|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Manifest manifestació 19 de Juny
|
|
|
per PAG |
17 jun 2004
|
MANIFESTACIÓ DISSABTE 19 DE JUNY 17.30H PASSEIG DE GRÀCIA/DIAGONAL
CONVOCA: PLATAFORMA ATUREM LA GUERRA |
NI GUERRES NI TORTURES
El dia 8 de juny, l’ONU ha aprovat una nova resolució sobre l’Iraq. Aquesta resolució diu que el 30 de juny s’acabarà l’ocupació i que en sis o set mesos hi haurà eleccions per escollir una assemblea encarregada de redactar una nova constitució. També diu que durant tot aquest temps la seguretat de l’Iraq dependrà de les anomenades forces multinacionals.
Del que no parla aquesta resolució és de les conseqüències que ha tingut aquesta guerra sobre la població civil que ha patit i pateix la violència i la destrucció causades per la invasió.
Els EUA s’han vist obligats a modificar molts aspectes del seu projecte original, però malgrat això afirmem que aquesta nova resolució no fa res més que legitimar d’una altra manera el poder polÃtic i militar d’EUA sobre l’Iraq. Ras i curt: el Consell de Seguretat de l’ONU ha votat una resolució que dóna cobertura a totes les atrocitats que l’administració Bush ha comès a l’Iraq.
El nou govern de l’Iraq és tan poc representatiu i titella com l’anterior perquè no té plena sobirania i les forces d’ocupació tenen la principal responsabilitat en garantir l’estabilitat, l’ordre i la seguretat, quan precisament la seva presència és el factor més important de desestabilització de l’Iraq. Mentre aquestes forces no marxin hi haurà ocupació, encara que no ho reconegui aixà el Consell de Seguretat. La majoria de la població de l’Iraq no s’ha sotmès als dictats dels invasors i, des del primer dia ha oposat resistència (violenta i no violenta) a l’ocupació.
Una pau justa a l’Iraq no serà possible fins que no hi hagi un reconeixement de la legitimitat de les reivindicacions de la resistència iraquiana.
Per altra banda, mai no poden haver-hi eleccions que mereixin el nom de lliures i democrà tiques mentre hi hagi presència militar i/o bases militars estrangeres, com és el cas de l’anomenada força multinacional comandada per EUA.
Aquesta nova resolució s’aprova poc després de l’escà ndol de les tortures i, en bona mesura, es vol fer servir per contrarrestar la deslegitimació que han provocat aquests fets.
Aquestes tortures no són casos aïllats i no s’han dut a terme per “elements incontrolatsâ€?. Ha quedat acreditat que aquestes prà ctiques cruels, inhumanes i degradants constituïen una prà ctica habitual tant a l’Iraq com a l’Afganistan i en la qual hi han intervingut soldats i mercenaris “professionalsâ€?, aixà com serveis d’intel•ligència. Aquests abusos van ser programats i coneguts per la jerarquia militar i els responsables polÃtics.
Mentrestant, després de més de dos anys d’existència, Guantà namo continua sent un lloc on també es tortura i on no es respecten les normes elementals del dret internacional humanitari.
A la falsedat dels arguments que van adduir per justificar la invasió s’hi ha d’afegir ara la violació manifesta dels drets, principis i valors que deien que volien implantar a l’Iraq. Amb tortures mai no es pot construir una democrà cia.
A hores d’ara cap govern de la comunitat internacional ha exigit responsabilitats polÃtiques i jurÃdiques a Bush, Rumsfeld, Blair i a la resta de dirigents polÃtics nordamericans, brità nics i espanyols.
De la mateixa manera que vam valorar positivament la retirada de les tropes espanyoles, ara critiquem la posició presa del nou govern espanyol al Consell de Seguretat i a la cimera de Guadalajara on no va voler condemnar els EUA per l’afer de les tortures.
Tot això ha anat acompanyat d’un suport incondicional a la polÃtica de Sharon. Si el “Full de Rutaâ€? és un fracà s, l’actual “pla de retiradaâ€? Bush-Sharon és, de fet, un pla d’integració/expansió. Sharon demana aguna forma de retirada de la franja de Gaza però al mateix temps inverteix desenes de milions de dòlars en els assentaments de Cisjordà nia.
Per tot això, la PAG:
EXIGIM la devolució immediata i total de la sobirania polÃtica i econòmica al poble de l’Iraq i al poble palestà i la retirada de totes les tropes ocupants.
EXIGIM la condonació del deute extern de l’Iraq, l’anul•lació de totes les sancions econòmiques i que els països ocupants paguin totes les despeses per a la reconstrucció del paÃs. Aixà mateix demanem l’abolició del deute extern per a tots els països empobrits.
EXIGIM la investigació i depuració de responsabilitats per la prà ctica massiva i organitzada de la tortura a l’Iraq,l’Afganistan i Guantà namo. Tornem a demanar que Bush, Blair i Aznar siguin jutjats pel Tribunal Penal Internacional.
EXIGIM que s’obrin negociacions amb tots els actors de la resistència iraquiana i palestina perquè sense la seva participació no hi pot haver una pau justa i democrà tica ni a l’Iraq ni a l’Orient Mitjà .
EXIGIM l’enderrocament del mur, la desaparició dels assentaments i el ple reconeixement dels drets del poble palestÃ.
EXIGIM, tal com va aprovar el parlament europeu, la suspensió de l’acord d’associació comercial i de tracte preferent que la UE manté amb Israel i la venda d’armament per part de l’Estat espanyol.
Atès que estem en el perÃode de presentació de la declaració de la renda, animem a practicar l’objecció fiscal a les despeses militars.
La Plat At G.continuarà promovent la cultura de la pau i denunciant qualsevol iniciativa que consolidi el militarisme i l’armamentisme, com és el cas de l’Agència Europea d’Armament, l’augment dels pressupostos militars o el protagonisme de l’OTAN que preveu el projecte de constitució europea.
NI GUERRES NI TORTURES
FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ DE L’IRAQ I PALESTINA
NO A LA GUERRA, NO A L’IMPERIALISME |
This work is in the public domain |
|
Re: Manifest manifestació 19 de Juny
|
per hector624
hector624@hotmail.com |
18 jun 2004
|
"Una pau justa a l’Iraq no serà possible fins que no hi hagi un reconeixement de la legitimitat de les reivindicacions de la resistència iraquiana"
.... considereu legítima la demanda d'imposar la "sharia" a l'Iraq? Realment és Al-Sader un referent per al moviment pacifista?? Per què no condemnem els assassinats comesos per la seva guerrilla? i els d'Al-Qaeda?
Això vostre no és pacifisme. Estic molt d'acord amb totes les acusacions i denúncies que feu de les forces d'ocupació, el que només demano és que no doneu ales a un personatge com Al-Sader que ha iniciat una resistència armada per així ara tenir major protagonisme polític, sense ni haver-se plantejat les morts que ha causat (moltes menys que els ocupants, és cert, però no per això està exempt de condemna... o és que no érem pacifistes?)
PAU per a l'Iraq |
|
Re: Manifest manifestació 19 de Juny
|
|
per pere ardiaca |
18 jun 2004
|
|
i després a la mani contra el fòrum i la solcialdemocràcia |
