Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: altres temes
Carta oberta a les CUP: Calia?
14 jun 2004
Reflexió d'un militant de l'EI
Carta oberta a les CUP: Calia?
Reflexió d’un militant de l’EI

D’entrada, potser caldria retocar el títol de la carta, ja que no són només les CUP a qui va dirigida aquesta carta, tot i que sí en especial èmfasi. És, potser, al conjunt de l’Esquerra Independentista (EI) a qui va dirigida. I, per molt que alguns/es intentessin confondre, ni les CUP són l’EI, ni l’EI són només les CUP. Ni eren només les CUP qui es volia presentar a les eleccions, ni eren totes les CUP qui s’hi volia presentar. De la mateixa manera que no era tota l’EI, ni de bon tros, que s’hi volia presentar. I això no és cap embarbussada per no dir res. És la pura realitat.

Partint, doncs, d’aquestes premisses que considerava necessàries aclarir, començaré a exposar la meva opinió, que no és altra que la d’un simple militant de l’EI.

Aquesta opinió procurarà centrar-se en el fons de la candidatura, és a dir, en l’opció de presentar-se o no, intentant, des de la màxima modèstia i humilitat, fer una anàlisi per avivar el debat, la reflexió i la crítica (i qui vulgui, l’autocrítica). Vagi per avançat, doncs, que aquest text es fa sense ànim de crispar, és a dir, no és vol ‘atacar’, i per més que algú se’n senti, es mirarà que no sigui barroerament, sinó que sigui esgrimint arguments. Vaja, que no es fa l’escrit amb la sang calenta i rabiosament, ans al contrari, després d’un dia desconnectat de la pluja que hi ha hagut en saber-se els resultats. Així doncs, el que vull dir és que tampoc comentaré la forma en què es va prendre la decisió de presentar-se o no. Considero que això és un fet tant objectiu i palesable amb qualsevol ‘prova’, per dir-ho d’alguna manera, que ja dependrà de cadascú i les ganes que tingui d’entendre com vulgui els conceptes d’‘ampli consens’ i ‘unitàriament’, etc. Tot i això, és possible que en algun moment sigui inevitable fer-hi algun comentari.

Dit això, comentar que basaré la carta en 3 eixos: dos seran els arguments que esgrimien les CUP i les organitzacions que més les impulsaven per presentar la candidatura: reforçar l’EI i les CUP, d’una banda, i mostrar el rebuig de l’EI (que no dels Països Catalans –PPCC-) a la Constitució Europea (CE). El tercer és una referència als vots, que s’ha de fer, per molt que no fos l’objectiu marcat.

à Reforçar l’EI i les CUP

Dins un sector gens menyspreable de l’EI, les CUP no són sinó el reflex de les lluites populars a cada poble, vila i ciutat. Les CUP no són res més que una sectorial de lluita, la municipal, una lluita que, potser més que cap altra, ha d’anar estrictament supeditada al moviment de base, realment popular. Mai, doncs, potser l’estendard d’una lluita que es reclama popular, rupturista, que vol trencar amb el sistema. Tota persona revolucionària ha de saber que els parlaments de la democràcia burgesa no són espais on lluitar, perquè sempre, sempre, s’hi perdrà. És anar a jugar al seu terreny, amb les seves lleis i normes. Ras i curt, ficar-se a la gola del llop. Així doncs, la participació en unes eleccions, siguin quines siguin, mai pot ser una opció estratègica, sinó tàctica, condicionada per la conjuntura del moment. I ara les CUP esgrimien això, però quan un/a veu, des del seu punt de vista, que la conjuntura del moment no afavoreix ni de bon tros la presentació de la candidatura, és fàcil pensar que qui ho ha impulsat ho fa per una mera opció estratègica: jugar al joc parlamentari burgès.

El desenvolupament de les CUP, a hores d’ara, és força minso, per no dir embrionari. A les passades municipals es presentaren a un total de 70 municipis, si no m’erro, d’arreu del Principat. I podria dir PPCC igual que dic Principat, perquè només es presentaren candidatures a municipis principatins, però cap ni una a la Franja, ses Illes o al País Valencià (i ja no parlo de la Catalunya Nord, sota dominació francesa).

Reprenent el fil sobre la raó de ser de les CUP, considero oportú afirmar una màxima al respecte: sols pot haver una CUP (o sols hi hauria d’haver una CUP) allà on hi hagi lluita popular real, on hi hagi moviment de base, on s’hagi fet feina i treball al carrer, i es consideri oportú crear l’eina per portar-ho, de forma tàctica, dins les institucions burgeses. Però és que a més, les CUP són d’àmbit municipal, precisament per aquest caràcter inherent seu d’arrelament. Què feien, doncs, participant en unes conteses europees? Què hi feien, si la gènesi de les CUP és néixer ‘des de baix’, des del carrer (i dic ‘des de baix’ perquè ho entenc com a base i fonament, no per menysprear, sinó al contrari!), per fer el ‘salt’ a una candidatura ‘nacional’ (que no ho era perquè a la Catalunya Nord no es podia votar)? És a dir, què porta a invertir el procés que s’entén com a natural de creació d’aquestes candidatures?

És obvi que no pot ser el fet de voler reforçar l’EI. Si l’EI vol ser un moviment popular, creat des de la base i teixint xarxa social, articular un procés en base a una sectorial és poc menys que ridícul i irrisori. És totalment contraproduent i contrasentit, és trair l’esperit d’una mera aposta, que és i ha de ser sempre sectorial, mai l’eix d’una unitat en l’independentisme. L’EI ha de crear i trobar el seu propi espai de debat i confluència, de treball en comú, i a partir d’aquí, discutir sobre la lluita municipal, i l’electoral en general.

I seguint amb aquesta línia, és obvi que tampoc pot ser el fet de voler reforçar les CUP (o si més no, de voler-les reforçar tal com funcionaven fins ara). M’explico. Si bé ara les CUP naixien, en principi, quan al poble o vila es considerava oportú, després d’anys de lluita, ara es faran en base a la voluntat de certes persones. S’ha volgut impulsar que, a través dels comitès de suport electorals, que tranquil·lament els poden formar 3 persones, o 10, es creï una CUP al seu municipi, si aquestes n’estan prou il·lusionades. És a dir, en cap cas segons les condicions objectives d’aquell municipi. O dit d’una altra manera, tindrà sentit una CUP ara en un poble que fins ara no la tenia, per sol fet d’haver-se presentat a les eleccions europees? Si fins ara no s’havia presentat, doncs serà perquè no es donaven les condicions. Ara sí? Tant han canviat les coses a alguns municipi, arran de la candidatura a les europees, com perquè de cop i volta es creïn noves CUP? Resumint, si s’inverteix el procés de creació de CUP, i es fa ‘de dalt a baix’, no s’estarà caient en una tàctica electoralista i de grupuscle qualsevol?

Així doncs, segons l’exposat, calia presentar-se a les eleccions europees?

à Mostrar el rebuig de l’EI (que no dels PPCC) a la CE

És aquest un altre dels motius que s’ha esgrimit, i que considero també força dèbil. D’una banda, el fet que es vulgui mostrar el rebuig de l’EI a la CE, però no es parli del rebuig dels PPCC a la CE. Certament, s’ha d’agrair aquest exercici de modèstia i que no s’hagin volgut erigir com a representants dels PPCC contra la CE (prou ja en tenien en auto-erigir-se com a EI, sense comptar amb qui no hi donava suport). D’altra banda, el fet que per mostrar aquest rebuig no calien unes eleccions, o en el cas que es volgués aprofitar el ressò mediàtic d’aquestes (nul, d’altra banda, per a les CUP), no calia una candidatura.

Des de fa mesos, diverses organitzacions, col·lectius i persones treballen en la ‘Campanya dels PPCC contra la CE’. És aquesta una campanya que aglutina a gent força diversa, des de la pròpia EI, fins a gent d’altres sectors de l’esquerra anticapitalista, algunes enquadrades, d’altres no, que han aconseguit trobar uns punts mínims en comú de cara a articular un discurs conjunt contra la CE. Aquesta campanya, amb més o menys èxit, s’ha desenvolupat a Barcelona i València, i desconec si al final s’ha pogut fer quelcom a ses Illes. En qualsevol cas, i sabent d’aquesta campanya, costa pensar que algú que en teoria hauria d’estar treballant-hi, aposti més per la seva pròpia capelleta. És a dir, si el que es vol és teixir xarxa social, camí d’allò que tant parlem de la ‘unitat popular’, és obvi que aquesta no la farà l’EI sola. Així doncs, qualsevol persona que aposti per això, hauria de veure amb molt bons ulls aquesta campanya. Ras i curt, és molt millor que siguin els PPCC qui s’oposi a la CE, que no pas només l’EI. Ja sé que tampoc aquesta campanya era, ni molt menys, representativa del conjunt dels PPCC. Però sí era molt més representativa del total de gent dels PPCC que s’oposa a la CE i que és, per sort, molta més que l’EI. Així doncs, perquè aquestes ganes d’anar soles? Perquè no invertir aquests esforços en estendre la postura conjunta del ‘NO’ a la CE arreu dels PPCC, aprofitant que l’EI té força més implantació a les comarques? Perquè no treballar amb sectors amb els que s’ha creat un discurs conjunt i amb el que es pot fer feina? L’EI, en la conjuntura actual, no pot anar d’avantguarda de res i erigir-se portaveu de totes aquelles persones que s’oposen a la CE, però que aposten per un treball de base. A no ser, clar, que no es vulgui ni escoltar ni, molt menys encara, treballar amb aquesta gent. L’EI ha de tenir clara que la unitat popular engloba, per força, per definició i per coherència, a molta més gent que l’EI.

