Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
Sionisme polític i solidaritat nacionalista
per jaim Correu-e: jaim ARROBA es-israel.org (verificat)	16 jun 2004
Palestina és el nom d'una regió asiàtica, donat els romans com càstig al poble jueu per la seva tossuda resistència al poder de Roma, esclavitzats i dispersats , el temple de Jerusalem destruït i canviat el nom de la seva capital, els romans li van donar el nom d’un poble que ja no existia : els Philisteus, enemic d’Israel i que havia desaparegut com a poble feia 500 anys : malgrat tot sempre hi van haver jueus a la Palestina dels romans, dels àrabs, dels creuats , dels turcs , dels anglesos. Tossuts sempre tornaven a casa . Estic parlant de l’any 70 de l’era comuna. ¿Qui no recorda David i Goliat? . Avui Palestina ocupa, de fet ja des de fa anys , les portades i els interiors d'una gran quantitat de llibres i revistes de política internacional i, com no, les noticies de tots els informatius. Apareix per tot arreu, revestida d'immenses lletres, d'impressionants titulars i amb la solidaritat d'autors amb gran moviment mercantilista a les seves esquenes. Palestina és l'actual bandera, l'últim baluard , del progressisme pseudo-intel•lectual europeu i de la dreta d'ecos demodés. En això coincideixen. Palestina, no fa falta dir-ho, s’articula com símbol vuit, com pura imatge sense transcendència ni contingut, com consigna més que com idea. I crida sobretot l'atenció l'èmfasi posat pels activistes en la ultra-defensa fanàtica de Palestina i no, per exemple, de Iugoslàvia, Escòcia, Hawaii , Rhodèsia …, pobles amb un dret també sobre el seu espai i sobre unes terres pròpies per damunt d'ingerències externes. Ser “pro-palestí� és la moda, lligada, no pot ser d'una altra manera, a l’antisionisme provocat per la desapareguda URSS i el nazisme (l'eufemisme contemporani de l'antisemitisme de fa més de 2000) com a postura intel•ligent, de lluitador internacional, de jove modern amb mocador al coll estil criminal Arafat.Moltes associacions, manifestacions, articles de premsa... entorn de Palestina, a la seva llibertat necessària. Comunistes de coneguts diaris o cantaautors que van donar la seva veu en la lluita contra el franquisme esquitxen els seus textos d’aplaudiments al terrorisme palestí, la nació sotmesa per l'enemic “de sempre�. El mateix que esquitxa la vergonya de tants pobles dels Països Catalans , que conserven encara el nom “del carrer dels jueus� “Call� … però sense jueus. Aquests discursos són presumibles des de certes faccions, fins i tot són lògics si els observem des del punt de vista contrari a qualsevol al•legat nacionalista: els francesos, els italians, els espanyols... poden criticar a Israel sense molts problemes des del seu punt de vista nacional . Estaran criticant un Estat jove, una nació gran, amb una tradició històrica mil•lenària i de la qual molts països han d'aprendre més coses del que creuen. Però sobretot estaran criticant el nacionalisme israelià –és a dir el sionisme-. Sota aquesta màscara s'amaguen: “Nosaltres no estem contra Israel, sinó contra el sionisme�, “Palestina és una realitat històrica anterior�, “Israel és una mentida religiosa�... Expressions dels que acostumen a perdre el nord i es basen en els prejudicis de sempre, a mig fer beats a mig fer il•luminats. Però el que sorprèn és que des de països europeus que en teoria lluiten per la seva autodeterminació (Països Catalans, Euskal Herria, Còrsega...) sigui la versió palestina l'apresa per alguns dels seus portaveus i no deixin de repetir-la. Les doctrines tercermundistes , les malagradoses icones dels seixanta (el Che Guevara), les revolucions de cafeteria de Facultat i l'antic odi cap al diferent (el poble jueu, de manera principal) són els elements bàsics d'aquest posicionament contra Israel. La facilitat amb la qual es realitza la deducció Israel = Iankis= Imperialisme = Anti-esquerra no sorprèn per venir de qui ve, sinó per tenir adeptes fora d'aquest reduït cercle d’antisemites. Posicionar-se contra Israel sense cap objectivitat, sense entendre que el terrorisme nihilista usat per aquesta gent és estèril i aniquilador per a ells mateixos (hi ha qui es planteja la possibilitat de fer desaparèixer internacionalment Israel, és a dir acabar amb els jueus novament ) és ser antisemita , agradi o no, d’igual manera com van ser els nazis, com també els soviètics i els comunistes, com els cristians, com l’islam, com són ara els “progres pro-palestins� sota la màscara de la tolerància. I no només això: els “nacionalistes� de nacions minoritàries haurien d’adonar-se que estar contra Israel és només un avís del que vivim cada dia: la negació dels seus propis pobles i el desig de la seva desaparició. Davant els continus atacs a una nació que només després de sofriments, persecucions i destruccions de tota mena ha aconseguit la seva llibertat, aquests nacionalistes només de boca (internacionalistes, en el pitjor sentit, de cor) haurien de tenir la decència de callar, de no ajudar a la tergiversació històrica, de ser, per una vegada en la seva vida, honestos amb ells mateixos i reflexionar. El 1947 el poble palestí ( que mai havia existit com a tal ) va poder accedir a tenir un estat propi com Israel... malhauradament el fanatisme àrab influenciat per l'islam i el nazisme decidiren "llançar els jueus al mar" i començar un seguit de guerres estèrils que usen el pobre poble palestí com a drap brut de la regió; unit això a dirigents criminals i corruptes com Arafat que no tremola en usar nens i dones com a escuts humans conforma un tris panorama per a aquest poble àrab que avui anonemem palestins i que , malgrat tot , ha de tenir el seu lloc al món i aconseguir el seu estat propi , i que els refugiats que encara tenen "sense papers" repartits en els camps que van crear els propis paísos àrabs puguin tornar al SEU Estat; de la mateixa manera que els jueus que ho hem desitjat hem tornat a Israel.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more