|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
CAP A UNA ASSEMBLEA POPULAR INTERCOMARCAL al Penedès, Garraf, Baix Gaià i Camp de Tarragona
|
|
|
per ulls |
18 jun 2004
|
|
3 de juliol, Vilafranca del Penedès. |
| |  Assemblea popular intercomarcal.pdf (513,67 KiB) |
Sovint parlem d’un projecte d’Unitat Popular.
Però ven bé a què ens referim exactament? De ben segur que els diferents col·lectius de la contrada tenim diverses trajectòries organitzatives i un bon grapat d’experiències prà ctiques en aquest sentit. AixÃ, aquesta necessitat d’una aliança estratègica de les classes desfavorides, ens planteja uns passos a seguir: perquè quin encaix hi tenim tota la colla de col·lectius quan parlem d’una xarxa de lluita comuna? Quin tipus d’estructura ha d’adoptar aquesta xarxa de complicitats entre casals, col·lectius, sindicats i projectes municipals de l’esquerra independentista?
Com que valorem la necessitat de plantejar-nos aquestes preguntes i la mateixa pluralitat i potencialitat de les respostes us convoquem a plantejar aquest debat obertament, entre els col.lectius de l’Esquerra Independentista del Penedès-Garraf-Baix Gaià -Camp de Tarragona.
Aquesta primera trobada, serà una primera experiència de contacte i coneixença i seguirà , a més a més, una lògica similar a “l’Encontre� un marc de debat i discussió que ve celebrant-se des de fa un parell d’anys com a punt de trobada de col·lectius alternatius. Aquesta trobada comptarà amb dos debats paral·lels i oberts (als que esperem que us apunteu i feu les aportacions per escrit si ho creieu convenient) i posteriorment una posada en comú del què se n’ha extret en forma d’Assemblea.
Des de l'intercomarcal popular, com segur fan en altres llocs, volem crear un espai des d'on dissenyar aquesta xarxa. Sabem que en la practica és molt difÃcil treballar plegats, hi ha diferents maneres de fer, diferents ideologies o formes de pensar com intervenir en la societat i multiplicitat de sensibilitats. Sabem que tirar endavant les coses de forma col·lectiva no és gens fà cil. Per potenciar aquest contacte i (re)coneixement entre les lluites és important començar per temptejar el terreny, posar en comú quines necessitats tenim els diferents col·lectius, quines capacitats, i posar sobre la taula que ens uneix, perquè coincidim en tants llocs i tantes mogudes, en definitiva, perquè estem lluitant. I a partir d'aquÃ, que cadascú faci segons el seu parer i en el seu entorn, però amb un rerafons comú: saber que no està s treballant de forma aïllada, amb una coordinació real que permeti retroalimentar tot allò que fem per combatre al capitalisme i perquè sabem que un altre món és possible
Ara més que mai, si volem començar a bastir un veritable poder popular que ens permeti avançar cap a l’alliberament, necessitem la vostra aportació en aquests moments. Posarem a prova allò de la Unitat fa la força; ens veiem el tres de Juliol.
RELACIÓ ENTRE EL TREBALL DEL COL·LECTIU EN L’ENTORN IMMEDIAT I LES LLUITES I/O ORGANITZACIONS A NIVELL NACIONAL.
Per què creiem en la lluita local?
En els temps que corren, de desinformació, borreguisme, etc., l’objectiu de desemmascarar el pensament únic del poder (treball de conscienciació) és clar. Per tant, cal apropar els discursos ideològics i estratègics de debat nacional, a la realitat que viu la gent. En aquest sentit la lluita local ens permet denunciar les desigualtats generals en un nivell concret i més proper.
A nivell local és més fà cil engegar iniciatives de participació i d’autogestió que quedin més properes a la gent, i que alhora facilitin el contacte amb l’entorn perquè aquest és conegut i a més a més del projecte polÃtic existeix una relació quotidiana i directa. Per exemple, és diferent una candidatura municipal que una llista al Parlament, o la visió que es pugui tenir de les okupacions via mitjans de comunicació o la relació amb el Centre Social del barri.
