Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: immigració
Terra d'acollida
08 jun 2004
Des dels inicis de la humanitat les persones s'han desplaçat des dels seus llocs d'origen a la recerca de millors condicions de vida i, en molts casos, de la supervivència. La història dels països que anomenem desenvolupats o del nord està protagonitzada per grans moviments migratoris; per exemple, les migracions provocades per les dues guerres mundials del segle XX. Tampoc no ens oblidem dels Estats Units, ja que com a país neix amb l'entrada massiva de pobladors del sud del continent i d'Europa.
No obstant, la immigració actual posseeix una sèrie de trets que l'han convertida en el gran repte polític del segle XX. L'actual procés de globalització del sistema neoliberal, que ha comportat un empitjorament de les condicions de vida de la majoria de la població mundial, l'envelliment de les societats del nord, l'explosió demogràfica del sud i la propagació del somni del nivell de vida del "primer món" en són algunes mostres.

Catalunya: "terra d'acollida"

Una dada més propera: a Catalunya, "dels 6 milions d'habitants actuals, 3,6 milions es poden considerar fruit directe o indirecte de la immigració al segle XX", per la qual cosa "a Catalunya la immigració no constitueix un fenomen nou, sinó que és el fenomen que explica la seva pròpia identitat" (Andreu Domingo i Valls, Centre d'Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona).

En l'actualitat, Catalunya, i més concretament la ciutat de Barcelona, continua esdevenint un centre receptor de molta població immigrant. L'origen n'és molt divers, perquè tot i que per 'immigrant' s'entén la persona provenint d'un país del sud, són cada cop més els joves i empresaris europeus que s'estableixen a Barcelona (vegeu quadre). No obstant, aquesta immigració, per qüestions econòmiques i culturals, passa desapercebuda i no respon, per necessitat, al que anomenem 'immigrant': aquells que treballen en pitjors condicions, molts en economies submergides, els que cobren menys i els que en molts casos no tenen accés a un habitatge digne.

El mapa de la immigració a Barcelona

A la ciutat de Barcelona, en els darrers cinc anys la població estrangera resident ha passat d'un 1'9% (29.000 persones) a un 7'6% (113.000). Aquest fet ha permès mantenir el cens al nivell dels anys 1958 i 1996 i mantenir el milió i mig d'habitants.

Cada districte, pel fenomen de la "crida" o del reagrupament familiar, concentra un major nombre de persones del mateix origen; no només del país, sinó també del continent. A Ciutat Vella, del total d'immigrants el 27% provenen de l'Àsia central (majoritàriament del Pakistan); en canvi, a l'Eixample (el 35,30%) i a Gràcia (34,6%) predominen els de l'Amèrica Llatina. Una dada comparativa d'aquesta distribució és que al districte de Sarrià-Sant Gervasi la majoria dels immigrants són de França, Itàlia i Alemanya, els tres països de la Unió Europea que agrupen gairebé el 30% de la immigració d'aquesta zona de Barcelona.

La població immigrada fa evident la manca de drets

La immigració va esdevenir un fenomen d'actualitat informativa arran dels tancaments i les vagues de fam que nombrosos grups d'immigrants van protagonitzar a principis de l'any 2001. A Barcelona es van recloure més de 1.000 persones en diverses esglésies i locals de tota la ciutat; la tancada més nombrosa va ser la de l'església del Pi, on el capellà va oferir-los suport incondicional. Aquests esdeveniments van ocasionar que la immigració passés a primera plana del mitjans de comunicació. D'aquesta manera, la societat en general va sentir de més a prop què significa immigrar i amb quins obstacles legals i culturals es troben aquestes persones. Llavors, els efectes de la nova Llei d'Estrangeria i la reducció dels drets socials i econòmics d'aquests nouvinguts van fer-se evidents.