D’altra banda, es parlava de donar veu pròpia a l’EI contra la CE. Remetent-me als arguments que acabo d’esgrimir, i tenint en compte que ningú, absolutament ningú, pensava que es tragués cap euro-diputat, com es pensava mostrar aquest rebuig a la CE? Perquè si no es feia al parlament de la CE, només es pot fer al carrer. I per fer-ho al carrer, no hagués estat millor fer-ho sense candidatura i amb molta més gent al darrere?

Així doncs, per mostrar el rebuig a la CE, calia presentar-se a les europees?

à El nombre de vots

Per molt que des de les CUP es repetís fins a la sacietat que el nombre de vots era el de menys, no es pot obviar aquest aspecte. Fer-ho seria voler enganyar a la gent, mentir i no voler veure la crua realitat. Al cap i a la fi, una candidatura que no aspira a res electoralment, ja ha guanyat d’entrada, no? Massa fàcil, doncs, massa ingenus/es qui es pensi que així pot entabanar a la gent. Sortir com a ‘perdedors/es’ d’entrada és massa fàcil i assegurar-se massa el tret. Però alhora, també diu molt (o molt poc, més aviat) de la confiança de la pròpia gent que més ho ha impulsat.

Així doncs, i partint de la base que era més que evident que no s’aconseguiria cap euro-diputat, es podrien prendre aquestes eleccions com una ‘segona volta’ (parafrasejant als titelles del poder) del projecte CUP. I els resultats han estat un desastre sense pal·liatius.

No entraré a comparar els resultats amb altres ‘partits’ de broma que es presenten a unes eleccions que encara són més de broma. Ni diré noms, segurament tothom ja es deu ensumar de quines ‘candidatures’ parlo. Tot i això, no deixa de ser significatiu per ser tingut en compte i veure que la gent ha votat, i amb molta més força, ‘partidets’ i candidatures diverses que corrien per la taula electoral, que no pas a una candidatura que diu tenir un projecte polític seriós. I és que de ben segur que a la immensa majoria de la gent ni li sonava.

Així doncs, en lloc de comparar ‘CUP vs altres grupuscles ridículs que es presentaven’, faré una crítica molt més constructiva, ‘CUP municipals03 vs CUP europees04’.

En el cas que la gent estigués entusiasmada amb el projecte de les CUP (i aquí em refereixo tant al/la militant com al/la votant), el mínim més mínim que es podia esperar treure eren els mateixos vots que fa un any. I això, en el pitjor dels casos, comptant que la gent que no tenia CUP al seu municipi no ho conegués (cas irreal, d’altra banda, perquè la CUP ho coneix força més gent que la que la va poder votar fa un any). Així doncs, l’any passat, sobre un total de 70 municipis del Principat, que no sé quanta població engloben, es van aconseguir uns 20.000 vots, si no m’erro (o eren 10.000? La veritat és que ara no els tinc a la mà). Al cap i a la fi, és igual, tot i que m’agradaria saber-ho amb exactitud. I si dic que és igual és perquè ara, el potencial dels PPCC on es presentava englobava 10 milions de persones, fet que hauria d’esperonar una pujada força considerable. En canvi, però, el resultat ha estat, sumant el Principat, el País Valnecià i ses Illes, de 7041 vots, en qualsevol cas molt inferior als resultat de fa un any. I el pitjor de tot, patèticament inferiors en nombres absoluts, i escandalosament inferiors en nombres relatius. I és que, per posar només un exemple de l’única població que tinc al cap, la CUP de Vilafranca del Penedès aconseguí, en la seva primera concurrència municipal, 1105 vots i 1 regidor. Ara, a les europees, ha aconseguit poc més de 170 vots. I com aquest, molts altres municipis.