Pensar globalment i actuar localment, és un lema amb el qual els col·lectius de base ens sentim molt identificats. Es refereix a un tipus de lluita que es du a terme en el dia a dia amb una incidència en l’entorn més immediat (barris, pobles, etc.), però que està emmarcada en un pensament de transformació general del sistema capitalista establert i de l’opressió dels estats espanyol i francès sobre el nostre poble.
A la prà ctica, molts cops aquests dos plantejaments (pensar globalment i actuar localment) es trepitgen, perquè el treball quotidià demana implicar-se i defensar els interessos de sectors populars concrets. Alhora, el treball nacional sovint reclama estructuració constant, dinà miques de reunions i campanyes agitatives o de mobilitzacions de resposta en grans temes.
Ara bé, en ambdós casos ens trobem en la qüestió fonamental sobre la base humana dels nostres col·lectius: la feina sovint està mal repartida i recau sobre poques espatlles.
Tot i això aquestes respostes puntuals ens obliguen a posar-nos les piles a l’haver de respondre a una data prefixada.
En el marc local ens trobem moltes vegades estancats en un autoreferencialisme que no concorda amb la realitat del paÃs, hi ha molts problemes que a nivell de col·lectiu no es poden solucionar sinó que s’ha de buscar la coordinació amb un marc més ampli per diferents qüestions: la necessitat de donar respostes més massives, problemà tiques que no són estrictament locals i tenir present que la solidaritat és una de les millors armes que encara tenim. Per això és imprescindible que les lluites es recolzin les unes amb les altres.
Per acabar, remarcar que creiem prioritari potenciar les lluites locals com a expressió més real de les alternatives que posem.
L’ASSEMBLEA POPULAR INTERCOMARCAL
UNA OPORTUNITAT DE CREACIÓ DE XARXA I COMPLICITATS
Referents: d'on venim i quin camà volem adreçar. La necessitat de cada col·lectiu de traspassar l’à mbit local.
Avui, als Països Catalans, existeix un ventall molt ampli de col·lectius, associacions i organitzacions de lluita social que treballem temà tiques diferents, des de l'antiglobalització, el feminisme, l'ecologia, l’okupació fins a l'independentisme, entre d'altres. Les nostres ciutats i pobles, les comunitats d’homes i dones de les que formen part i treballem són part important d’aquest teixit d’acció social del paÃs, d’aquesta realitat de treball social i polÃtic.
Voler enxarxar tots aquests moviments i projectes, crear complicitats en l'afer de transformar la societat à sentir que tenim un objectiu compartit és voluntat de la convocatòria d’aquesta trobada intercomarcal popular.
Això que semblaria tant senzill és una llosa que sempre ha pesat sobre l'esquerra crÃtica o transformadora, impedint que s'enfortÃs, o fins i tot, fragmentant-la. I és que, com ben diu la dita popular, la unió fa la força.
Quins considerem que són els criteris mÃnims per fer xarxa?
Per realitzar la transformació social la nostra proposta és el treball local i de base. Una de les premisses és estar inserits (immersors) en allò que volem transformar, combatre les diferents problemà tiques socials des del realisme, generant complicitat amb amplitud dels sectors socials. Una altra premissa és la de tenir una clara voluntat d'intervenció en l’entorn més immediat. Creant, a partir d'aquÃ, les condicions per a que cada cop sigui un sector més gran de gent la que adopti una ferma posició polÃtica de transformació social, en definitiva, que cada cop siguem més.
Tal com està avui l'esquerra alternativa a nivell organitzatiu i ideològic creiem que des del treball de base poden sortir aportacions teòriques i prà ctiques més valides a l'hora d'anar construint un nou discurs polÃtic capaç de plantar cara i proposar alternatives al capitalisme, o si més no de mantenir la resistència.