Miren Santiago és una de les moltes persones que, mitjançant entitats o individualment, van ser al costat dels immigrants; els van donar suport logístic i legal i van mediar en llargues i dures reunions amb l'Administració. La Miren ens explica quins van ser els resultats d'aquella lluita i quina és la situació legal d'aquestes persones: "De les 1.000 persones que van participar en els tancaments, la majoria ha aconseguit els tan anhelats papers, els permisos de residència i de treball. La majoria eren d'origen asiàtic i marroquí. D'ells, el 75% encara no ha trobat feina, tot i tenir permisos". El 25% restant sí que estan treballant i han pogut normalitzar les seves vides. Podem parlar de molts casos que ens ensenyen que "després de la tempesta ve la calma", però una calma molt fràgil. Un d'aquests casos és el de D., que treballa en la construcció. D. comença a treballar a les 7 del matí i no arriba a casa fins a les 9 del vespre, per 600 euros mensuals.

Les raons per les quals es van aconseguir aquestes regularitzacions les podem trobar tant en la pressió feta pels tancaments com en el fet d'haver-se acollit a l'arrelament o a causes humanitàries. En aquest punt no hi ha una opinió homogènia.

Què passa actualment?

El que sí que van aconseguir els tancaments és que durant un mes els principals mitjans de comunicació els dediquessin portades, pàgines d'opinió, reportatges, entrevistes i primeres planes. Però, com explica la Miren, "un cop van passar els tancaments, aquí no ha passat res, sembla que tot s'hagi arreglat. Actualment, les úniques notícies són de les pateres, i aquesta imatge no ajuda gens".

I no és pas així. Les raons per les quals es van organitzar els tancaments continuen vigents. L'entrada en vigor de la Nova Llei d'Estrangeria i del seu reglament d'implantació ha comportat, des del mes de març de 2001, la reducció del personal que treballa a les delegacions del Govern, el tancament d'oficines i que les cites passin a donar-se per telèfon o per correu electrònic. Continuen els desallotjaments de persones que viuen al ras per falta de mitjans econòmics i legals per inserir-se a la societat amb normalitat i han augmentat el nombre de denegacions o no resposta a les demandes de regulació . Segons Mariel Araya, una advocada de l'Uruguai i membre del grup d'immigració de l'ONG Sodepau, "han eliminat les cues del carrer, però no han millorat les coses".

Segons Araya, els entrebancs amb què es troben molts cops no els propicia directament la Llei, sinó que tenen a veure amb el reglament d'implantació i amb els procediments administratius. Molta de la gent que demana regular la seva situació fa temps -anys- que viu a Espanya, però per raons administratives derivades d'aquest reglament no pot demostrar l'estada al país durant aquest temps. D'altra banda, les competències en temes d'immigració es van centralitzant cada cop més en el Ministeri de l'Interior i menys en altres com el de Treball i Educació, fet que "posa de manifest que els immigrants no poden accedir amb normalitat a la xarxa de serveis públics i que es manté l'enfocament policial i d'ordre públic en matèria d'estrangeria".

El paper de cada administració

Les administracions central, autonòmica i municipal tenen, cadascuna, responsabilitats diferents en la gestió de les matèries.

El Govern central, a través de delegacions i subdelegacions, és l'encarregat de concedir o de denegar els permisos de residència, els de reagrupaments familiars i altres permisos d'estada. Estableix acords migratoris amb tercers països, acords que poden incloure des de permisos temporals de treball i residència fins a l'expulsió d'immigració il·legal a través de deportacions.

La Generalitat gestiona les qüestions referents a acords concrets de treball. Un exemple en són les contractacions de temporers a través de la Unió de Pagesos i la COAG. Amb l'objectiu de cobrir de forma organitzada les necessitats de mà d'obra en les campanyes agràries (ja que falta mà d'obra autòctona), es contracten treballadors temporals, bàsicament del Marroc i de Colòmbia. No obstant, la política de contractació de temporers no facilita l'assentament i la inserció social de noves famílies, perquè vénen amb contractes de nou mesos i la residència només pot demanar-se en cas de contractacions de dotze mesos.

