Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
Bracons o Cabrera? ...o cap del dos?!
08 jun 2004
Nova proposta de l'eix Vic-Olot de part d'uns consultors ambientals, promotors de l'alternativa a l'actual traçat per Bracons.
Es tractaria de fer pasar l'eix Vic-Olot per Cabrera, la qual cosa segons els dos consultors: Carles Udina i Jaume Bonaventura de l'empresa Activitats Natura SL de Vilassar de Mar (cau una mica lluny de Bracons), és més respectuos amb el territori i la gent, més barat i més sencill.
En la seva pagina web: www.sistematerritorial.org s'hi pot trobar el resum del projecte.


De totes maneres potser caldria no perdre de vista el tema de fons: cal un Eix Vic-Olot?
Si volem potenciar aquest sistema insostenible S�, però si realment es vol tendir cap a la sostenibilitat i per tant cap a la supervivencia futura de la propia especie cal pensar-hi bé i potser ni Bracons, ni Cabrera; sinò la conexió Ferroviaria, la millora de les infraestructures existents... i totes aquelles propostes que tot i ser mol bones no han estat mai considerades seriossament doncs no produeixen benefici economic per als grans empresaris i propietaris del territori de la zona.

A hores d'ara l'unic sergur és que les obres abancen i que a TV3 i d'altres "poders factics" ja no se'n parla; com si la destrucció de la vall d'en Bas i del Fornes (i amb el temps la degradació de la comarca amb més potencial de turisme sostenible de Catalunya) fos quelcom impossat pels Deus.

Més info a www.sistematerritorial.org


Nota de l'editor: He omès una referència a ERC que hi havia al text original perquè he pensat que estava fora de lloc.

This work is in the public domain

Comentaris

Tema ferroviari
08 jun 2004
Jo estic veient molt clar que no es poden defensar idees d'aturar obres si no vénen acompañades d'altres solucions.

Ara per exemple, resulta bastant clar que es farà un eix Lleida - Era Val d'Aran. Però com es pot dir que no a 4 carrils de vies, si el tràfic que es podria fer de vagons de mercaderies fins a La Pobla de Segur és impossible, amb la línia de tren que hi ha?? És que ho dius i la gent es pixa de riure... normal...

Per altra banda, jo no sóc algú que pugui aportar solucions per aquest tema, però AVISO: ho fem ara, o després, quan hi hagin plànols i terres comprades, seguirem fent el pena com en tot el que ho fem ara. Sempre igual, dient "no a" en comptes de proposar d'una puta vegada projectes, en comptes de solucions menys perjudicials. Per exemple, una línea de ferrocarril que arribi fins a La Pobla i molt més amunt, amb accessos fins Era Val d'Aran o no sé com... la veritat és que no és el meu problema això ni res, però em preocupa igual.

No sé... digueu-me que sóc un pillat de merda, però al menys reflexioneu, i feu algo més enllà, com emiliar-me al meu correu per proposar coses tangibles, i parar de queixar-nos i fer el pena o el "anti" lo que toqui. Proposo contactar amb la gent de la campaña "Prou Preus Abusius" que es va fer a la línia de Ferrocates , per fotre caña al tema i proposar coses reals.

Siusplau, responeu.
Re: Bracons o Cabrera? ...o cap del dos?!
08 jun 2004
Company Yoques, no crec que sempre hi hagi alternatives per tot i molt menys que ens toqui a nosaltres buscar-les quan nosaltres no hem creat el problema. Intentaré explicar-me, segons la teva aportació una gent com per exemple els contraris al transvasament de l'Ebre, haurien d'haver aportat un nou projecte de PHN al govern per contrarestar l'anulació del que estaven en contra. Ells proposaven una nova cultura de l'aigua i amb això ja en tenen suficient, perque ni ells van inventar-se el PHN ni els hi pertoca assumir com a solució un altre PHN.

En el sentit de les desfetes ecològiques que estem patint, moltes vegades s'han presentat projectes alternatius, et parlo d'un cas conegut per mi, com és el de la destrossa del Delta del Llobregat pel Pla Delta. En aquest cas Depana va presentar una proposta viable i amb molt menys impacte ambiental, però que va succeir, doncs que aquesta proposta no donava els guanys suficients als qui en definitiva fan les obres, i és aquí on està la mare dels ous. Hi hagi pla alternatiu o no, la solució sempre dependrà dels diners, inversions i grans multinacionals que van a treure beneficis sustanciosos. Per exemple, els que ens declarem contraris a l'AVE, ho podem fer per molts motius i de fet´s'expliciten, una altra cosa és que no arribin, el que passa és que nosaltres ens movem en uns paràmetres mentals i ells en uns altres, a nosaltres ens serveixen com a base la sostenibilitat, de debò no la que diuen els polítics, el respecte al medi ambient, l'estalvi de recursos i l'impacte mínim, i a ells els beneficis d'un tren, els guanys econòmics dels consorcis que fan les obres, etc, etc. Nosaltres podem pensar ecològicament però ells ho fan capitalístament, és a dir, si contraposes una cosa amb l'altra està clar que els que manen no estan per una alternativa que els hi regiraria tot el discurs des de la base, ells no poden entendre que nosaltres no necessitem l'AVE, com pot ser es pregunten? Per tant la solució no és adaptar-nos a la seva mentalitat i idear un nou tren que ens vingui a tots bé (cas Trens200 que es parlaven), sino explicar el perque no volem aquest tren que motius ens sobren. Però ni tenim els seus mitjans per contrainformar, ni la capacitat de pressió de les multinacionals, i molt menys quan la gent mateixa no se suma, que de fet és la nostra única defensa.

