Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Som-hi, doncs (per Julià de Jòdar)
12 jun 2004
Julià de Jòdar
julia_01.jpg
Encara que ens ho volguin fer creure, aquestes no són unes eleccions "europees", sinó un plebiscit de reafirmació o de rebuig dels que tenen el poder a les manen. Es diguin Zapatero o es diguin tripartit. I nosaltres, independentistes dels Països Catalans, hem de rebutjar-los.

Hem de rebutjar que ens vulguin fer creure que el nostre problema és que uns diputats parlin o no català al congrés espanyol, mentre la nostra llengua recula a tot el territori i en tots els àmbits. Mireu, si no, TV3. Mireu l´institut Ramon Llull. Mireu com, ara, "obliden" les campanyes per fer del català la llengua normal als nostres països.

Nosaltres lluitem per la unitat de la llengua i pel paper de la llengua com a referent fonamental de la reconstrucció nacional. Quan serem independents, llavors a Europa no caldrá demanar almoïnes. Ni haurem d´anar com a captaires a l´Espanya del "buen talante", que menstrestant enreda els passarells d´Esquerra amb les seleccions esportives nacionals o tornarà a rentar-se les mans amb els "papers de Salamanca".

Hem de rebutjar la hipocresia dels que ara manen quan ens diuen que ja es resoldrà, a poc a poc, al seu ritme, i amb els seus números, l´escandalós expoli de la nostra terra, el mal anomenat "dèficit fiscal". Els senyors del PSC i els senyors del PSOE ja es posaran d´acord per donar-nos la xocolata del lloro mentre els seus barons d´Extremadura, d´Andalusia, o de Castella-la Manxa, parlen de "solidaritat" mentre s´emporten els ajuts europeus i els nostres impostos. D´això en diuen "modernitzar" Espanya i d´això en diu Maragall "refundar" Espanya, que tant ens estima.I hem de rebutjar, companys i companyes, la hipocresia d´aquests manaires que organitzen fòrums plurimil.lionaris d´especulació urbana mentre no hi ha vivenda. I parlen de cultura i de diversitat i de pau, i ja tornen a donar suport als USA dins l´ONU perquè Bush salvi la cara. I fan fora de la catedral de Barcelona els lluitadors pobres del món. I la nostra cultura és bandejada, negada, i escarnida a la seva pròpia terra pels que haurien de defensar-la.

Per tot això, aquestes eleccions no són "europees", sinó de rebuig de la política claudicant dels nostres independentistes pausteritzats, emmanillats,i panxacontents.

Som-hi, doncs, cap a la construcció política d´un independentisme de combat, nacional, i solidari amb els pobles i els pobres de la terra.

Julià de Jòdar
Mira també:
http://www.cup-europees.org

This work is in the public domain

Comentaris

Acte central de final de Campanya de la CUP al CAT de Gràcia (Barcelonès)
12 jun 2004
cat_01.jpg
cat_03.jpg
cat_06.jpg
Roser de Palol amb un discurs irònic es va carregar la Constitució europea, en el sentit que no havia per o­n agafar-se per defensar-la, ja que ens vol implantar un determinat model de societat que nomès benificiarà uns pocs i a o­n la nostra nació no té cabuda, ja és aniquilada com a poble, és a dir no existeix, per tant va afirmar que no cal recollir ni una signatura per tenir el text constitucional traduït a català, perquè ni tant sols la volem en xinès.

Guim Pros de la CUP de Sant Cugat i Gonçal Bravo del País València van exposar la il.lusió que sâha viscut la campanya per difondre el missatge de lâesquerra independentista. Per la seva banda, Bravo va remarcar que la campanya ha obert unes expectatives organitzatives al País Valencià.

Pep Comeres va tornar a reiterar la il.lusió que havia viscut en aquesta campanya. Amb la complicitat de lâauditori, Comeres, va resaltar que el primer president dels Països Catalans independents segurament es trobava a la sala, tot indicant que ânosaltres som els hereus dâaquells vigatants que sâhavíen alçat en contra dels borbons i que els botiflers es trobaven des del PP fins a ERCâ?. Amb el seu to irònic, va puntualitzar que no acostuma a venir sovint a Barcelona, âAquesta és la segona vegada que vinc a fer un miting, vaig venir fa 20 anys per denunciar lâexplotació dâunes mines dâurani a Osona i els espanyols i nord-americans van fugir amb la cua entre les cames, i el tercer cop que vindrè, segur que no esperaré 20 anys més, serà per demanar-vos el vot per la Independènciaâ?.

