|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Nota de Premsa Corpus de Sang
|
|
|
per Segadors |
09 jun 2004
|
|
|
|
El dijous 10 de juny de 2004 es farà novament a les 20 hores davant l’està tua de Pau Claris a l’Arc de Triomf un homenatge als catalans que el 7 de juny de 1640, en la Diada del Corpus, es revoltaren contra els botiflers que acceptaven una Catalunya subjugada als dictats del govern de Madrid.
Fou un esclat de violència popular encapçalada pels segadors catalans que es revoltaren a la Rambla de Barcelona i mataren el representant de Madrid.
Cal recordar que fou Pau Claris, president de la Generalitat, qui en prengué el lideratge d’allò que es coneix històricament com el CORPUS DE SANG. D’aquest fet sorgà l’himne de Catalunya “Els Segadors�.
Els enemics de Catalunya són a Madrid, però també a l’interior dels Països Catalans. I això és una constant històrica des del 1640 en què vam saber plantar cara i des del 1714 en què vam perdre davant la força conjunta de les armes franceses i espanyoles.
Tenir bons governants catalans és una garantia dels anhels de llibertat del Poble Català , com en el cas de Pau Claris, que es posà al front de la revolució catalana. Però també és evident que el 1714 la nostra heroïca resistència no fracassà per la manca de lideratge sinó perquè es volia suprimir un poble sobirà per la superioritat de les armes.
A partir d’aleshores les polÃtiques dels estats han estat de no ingerència en els afers interns i això ha permès la impunitat per destrossar llengües i cultures. També ha permès comprar les consciències dels colonitzats i posar-los al servei de la colonització cultural i lingüÃstica, però també econòmica, privant-nos de gestionar els propis recursos econòmics que es trasvassen a les regions castellanes.
També és una constant històrica que tots els lÃders catalans, després de 1714, hagin propugnat l’encaix amb Espanya, tot intentant inútilment que l’estat espanyol reconegui uns mÃnims drets culturals i lingüÃstics i una limitada i controlada autogestió administrativa que coneixem per autonomia.
Tots han fracassat i fracassaran perquè la via escollida no és la bona, ja que no porta enlloc. Sempre estem al mateix lloc, en un carrer sense sortida. Si això ho hem predicat més o menys temps en solitari ara és la pròpia Unió Europea la que ens dóna la raó, ja que la independència és la clau del nostre futur a Catalunya i a Europa, ja que no s’aconsegueix cap reconeixement per a una autonomia més o menys à mplia, sinó per la sobirania com a estat.
Dos exemples recents ho vénen a confirmar. El català , la vuitena llengua d’Europa, no pot ser oficial si no som estat. Les federacions esportives catalanes no podran fer res internacionalment si no som estat. Per descomptat tampoc tindrem cap representació a la UE per defensar els nostres interessos econòmics, polÃtics o culturals si no som estat.
Si bé és veritat que el tarannà polÃtic del govern de Madrid ha canviat des de les darreres eleccions generals, també és evident que han quedat ben clars els lÃmits de les nostres reivindicacions.
Per tant, queda en evidència que el nostre únic camà és la plena independència i aconseguir un estat propi català , que la Unió europea acceptarà necessà riament.
Som conscients d’aquest repte català i, per tant, l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana i l’Estat Català convoquen per tercer any consecutiu l’acte de commemoració del Corpus de Sang a Barcelona.
Enric Garriga Trullols
President de l’IPECC |
This work is in the public domain |