Ens considerem hereus de tradicions polÃtiques ateneÃstiques i populars, des de ideologies, més comunistes fins a més llibertà ries. És important recuperar aquests referents i aprendre d'ells. Però des d'aquell moment històric on l'esquerra era molt forta, el Capitalisme ha donat cinquanta mil voltes, s'ha anat readaptant fins arribar al moment actual en el qual, fins i tot, ha incorporat el tradicional discurs crÃtic per tal de justificar-se, fer-se popular i alhora desarmar aquests sectors crÃtics. L' esquerra està doncs desarmada, amb poca implantació (sense mitjans d'informació forts, ni discursos generalitzats, ni gaire capacitat de pressió) i agafar-se als antics referents i mètodes d'anà lisi de la societat, queda ja caduc, més que res en termes d' efectivitat. És bà sic doncs incidir en la consolidació de nous referents, noves estratègies, quins seran els nous subjectes revolucionaris, transformadors.
Que ens pot aportar el treball de base?
Amb aquest panorama de fons, partint d'unes esquerres reals sota mÃnims, apostem pel treball de base, tot:
Prioritzant la tasca de conscienciació, d'informar sobre el que els mitjans oficials desinformen i anar teixint aixà un base social crÃtica i à mplia.
Posant en prà ctica la teoria polÃtica en un marc concret, manera d'apropar els discursos teòrics a la realitat i a la vida de la gent.
Permetent que sigui la gent la protagonista dels canvis socials, a partir de sentir-ne la necessitat. La historia ens demostra que les avantguardes majorità riament no han arribat massa lluny, ja que els canvis reals es fan quan són viscuts per la gent. En termes d’estratègia també poden ser febles, ja que si és un grup reduït de gent la que tira endavant els projectes, si acaben amb ell, acaben amb el projecte.
Tot i aixÃ, trobem normal que hi hagi diferents graus d'implicació. L’important és crear mecanismes perquè tothom pugui decidir en condicions de respecte i igualtat.
La «revolució» no arribarà el dia de la victòria, sinó que és un procés conformat de molts passos, on la transformació de mentalitats, en el sentit d'apostar per la dignitat humana i el sentit col·lectiu, és molt important. Cal valorar qualsevol iniciativa i com més coses es facin, millor.
Com construir aquesta xarxa?
És a partir del treball local que podem coordinar-nos i anar definint un projecte més ampli i més global.
És des d'aquesta amalgama d'associacions, col·lectius, casals, mitjans de comunicació populars, des d'on s'han de gestar els nous referents. I per això és important que ens coneguem, que debatem sobre com podem anar construint aquesta xarxa des dels nostres pobles i comunitats, en el si de les nostres comarques i del paÃs.
En aquest sentit, en aquests primers encontres haurÃem d’anar recollint quines expectatives té cada col·lectiu, que pensem ha de ser aquestes trobades Intercomarcals, i com anem modelant aquest espai d’encontre que ens disposem a crear.
Sobre com començar aquesta xarxa a la prà ctica, proposem unes idees, algunes de les quals ja s'estan tirant endavant des d'altres espais que volem respectar o fins i tot treballar plegats:
1. Agilitzar la comunicació on es pugui fer una agenda comú.
2. Establir marcs comuns per resoldre diferents necessitats: de formació, antirepressives, convocatòries, ...
3. Fer petites trobades per temes o col·lectius especÃfics: paquets temà tics.
4. Crear un grup de treball de i parlar com el volem: quina periodicitat, quina forma, en definitiva, que volem que siguin aquests encontres de l’assemblea popular intercomarcal.
Tots i totes hem d’anar replantejant-nos d’alguna manera les formes tradicionals d’actuar i de reconèixer que el marc d’acció és complex. Cal fer un esforç per adaptar-nos a aquest nou escenari d’acció col·lectiva en xarxa per mitjà del reconeixement de la importà ncia d’actuar coordinadament amb altres col·lectius, intercanviar recursos i d’ampliar les seves bases socials, per tal de generar respostes als problemes col·lectius.
Tot això són elements pel debat, la polèmica està servida!
Aquà teniu totes les dades d’interès de cara al desenvolupament de l’assemblea.
