Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: immigració
Antecedents històrics: la immigració durant el sXX a Barcelona
07 jun 2004
Antecedents històrics: la immigració durant el sXX a Barcelona
Anàlisi sociodemogràfic.

La immigració, durant tot el segle XX, ha estat un fenomen demogràfic, social, cultural i econòmic bàsic per explicar el que avui es configura com Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Durant el primer terç del s.XX, les noves infrastructures , el rellançament industrial i les crisi dâaltres regions, seran factors que acostaran cap a Barcelona a centenars de miners i pagesos de la resta del Principat. Pocs anys més endavant, es produeix una ampliació del camp migratori tant peninsular com internacional que la convertirà en lâanomenada Gran Barcelona.
Si al 1900 el 59.2% del total de barcelonins havia nascut a la ciutat, al 1930 només hi havia nascut un 43.6%(1). Així doncs, durant les primeres dècades del segle XX és quan sâamplia el camp migratori amb el fort increment dels immigrants de diferents parts de lâEstat Espanyol, sobretot Múrcia i Andalusia Oriental, tot i que també en important nombre dâAragó i les Castelles i també de la resta dels Països Catalans com del país Valencià.
A la vegada, durant aquest mateix període es produeix un fort increment de la immigració estrangera, tot i que el ritme fou pausat fins el 1920, ja el 1930 un 2.65% dels residents a Barcelona eren estrangers i el nombre de nacionalitats sâhavia ampliat. Si al 1900 trobàvem 36 nacionalitats( de les quals destacaven la francesa, la italiana, la britànica i lâalemanya) a la dècada dels anys 20 ja es contemplaven 60 nacionalitats que, a més, procedien de lâaltra banda de lâAtlàntic, destacant cubans i argentins.
Així, al 1930 els estrangers dâAmèrica del Sud prengueren protagonisme i si bé, en nombre encara destacaven francesos i alemanys, el tercer i el quart lloc lâocupaven cubans i argentins per davant dâitalians i anglesos.

Però és a partir dels anys 40 i fins el 1975 que es parla del gran Boom migratori a Barcelona, amb un gran increment de la immigració i una ampliació del camp migratori que acabarà incloent totes les regions de lâEstat Espanyol.
Al 1945 els naturals de la ciutat de Barcelona representaven només el 47% de la població total. El gran increment, es va produir a partir de la dècada dels 50. Es produí un saldo migratori positiu situat entre les 10.000 i les 20.000 persones per any, amb un màxim de 24.407 estrangers al 1958.
A finals dels anys 60 es produí una menor immigració a la ciutat de Barcelona pel fet que aquesta es desplaça cap als nous grans assentaments de lâàrea metropolitana.
Les dades del cens del 1970 reflecteixen que el pes dels nascuts a la ciutat, entre els quals ja hi havia un important nombre de fills dâimmigrants, era igual al dels nascuts fora dâella. Els procedents de la resta de Catalunya representaven el 9% del total, mentre que els de la resta de lâEstat Espanyol el 47%. Respecte els nascuts a lâestranger, entre 1945 i 1970 les xifres es mantingueren relativament estables, al voltant dâunes 20.000 persones. Una vegada més, al 1970, sobresortien francesos, però ara seguits dâaltres nacionalitats europees. Cal destacar la disminució de cubans i argentins i lâincrement dâaltres nacionalitats com la marroquina.

A lâúltim terç del segle XX es parla del nou model migratori, en que el fenomen migratori pateix un cert estancament que sâanirà compensant, mica en mica, per una nova immigració que procedeix de terres més llunyanes i que presentarà una forta diversitat cultural i ètnica.
Entre 1975 i 1985 parlem dâun període de transició pel que a immigració es refereix, pel fet que Barcelona es converteix en exportadora de població. Però després de 1985 el panorama començà a modificar-se: es caracteritzà per una disminució de la immigració interior i un increment de la immigració estrangera. Aquesta immigració, segons Tàtger, correspon a un camp migratori diferent, amb una relativa continuïtat geogràfica, en el cas del Nord dâÃfrica, o bé amb una ruptura territorial encara amb llaços culturals, en cas dels procedents dâAmèrica llatina. A la vegada, tot i que a un ritme menor, es percep lâincrement dels nascuts a la Unió Europea i lâEuropa de lâEst.
Així doncs, des dels anys 80 el nombre dâestrangers a Barcelona no ha deixat dâaugmentar. Si al 1981 representaven el 2.4% de la població, el 1996 ja suposaven el 3.8%. A més, tot i que la procedència europea segueix sent encara rellevant, els estrangers més nombrosos han passat a ser aquells procedents dâaltres continents destacant el Sudamericà i lâAfricà.

Finalment, cal assenyalar que Barcelona reuneix un percentatge important de la immigració estrangera a Catalunya, al voltant del 38%, destacant els americans i asiàtics, mentres que els procedents dâÃfrica es troben més dispersos per tot el territori català.


(1)     Tatger, Mercè (2003): Lâampliació del camp migratori barceloní. En: âLâatracció de Barcelona. Migracions del segle XXâ?, LâAvenç. N. 277-Febrer 2003. Les dades de tot el text sâhan extret dâaquí mateix.
(2)     Més informació:
âLâatracció de Barcelona. Migracions del segle XXâ?, LâAvenç. N. 277-Febrer 2003.
www.idescat.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Antecedents històrics: la immigració durant el sXX a Barcelona
08 jun 2004
quans més serem més riurem...
els meus pares son andalusos i jo em considero fill d´inmigrants,no trobo important la distinció interna-externa que fas.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more