|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
O Sufrágio Universal 2
|
|
|
per Francisco Trindade |
10 jun 2004
|
|
O Sufrágio Universal 2 |
O Sufrágio Universal 2
http://www.franciscotrindade.com
O Sufrágio Universal
Procurar pelo link Novidades
Segue-se excerto do texto que pode ser lido na Ãntegra em http://www.franciscotrindade.com.
«É preciso ter-se vivido nesse retiro isoladÃssimo a que se chama Assembleia Nacional, para se conceber como é que os homens que ignoram mais completamente o estado de um paÃs, são quase sempre os que o representam». - Proudhon
«Fazer votar assembleias numerosas, populações em massa, a favor do sim ou a favor do não, sobre questões de nacionalidade, de forma governamental, de polÃtica, de propriedade, de ciência, até mesmo de moral pública, é organizar a tirania e consagrar, em nome da soberania popular, a injustiça e a imoralidade». - Proudhon,
Vê-se que o sufrágio universal é um meio poderoso para adormecer a actividade humana. Nada tem em comum com a soberania popular, com o direito de alguém ser em qualquer momento tão soberano como outro indivÃduo qualquer. Nada tem em comum com a igualdade.
Impor apreciações pela força, é tiranizar. A lei é a opressão suprema, a opressão legal, o direito do mais forte.
Os direitos de um homem não podem depender da apreciação mais ou menos desinteressada de outros homens. Esses direitos existem ou não existem. Se existem, têm que ser exercidos.
Os homens reconhecem à unanimidade que a sociedade actual tem demasiados erros.
Como é que esta sociedade, reconhecida defeituosa por todos, consegue durar?
Ela dura: Porque há pessoas, os privilegiados, para quem ela é tolerável; Porque os não privilegiados, para quem ela não é tolerável, se resignam, porque não se revoltam.
Com efeito, todas as vezes que os homens são chamados a votar, esse apelo pode ser considerado como o pedido de uma assinatura para o prolongamento do pretenso contrato social.
O primeiro significado da abstenção eleitoral é o seguinte - Não quero o regime que me impõem e que querem continuar a impor-me.
De aqui decorre que todo o eleitor é um conservador, porquanto o resultado do seu voto é contribuir para fazer funcionar o sistema em vigor.
Por tudo isto não votes!
Como dizia Octave Mirbeau “vai para casa e faz greve�.
Saudações proudhonianas
Até breve
Francisco Trindade |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: O Sufrágio Universal 2
|
|
per gup |
10 jun 2004
|
El vot útil és un catxondeo (per Josep A. Vilalta)
Devia ser allà pels anys vuitanta quan Pedro Pacheco, en aquella època alcalde de Jerez, va deixar anar una frase que va fer fortuna: “La justicia es un cachondeo�. D’aleshores ençà molta gent ha pogut comprovar en primera persona l’encert, o no, de la frase en qüestió. Una d’aquestes persones és Jesús Artiola; aquest professor d’institut, nascut a Breda, a la comarca del Baix Montseny, militant del col·lectiu independentista Terra i Llibertat, va donar-se a conèixer (involuntà riament) quan, amb motiu d’unes declaracions del rei d’Espanya negant que mai s’hagués perseguit la llengua catalana (“nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; nunca se le obligó a nadie a hablar en castellano...�), va presentar una denúncia contra el Borbó, fet que li va ocasionar haver d’anar a judici, però no pas en qualitat de denunciant sinó com a acusat d’injúries per haver denunciat el mentider!
Aquell contratemps, no del tot inesperat, no va fer que Jesús Artiola abandonés la milità ncia en defensa de la llengua, la cultura i els drets del nostre poble. Al contrari, ara mateix el retrobem encapçalant la llista de la Candidatura d’Unitat Popular a les eleccions al parlament europeu. Un parlament que tot i ser l’únic organisme de la Unió Europea on s’escullen els seus membres per sufragi univer sal té poquÃssim poder al costat dels antidemocrà tics Consell de la Unió, Comissió Europea o del poderós Banc Central Europeu. Està vist que per als que decideixen com ha de ser aquesta “nova Europa" això de la democrà cia és un catxondeo!
L’escassa repercussió que pugui tenir la distribució dels escons sorgida de les eleccions d’aquest diumenge hauria de permetre combatre una prà ctica habitual en la majoria de comicis: el mal anomenat vot útil. Com que, a diferència d’altres eleccions, del repartiment dels escons en funció dels nostres vots no en depèn cap hipotètica majoria per a formar cap govern, podem votar a consciència, en funció únicament de les nostres idees, sense que “es perdiâ€? cap vot. Ã’bviament si l’única utilitat del vots en aquestes eleccions és la d’expressar les nostres idees (de com volem el nostre paÃs i que en pensem de la seva Europa) necessitem saber en tot moment què (i qui) votem.
Una de les caracterÃstiques d’aquestes eleccions és la formació de coalicions supranacionals, fruit de la voluntat de diferents partits nacionalistes i regionalistes d’obtenir representació malgrat la dificultat que suposa una circumscripció estatal única per a les forces d’à mbit territorial no estatal. AixÃ, per exemple, podem veure com els partits regionalistes catalans (CiU, PSM i BNV) van en coalició amb el PNB i el BNG. Aquestes coalicions però a vegades costa que es visualitzin, degut a que la llei electoral permet que la mateixa llista dugui diferent noms a les paperetes de les iferents “comunidades autónomasâ€? i, fins i tot, que en aquestes només hi apareguin els noms dels candidats “de la regiónâ€?, ocultant d’aquesta manera la composició d’insòlites coalicions amb curiosos companys de viatge. AixÃ, per exemple, ens costa de saber que ERC va coaligada amb, a més del seu tradicional soci basc Eusko Alkartasuna, una llarga llista d’aliats on hi ha la
Chunta Aragonesista (que nega la catalanitat de la Franja de Ponent), la esconeguda Iniciativa Ciudadana de la Rioja (“Café para todos!�), el curiós Conceju Nacionalionaliegu Cantabru (més cafè!) o el Partido Socialista Andaluz.
Aquest PSA andalús no és altra cosa que el nou partit del catxondo Pedro Pacheco; un personatge que, a part de la referència a la justÃcia citada més amunt, és l’autor d’altres frases antològiques, com ara la següent (agafeu-vos fort!): “Vascos y catalanes son buitres prestos a recoger la carroñaâ€?. Sense saber-ho els electors d’ERC votaran també la carronya populista anticatalana del demagog Pacheco, la llavor de l'odi entre els pobles, l’anticatalanisme més carnús!
Contrà riament a aquestes aliances electoralistes, la CUP que encapçala l’esmentat Artiola, i que compta amb el suport de candidatures municipals, de la majoria de partits de l’esquerra independentista –com els històrics MDT i PSAN (amb N!) i l’organització juvenil Maulets, entre altres- i de nombrosos col·lectius locals i comarcals, ha optat per presentar una llista integrada exclusivament per persones d’arreu del territori nacional dels Països Catalans i, tot i ser conscients de la nul·la possibilitat de treure eurodiputats, reivindica la utilitat dels seus vots com una manifestació del que volem -uns Països Catalans lliures i socialment justos -i del que rebutgem- una Constitució europea basada en els actuals estats establerts i que no respecta els drets dels pobles a la llibertat i la igualtat.
Josep Anton Vilalta.
Tinent d’alcalde de TorÃ
Membre del Secretariat Nacional de la CUP |
|
|