Horari:
10:00h a 11:00h – Rebuda a la seu social de la CUP Vilafranca (C/Santa Maria, 4).
11:00h a 14:00h – Punts de trobada:
- Necessitats de transcendir l’à mbit local.
- Necessitat de crear xarxa i complicitats (Necessitat de cada col·lectiu de traspassar l’à mbit local)
14:00h a 16:00h – Dinar popular.
16:00h a 19:00h – Posada en comú dels dos debats anteriors i Assemblea conjunta.
22:00h Concert a St. Pere de Ribes amb Disidencia, Intershow i Mall +DJ’s a la nau del GER.
Adreces d’interès:
- Local Social de la CUP (C/ Santa Maria, 4)
- Ateneu Popular X (C/Ferran, 14)
- Escorxador (C/Escorxador, 19 - 21).
Telèfons de contacte:
- CUP Vilafranca (de 17 a 20h): 93 892 50 25
- Jaume: 678 428 861
- Jordi: 646 650 871
Més dades d’interès:
- HaurÃeu de confirmar la gent que assistirà a les ponències i al dinar abans del 29 de juny.
- Els textos es poden consultar a la web: www.cupvila.org
- El debat esta obert a les aportacions de tots/totes les participants, podeu fer les vostres aportacions a: cupvilafranca ARROBA hotmail.com, aquestes seran reenviades a tothom si ens les feu arribar abans del 29 de juny.
- El preu del dinar serà d’aproximadament de 6 €. |
Mira també:
http://www.cupvila.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: CAP A UNA ASSEMBLEA POPULAR INTERCOMARCAL al Penedès, Garraf, Baix Gaià i Camp de Tarragona
|
|
per aiaiai |
18 jun 2004
|
|
i el 3 de juliol seguim lluitant... |
|
Prospera una moció de la CUP que demana un pla d’acció per a la comunitat amb dificultats auditives
|
|
per vila |
18 jun 2004
|
Com ja és tradició, durant el plenari municipal celebrat aquest dimarts es van debatre i aprovar un bon grapat de mocions, d’entre les quals cal destacar la presentada per la CUP sobre la posada en marxa d’un pla d’acció adreçat a la comunitat amb dificultats auditives i una altra presentada pels grups d’ERC i socialista sobre la reforma del sistema de finançament dels ajuntaments.
La primera de les mocions aprovades pel ple fa referència, com ja hem dit, a la reforma del sistema de finançament de les institucions catalanes (Generalitat i ens locals) i la proposta, aprovada per unanimitat, després que fos rebutjada una esmena del PP, planteja demanar al Govern de l’Estat que s’avanci cap a una gestió de la despesa pública total que permeti arribar, com a primer pas, a un 30% les administracions locals, un 40 per cent la Generalitat i un 30 per cent l’Estat. A més a més, la moció també reclama que la Generalitat assumeixi la titularitat de tots els fons que integren la participació dels ens locals en els seus ingressos.
Una segona moció també presentada per ERC i pel PSC, que va ser aprovada amb l’abstenció de la CUP per considerar-la poc ambiciosa, plantejava afegir-se a la campanya “Documents plurals� que propugna la incorporació de les llengües diferents al castellà que són oficials d’acord amb els estatuts d’autonomia als documents nacionals d’identitat, passaports, permisos de conduir, targetes de resident estranger i tota altra documentació personal.
També relacionada amb el català , el ple va aprovar per unanimitat una altra moció presentada pels dos grups que configuren el govern municipal que reclama que la llengua catalana sigui considerada llengua de la Constitució Europea i que els ciutadans europeus que tenen aquesta llengua com a pròpia no siguin discriminats. I encara es va aprovar per unanimitat una tercera moció relacionada amb el català presentada pels dos grups en el govern, aquesta vegada per censurar unes declaracions del president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, el qual va titllar la llengua catalana de patués (sinònim de dialecte) durant la sessió del Consell Regional celebrada el 29 d’abril passat.
