|
|
|
Notícies :: fòrum 2004 : dones |
|
CrÃtica feminista al forum de les cultures
|
|
per Dones contra el fòrum
Correu-e: donescontraelforum@hotmail.com |
06 jun 2004
|
|
|
CRÃ?TICA FEMINISTA AL FÃ’RUM DE LES CULTURES 2004 DE BARCELONA
Dins el Fòrum 2004 s’ha muntat un Fòrum Mundial de Dones (FMD). El FMD forma part d’un apartat del Fòrum 2004 que es diu Dià legs, que sembla que siguin congressos però amb un nom més kumba. Dins d’aquests Dià legs hi ha una secció que es diu “Algunes veus no escoltades� (fins fa poc temps era “Algunes veus ofegades�, i és en aquesta secció on hi ha el FMD, juntament amb el Festival Mundial de la Joventut i la Conferència Mundial del Voluntariat. El FMD es farà del 29 al 31 de juliol, i per anar-hi inicialment calia pagar una entrada de 60-72 euros, depenent de quan es comprés, però com que als Dià legs no s'hi apuntava gent, ara han rebaixat preus. També s’han inventat una Plataforma de Suport al Fòrum Mundial de Dones, integrada per dones que pertanyen a entitats totalment institucionalitzades (Federación de Mujeres Progresistas, presidenta del Consejo de la Mujer de la Comunidad de Madrid) o dones de bona fe, que van de la Cristina del Valle i les cantants de Dover a la Mònica Randall.
Punts per a una crÃtica feminista contra el Fòrum 2004
1. El Fòrum 2004 usurpa denominacions de formes de relació pròpies del moviment feminista i altres moviments socials
a) Usurpació del nom
Els termes fòrum i fòrum mundial es presten a confusió amb el Fòrum Social Mundial i en general amb els fòrums socials, especialment entre persones que no coneixen prou de què va la cosa (per exemple, persones d’altres països que no poden seguir tan de prop el que passa aquà com nosaltres) i “crema� aquests espais com els fòrums socials.
També és pervers l’ús de “plataforma de suport�, que fa que sembli una moguda reivindicativa i no institucional.
b) Usurpació del discurs
El Fòrum 2004 usurpa grans temes que formen part del pensament feminista (pau, diversitat, sostenibilitat) i després els utilitza al servei del capital. Aquest ús totalitzador dels continguts del fòrum en dificulta la crÃtica (tothom està a favor de la pau, la sostenibilitat i la diversitat). Podem dir que agafa el discurs feminista i el buida de contingut transformador.
El Fòrum Mundial de Dones és totalment heterosexista i trà nsfòb; hi ha espai per a les dones empresà ries, però no per a les lesbianes o les trans, ni per a cap posicionament que contesti obertament el sistema capitalista i patriarcal.
No es antimilitarista. Com es pot parlar de temes feministes en una fortalesa militaritzada, que ja amenaça de tallar tota dissidència?
No té en compte la precarització de les dones que ha imposat un sistema capitalista i patriarcal. Quines feministes poden anar aquest Fòrum?; el preu del Fòrum impossibilitarà l’accés i la participació a moltes dones. Tot i aixÃ, en la presentació del Fòrum Mundial de Dones es diu:
“Entre molts aspectes, les dones de tot el món que es reuneixin a Barcelona a finals de juliol analitzaran com combatre les desigualtats socials o canviar els models basats en les estructures patriarcals.�
Es pot combatre el patriarcat sense renunciar al capitalisme?! És una apropiació del discurs per descafeïnar-lo.
c- Usurpació del concepte de participació, que es redueix a:
— demanar a alguns grups de dones que hi participin un cop ja està tot bastant lligat
— fer una paròdia de participació amb els fòrums virtuals d’aquest Fòrum Mundial de Dones
— crear la Plataforma de Suport al Fòrum Mundial de Dones, que hem esmentat a la introducció i al punt 1 a).
A més, el procés de preparació d’aquest Fòrum Mundial de Dones s’ha fet de dalt a baix, no sorgeix de l’experiència i necessitats col•lectives, tot i que ho venen com si hi estiguessin participant molts moviments socials.
La “participació ciutadana� del Fòrum 2004 només fa referència a la participació passiva de la societat com a consumidora massiva d'un producte que s’ha imposat sense consens. És una participació excloent, ja que per al Fòrum serà “participant� aquella persona que pagui una entrada al complex “cultural� o que estigui disposada a treballar-hi voluntà riament.