Pel que fa a l'Ajuntament, en aquest cas del de Barcelona, la Regidoria de Drets Civils o la Gerència de Serveis Personals (Serveis Socials com a sector d'actuació a la ciutat) tenen competències per donar suport en situacions de risc social (manca d'habitatge, atenció jurídica...). Durant les acampades a la plaça Catalunya les entitats van negociar amb l'Ajuntament temes referents a allotjament i a menjadors socials. En les acampades de l'any 2000 el col·lectiu subsaharià, que dormia al carrer, va aconseguir un alberg per passar les nits i algunes pensions durant un temps.

Una millor coordinació entre les tres administracions, una legislació més social i més comprensió de les raons de la immigració poden facilitar la percepció de l'immigrant com un ciutadà, amb drets i deures.

Fundació Claror

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Terra d'acollida
08 jun 2004
Comunicat de suport als i a les immigrants en lluita
ENDAVANT, organització política de l´esquerra independentista, volem mostrar el nostre posicionament respecte els fets succeïts aquesta matinada en relació al desallotjament dels i de les immigrants tancades en 2 esglésies del centre de Barcelona, per demanar la seva regularització i per la derogació de la âLLei d´Estrangeria".
I per això manifestem el següent:

1) Donem el nostre ple suport a la lluita que estan duent a terme els i les immigrants en la demanda d'una regularització sense condicions per a totes les persones immigrades que actualment viuen a l´Estat Espanyol. Cal destacar que als Països Catalans ja són 300.000 les persones que viuen en aquesta situació.

2) Creiem necessari continuar les mobilitzacions i animem tothom a participar-hi, ja que les seves demandes són plenament legítimes.

3) Condemnem la càrrega policial i la manera que té la Delegació del Govern al Principat per resoldre les protestes dels ciutadans i ciutadanes, ja que prefereix optar per la via repressiva enlloc de resoldre els problemes que han motivat la tancada.

4) Denunciem i demanem la derogació de la âLlei d´Estrangeriaâ?, per ser una llei antidemocràtica, que vulnera drets fonamentals de les persones, com poden ser el dret a la vaga o el dret a manifestar-se.

5) Volem tornar a evidenciar el caràcter inhumà de la llei d´Estrangeria, aprovada pel PP, el PSOE i CIU, que permet mantenir en la precarietat més absoluta a les persones immigrants, afavorint que la classe empresarial augmenti els seus beneficis a costa d´explotar a aquestes persones.

També volem condemnar el paper cínic de CCOO i UGT que, mentre diuen ser d'esquerres i defensar les classes treballadores, han donat suport al desallotjament de les persones immigrades tancades. Així mateix, condemnem les paraules del president de la Generalitat del Principat en felicitar els responsables del desallotjament.

Per tot això, emplacem les classes populars catalanes a solidaritzar-se amb els i les immigrants en lluita, a participar en les protestes per aconseguir drets per a tothom, i de nou, posar en evidència que tot i el canvi de govern a l´Estat, la via repressiva continua sent la seva manera de solucionar els problemes.

La lluita és lâúnic camí!

Endavant, Organització Socialista d´Alliberament Nacional
Barcelona, 6 de juny de 2004
Re: Terra d'acollida
08 jun 2004
Tothom a l'Assemblea de pl. Catalunya dema, a les 6
Re: Terra d'acollida
09 jun 2004
Els que diuen que la tancada a la catedral ha sigut un error, que fa més mal que bé... Crec que els inmigrants van aconseguir lo que més volien: tornar a posar la seva problemàtica a primera plana als mitjans, que es debateixi i s'analitzi la seva situació. Una primera victòria. Bravo
Re: Terra d'acollida
09 jun 2004
Salir en las paginas de los periodicos y estar en el centro de la polemica puede ser una victoria. A veces. A lo mejor se logra algo importante, y es que de una vez empiezan a aplicarse las deportaciones en masa de los sin papeles no regularizables por estar sin trabajo ni perspectivas de tenerlo. Igual la situación se aclara de una puta vez.
Sindicat