|
|
|
Anàlisi :: dones |
|
Salut, dones i treball (sobre els riscos de salut de les dones treballant)
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
11 jun 2004
|
|
Amb motiu del Dia Internacional de la Salut de les Dones, 28 de maig |
Autores: Susana Brunel i Neus Moreno
Secretaría Confederal de la Mujer y Secretaría Confederal de Medio Ambiente y Salud Laboral de CCOO
(Paràgrafs seleccionats)
Les condicions de treball es distribueixen de manera molt desigual, segons les característiques socials de les persones. És per tant imprescindible abordar de forma conjunta les dimensions: salut, dones i treball, per avançar en la millora de les condicions de treball i salut de les dones.
El treball de CCOO realitzat sobre aquest tema en els últims anys ens ha permès avançar en la identificació de factors de riscos específics de gènere, així com en l'enfocament per a incorporar la dimensió de gènere en els anomenats riscos tradicionals.
En relació a la segregació horitzontal trobem que són els sectors agrícoles, industrials, de construcció i alguna branca important dels serveis (transports i comunicacions) on més reduïda és la presència de dones. Al contrari, la presència laboral de les dones es concentra principalment en el sector serveis, on en algunes de les seves branques més importants (sanitat, educació, hostaleria, treballadores de la llar, activitats immobiliàries i serveis empresarials) les dones són la majoria dels assalariats.
En les feines ocupades majoritàriament per dones predominen els riscos relacionats amb les postures de treball inadequades, llargues jornades dretes, feines repetitives, manipulació de nombrosos objectes de poc pes i riscos relacionats amb l'organització del treball o l'estrès. En les feines ocupades majoritàriament per homes predominen els riscos relacionats amb la seguretat i la manipulació d'objectes de pes elevat.
Els riscos a què estan exposades majoritàriament les dones, pel tipus de tasques que desenvolupen, produeixen principalment danys que apareixen de manera lenta i progressiva, com són les lesions al coll i en els braços i alteracions de la salut psíquica, no reconegudes legalment com a malalties professionals, i consegüentment no visualitzades en la seva relació amb la feina. En els llocs ocupats més sovint pels homes són molt més freqüents les lesions relacionades amb els accidents de treball, que es reconeixen més fàcilment per la seva relació immediata entre la causa i el dany.
Les polítiques i les pràctiques de prevenció posen l'èmfasi de la seva activitat en els riscos relacionats amb els accidents de treball, de manera que és habitual que, en les empreses, els riscos i danys que afecten de manera més freqüent les dones no s'identifiquin, ni s'avaluïn, i, consegüentment, no s'actuï sobre ells per eliminar-los o disminuir-los.
Així mateix cal assenyalar que les dones s'han incorporat al mercat de treball sense canvis substancials en com i qui realitza la feina domèstica; aquesta realitat social també determina les condicions del treball assalariat i de salut, i provoca l'aparició de riscos que afecten principalment les dones.
L'assetjament sexual és sofert fonamentalment per les dones, i s’identifiquen dos tipus d'assetjament sexual: el xantatge sexual i l'assetjament ambiental. El xantatge sexual és el produït per un superior jeràrquic o persones les decisions de les quals puguin tenir efectes sobre l'ocupació i les condicions de treball de la persona assetjada. L'assetjament ambiental és tota conducta que crea un entorn laboral discriminatori, hostil o humiliant per a la persona que és objecte d'aquesta.
L'assetjament sexual té efectes importants en l'ambient de treball, en l'organització de l'empresa i també sobre la salut de la persona que el pateix. Apareixen alteracions de la salut psicològica; reaccions relacionades amb l'estrès, com traumes emocionals, ansietat, depressió, estats de nerviosisme, sentiments de baixa autoestima, etc. També pot afectar la salut física, apareixent trastorns de la son, mals de cap, problemes gastrointestinals, hipertensió, en definitiva, simptomatologia física associada a l'estrès. Trastorns que, davant una situació de baixa laboral, han de considerar-se com a accident de treball.
La «doble presència» es defineix fel fet que recaigui sobre una mateixa persona la necessitat de respondre a les demandes del treball domèstic i del treball assalariat. La doble presència com a risc per a la salut està determinada per l'augment de la càrrega de treball, així com per la dificultat de respondre a les demandes del treball assalariat i del domèstic quan apareixen de manera simultània.
Diferents investigacions sobre l'ús del temps han posat en evidència que les dones treballen més hores que els homes si tenim en compte el treball domèstic i el treball remunerat, i que la presència d'homes i dones en aquests àmbits continua tenint una distribució totalment desigual.
Les lesions músculo-esquelètiques són més freqüents entre les dones, i les zones del cos lesionades entre dones i homes són diferents (mentre que les dones presenten més lesions al coll i la columna dorsal, els homes presenten més lesions en la columna lumbar, els braços i els genolls). Per exemple, la «IV Encuesta Nacional de Condiciones de Trabajo» assenyala que el 78,9 % de les dones presenten alguna molèstia, enfront del 75,6 % dels homes. La molèstia més freqüent entre les dones és al coll (42,3 %), mentre que en els homes és a la columna lumbar (36,9 %). Les condicions de treball de les dones impliquen més factors de riscos músculo-esquelètics, a causa de:
* El tipus de tasques assignat a les dones (és més freqüent la realització de moviments repetitius, que requereixen gran precisió, i les postures forçades).
* Les dones tenen menys força muscular que els homes, i les mateixes condicions tenen efectes més grans sobre elles.
Moltes de les feines i activitats que més intensament utilitzen substàncies químiques estan altament feminitzades: tints en el tèxtil; n-hexano en el calçat; formaldehido en la sanitat; organoclorats en l'agricultura; organofosforats en la fumigació d'edificis; dissolvents en la neteja, en la microelectrònica o en l’activitat farmacèutica... Si hi ha poca informació sobre el risc químic per al medi ambient i la salut humana en general, n’hi ha menys encara sobre els riscos específics en les dones, ja que la majoria dels estudis sobre efectes de les substàncies o sobre exposició de la població treballadora es realitzen amb homes. I, en canvi, les substàncies químiques poden afectar de forma diferent i específica les dones per diverses raons, com ara:
* Certs compostos organoclorats estan lligats al càncer de mama o ovaris; el cadmi està relacionat amb l'osteoporosi.
A més, algunes substàncies químiques tenen un paper clau en l'alteració de la reproducció i la transmissió de la contaminació a les següents generacions. En aquest sentit, la disrupció endocrina és un dels problemes emergents més preocupants. Els disruptors endocrins són substàncies químiques capaces d'alterar el sistema hormonal i ocasionar diferents danys sobre la salut de les dones i els homes i, de forma especial, a les seves filles i fills per exposició durant l'embaràs i la lactància. Les conseqüències poden ser greus i sovint irreversibles, i inclouen efectes nocius sobre el sistema immunològic, la reproducció, el desenvolupament cognitiu de les criatures i poden afectar aspectes del comportament psicosocial.
En la pràctica general de la prevenció, és imprescindible la participació de treballadors i treballadores, tant pel coneixement que tenen sobre la feina que realitzen i com la realitzen, com per ser un element indispensable perquè les persones adultes s'impliquin en les intervencions preventives. Cal impulsar la presència de dones com a delegades de prevenció per formar part dels Comitès de Seguretat i Salut. |
This work is in the public domain |