Potser aquests exemples no et serveixen, però crec que són bastants simptomàtics sobre en quins parametres es donen les alternatives, tota alternativa que no entri en el seu ideal capitalista ja no serveix, i la solució no és que l'ecologisme es faci "realista" i "reformista" com intenten els d'IC amb la seva hipocresia, sino que simplement no estem d'acord amb la seva forma d'entendre el món, i mai l'ecologisme hauria d'acabar com a Alemanya, on estan al govern i el ministre d'interior (o d'exteriors) és un verd. Quan faci això l'ecologisme acabarem com els d'IC fent idiotesses de cara a la galeria i obviant els temes importants com Tunel de Bracons, Pla Delta, Forum2004, etc, els quals quan els tenen damunt de la taula no poden aturar perque tenen un discurs que accepta igualment grans infraestructures amb el respete pel medi ambient, dues coses contraposades i impossibles.

Si la gent de l'Ebre ha guanyat aquesta batalla no ha estat perque la seva alternativa al PHN era creible, sino perque partien d'una conscienciació diferent i han sabut convencer d'aquesta a la majoria de la població, a ells no els tocava fer un altre PHN, sino explicar el perque del NO, i fer-ho el més estensible possible. A tota lluita ecològica hi ha darreres moltes raons, una altra cosa és que arribin a la gent o que afectin directament al nombre suficient de persones per posar-se a lluitar.

Senzillament sempre estaré en contra de la destrossa dels paisatges naturals, i no per això haig de fer-los projectes de cimentadores, AVE, pistes d'aeroport, incineradores, nuclears, autopistes, etc, per intentar convencer de que el meu és millor AVE que el teu. L'ecologisme no està crec per això. Si estàs en contra de les curses de braus no és perque es facin de vaques, és perque no s'han de fer i punt.

PD. No us deixeu enganyar pels hipòcrites d'IC, no són ni d'esquerres ni d'ecologistes.
Re: Bracons o Cabrera? ...o cap del dos?!
08 jun 2004
Aturem Bracons!


Acció-Roda de premsa al Túnel de Bracons a càrrec dels candidats de la CUP.



Demà dimarts, dia 8 de juny, Jesús Artiola, cap de llista de la CUP al Parlament europeu, Toti Joanola, candidat de la Garrotxa, i Pep Comeres, candidat dâOsona, faran un acte de rebuig al procés seguit en lâanomenat âTúnel de Braconsâ?, consistent en una roda de premsa en la zona dâobres.

Lâacció, a banda del significat sobre el procés seguit primer per CiU i després pel Tripartit, així com per les conseqüències sobre el territori que comporta i comportarà encara més en el futur, es fa en un moment en què problemes comencen a aparèixer mostrant les greus conseqüències dâuna política que està més pendent dâafavorir i acontentar els grans capitals âfinancers, especulatius, de la construcció, etcètera- que les necessitats de la gent i el territori. Una política en la línia del que ens preparen a Europa i que un cop més mostra la manca de capacitat per decidir el model de territori que necessitem i volem; una planificació que no vol tenir per interlocutors els moviments socials.

Així doncs, demà, dimarts, a 2/4 de 12 del matí, al Túnel de Bracons, la CUP
exposarà la seva opinió sobre aquests temes.
Re: Bracons o Cabrera? ...o cap del dos?!
08 jun 2004
Els principis de Hannover, desenvolupats per William McDonough i Michael Braungart, van ser un dels primers textos que per primera vegada van proposar les idees fonamentals de sostenibilitat i de l’entorn transformat, reconeixent la nostra interdependència amb la natura i proposant una nova relació que inclou la nostra responsabilitat per protegir-la.

