Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
una de Guardies Civils
per Que se'n vagi	07 jun 2004
Aquesta és una carta apareguda al diari de Balears del passat diumenge.
Carta oberta al delegat del Govern espanyol Aeroport de Barcelona, dijous 3-6-2004, 17.40 h. Un jove estudiant mallorquí de vint anys acaba de passar l'arc detector de metall. Quan arreplega les coses i enfila cap a la porta d'embarcament, un guàrdia civil el crida, li demana el document d'identitat i, a la vista de la gent, li fa buidar la motxilla i agafa un inhalador. Sempre tutejant-lo, demana què és i el jove respon «un medicament contra l'al·lèrgia». El guàrdia replica enfadat: ¡No te entiendo! ¡Por respeto a la autoridad, ¡háblame en español! ¿Qué es esto? El jove repeteix la resposta i el guàrdia es posa a mil: Pues ¡preparate!, agafa el jove i el fa entrar a un quartet: ¡a dentro! Amb la mà a la pistola comença a donar-li ordres: ¡Desatate los zapatos! ¡Quitate los calcetines. ¡Giralos al revés! ¡Vuelve a ponértelos! (el jove obeeix totes les instruccions sense replicar). Si uno es vasco o valenciano yo lo respeto, pero tenemos que entendernos todos y vosotros lo haceis por cojones. ¡Por cojones! ¡Márchate! Quan el jove arriba a la porta, diu «adéu!» i es produeix una nova encalentida. ¡Ven aquí! Así que con chulerías? ¡Carnet de identidad! El guàrdia obre la porta i demana reforços. Entren dos guàrdies més. El primer apunta les dades del jove: Serás denunciado por falta de consideración a la autoridad. El jove li demanà el seu número d'identificació i la resposta va ser: Como que no te entiendo, no te la daré. Quan el jove ja és a punt de perdre l'avió li diuen de males maneres que parteixi. Quan arriba a l'aeroport de Palma es troba amb sis guàrdies civils palplantats que l'esperen «en pantalla». Una guàrdia (única dona del grup) l'aborda i li requereix el Document d'Identitat per fer «comprovacions». Durant l'espera, el jove avisa sa mare amb el mòbil que ja ha arribat. Quan veuen que parla per telèfon (casualitat?) li tornen el carnet i li diuen que pot marxar. Bé, després d'aquesta GRAN OPERACIÓ (anti)TERRORISTA, s'escauen algunes qüestions. El jove és el meu fill Antoni, un jove d'aspecte molt més atractiu que sospitós. Bon estudiant, persona excel·lent, d'un tracte afable, de modals cívics educats (d'aquestes qualitats, lluny de l'estima de pare, en tenc constants referències externes), practicant de la veritat i abominador de la mentida. Un jove que ha rebut una formació orientada cap al respecte, l'estima i la defensa dels nostres valors i, molt especialment, de la llengua dels nostres padrins. És evident que, malgrat aquesta pornogràfica tortura psicològica practicada per la Guàrdia Civil, el meu fill gaudeix d'unes conviccions molt més profundes a favor de les llibertats i dels drets de les persones que els nou «herois» d'aquest episodi de «flechas y pelayos». Mon pare (ja ho vaig explicar en un llibre) em contava que, quan parlava amb el meu padrí per telèfon, moltes de vegades interrompien la cridada amb un «si eres español, habla español!». Ha canviat res pel que fa als drets lingüístics? A qui s'ha de denunciar aquest atropell? Al cos que (almenys segons Amnistia Internacional) practica la tortura? Al Defensor del (seu) Poble, un individu que ha mostrat el seu odi contra catalans i bascos? Potser vós, senyor Delegat del Govern espanyol, em demostrareu que el feixisme no pot tenir lloc en una societat democràtica? Que un Estat de Dret ha de foragitar-lo sense contemplacions? Depurareu responsabilitats? Rescabalareu l'honorabilitat al meu fill? Castigareu la vexació? Fareu que s'apliqui la llei antiterrorista a tots aquests guàrdies que n'han fet apologia i pràctica? Hem d'esperar, a més, rebre una denúncia per «falta de consideración a la autoridad»? No sé si vós, les entitats culturals del país, els partits polítics democràtics (vull encoratjar especialment el PP que s'hi apunti), el President de la Generalitat de Catalunya, el del Govern Balear, els nostres diputats en el Congrés espanyol, faran qualque cosa. Allò que sé molt bé és que, a més de la premsa lliure, qui farà qualque cosa molt important serà el meu fill! Perquè sé cert que no claudicarà dels ideals d'emancipar-se de l'amenaça i del terror si no és amb la mort. Així que ja saben com eradicar aquesta pesta «de los cojones». Només un avís: que em posin a mi el primer de la llista. No és una amenaça, simplement és una recomanació humanista! No esper resposta, senyor governador. Amb exigència democràtica, reclam fets i no paraules! Bartomeu Mestre i Sureda (autor, entre d'altres llibres, de La identitat reeixida).
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more