|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Sobre el bilingüisme
|
|
|
per Jaume Lladó |
14 jun 2004
|
|
Un diari d'aquí, conegut no precisament per la seva objectivitat i veracitat, va publicar l'altre dia els resultats d'una suposada enquesta sobre bilingüisme. Segons aquesta gent el setanta per cent de la població balear està a favor del bilingüisme i la majoria troben que el Govern de les Illes Balears no fa prou per garantir-lo. |
En primer lloc, i vist quin és el mitjà que ho treu, és un exercici de sentit comú dubtar de la seva veracitat. Més encara si tenim en compte que a l'article esmentat no hi apareixia la fitxa tècnica del sondeig.
A mi el que més em sobta és el percentatge tan baix de persones que es manifesten a favor del bilingüisme. Només el setanta per cent veuen positiu tenir la capacitat de parlar dues llengües? Pot ser mai això en un país com el nostre, que viu fonamentalment del turisme? Els beneficis del bilingüisme, o encara millor del trilingüisme o del tetralingüisme, són evidents. A més a més de l'augment de la capacitat comunicativa que et proporciona, n'hi ha d'altres encara més importants. Dissabte passat mateix, la pàgina quaranta-nou d'aquest diari es feia ressò de les conclusions d'una investigació científica que ha desenvolupat un grup d'investigadors de la universitat canadenca de York que sembla demostrar que parlar dos idiomes fluïdament preveu el declivi cognitiu que patim quan envellim.
Una altra mancança de l'enquesta és que no distingeix entre bilingüisme personal (la capacitat d'una persona de parlar dues llengües) i bilingüisme social (que una societat funcioni amb dues llengües). Hi pot haver qui estigui d'acord amb el primer tipus de bilingüisme, però en desacord amb el segon, però l'enquesta no li dóna opció de fer la distinció.
Tanmateix el problema més greu que hi veig, en l'esmentada enquesta, no és el de la veracitat dels resultats, sinó la interpretació que en fa el periodista que signa l'article. Segons aquest senyor, se'n pot extreure la conclusió que la majoria dels ciutadans d'aquestes illes estan a favor de la política lingüística del govern de Jaume Matas, o fins i tot que voldríem que s'anàs més enllà, com per exemple fer bilingüe IB3 o augmentar el percentatge d'ensenyament en castellà. Però això és totalment subjectiu i tendenciós. Si a mi, sense anar més lluny, m'haguessin demanat si estic a favor del bilingüisme, hauria contestat que sí: sempre està bé saber una segona llengua, i si en pots conèixer tres o quatre més, encara millor. Si m'haguessin preguntat si trob que el govern fa prou per potenciar-lo, hauria dit que no, ja que totes les mesures que ha engegat o anunciat van en contra de la creació d'una societat de ciutadans bilingües, ans al contrari, potencia el monolingüisme de tota una part de la població, a la qual no se li crea cap necessitat de conèixer la llengua pròpia del país que l'ha acollit, mentre n'obliga una altra a ser-ho. Això no és bilingüisme, segons el meu parer, sinó diglòssia. Falta moltíssima feina perquè la justícia sigui bilingüe, perquè ho siguin les notaries, perquè ho siguin les ràdios i les televisions, perquè ho sigui el cinema, perquè ho sigui el món de l'empresa... Del meu sí al bilingüisme, per tant, no se'n pot extreure el meu suport a la política de Jaume Matas, que diu defensar el bilingüisme, però en realitat l'ataca, sinó tot el contrari. D'aquí la tendenciositat de l'autor de l'esmentat article, que vol fer-nos creure que tos els qui deim sí al bilingüisme volem el bilingüisme asimètric que ens ofereix el Partit Popular, en lloc d'un vertader bilingüisme individual igualitari, que seria el que defensaria jo i, segurament, una part dels enquestats que el periodista fica dins el seu sac perquè sí.
Tothom té dret a manifestar les seves opinions i defensar-les públicament. El que no és correcte, i això està escrit a tots els codis deontològics de la professió periodística que conec, és intentar confondre els lectors barrejant informació i opinió, o manipular les dades per fer-ne una interpretació falsa i tendenciosa que s'ajusti als esquemes ja preestablerts de l'autor. A una societat democràtica és el mateix lector qui ha de fer la seva valoració crítica de la informació i arribar a les seves pròpies conclusions. I si qualcú li vol oferir el seu punt de vista, ha d'indicar explícitament que el que llegirà a continuació no és una informació, sinó una opinió d'una persona determinada. A veure si n'aprenem. |
This work is in the public domain |
|
Re: Sobre el bilingüisme
|
|
per agri |
15 jun 2004
|
SI LA PAELLA FOS ESPANYOLA
EN DIRIAN "SARTEN"... |