El concepte de “dià leg� que es manega en el Fòrum és la reunió de grups i representants d’elit on es discuteixen punts de vista sobre les desigualtats en el món, però per a accedir a aquests fòrums com a públic —participant, dirien ells— també cal pagar… quina diversitat pot accedir a aquests fòrums?
El Fòrum Mundial de Dones es fa al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, un mega edifici, super guai, però no gaire apropiat per als espais de discussió que busquem des del feminisme. Mentre es prepara aquest Fòrum Mundial de Dones hi ha altres espais de trobada feministes amenaçats de desallotjament o ja desallotjats (Hamsa – Les Tenses, El Monstru – cafeta de dones, CSO del Clot – cafeta de dones, etc.).
Aquesta idea de participació no té res a veure amb com s’entén la participació en el moviment feminista. Considerem, per exemple, la ponència sobre participació presentada per Ca la Dona al Congrés de les Dones de Barcelona o comparem-ho amb el procés de preparació de les Jornades de 20 anys de feminisme, les Jornades de Lesbianes de Catalunya o el funcionament de la Coordinadora Feminista dels CSO (centres socials okupats). Tampoc té res a veure amb un procés de participació que implica la creació de xarxes; en comptes d’un tipus de participació que implica dedicació de temps i que demana que la comunicació estigui constantment oberta per tal de potenciar la participació (procés de creació de xarxes), es proposa un tipus de participació basada en un esdeveniment que dura quatre dies o un estiu, i que es presenta com una suma d'actes. Facilitar la creació de xarxes com un servei públic és més important per a les associacions, grups, assemblees, llocs web, llistes... que no ficcionar les relacions damunt d'un escenari.
2. El Fòrum Mundial de Dones serveix per rentar la cara a les institucions (el propi Ajuntament) i als patrocinadors del Fòrum 2004, alguns amb actuacions clarament antifeministes
Per exemple:
a) La Nestlé, que durant anys va dedicar-se a pressionar moltes dones perquè utilitzessin “un succedani de llet materna que provoca 1,5 milions de morts infantils anuals�(1) per diarrees, gastroenteritis i malnutrició. “El 1984, Nestlé, durament castigat per un boicot internacional, va prometre que faria bondat, però en els últims anys els de l'ONG Action for Corporate Accountability han fet investigacions en 42 països i han trobat que Nestlé ha tornat a «regalar» mostres de llet en pols a mares lactants, des de l'Amèrica Llatina fins a la Xina. S'està parlant de muntar un segon boicot.(2)
b) El Corte Inglés: “nenes de 14 a 16 anys treballen durant jornades interminables en llocs de treball durÃssims, no tenen sindicats, qualsevol queixa és solucionada amb l'acomiadament (Marroc, any 2002)â€?
c) Randstad: “important multinacional de serveis professionals a empreses i institucions. UMANO és l'empresa d'aquest grup especialitzada en selecció de personal. Aquestes empreses són el mà xim exponent de la precarietat laboral, l'explotació, la competitivitat i la descriminació de les persones. Aquesta empresa contracta dià riament 217.800 persones arreu de les seves oficines mundials�. El treball temporal afecta sobretot dones, grà cies a les mesures institucionals de conciliació de la vida familiar i laboral (= treball precari per a les dones).
d) Panrico, que no fa gaire es va destacar per emetre publicitat sexista, homòfoba i trà nsfoba.
3. El que el Fòrum amaga en nom de la pau
Molts socis i patrocinadors del Fòrum participen en la indústria de la guerra: Indra (empresa d’armament), El Corte Inglés (sistemes d’informació per a “Defensaâ€?, membre del CÃrculo de TecnologÃas para la Defensa y la Seguridad), Iberia (participa en programes de l’exèrcit espanyol) i Telefónica (guerra electrònica i missatgeria militar; membre de l’Asociación de Fabricantes de Armamento y Material de Defensa de España).
4. El Fòrum 2004 imposa un model de ciutat basat en l’especulació, en una sostenibilitat parcial i contradictòria
a) Promou un model especulatiu i dirigit al desenvolupament de grans projectes comercials, empresarials i d'oci on les primeres vÃctimes de la pressió immobilià ria són els grups més febles: mares solteres, vÃdues, gent gran, etc. I seran els últims a rebre algun benefici d'aquest “desenvolupamentâ€? imposat de manera autorità ria. Un model de ciutat on l'ajuntament promou i dóna prioritat a les grans superfÃcies d'oci i comerç, habitatges de luxe, equipaments turÃstics i infraestructures de gran inversió però la necessitat i sostenibilitat de la qual i sostenibilitat sembla qüestionable.
