Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder
La pastilla del matí. Article del col·lectiu J.V. Boix (Presa de pél a Montjuic)
per Alibert 12 jun 2004
Text: Col·lectiu J.B. Boix

A poc a poc, les coses es van aclarint. Just abans de les urnes europees, el govern Zapatero ha adoptat dues decisions electoralistes. Al míting de Sevilla, amb mitja entrada i un fracàs del poder de convocatòria de Chaves, es van anunciar els 2.500 milions d'euros (no de pessetes, que no estem parlant de les minses escales i dimensions habituals a Catalunya) en concepte de pagament del "deute històric", expressió que, en el cas d'un receptor net, deu representar una ínfima part de l'espoli del contribuent net que és Catalunya, en el mateix període de temps. En canvi, al míting de Barcelona, ple de gom a gom, només se'ns va anunciar un gest simbòlic: la cessió del castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. Ja és ben curiós que, fins i tot entre socialistes, també es faci el pont a la Generalitat i els acords s'estableixin directament entre l'administració central i el poder local. És, per tant, ben eloqüent que els fenicis de "la pela és la pela" i els qui no paren de reclamar insadollables més i més diners, siguin els andalusos i no pas els catalans, que, a Madrid, ja saben que són una colla de sentimentals que s'acontenten de rebre la transferència del castell des d'on durant segles s'ha bombardejat la ciutat i, a més a més, s'ha fet servir per afusellar-hi Ferrer i Guàrdia o el president màrtir de Catalunya, Lluís Companys. Veiem, doncs, que, en contra del tòpic, els pesseters són els meridionals destinataris de solidaritat i els qui es resignen a rebre pura gestualitat, els catalans.
Ens complau que les gestions del diputat Puigcercós hagin obert aquestes vies, però voldríem fer un advertiment: no es tracta de posar una estàtua de Companys al lloc on va ser executat per les tropes franquistes. Allò que cal obtenir és l'anul·lació de la sentència de pena de mort i la rehabilitació de la víctima del terror franquista. I no convé que ens empassem la transformació del castell en "museu de la pau estil Fòrum" si això significa que l'exèrcit s'emporta l'extraordinària col·lecció d'armes de foc de Ripoll que hi ha al museu i que, de cap manera, s'ha de permetre que pugui anar a parar als museus de Madrid o de Toledo. El cap de l'Estat Major, Lluís Alejandre, i el capità general, Bollero, saben perfectament el valor d'aquestes peces, obres mestres en forma de pistoles, i convindrà que no puguin al·legar ignorància si a algú se li acudís de traspassar l'edifici per endur-se'n el contingut. L'alcalde Clos, en lloc de denunciar conspiracions judeomaçòniques contra el Fòrum, en clara demostració d'una actitud paranoica, potser convindria que vigilés que, en aquesta operació, no hi perdem bous i esquelles i que s'assegurés que les joies del museu es quedin a casa. Que no ens passi com amb les obres d'art del Museu Diocesà de Lleida, que, entre Madrid i el Vaticà, volen emportar-se del territori on van ser creades i on han estat conservades durant segles. Per cert, a qualsevol empresa multinacional, un executiu que rectifiqués les previsions en un 40 per cent a la baixa, tal com ha fet Clos amb la xifra de visitants del Fòrum, l'acomiadarien de manera fulminant. Però aquí, no hi pateixin, no dimitarà ningú. Ja ho deia també el general Franco quan es queixava de la pertinaç sequera i de la conjura internacional. La culpa sempre és dels altres.

This work is in the public domain

Comentaris

És veritat
per Mateu 12 jun 2004
És veritat: a Andalusia viuen de l'atur agrícola mentre els catalans ens matem a treballar i se'ns emporten els impostos.
Per què no volen que siguem independents?
Per seguir vivint de la pela catalana!!
Són uns paràsits!!
mateu fot el camp
per fora infiltrats 12 jun 2004
ja t'has infiltrat a un parell de noticies eh, merdós? fora infiltrats, fora intoxicadors, fora feixistes d'indymedia.
Viuen dels nostres impostos
per Anna 12 jun 2004
No veig que en Mateu sigui un infiltrat, veig més aviat que té raó. Sóc mare de tres fills que haig de treballar cada dia vuit hores, després haig d'atendre com puc la casa i a finals d'any veig com vaig pagant impostos. En canvi, pel que m'han dit, hi ha andalusos que per treballar dos mesos a l'any cobren la resta. I sense pagar autopistes ni res. És això justícia?
Re: La pastilla del matí. Article del col·lectiu J.V. Boix (Presa de pél a Montjuic)
per axa 12 jun 2004
qualsevol que anomeni paràsit a algú pel simple fet de cobrar un subsidi és imbècil. Preocupeu-vos pels paràsits que teniu aquí a casa degraciats!
Prestació personal i parasitisme col.lectiu
per Carles 12 jun 2004
L´Anna i en Mateu reflecteixen en veu alta allò que tothom diu fora dels espais políticament correctes.
Espanya viu de Catalunya, molt més enllà de prestacions individuals a gent malalta, incapacitada o en atur momentani. El caciquisme d´instàncies com la Junta de Andalucía, el PP abans o el PSOE ara, ha de mantenir una bossa de clientelisme electoral, a base de fomentar la deixadesa, la ganduleria social i la cultura del menyspreu a l´esforç.
El resultat és prou aclaparador en relació als dèficits fiscals. Evident. Ells viuen i nosaltres ens desllomem.
El problema és que aquí dins de Catalunya, tenim massa germans, cosins i família de tots els beneficiaris de lladronici estatal. També per això cap força catalana acaba de parlar clar.
Fem-ho nosaltres almenys a nivell personal.
Re: La pastilla del matí. Article del col·lectiu J.V. Boix (Presa de pél a Montjuic)
per Rosa 13 jun 2004
l veneno de este escrito reside en crear un supuesto "judio" andaluz, por lo demás tan pobre que no tiene alternativa al subsidio (se lo sude o no). En Andalucía (o en Galicia) se cultiva el huerto caciquil con el subsidio presupuestario, como ya se hacía antes de la República. A Catalunya encara esperem un esclariment judicial d'alló que un llibre anomenava "el clan de los mentirosos", part més visible d'un iceberg profund. Los conflictos internos del capital en Cataluña se dirimen entre multinacionales, críticas con la insuficiencia de las infraestructuras, que dejan un reguero de parados; empresas del sector del ocio, a punto de hacer reventar la burbuja inmobiliaria, a costa del endeudamiento de las familias; y el capitalismo modernista tipo 22@, cuyo Fòrum nos va degranando quienes son y cuales son sus verdaderas intenciones arrasando la ciudad. En estos conflictos de familia sabemos quienes son siempre los paganos.
El sector más representativo de las clases populares en Cataluña siempre fue sensible a la cuestión nacional. El colectivo Boix, por el contrario, se limita a una recluta de Annas y Mateus poco informados apelando a sus fobias y miedos. Son las técnicas de todo populismo. Les auguro un éxito en el sentido contrario al que pretenden. Sí eso es el independentismo, que me borren de la lista.
Sindicato Sindicat