La CUP, per la seva banda, va presentar una moció plantejant la necessitat de posar en marxa un Pla d’acció adreçat a la comunitat amb dificultats auditives per tal d’afavorir la seva integració en la normalitat quotidiana de la vila. En d’altres mesures, la moció proposa la instal·lació de bucles magnètics en aquells espais públics que encara no disposen d’aquest servei, tot fomentant també la seva instal·lació en aquells espais no municipals d’ús públic, com ara els cinemes. Aixà mateix, també es demana la millora de la megafonia a l’Hospital Comarcal i que des de l’Ajuntament es promogui la realització de cursos de llenguatge labial. Després que s’acceptés introduir una esmena que pretenia aclarir tot el que ja està fent l’Ajuntament en aquesta matèria, la moció va ser aprovada per unanimitat.
Competències en immigració per a la Generalitat
Finalment, el ple va aprovar amb l’abstenció del PP una moció presentada pel grup de CiU demanant al Govern de la Generalitat que treballi per aconseguir les plenes competències en matèria d’immigració per tal de poder desplegar una polÃtica integral i pròpia que afavoreixi l’arribada d’una immigració regulada i la seva posterior integració a Catalunya. Aixà mateix, la moció també reclama que, ja que el municipi és el primer lloc d’acollida, es doti l’Administració local de les eines adequades per tal de poder afrontar aquest fenomen des de la suficiència financera i evitar que la immigració esdevingui font de conflictes derivats de greuges comparatius en aquest à mbit per mitjà de mesures completament transparents.
L’Ajuntament acorda delegar la recaptació de gairebé tots els tributs a la Diputació sense el suport de l’oposició.
L’Ajuntament ha decidit delegar la recaptació de la prà ctica totalitat dels tributs a l’Organisme de Gestió Tributà ria de la Diputació de Barcelona perquè considera que es podrà millorar la qualitat del servei i destinar una part de les persones que fins ara realitzaven aquesta tasca a reforçar altres serveis municipals. Aquest és un dels principals punts aprovats dimarts pel ple del consistori, per bé que sense el suport dels tres grups de l’oposició.
El ple consistorial vilafranquà va aprovar dimarts, amb els vots en contra del PP i les abstencions de CiU i la CUP, la delegació a l’Organisme de Gestió Tributà ria de la Diputació de Barcelona de la recaptació i inspecció de la prà ctica totalitat de tributs i altres ingressos de dret públic que fins ara gestionava directament l’Ajuntament. Concretament, els tributs que ara es deleguen són, entre d’altres, l’Impost sobre Béns Immobles, l’Impost sobre Activitats Econòmiques, l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecà nica, l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de naturalesa urbana, l’Impost sobre Construccions i les Taxes per prestació de serveis o realització d’activitats administratives de competència local. El regidor d’Hisenda, Francisco Romero, va defensar la delegació de competències pel fet que permetrà millorar la qualitat del servei, ja que l’Organisme de Gestió Tributà ria ha fet una aposta decidida per la introducció de les noves tecnologies, i perquè farà possible destinar al reforçament d’altres serveis municipals una part del personal que fins ara realitzava aquesta feina. La resta del personal, com va remarcar Romero, s’afegirà als treballadors que l’Organisme dedicarà a aquesta comesa i tots plegats configuraran l’equip que gestionarà la recaptació dels tributs a través d’una finestreta única instal·lada al mateix Ajuntament. A més, el regidor també va remarcar que el cost d’aquesta ampliació de competències es podria saldar amb uns 12.000 euros addicionals a l’any i que tindria un impacte a la baixa el capÃtol de personal d’uns 120.000 euros.
“L’externalització sempre és dolenta�.