Val a dir que un membre de la candidatura a les europees, i que a més era dels màxims impulsors i situat al capdamunt d’aquesta, va comentar en una xerrada que el ventall possible de vots estava entre 50.000, que hagués estat un vertader èxit que tampoc s’esperaven (en paraules seves), i 10.000, entenent que aquest resultat o inferior seria un autèntic desastre (també en paraules seves, i ho dic seriosament, no m’ho estic inventant). Emplaço bonament, doncs, a aquesta persona i a la seva organització a veure si es mantenen en aquesta afirmació.

Espero que ningú s’escudi en l’argument de l’abstenció, ja que en teoria l’electorat de les CUP hauria de ser un ‘electorat militant’, és a dir, convençut, que anés a votar encara que fossin unes eleccions que són més pantomimes que les altres, si cap. Així doncs, si no ha estat així, caldria fer una reflexió, caldria parar-se a pensar perquè l’electorat de les CUP no ha anat a votar; i no només això, sinó que gent que, per primera vegada en tenia l’oportunitat, tampoc ho ha fet. Considero, doncs, que la reflexió més adient és pensar que l’electorat de les CUP no considerava una bona opció presentar-se; vaja, que les CUP a Europa no són el seu projecte.

Així doncs, i veient la poca participació i nombre de vots, calia presentar-se?

à Intent de conclusió

A mode de conclusió (i em refereixo a concloure i acabar, no a descobrir la veritat absoluta), considero que el nombre de vots és només el símptoma, la punta de l’iceberg que he anat desgranant. És a dir, el fluxíssim nombre de vots és una mostra que ni s’ha reforçat l’EI, ni s’ha reforçat el projecte de les CUP (i repeteixo, el projecte, no que n’hagin pogut sortir més), ni s’ha mostrat un rebuig més ampli a la CE arreu dels PPCC, ni res de res. En tot cas, des del meu punt de vista, s’ha fet un pas molt perillós, tal com he anat explicant, pel risc que hi ha d’electoralisme i, pitjor encara, de desarrelament i trencament amb les lluites populars, amb el teixit social que lluita arreu de la nostra terra i que al cap i la fi som tots i totes nosaltres, el poble treballador català.

Així doncs, emplaço les CUP i els/les seus/es màxims/es impulsors/es a un debat i reflexió profundes, així com al conjunt de l’EI (ara sí, a tots/es aquelles que es considerin EI, sense exclusivitats), a treballar per crear i trobar estructures per debatre i confluir, per poder fer feina conjunta i endegar un procés realment sòlid, crític, rupturista i transformador, al marge dels cicles electorals burgesos. I que il·lusioni i mobilitzi a la gent d’aquest país que té ganes de treballar per la seva terra, el seu poble, les persones que el formem.

Per cert, a tall d’anècdota, m’agradaria comentar que vaig votar Nós-UP. Per solidaritat internacionalista. Perquè, com ells i elles, i molta gent més, considero que la solidaritat internacionalista no són només paraules, sinó fets i accions.

Crítica, debat, reflexió, humilitat, auto-crítica, ganes de treballar, paciència. No és cap recepta màgica, sinó les premisses que jo considero bàsiques per poder trobar, si bé no la solució a tots els nostres mals, sí el pic i la pala amb què anar fent poc a poc el camí. Que per voler córrer massa ens ensopegarem massa aviat, massa cops, i ens farem massa mal.

Sols els poble salva el poble.

Ashbal al-Cat, militant de l’EI

Països Catalans, 15 de juny / 04

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
14 jun 2004
em sap greu posar aixo a la teva noticia, perque sembla una cosa molt raonada i important, pero al final tindran rao els que critiquen portar tot el tema de la CUP a Indymedia.
Urgentment crec que la CUP ha d'obrir un forum a la seva plana. No havia passat mai i pot arribar a fer molt mal.
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
15 jun 2004
gràcies per posar una mica de coherència i sentit comú a tot aquest seguit d'improperis respecte a l'EI. Esperem però, que tota aquesta cursa malaltissa i pedant per despotricar contra tot aquell sector de l'esquerra independentista que no ha donat suport a l'opció de presentar-se a les eleccions europees no impedeixi fer els anàlisis adecuats respecte al desgavell que tot això ha comportat!

Salut camarades!
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
15 jun 2004
Doncs jo tb em considero membre de l'esquerra independentista i estic d'acord amb el primer comentari. Els debats estan molt bé i s'han de fer, però s'han de fer allà on toca.