Especula venent un producte espectacle en nom de la pau-diversitat-sostenibilitat. Es calcula que s'han invertit 360.610.000 Ä (60.000 milions de pessetes) que fan pensar en una imminent necessitat d'amortitzar la despesa a curt-mitjà termini. Això fa sospitar que la recerca de benefici estigui en la part d'infraestructures, i la presumpta protagonista de l'esdeveniment, la qüestió cultural, sigui una tapadora.
b) Promou un model de ciutat fragmentat i excloent, generat des del neoliberalisme socioeconòmic. Aquest és un model on un grup minoritari d'autoritats municipals i professionals és el centre i el coneixedor indiscutible, basant-se en la seva capacitat professional i la seva objectivitat per a definir el que resulta millor per a “l'à mbit públic�, un concepte del que és “públic� que implica un grup homogeni on les diferències de classe, raça o gènere no estan considerades com a informació rellevant, o que en tot cas s'utilitzen com a condicions per a la segregació espacial i social que convenen als interessos del mercat.
c) Els projectes urbanÃstics per al Fòrum 2004 estan basats en una sostenibilitat parcial i contradictòria. El Fòrum 2004 es ven com un complex d'accions urbanÃstiques sostenibles com pot ser el projecte Front Litoral Besòs, on la sostenibilitat es limita a un conjunt d'accions mediambientals i econòmiques en la construcció dels edificis i espais públics que es projecten.
No es tracta de construir edificis de qualsevol manera i disfressar-los amb col•lectors solars, plaques fotovoltaiques, cà meres d'aire, etc. Amb grans espais inhabitables i models aliens a la diversitat d'usos i en els quals es menysprea el veritable impacte ambiental dels edificis. El concepte de sostenibilitat en l'edificació no pot ser desvirtuat a costa d'interessos econòmics i productius insostenibles.
Al Fòrum 2004 es preocupen per un disseny modern i sostenible de les construccions i per un aprofitament racional dels recursos naturals del recinte… però alhora els seus patrocinadors i el conjunt d'empreses que s'instal•laran els pròxims mesos a Barcelona com a resultat de l'embranzida econòmica i turÃstica no tenen manies a destruir el medi ambient dels països del tercer món i d'explotar sense consideració recursos naturals i mà d'obra, a fi que la sostenibilitat en els països amb més desenvolupament sigui possible.
5. El Fòrum 2004 imposa un model d’“ordre� social dominant
a) El Fòrum Mundial de Dones contribueix a institucionalitzar el feminisme, ja que visibilitza els sectors més conciliadors amb el sistema patriarcal i capitalista, lligats a les institucions.
b) El Fòrum 2004 implica la normativització de les identitats. A través de la usurpació del discurs, del nom, de les experiències, de les relacions, dels desitjos... la Barcelona del Fòrum imposa la guetificació de les identitats desplaçades i d’aquest manera ens normalitzem i perdem la possibilitat d’existir d’altre manera.
c) El Fòrum 2004 “estandarditza� la cultura. La dominació i hegemonia cultural permet únicament la visibilització i l’acceptació d’aquells valors prefixats per una classe mitja liberal. El Fòrum pretén ser un medi on “recuperar aquelles veus no escoltades�, però potser caldria que ens plantegem abans perquè n'hi ha d'escoltades i qui "ofega"? A més sovint es planteja aquesta recuperació com un rentat de cara de les elits progressistes dominants que s'institueixen com a reconstructores de les identitats i grups minoritaris i marginals.
1 Les dades dels punts 2 i 3 s'han extret de J. M. Delas [Centre d'Estudis per la Pau (JustÃcia i Pau)]. “Pau globalâ€?. Papers electrònics, 11, novembre 2003, excepte quan s'indica una altra font.
2 Matthew Tree. «La ferum del Fòrum�. El Punt, 24 de febrer de 2004.
CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de Esquerra Independentista), Dolça Lluita,
Dones x Dones, Endavant, FÃ brica Roja, Grup de Lesbianes Feministes, Secretaria de la Dona
de la USTEC i dones a tÃtol personal
Si us voleu adherir al text, envieu un missatge a donescontraelforum ARROBA hotmail.com. |
This work is in the public domain |