Després d’argumentar que aquest procés de delegació de competències no s’havia portat correctament a l’inici per part de l’equip de govern, el regidor de la CUP Otger Amatller va reconèixer que aportava aspectes positius a la gestió tributà ria municipal i que es podria oferir un servei de millor qualitat. Tanmateix, també va manifestar la seva convicció que “l’externalització sempre és dolenta perquè es perd control�, i va criticar la doble escala salarial que afectarà els treballadors, ja que uns cobraran de l’Ajuntament i els altres de la Diputació per fer la mateixa feina. Per tant, i com sigui que el conveni té una durada de 2 anys, Amatller va avançar que el seu grup s’abstindria. El popular Josep Ramon, per la seva banda, es va mostrar partidari que l’Ajuntament mantingués la capacitat de recaptar els tributs i això el va portar a votar en contra. Per part de CiU, Aureli Ruiz va coincidir amb els dubtes ja exposats per la CUP respecte de l’externalització d’aquest servei i de la situació dels treballadors, però també es va mostrar comprensiu davant de la impossibilitat de retornar a l’Ajuntament un servei que ja estava cedit en gran part a l’Organisme de Gestió Tributà ria. Per tant, Ruiz també va anunciar que el seu grup s’abstindria. Finalment, Romero va aclarir que no s’estava externalitzant cap servei, perquè la responsabilitat última continuava estant en mans d’Intervenció i del regidor d’Hisenda, i la delegació de competències es va aprovar amb els únics vots favorables del PSC i ERC.
El major cost dels òrgans de govern
Un altre tema que tampoc no va aconseguir el suport de l’oposició va ser una modificació del pressupost municipal destinada a poder fer front a la reforma dels Trinitaris per tal d’encabir-hi l’Escola d’Arts i a la reforma de l’Escorxador per tal de poder traslladar-hi totes les dependències del Servei de Cultura. La modificació també preveu una partida de prop de 182.000 euros, amb les quotes de la Seguretat Social incloses, per finançar el major cost dels òrgans de govern municipal i personal de confiança després del pacte PSC-ERC, alhora que també destina més de 23.000 euros a obres complementà ries als parcs de Llevant i Sant Julià . Convençut que l’increment del cost dels òrgans de govern era innecessari i que aquesta partida es podria destinar a d’altres actuacions, el regidor de la CUP va anunciar que s’abstindria. I encara que en algunes partides es mostrava d’acord amb la proposta, el regidor del PP es va posicionar igual que el seu predecessor. En canvi, el convergent Ruiz va dir que el seu grup votaria en contra perquè s’aprofita la modificació del pressupost per incloure el cost suplementari dels òrgans de govern i per finançar-ho a través del romanent. Encara que aquesta vegada sà que es va aprovar per unanimitat el punt que feia referència a l’ampliació de capital per un import de 80.000 euros que aportarà l’Ajuntament de la societat Serveis Municipals de Comunicació, SL (SERCOM), la veritat és que els grups de l’oposició no es van estar de criticar durament la gestió de l’anterior director pel fet d’haver acumulat un deute important relacionat amb l’IVA i amb la Societat General d’Autors. Deute que, pel que respesta a l’SGAE, l’equip de govern va precisar que s’estava negociant i es va mostrar esperançat d’evitar pagar-lo. CiU i la CUP, que ja havien coincidit en votacions anteriors i que continuen manifestant la seva oposició a un creixement desmesurat de la vila, van ser els únics grups que van votar en contra d’un altre punt de l’ordre del dia que feia referència a l’aprovació provisional del Pla de millora urbana del sector residencial de l’antiga fà brica de pinsos Cia, un pla en el qual s’han introduït canvis, com va precisar el regidor Pep Colomé, per tal de dinamitzar comercialment aquella zona i per millorar les connexions amb el parc de Llevant.
Ordenança Reguladora de la Protecció dels Animals
Altres punts aprovats durant el ple de dimarts passat, i tots ells per unanimitat, van ser els relatius a la construcció, per part de la fundació FamÃlia i Benestar Social, de 24 pisos de protecció oficial en règim de lloger a la Girada, a la nova Ordenança Reguladora de la Protecció dels Animals i de la seva tinença, i a la manifestació per part de l’Ajuntament de la voluntat de gestionar, ja sigui directament o de forma compartida, un programa de canal mútiple de la televisió digital local.
http://www.el3devuit.com |
|
|
