Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Discriminació lingüística a un noi (un altra més)
08 jun 2004
xxx
A continuació podeu llegir una lletra que ha fet pública un conegut sobre el maltractament que ha rebut un fill seu per parlar en català a un abnegat membre de les forces de l'ordre. Us ho envii per què tal volta pot ser del vostre interès.

Salut



CARTA OBERTA AL DELEGAT DEL GOVERN ESPANYOL

Aeroport de Barcelona, dijous 3-6-2004, 17:40 h.
Un jove estudiant mallorquí de vint anys acaba de passar l'arc detector de metall. Quan arreplega les coses i enfila cap a la porta d'embarcament, un guàrdia civil el crida li demana el document d'identitat i, a la vista de la gent, li fa buidar la motxilla i agafa un inhalador.
Sempre tutejant-lo, demana què és i el jove respon "un medicament contra la alèrgia". El guàrdia replica enfadat:
¡No te entiendo! ¡Por respeto a la autoridad, ¡háblame en español! ¿Qué es esto?
El jove repeteix la resposta i el guàrdia es posa a mil: Pues ¡preparate!, agafa el jove i el fa entrar a un quartet: ¡a dentro!
Amb la mà a la pistola comença a donar-li ordres: ¡Desatate los zapatos! ¡Quitate los calcetines. ¡Giralos al reves! ¡Vuelve a ponértelos! (el jove obeeix totes les instruccions sense replicar). Si uno es vasco o valenciano yo lo respeto, pero tenemos que entendernos todos y vosotros lo haceis por cojones. ¡Por cojones! ¡Márchate!

Quan el jove arriba a la porta, diu "adéu!" i es produeix una nova encalentida.
"¡Ven aquí! Así que con chulerías? ¡Carnet de identidad!"
El guàrdia obri la porta i demana reforços. Entren dos guàrdies més. El primer apunta les dades del jove:
"Serás denunciado por falta de consideracion a la autoridad."
El jove li demanà el seu número d'identificació i la resposta va ser: Como que no te entiendo, no te la daré. Quan el jove ja és a punt de perdre l'avió li diuen de males maneres que parteixi.

Quan arriba a l'aeroport de Palma es troba amb sis guàrdies civils palplantats que l'esperen "en pantalla".
Una guàrdia (única dona del grup) l'aborda i li requereix el Document d'Identitat per fer "comprovacions". Durant l'espera, el jove, avisa sa mare amb el mòbil que ja ha arribat. Quan veuen que parla per telèfon (casualitat?) li tornen el carnet i li diuen que pot marxar.

Bé, després d'aquesta GRAN OPERACIÓ (anti)TERRORISTA, s'escauen algunes qüestions. El jove és el meu fill Antoni, un jove d'aspecte molt més atractiu que sospitós. Bon estudiant, persona excel·lent, d'un tracte afable, de modals cívics educats (d'aquestes qualitats, lluny de l'estima de pare, en tenc constants referències externes), practicant de la veritat i abominador de la mentida. Un jove que ha rebut una formació orientada cap el respecte, l'estima i la defensa dels nostres valors i, molt especialment, de la llengua dels nostres padrins. És evident que, malgrat aquesta pornogràfica tortura psicològica practicada per la Guàrdia Civil, el meu fill gaudeix d'unes conviccions molt més profundes a favor de les llibertats i dels drets de les persones que els nou "herois" d'aquest episodi de "flechas y pelayos".

Mon pare (ja ho vaig explicar en un llibre) em contava que, quan parlava amb el meu padrí per telèfon, moltes de vegades interrompien la cridada amb un "si eres español, habla español!". Ha canviat res pel que fa als drets lingüístics? A qui s'ha de denunciar aquest atropell? Al cos que (almenys segons Amnistia Internacional) practica la tortura? Al Defensor del (seu) Poble, un individu que ha mostrat el seu odi contra catalans i bascos? Potser vós, senyor Delegat del Govern espanyol, em demostrareu que el feixisme no pot tenir lloc en una societat democràtica i que un Estat de Dret ha de foragitar-les sense contemplacions? Depurareu responsabilitats? Rescabalareu l'honorabilitat al meu fill? Castigareu la vexació? Fareu que s'apliqui la llei antiterrorista a tots aquests guàrdies que n'han fet apologia i pràctica? Hem d'esperar, a més, rebre una denúncia per "falta de consideración a la autoridad"?

No sé si vós, les entitats culturals del país, els partits polítics democràtics (vull encoratjar especialment el PP que s'hi apunti), el President de la Generalitat de Catalunya, el del Govern Balear, els nostres diputats en el Congrés espanyol, faran qualque cosa. Allò que sé molt bé és que, a més de la premsa lliure, qui farà qualque cosa molt important serà el meu fill! Perquè sé cert que no claudicarà dels ideals d'emancipar-se de l'amenaça i del terror si no és amb la mort. Així que ja saben com eradicar aquesta pesta "de los cojones". Només un avís: que em posin a mi el primer de la llista. No és una amenaça, simplement és una recomanació humanista!

No esper resposta, senyor governador. Amb exigència democràtica, reclam fets i no paraules!

Bartomeu Mestre i Sureda (Autor, entre d'altres llibres, de LA IDENTITAT REEIXIDA)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Discriminació lingüística a un noi (un altra més)
08 jun 2004
Està molt bé aquesta carta. Endavant Bartolomeu!
Re: Discriminació lingüística a un noi (un altra més)
08 jun 2004
Doncs si , Canya a akets porcs de merda !!!! Països Catalans nets de guarros Civils !!!
Re: Discriminació lingüística a un noi (un altra més)
08 jun 2004
Una altra mostra més de ke els Països Catalans no hi pintem res a Ecs-panya!!
A veure kuan se n´adonaran els "nostres" polítics ke Ecs-panya és absolutament irreformable!!!
Prou atacs!!! Fotem el camp d´akest estat terrorista!!!JA!!!!!ARA!!!!!!!!!
Re: Discriminació lingüística a un noi (un altra més)
08 jun 2004
Company/a: Aquesta noticia ja va ser publicada el 7 de Juny, al menys podries haver-te curra't un resum de la mateixa.

