Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
La liberalització de l'ensenyament universitari
09 jun 2004
L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
borras.jpg
Lâeducació i la sanitat semblen ara dos dels principals blancs de les polítiques de liberalització europees. Les privatitzacions dels centres de salut públics comencen a arribar a les discussions de les cambres governamentals. Però amb lâensenyament el procés es podria fer més subtilment.

El Procés de Convergència de lâEspai Europeu dâEnsenyament Superior parteix oficialment de la Declaració de Bolonya del 1999, amb els antecedents de la reunió a la Sorbona de lâany anterior. De cara a la galeria aquest procés de convergència pretén la compatibilitat dels ensenyaments universitaris dâalmenys 29 països europeus, entre els qual hi ha lâEstat Espanyol i lâEstat Francès. Amb aquest mecanisme els ministres dâensenyament europeus volen: adoptar un sistema de títols equivalent a nivell europeu, canviar lâestructura de lâensenyament, fomentar la mobilitat de professors i estudiants i establir un sistema comú de crèdits.

Fins ara a les universitats de lâEstat Espanyol un crèdit equivalia a 10 hores de classe dâun professor. A partir dâara, es pretén que amb els crèdits també es comptabilitzin les hores que lâestudiant dedica a treballar en lâassignatura. Això implica que el crèdit passaria a comptar unes 25 hores de âfeinaâ on ses sumarien les classes magistrals i el treball personal. Alhora, el nou sistema del crèdit europeu busca que lâestudiant cursi 60 crèdits lâany. La solució és òbvia: això implica que tot estudiant hauria de dedicar entre 35 i 40 hores per setmana a la universitat. Això provocaria una clara selecció econòmica, ja que només podrien estudiar els que es poden dedicar completament a la universitat, els que no necessiten treballar.

A part, aquest sistema implica un augment del professorat per atendre els grups reduïts que reclama aquest nou model docent. Alhora, caldria un nou disseny dâunes facultats orientades fins ara a classes massives de 200 persones. Això està molt bé; però dâon surten els diners per fer tots aquests canvis? LâEstat Espanyol no ha preparat cap mena de suplement pressupostari per garantir-ho, i la resposta des de govern del Principat és âdemanarem les competències de pressupostos en ensenyament superior al nou Estatutâ?. Molt bé, i mentrestant què? I si com es podria veure a venir, no sâaccepten aquests canvis? Com podria pagar-se tot aquest procés?

La resposta sembla que sâacosta a la solució que sâestà agafant en el cas de la sanitat: lâentrada de capital privat. La vinculació de determinades entitats bancàries amb les universitats ja fa temps que es nota; de moment, els carnets universitaris sâhan convertit en targes de crèdit. La vinculació dels centres amb empreses privades podria garantir la supervivència econòmica de les universitats en aquest nou espai europeu. Però, a quin preu? En un marc en què els centres dâensenyament superior ja hauran de competir entre ells per aconseguir el màxim de finançament públic, sâhi afegeixen les lleis que marca el liberalisme. A aquest pas, lâensenyament podria acabar convertint-se en un mercat més on els estudiants seriem els clients i lâensenyament el producte que es ven.

Enric Borràs Abelló
Candidatura d'Unitat Popular
http://www.llibertat.com/cup

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa