Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: sense clasificar
REFLEXIONS SOBRE UN NOU GOVERN
07 jun 2004
REFLEXIONS SOBRE UN NOU GOVERN

El passat 14 de març l’estat espanyol va decidir a les urnes que hauria de ser governat pel partit socialista. Es ben clar i el PSOE ho sabia que no havien pas guanyat les eleccions, era que el partit popular les havia perdut per:
1) No fer cas de les veus del poble que reclamaven la no ingerència en Iraq i
2) Amagar qui havia estat el responsable de l’atemptat. Fer pensar als votants que havia estat l’E.T.A. els afavoria, en tant que si l’atemptat tenia quelcom a veure amb la guerra d’Iraq afavoria l’oposició, és a dir, al PSOE.

El partit guanyador va ser el primer sorprès pels resultats, i es clar hagué d’iniciar una política popular per guanyar-se el favor d’aquells que l’havien votat. Aplaudit per tots, el Sr. Rodríguez Zapatero, donà les ordres escaient per que les tropes destacades en Iraq, tornaran a l’estat espanyol, avui ho han fet els darrers contingents.

Tot seguit assajà de parar la llei de qualitat de l’ensenyament, en açò, ja no va tindre tanta sort, o sí? Va perdre la seua primera votació al senat.

Altres mesures de caire popular van ser la promesa del canvi constitucional i dels estatuts d’autonomia. Gairebé tot, per ara, com per a rebre una bona qualificació per les gents que l’havien votat. Però tot seguit, comença a mostrar incoherències, com ara, el discurs sumis a la monarquia a la inauguració del Fòrum de Barcelona, els actes de recolzament a la corona amb motiu del casament de l’hereu, de banda d’un partit que si més no, ideològicament hauria de lluitar per la república, i la impugnació de la candidatura basca a les eleccions europees, tot manifestant el seu acord amb la constitució europea encara no votada.
Com contrapartida, el senyor president aconseguí que l’esmentada constitució fos traduïda a les altres llengües de l’estat, català, euskera i gallec. Tot pensant que d’aquesta manera satisfeia les ambicions d’aquests pobles.
No senyor president, no. L’Europa que nosaltres volem no és la de les traduccions a les nostres llengües, no. Volem una Europa dels pobles, no dels estats. Volem una Europa que reconega el dret d’auto-determinació de les nacions sense estat. Volem una Europa lliure de postures globalitzadores que únicament afavoreixen l’enfortiment de les estructures capitalistes. Volem una Europa solidària amb els pobles més desfavorits.

D’altra banda, altres punts programàtics que encara no han vist la llum es veuen ara posats de relleu per la pujada del petroli. Els llauradors volen la rebaixa dels imposts que graven el combustible per tal de poder fer front a l’augment continu d’aquest.

Però cal recordar també que al seu programa figurava la rebaixa del IVA en serveis com ara, l’electricitat, l’aigua potable, el telèfon, etc. Rebaixa que hauria de fer-se de forma que no ho fora per aquells que malbaraten, aigua, electricitat, telèfon, etc. Les mesures sobre aquests respectes encara no han estat esmentades. Per a quan senyor president?


En resum, pot ser hagués calgut esperar els 100 dies de cortesia, però no crec. Oblide molts altres problemes que la classe treballadora té plantejats de manera urgent i veuria de grat, que mesures encaminades a donar-les solució foren ja enllestides. La classe treballadora no és com el pacient Job, que ho suportava tot, necessita i exigeix solució a les seues precarietats que encara van a ser més en eixa Europa nova, antidemocràtica i capitalista.

Signat: Eduard Rosselló Aparicio – CUP València
DNI.-22 606 855 V

This work is in the public domain

Comentaris

Re: REFLEXIONS SOBRE UN NOU GOVERN
07 jun 2004
¿tenim un nou govern?
es q jo pensava solo era un experimento en faxisme postmoderna (es que soy muy tonto, pero he leido unos diarios, u unos camisetas, y ahora tengo ideas. es muy peligro de tenir ideas.)
Re: REFLEXIONS SOBRE UN NOU GOVERN
07 jun 2004
Estic molt d'acord!!

Sembla que encara siguie el mateix govern...