Revitalitzem les CUP !
Descongestionem Indymedia !
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
15 jun 2004
totalment d'acord amb n'Ashbal Al Cat que signa la carta.

Per a mi, és prou clar qui té raó, si hi ha gent que es vol seguir enganyant, negant la més mínima autocrítica, tot i la brusca i innecessària topada amb la realitat que han patit, pitjor per e ells, però que no pretenguin segrestar el debat de l'EI pq arreglar aquest desastre és cosa de totsa, i fins ara les úniques argumentacions amb raonament que s'han exposat em sembla que l'han clavat.

salut, i és veritat que el tema s'ha fet pesat a indymedia, això també hauria de suposar una autocrítica si volem arribar a un públic més ampli com és el d'indymedia, l'SPAM ezxagerat que s'hi ha fet durant aquestes eleccions deixa les CUP amb una imatge molt pitjor de la que es mereixen.
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
15 jun 2004
bones

certament, crec que m'ha faltat disculpar-me als i les usuàries d'Indymedia per haver contribuït a l'spam que les CUP han generat, i al qual jo no hi havia contribuït en absolut prèviament, ni tant sols amb cap comentari de resposta, fins que vaig penjar el comunicat.

alhora, crec que he procurat fer un comentari en clau constructiva, i no de difamació, insult, etcétera. prova d'això és q les minses respostes q ha tingut (q tb poden ser provocades pel cansament q ja té la gent del tema CUP a l'IMC) no són tpc insults ni provocacions, sinó visions diferents q no aposten per la destrucció.

en fi, salut a tothom.
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
15 jun 2004
Doncs em sembla molt bé que ho plantegis així. Però no hi estic d'acord. Perquè jo he estat treballant bastant durant aquesta campanya, i trobo que ha estat factible. Feia molt temps que no es feia una campanya com aquesta.

En qualsevol dels casos: això ja ho decidirà la CUP, la valoració, el futur, etc.

Hem de comenaçar a avançar; si més no ja hem començat a caminar; feia uns anys que només restàvem parats davant les agressions i la dominació.

Guanyarem la llibertat!
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
15 jun 2004
"En qualsevol dels casos: això ja ho decidirà la CUP". Si publiqueu aquí, també hauríeu d'escoltar com a mínim el que diu la gent d'aquí i tenir una mica en compte la resta de ciutadans, malgrat no siguin votants vostres.
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
15 jun 2004
Qui ha dit que no s'escolti? S'escolta tothom, i molta gent de les CUP llegeix indymedia, però no és aquí on s'ha de decidir!

I no crec que s'hagi fet cap campanya de desprestigi contra els que 'no donaven suport a les CUP' (una manera molt fina de dir el que fèien i fan...). Més aviat a passat al revés...
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
15 jun 2004
Companys i companyes, sigueu clars:
altres vegades candidatures trosquistes per exemple han penjat la seva propa a Indymedia (amb molta i molta menys quantitat aixo si) i ningu -excepte sectors antipolitics molt intolerants amb els que prenen aquesta opcio (la de la politica) i participen als moviments-, ningu ha fet una contracampanya contra aquestes candidatures, i molt menys una de tant forta.
Es molt clar que a dintre l'EI hi han posicions molt divergents de com fer les coses.
El que es clar es que, motivada o no, votada o no ... certa gent ha fet una campanya de linxament de l'opcio de les CUP impressionant.

Cal que fem una taula dels posts en un sentit i en l'altre? No cal.

Si els resultats de la CUP haguessin estat més bons no passaria res. El resultats no són tan bons -tampoc són tan dolents, si es te la modestia de saber quin es el pes de l'independentisme revolucionari en el conjunt del pais i es contextualitza amb tot plegat, europees, etc-

