digital local.

http://www.el3devuit.com

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more