La regidora de Sallent, Anna Gabriel, amb una expressió de serenor però contundent va remarcar que no sols erem "els hereus del vigatants sinó també de totes les dones i homes que havien viscut la República, és a dir, dels nostres avis que van lluitar per deixar-nos una terra més lliure. Per tant hem començar a prendre el seu exemple".

Xavier Oca va començar el seu discurs denunciant el tracte que havien rebut els immigrants a la catedral de Barcelona, tot remarcant que els únics il·legals a casa nostra eren els executius de les multinacionals. També van denunciar que no sâhavia dut a terme cap transició com ens volien fer creure. âNi lâestatut, ni tenir cotes de català al senat, ni el nou estatut definirà una nova transició si no posem sobre la taula el dret dâautodeterminació del nostre pobleâ?. Oca es mostrà convençut que amb la campanya sâhavien obert expectatives que calia aprofitar per consolidar, i que més important que els vots era la il·lusió que sâhavia transmés per omplir lâespai de lâesquerra independestita.

Jesús Artiola va tancar lâacte, indicant que havíem gyanyat la campanya més enllà dels vots que puguem treure el diumenge. Va remarcar que havia vist un engrescament que feia temps que no es veia al si de la nació catalana i això havia estat la clau de lâèxit i per tant no calia enfonsar-se amb un mal resultat. Per Artiola sâhavia assolit lâobjectiu principal de la campanya, la complicitat de dones i homes de la nostra nació que havien treballat per difondre el nostre missatge. Per això va donar les gràcies en repetides vegades. També va demanar aplaudiments de solidaritat per la lluita resistent del poble palestí. Va denunciar la repressió que sâexerceix encara contra lâindependentisme, personalitzant en la persona i membre de la llista Toti Joanola.

El to festiu, però també emotiu i poètic, el van donar Feliu Ventura, Enric Herrera, Marcel Casellas, Xavier sarrià, Francesc Ribera "Titot" i Narcís Perich.
Mira també:
http://www.cup-europees.org
> Sopar de la CUP.
12 jun 2004
> Sopar de la CUP.

12/06/2004

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP), l'única llista d'àmbit nacional dels Països Catalans i integrada per gent de gairebé totes les comarques, va organitzar ahir actes de final de campanya de les eleccions europees per tot el país. A Girona -a la foto-, es van reunir més d'un centenar de persones en un sopar míting al pati del col·legi Verd. L'acte va començar amb l'actuació de la banda dels Diables de Pere Botero i, després dels parlaments, es va fer un recital de cançó.

EL PUNT
Re: Som-hi, doncs (per Julià de Jòdar)
12 jun 2004
El PSAN recomana el vot per a la CUP
Davant les properes eleccions europees, el PSAN recomana que els independentistes que vulguin votar, ho facin a la llista de la Candidatura d'Unitat Popular, ja que representa l'independentisme clar i net, honest i rupturista amb l'estat, i parteix a més de l'experiència positiva del que ha significat el treball fet en l'àmbit municipal.
Re: Som-hi, doncs (per Julià de Jòdar)
13 jun 2004
Si la UE no ens reconeix -ni tan sols la nostra llengua-, no m'interessa res de res la UE.


En aquest cas, si no hi ha la mínima referència al català i a les nacions sense estat, votaré NO a la constitució. No en tinc cap dubte.
De passada aprofito per recordar a ERc i al psoE que no cal que es gastin milions d'€ en fer traduir el text constitucional europeu. Gràcies a que encara el puc llegir directament en anglès, francès i castellà. No cal que continuin fent maniobres de distracció d'ignorants i messells, no cal que repeteixin bajanades com el regal (ja regalat des de l'any 60) del castell de Montjuic.
Sisplau, a prendre el pèl a un altre lloc. I a una altra gent.
Re: Som-hi, doncs (per Julià de Jòdar)
13 jun 2004
Bé, jo no vaig poder anar a l'acte de final de campanya de Barcelona. Però me l'han explicat. I es veu que va ser molt nombrós.

tot plegat és un salt quantitatiu i qualitatiu en la construcció d'un contrapoder al capitalisme.

Endavant amb les CUP!
Sindicat Terrassa