Llavors les conseqüencies de visibilitar aquest enfrontament amb tanta visceralitat són dolentes. Perque recolzar o desmarcar-se de la campanya no acostara a sectors que per definició tenen un plantejament antipolitic i que solen coincidir amb sectors que van des de l'anacionalisme fins a l'antinacionalisme més absolut. I aixi ho demostren força generalment.
I els sectors que o no tenen un posicionament sobre l'alliberament nacional molt definit o que participen en moviments socials sense implicar-se politicament a l'independentisme organitzat, segons crec entendre, veient aquest enfrontament masses ganes d'acostar-s'hi, de parlar-ne ... tampoc els en vindran. No tan sols per la virulencia de l'enfrontament, sino perque des de fora un pique d'aquest tipus és veu com a gratuit, una cosa que te mes a veure amb guerres de sigles i espais, encara que es parlin de questions politiques.
I llavors, tota una feina d'explicació, de conscienciació si voleu, d'establir ponts entre les diferents lluites, de fer caure topics ... que es fa en aquests moviments va de recules.
Un dels comunicats parlava de "moviments efimers". Precisament si un veu la participació en moviments alternatius i espais com Imc-Bcn com una cosa no circumstancial, les practiques han d'acompanyar a les proclames i els discursos. I aixo, per a mi, s'esta fent completament al reves.
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
15 jun 2004
Joaneta, ningú dubta de la gran campanya d´agitació (cartells, pancartes, actes, murals, internet), però aixó ens hauria de fer reflexionar, la dreta pot guanyar unes eleccions amb mitjans de propaganda (perque són d´ells), però l´esquerra mai pot pretendre que la propaganda sigui l´eix de la seva lluita, una candidatura rupturista actua com a tal, i al meu semblar aixó no ha passat amb la CUP.
A tall d´exemple, pq les CUP no han permés a HZ fer servir el nom de CUP als seus interventors? ON eren les CUP durant les mobilitzacions contra la Guerra? Decidint que l´important era anar a unes europees! Les paraules no fan la revolució, són necessaries, peró cap paraula és rupturista, és l´actitud de la gent el que és rupturista, i que la CUP faci un comunicat de suport als i les immigrants, és correcte, però acte seguit ha de mobilitzar al seu "electorat" en les mobilitzacions de suport! En alguns escrits de la CUP (O de membres de les CUP) es diu que amb els estatuts no n´hi ha prou, però en canvi algún membre de les CUP va a València (que no hi ha gent de les CUP a València?) a recolzar l´Horitzo 2007, el projecte del PSOE i Eliseu Climent per fer fora el PP del govern valencià i reformar l´estatut del regne de València.
Vaja que per molta campanya agitativa, i moltes bones intencions que segur que hi eren d´una part o la majoria dels integrants de la CUP i/o grups de suport, el rerefons era el més important i aquí s´ha fallat estrepitosament i els resultats així ho demostren. No per ser menys de 100.000 o 50.000, sinó per ser menys que els votants de 70 municipis fa 1 any!
La CUP ha de fer autocritica i si no és així, no només s´enganya a sí mateixa sinó a la resta de votants de la CUP de cada municipi que els ha "castigat" durament al no entendre el projecte, i al no sentir-se representats pels integrants de la candidatura. Aixó si que és realment perillòs.
Ningú esperava l´eurodiputat, peró tampoc que l´enganyin, no fer autocritica i adonar-se del fracàs (per bé que alguna cosa positiva podriem trobar...), és mentir al moviment.
Que jo en digui fracàs no vol dir que les CUP utilitzin el mateix terme, simplement cal que reflexionin i entenguin que aquest no era ni és el camí correcte, i que no cal fer llenya de l´arbre caigut, cal plantar llavor nova, per d´aquí a 3 anys afontar les municipals amb garanties i seguretat, en base a feina local i projectes arrelats, i no en base a gent que "feia anys que no militava" o "il·lusió", cal molt més que ganes i il·lusió per fer municipalisme combatiu, cal arrelament, suport d´agents socials a nivell local, formació dels membres de les CUP en temes com urbanisme, residus, economia, legislació, etc... i no tant manifest pel català o denunciar que ERc son molt dolent, ja que el que fa triomfar una CUP, no és la critica sinó la construcció.
Visac la Terra!
Visca la lluita municipalista de l´esquerra independentista!
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
15 jun 2004
Respecte "mes opinions", dues coses.
Si les CUP haguessin tret bons resultats (de que estem parlant, 40.000, 50.000 vots), ara estariem inmersos en una espiral euforica del impulsors de la campanya, cosa que no seria al meu entendre cap cosa positiva, doncs per molts vots que tinguis, si l´actitud no concorda amb les paraules, si els fets no lliguen amb els textos, si s´és rupturista de boca i cagadubtes de fets, ni 50.000 ni 200.000 vots et porten enlloc, potser sí a ser un més entre els partidets i partits. L´esquerra independentista no ha d´aspirar a ser partit o partidet, sinó moviment global de lluita, al carrer, a les escoles i centres de treball i quan ho cregui convenient el moviment (que no la sectorai institucional) també amb candidatures!
D´altra banda parles dels moviments socials, hi ho fas com si parlessis dels altres, com si tu no en formessis part! Si és així, hi ha coses que s´expliquen soles. Com podem pensar que ells (mov.soc) són els enemics, els moviments socials sóm hi hem de ser nosaltres, nosaltres hem de ser les que ocupem cases, nosaltres hem de ser qui ajuda els sense papers, nosaltres hem de ser els qui fem les consultes socials europees o pel deute extern, nosaltres sóm els solidaris amb els presos, nosaltres hem de ser el voluntaris del Chapapote, només així el moviment serà aixó MOVIMENT, no podem esperar que la gent que treballa en realitats ens voti per simpatia, sinó per realiatat social!
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
15 jun 2004
Per en Mataro: on era la CUP en les mobilitzacions contra la guerra? doncs com ABSOLUTAMENT TOTHOM a les mobilitzacions contra la guerra, i ara.
(i sobre els immigrants siguem honestos, que el comunicatet el fa tothom -i benvingut sigui)