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/95308

I visquin les cultures, morin els imperis!
Re: Discriminació lingüística a un noi (un altra més)
08 jun 2004
això també surt publicat
al Diari de Balears, www.diaridebalears.com, se sap quin dia? abans d´ahir?
Re: Discriminació lingüística a un noi (un altra més)
08 jun 2004
Gràcies per publicar aquesta denuncia sobre la xenofòbia anticatalana practicada des de les institucions espanyoles, si havia estat publicada abans no m'havia adonat.
Re: Discriminació lingüística a un noi (un altra més)
08 jun 2004
Gràcies per publicar-la, jo tampoc no ho sabia i ni l'ha havia llegit.
Re: Discriminació lingüística a un noi (un altra més)
09 jun 2004
Si no ho he heu fet, contacteu amb
http://www.cal-llengua.org/

estant fent un recull de casos
Re: Discriminació lingüística a un noi (un altra més)
09 jun 2004
Al llarg de l'anterior legislatura es va aconseguir quelcom que totes les persones que ens sentim vinculades a la promoció de la cultura catalana (i a la creació en llengua catalana) vàrem considerar molt important: l'establiment de cooperació entre el Principat de Catalunya i les Illes Balears per promoure la cultura catalana a l'exterior. Això s'havia de fer a través de l'anomenat Institut Ramon Llull, que seria per a la cultura catalana allò que institucions similars són per a d'altres cultures d'arreu del món.

Que les Illes Balears i el Principat s'integrassin en una institució per promoure la nostra cultura sense intermediaris resultava d'un gran interès, no només pel fet en si, sinó també per allò que representava. D'una banda, volia dir que els governs autonòmics de Catalunya i de les Balears estaven ben disposats a cooperar per establir institucions comunes. I amb el Ramon Llull ja es feia una primera passa, molt important. D'altra banda, es donava la possibilitat que s'hi afegís el País Valencià -principalment- i la resta de territoris de llengua catalana, si així ho entenien convenient les pròpies autoritats. I, encara més, hom veia les institucions anomenades autonòmiques actuar a favor de la llengua i la cultura catalanes, amb si més no una certa mentalitat d'Estat.

Aquest projecte, de totes totes favorable a la llengua i la cultura dels nostres països, s'ha ensorrat (des)gràcies no se sap exactament a què. Però això no treu que no s'hi puguin observar clarament algunes actituds.

Hem pogut assistir a la prepotència -unida amb una mena d'ostentació d'ignorància, que estic convençut que no és real- per part del govern de la Generalitat de Catalunya, amb un president returat per una mena de desídia incomprensible, i amb una consellera de Cultura, na Caterina Mieras, que per més inri resulta que és de Mallorca, i que no entén els Països Catalans... o no els vol entendre. Si no existia aquesta situació de prepotència, com s'hauria pogut explicar que, des del Principat, ja es tengués escollida la persona que havia de dirigir-lo, sense ni tan sols consultar-ho amb els governants de les Balears? Evidentment, era obvi que una actitud d'aquest tipus havia de causar immediatament rebuig per part de les autoritats autonòmiques (és una manera de dir-ho) illenques. I, com que els del governicle de Jaume Matas s'aferren com a un clau ardent a tot allò que suposi desfer ponts entre els Països Catalans -en la més pura línia zaplanista-, temps li faltà al president autonòmic baleàric per apuntar-se també a tancar una tan incòmoda cooperació.

La liquidació de la participació conjunta de la Generalitat de Catalunya i del govern de les Illes Balears en l'Institut Ramon Llull s'ha fet, lamentablement, "de mutu acord". Tant Matas com Maragall han pogut fer ostentació del seu blaverisme light i desvincular una mica més, a nivell cultural, els nostres respectius països, units per llengua, cultura, economia, i un llarguíssim etcètera que ens estalviarem d'enumerar en aquest paper. Ara només falta que algú li faci cas a la consellera de Cultura principatina i que es decideixi per dur a terme la promoció exterior de la cultura catalana... a través de l'Instituto Cervantes. Això fóra com si Joan Laporta li encarregàs la política de fitxatges del Barça a Florentino Pérez.

Enmig de tot aquest desori lamentable, no ens ha de resultar gens ni mica estrany de veure com la literatura catalana no tendrà pavelló propi a la Fira de Guadalajara (Mèxic), sinó que estarà diluïda dins la "literatura espanyola". Supòs que, en aquesta fira internacional del llibre, de gran prestigi arreu del món, i molt especialment a les Amèriques, autors com Joan-Lluís Lluís, Daniel Bernszonoff i Pere Verdaguer esdevindran, per de màgia, espanyols, malgrat la seua condició de nord-catalans i el passaport francès que porten a la butxaca.

No només no s'ha de liquidar d'aquesta manera l'esperit que va fer néixer l'Institut Ramon Llull, sinó que hauria calgut corregir-lo fent tot allò que fos possible (amb el cost que calgués, i abaixant els fums tantes vegades com fes falta) per incorporar-hi el País Valencià, l'Aragó (per la part que li toca) i la regió gal·la del Llenguadoc-Rosselló, sense oblidar de mantenir-hi Andorra. Així s'hauria pensat en clau de cultura catalana. La resta és regionalisme anticatalà de baixa estofa.
Sindicat