|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
transgènics : set qüestions per reflexionar
|
|
|
per tranXgènic |
12 jun 2004
|
|
breus reflexions sobre la imposició dels OGM |
1- La imposició dels aliments transgènics per la via dels fets consumats, sense oferir informació sobre el tema als consumidors, agricultors i ciutadans en general.
De fet, si no hagués estat per la pressió informativa que hem fet els grups ecologistes i organitzacions de pagesos i consumidors, la política de les companyies del complex agro-químic des d'inicis dels anys 90 va ser gestionar els permisos d'explotació i comercialització directament amb els poders polítics, sense donar cap tipus d'explicació a la societat.
2- Les contradiccions entre polítiques de diferenciació - indeferenciació entre els productes amb OMGs i la resta. El tema de l'etiquetat.
D'una banda les companyies productores d'aliments transgènics insisteixen en que aquest productes són benèfics, d'altra banda, basant-se en el principi d'"equivalència substancial", fan tot el possible per amagar la seva identificació. La defensa de la barreja indiscriminada de la soja i el blat de moro transgènic amb els que provenen de conreu convencional ha estat una de les seves campanyes més fortes. L'altra ha estat l'oposició al tema de l'etiquetat dels productes elaborats.
3- La impunitat en els errors o negligències de les companyies del complex agro-químic en oposició al rigor i les desqualificacions de qualsevol veu crítica.
Les darreres notícies sobre alliberaments incontrolats d'OMGs al medi natural o de la dispersió de plantes i llavors transgènics que havien passat els suposats estrictes controls de les companyies i els governs, i la manca de sancions, ni tan sols d'investigació, sobre les responsabilitats d'aquests fets contrasta amb les escrupuloses exigències de rigor i les campanyes de desprestigi a que s'enfronta qualsevol veu crítica o dubtosa de la propaganda oficial. (Veure alguns exemples). Aquests fets mostren la manca de control de la societat i dels seus representants polítics sobre el poder del complex agro-químic. De fet, les febles i ambigües normatives reguladores van sempre darrera de l'aparició dels problemes.
4- La manipulació del problema de la fam i de la situació dels països pobres.
El problema planetari de la fam no prové de la manca d'aliments, sorgeix d'una combinació de conflictes socials i polítics, interessos econòmics que prioritzen els conreus comercials per sobre dels de primera necessitat, obstacles a la distribució dels excedents i catàstrofes ambientals generades pel canvi climàtic. Es tracta d'una evidència molt documentada a diferents nivells. Malgrat tot el complex agro-químic continua intentant fer creure que ens trobem només davant d'un problema tècnic que els aliments transgènics poden ajudar a solucionar. S'amaguen tots els aspectes de la complexitat del problema.
5- La utilització de tècniques de rentat d'imatge i de promeses sense rigor científic.
Com que la combinació de imposició, censura i manca de transparència que envolta tot el tema dels transgènics ha generat un estat de desconfiança entre agricultors i la societat en general, el complex agro-químic ha reaccionat avançant moltes promeses de beneficis que toquen totes les fibres sensibles de la societat, des de remeis miraculosos per a les malalties, a aprofitament de l'amor cap als animals (Veure alguns exemples). Aquestes promeses es fan sense cap garantia de rigor en la seva conclussió, en els terminis de temps fixats, i sense cap referència a consideracions ètiques.
6- El menyspreu de les implicacions ètiques.
Els organismes modificats genèticament (OMGs) han trencat la barrera de la separació d'espècies, que és la resultant de milions d'anys d'evolució biològica. Les implicacions ètiques d'aquest fet són considerables, ja que els efectes que els OMGs poden tenir sobre els ecosistemes són absolutament impossibles de preveure. Les possibilitats que obren l'aplicació de les tècniques transgèniques sobre plantes, animals i éssers humans haurien de ser objecte d'un debat en profunditat que clarifiqués els límits entre el que és possible i el que és acceptable ètica i socialment. Aquest debat hauria d'establir les bases legals sobre les que es desenvoluparia la creació d'OMGs. Aquest debat no es realitzarà per la pressió de l'afany de lucre del complex agro-químic.
7- L'afany de lucre tambè implica el menyspreu cap a la incertesa científica i el principi de precaució.
El complex agro-químic ha sorgit d'una cadena de fusions de grans empreses i ha invertit bilions de dòlars en línies d'investigació transgèniques establint convenis amb centres d'investigació i reduint al mínim el paper de la investigació pública. La finalitat de tot això és assegurar-se una posició de predomini en el mercat. Hi ha un seguit d'inversions que han de ser rendibles a curt termini (la combinació llavor transgènica - pesticida servida per una mateixa companyia n'és un bon exemple). La lògica de lucre i beneficis xoca frontalment amb les mesures de seguretat rigoroses, l'aplicació del principi de precaució i el principi d'incertesa que es troben en la base de la investigació científica.
Un altre aspecte preocupant és la contradicció i la pressió a que es veuen sotmesa la comunitat científica. Les opinions de persones amb una forta especialització en el coneixement són utilitzades per legitimar aplicacions socials que ultrapassen el seu àmbit d'investigació. |
This work is in the public domain |