Per en Berga: 40000 van ser els vots de NE, era una altra epoca. 40000 van ser els vots de HB a les primeres europees. L'alegria i l'empenta van ser molt grans -llastima que van durar nomes quatres dies fins aquell fatidic divendres o dissabte-
No entenc en absolut com pots arribar entendre'm tant al reves. Pel que fa als moviments socials vull dir. Rellegeix el que dic. I trobaras les diferencies:
Nosaltres no HEM DE fer tot aixo: o ho fem o no ho fem, o participem o no. I no perque ens votin o perque EL MOVIMENT sigui moviment. Cadascuna de les lluites que tu esmentes signifiquen un projecte i una alternativa, o un espai per aquesta alternativa -fins i tot aquest espai comunicatiu. No han de ser, sota el meu entendre, subsidiaris de res (fa com cert marxisme que entenia la questio nacional com ajuda subsidiaria a la revolucio obrera o el feminisme despres o ...)
Suposo que ara si entendras que la meva visio ve de ser un activista en moviment socials, precisament.
I en aquesta visio, l'independentisme és alhora un moviment social i politic. Amb un important grau d'alternativa politica. Com el moviment obrer tambe. Pero aixo forma part d'una altra discussio.

Rellegeixo i veig que ni vols entendre el tipus ni l'origen de la critica. I el que creus que s'explica sol no t'explica absolutament res. I a mes et serveix per reafimar-te en una mena d'actitud comdenatoria que sol ser l'altra cara de l'autocomplaença acritica. No et sapiga greu, pero es el tipus de llenguatge que tu fas servir, i que de ben poc serveix
...

No n'hi ha prou en participar als moviments socials per potenciar o fer apareixer aquest moviment global que tu dius, que per tu pot tenir un color, per a mi te el teu i algun altre i és una evidencia que per altres en te prioritariament d'altres colors.

No n'hi ha prou amb recollir chapapote: s'ha de fer ecologisme i moviment ecologista; no n'hi ha prou en ocupar, s'ha fer moviment okupa, no n'hi ha prou en tenir una participacio o sectorial sindical, s'ha de fer moviment obrer. En si mateix. Si coneixes una mica la cultura politica de diferents sectors de gent d'aquest pais, sabras per alla on vaig i d'on vinc.

I s'han de crear espais de comunicació, i la contrainformacio i Imc-bcn es un d'ells. En si mateix.

I totes aquestes pol·lemiques acompanyades de les actituds que les envolten és visible fins i tot per un cec que són ben negatives. Pel que fa a l'espai en questió pero tambe per la percepcio que en tinguin diferents sectors dels que protagonitzen aquests enfrontaments i de la lluita que representen, que va més enlla de les organitzacions que se'n reinvidiquen