I a més amés encara fan Noche de fiesta!!!

www.kaosenlared.net
Re: REFLEXIONS SOBRE UN NOU GOVERN
07 jun 2004
el PP es cómplice de les tortures d´Abu Graib. El 13 de juny, tingues-ho en compte. ¡Pásalo!

envia-ho als teus amics/ques, als-les companyes del treball, a les llistes de correu que siguis usuari/a... ¡Pásalo!
Re: REFLEXIONS SOBRE UN NOU GOVERN
08 jun 2004
L’independentisme i les eleccions


Aquest 13 de juny serà la primera vegada en molts anys que l’independentisme presenta una llista en unes eleccions fora de les municipals. Això ens convida a la reflexió sobre els precedents d’aquesta concurrència electoral i també sobre el futur de l’independentisme en aquest camp concret de la lluita.


Ha plogut força d’ençà del naixement de l’independentisme contemporani als anys 70, però quan arriben períodes electorals se’ns presenten pràcticament els mateixos dubtes i problemes que ahir.

Ara bé, potser hi ha un factor el pes del qual ha augmentat en les darreres dècades: la idea que la política institucional és l’única política possible. Aquesta és una idea que s’estén a mesura que els règims de democràcia capitalista es consoliden; i, per tant, podem dir que als Països Catalans del sud va trigar a arrelar a causa del franquisme.

Aquesta és una idea que afecta amplis sectors de l’esquerra. També dins d’un partit que es reclama de l’independentisme i que compta entre les seves files alguns antics militants d’aquest moviment, com és ERC, aquest tic és força accentuat.

Però aquesta idea es desprèn d’una altra màxima que diu que la societat no es pot transformar, axioma vertebrador del corpus teòric de la fi de la història; i així veiem clarament com, en el fons, és un dard que la ideologia burgesa ha aconseguit de clavar al cap de les classes populars i de l’autoanomenada esquerra.

El moviment independentista català, un moviment de transformació profunda de les bases polítiques i econòmiques de l’actual sistema, ha de desenvolupar la seva lluita en tots els àmbits possibles. Assolir un Estat propi i una societat igualitària no és un objectiu a què (tan sols) es pugui arribar des de les institucions que, no ho oblidem, emanen del sistema polític dels estats opressors.

Però el que sí que se’ns fa necessari als i les independentistes és tenir-hi presència, en aquestes institucions. No hi hem de centrar tota la nostra activitat, però tampoc hem de caure en l’altre extrem de la dicotomia amb què la dreta ens vol ofegar: la marginació. Presentar-nos a les conteses electorals i, el que se’n deriva, tenir representació institucional, pot reforçar el moviment independentista.

A les eleccions, els i les independentistes juguem en un camp desfavorable: les opcions de les classes dominants gaudeixen dels seus diners, del control dels mitjans de comunicació i, en general, de la seva força social. Però això no ens ha de dissuadir de participar-hi, sempre que tinguem clars quins són els objectius que podem i volem assolir-hi.

Les europees eren les millors eleccions perquè la CUP donés a conèixer l’alternativa independentista més enllà de la política municipal, ja que en unes eleccions europees el vot ideològic té més pes que no pas en d’altra mena de conteses lectorals. A més, aquesta primera campanya electoral d’àmbit nacional ha de servir per a cohesionar els nuclis locals de la CUP (i per a estendre’ls!), per donar-nos a conèixer a la societat i per mostrar el nostre rebuig a la construcció de l’Europa del capital.

Ara bé, hem d’evitar relaxar-nos excessivament després del dia 13 i des l’endemà hem de seguir treballant per la construcció de l’alternativa independentista. Perquè el poble català té el dret de votar ruptura; de votar independència!
Re: REFLEXIONS SOBRE UN NOU GOVERN
08 jun 2004
El pitjor és que fan noche de fiesta i que la legislació laboral continua sent paraesclavista. És que els altres etsven tan gastats que calia canviar-los per fer-nos una mica la impressió que és possible, dins edl capitalisme, l'existència de polítiques socials d'esquerra, no perquè les facin sinó perquè en parlin dia sí i dia tambe.
Re: REFLEXIONS SOBRE UN NOU GOVERN
08 jun 2004
El pitjor és que encara hi hagi qui mira la tele >>-(

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more