El text va ser redactat per establir les bases d’un disseny sostenible i es va preparar per l’Exposició Universal de l’any 2000 que es va celebrar a la ciutat alemanya de Hannover. Els principis ens encoratgen a tots, individualment, a nivell corporatiu, als nostres clients i als nostres proveïdors, a connectar consideracions sostenibles a llarg termini amb responsabilitat ètica i a restablir la relació integral entre els processos naturals i l’activitat humana. En el moment de prendre decisions en una organització, s’haurien de recordar aquests Principis essencials:

- Reconèixer la interdependència. Hem de pensar que cada cosa que fem individualment, per simple que ens pugui semblar, a través de la nostra activitat professional i en la nostra vida diària, interactua i depèn de l’entorn natural, a tots nivells, tant a nivell local com a escala planetària.
- Eliminar el concepte de residu. En tot moment hem de considerar el cicle de vida complet i les conseqüències de tot allò que creem o consumim.
- Cal entendre quines són les limitacions del disseny. Cal tractar la natura com un model, no com una inconveniència que cal superar o controlar.

Els principis de Hannover: 1. Insisteixen en els drets de la humanitat i la natura de coexistir en unes condicions sostenibles, diverses, saludables i mútuament enriquidores.
2. Reconeixen la interdependència. Els elements de disseny humà interactuen amb el medi natural i en depenen, amb àmplies i diverses implicacions a tots nivells. Cal expandir les consideracions de disseny per reconèixer fins i tot les interaccions més distants.
3. Respecten les relacions entre l’esperit i la matèria. Consideren tots els aspectes dels assentaments humans incloent la comunitat, la vivenda, la indústria i el comerç en termes de connexions existents i evolutives entre la consciència material i espiritual.
4. Accepten la responsabilitat per les conseqüències de les decisions dels disseny en el benestar dels homes, la viabilitat dels sistemes naturals, i el seu dret a coexistir.
5. Creen objectes segurs de llarg valor temporal. No s´han de carregar les generacions futures amb requeriments per vigilar i administrar el potencial perill generat en la creació de productes, processos o estàndards no respectusos amb l´entorn.
6. Eliminen el concepte de residu. Avaluar i optimitzar el cicle de vida complet tant de productes com de processos, per tal d’aproximar-se el màxim possible a l’estat dels sistemes naturals, en els quals no hi ha residus.
7. Confien el els fluixos naturals d’energia. Els dissenys humans haurien, com en el cas del món viu, derivar les seves forces creatives del continu flux energètic provenint del sol. Cal incorporar l’energia eficientment i de manera segura per fer-ne un ús responsable.
8. Entenen les limitacions del disseny. Cap de les creacions de l’home dura per sempre i el disseny no pot solucionar tots els problemes. Tots els creadors i els planificadors haurien d’actuar amb humilitat enfront de la natura. Cal tractar la natura com un model i un mentor, no com una inconveniència que cal evadir o controlar.
9. Busquen la constant millora compartint el coneixement. Cal encoratjar la comunicació oberta i directa entre col·legues, consumidors, productors i usuaris per connectar consideracions sostenibles a llarg termini amb responsabilitat ètica, i restablir la relació integral entre els processos naturals i l’activitat humana.
Els principis de Hannover haurien de ser considerats com un document viu compromesos amb la transformació i el creixement en el coneixement i la comprensió de la nostra interdependència amb la natura.

Els principis de Hannover pretenen proporcionar als dissenyadors una plataforma a partir de la qual poden adaptar i emmarcar el seu treball amb finalitats sostenibles. Aquí s’entén com a dissenyadors tots aquells que canvien l’entorn amb la inspiració de la creativitat humana. El disseny implica la concepció i la realització de les necessitats i els desigs de l’home.

El disseny per la sostenibilitat requereix una consciència completa de les conseqüències a curt i a llarg termini de qualsevol transformació de l’entorn. El disseny sostenible és la concepció i realització de l’expressió responsable i ambientalment sensible com a part de la matriu global que és el medi natural.

El concepte de sostenibilitat va ser introduït per combinar les preocupacions per la salut ambiental del nostre planeta enfront del creixement i el desenvolupament humans continuats. Podem dir que el desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats presents sense comprometre les necessitats futures de les properes generacions. En el seu context original, aquesta definició només tenia present el punt de vista dels éssers humans. Per tal de donar a la idea d'ecologia global un valor intrínsec, aquest significat ha de ser ampliat a tots els elements que viuen i interaccionen en el medi natural per satisfer les seves necessitats ara i en el futur.

Un dels objectius del principis de Hannover és proporcionar una plataforma des de la qual els dissenyadors poden adaptar i orientar el seu treball envers finalitats sostenibles. I quan es parla de dissenyadors es parla de tots aquells que alteren el medi natural mitjançant la inspiració de la creativitat humana. El disseny implica la concepció i realització de les necessitats i els desigs humans.

Ferran Marquès i Aulet, Arquitecte

Altraveu
Sindicat