Convertir els desacords politics en enfrontaments d'aquesta mena, fer-los visibles, complicar-hi altres sectors que son lluny o no pertanyen al mateix projecte politic, complicar-hi els espais comuns... a banda de ser una practica ben particular i amb ja certa tradicio es per a mi nefast del tot. Tant de bo m'equivoqui i tot plegat serveixi per alguna cosa, pero amb els anys un veu que esta demostrat que ni es supera ni a ajuda a res
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
16 jun 2004
M'alegro de trobar per fi un debat seriòs i calmat sobre la candidatura de les CUP. Estic molt més d'acord amb els plantejaments de la gent crítica amb la candidatura, que als que en formaveu part o la defenseu, tot i que us avanço que hi simpatitizo. De fet, a mi no m'ha molestat en absolut que penjessiu la vostra propaganda i els vostres actes. Trobo que Indymedia serveix, entre d'altres coses, per això.
Ara bé, com a militant dels moviments socials i de l'esquerra revolucionària, he de dir que comparteixo absolutament les crítiques de Ashbal al Cat, i que fins i tot aniria més enllà. Per una empresa tant complicada com presentar una "Candidatura d'Unitat Popular" a unes europees, no només s'hauria de contar amb tota l'EI sinó també amb la resta de l'esquerra alternativa. Penso amb la gent de les candidatures de l'esquerra alternativa del Vallès Occidental, amb la gent del que alguns anomeneu despectivament partidets, però que hauriem de diferenciar-ho de les sectes, i que per a mi mereixen tot el meu respecte. Penso també en sectors creixents dels moviments socials, que s'estan plantejant que no és suficient amb la mobilització i que cal també coordinació, organització, estructures permanents...
En fí, per pensar, penso en definitiva, que existeix un ampli espai, social i també electoral, a l'esquerra d'ERC i ICV-EUiA, però que és un espai plural, radical i anticapitalista, però amb orientacions diferents en alguns temes. El que no crec que existeixi és un espai prou ample només per l'esquerra independentista, i em sembla que per ser fidels al nom de les CUP aquestes haurien d'obrir-se una mica més a altres sectors no necessariament independentistes, però que sense prioritzar aquesta lluita si comparteixen la necessitat de la sobirania i la construcció nacionals.
Jo personalmemt sempre havia votat a l'esquerra abertzale en absència de candidatures radicals serioses als Països Catalans en les europees. Avia'm si la pròxima vegada ho fem millor tots i totes, i sense prioritzar el tema electoral, que com a revolucionari em sembla totalment secundari, som capaces de montar algo que permeti expressar a tota aquesta gent radical que vivim als PPCC. Jo crec que avui en dia, amb el renaixemnt de les lluites contra el capitalisme gràcies el moviment contra la globalització neoiliberal, es podrien treure molt més dels 40.000 d'HB al 87, en plena desmoblització post-OTAN i eufòria de les majories absolutes sociates. Salut i revolució!
Re: Carta oberta a les CUP: Calia?
16 jun 2004
Molt bo l'escrit, una reflexió força objectiva i constructiva. Jo també estic d'acord amb aquest anàlisis i crec que per construïr la unitat popular cal un procés participatiu i de debat. Per a mí el procés de Vinarós era un bon marc de trobada pels diferents agents de l'EI i crec que tard o d'hora s'haurà de passar per algun procés semblant per arribar a uns acords que permetin un treball més o menys coordinat i que permetin prendre decissions en nom de l'EI que siguin representatives i que passin per un procès participatiu de debat (no com ara amb les europees on la CUP havia de representava l'EI però en canvi tan sols una minoria de l'EI ha participat en les decissions que s'han pres tot i que desprès molta gent hem col·laborat a la campanya).

Per aconseguir la unitat jo penso en dues opcions:

-PLA A: les organitzacions de l’EI debaten les diferents postures i es consensua un document base que serveixi de punt de partida pel debat que s’ha de traslladar a tots els àmbits de l’EI i que culminarà en la Conferència Nacional de l’Esquerra Independentista, una trobada de 2, 3 dies o els que facin falta perquè tothom pugui defensar les seves esmenes i s’arribi a un acord. Crec que aquest era l’objectiu del Procés de Vinaròs.

-PLA B: construcció de la Unitat Popular des de la base. Es creen els òrgans de base de l’EI on conflueixi la militància de totes les organitzacions que existeixen en una comarca. Aquests òrgans són les Coordinadores Comarcals de l’Esquerra Independentista (CCEI), que serveix d’espai de trobada, coordinació i debat dels diferents col·lectius i organitzacions de cada comarca. Treballant així suposo que seria més fàcil aconseguir la unitat almenys en l’acció i segur que hi hauria més diàleg entre la militància de les diferents organitzacions, facilitant el procés de confluència de l’EI. Aquestes estructures també servirien per prendre decisions en nom de l’EI d’una manera més participativa i representativa fent que a la Coordinadora de l’Esquerra Independentista (CEI, abolida fa uns mesos) fos el marc on es prenguin les decisions i hi hagués representació de totes les CCEIs del país així com de les organitzacions. Les decisions que sortissin de la CEI si que s’haurien d’acatar per tothom que es consideri de l’EI, ja que serien decissions preses democràticament i amb la participació de les bases en els debats (a les CCEI).

Hi ha algun altre pla?
Sindicat Terrassa