Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: guerra
Les mines antipersones al Afganistan
04 jun 2004
L´abundancia de les mines antipersones al Afganistan és un problema humanitari de grans dimensions (sovint no gaire tractat per els mitjans de comunicació), que reclama esforços internacionals per part de tots. -Ens ajudes?
Algunes dades previes sobre la situació de les mines antipersones al afganisthan:

-Desde el 1989 fins ara es porten extretes 268.000 mines antipersones (MAP), 13.000 mines antivehicle i 2.500.000 residuus explosius de guerres diversos.
Si bé s´hi han netejat 263 kilòmetres quadrats de terrenys minats i 422 kilòmetres quadrats d´altres zones amb residuus queden encara ara i per molts anys al Afganisthan 780 kilòmetres quadrats de zones minades i 521 kilòmetres contaminats amb residuus de guerra sense explotar.

S'estima que hi han actualment uns 1500 pobles minats, escampats entre 27 provincies, de les 29 que totalitzen actualment la divisió administrativa del pais. La gravetat de la situació es tradueix en que per exemple cada mes s'hi produeixen 150 nous accidents entre civils per culpa d´alguna mina antipersonal o d'algun altre tipus de residuus explosius de guerra (aquests últims en gran part disseminats per causa de l'aviació nordamericana en forma de bombes de fragmentació que un cop a terra no van arribar a explotar).

De la recopilació de dades sobre accidents de mines recollit en l´informe anual de la Campanya Internacional Contra les Mines del any 2003 (que recull els fets del 2002) s'ha extret el següent:

-D'un total de 1286 dels accidentats aquell any, 154 van morir i 1132 van ser ferides.

-De tots aquests accidents (assasinats pasius) el 91% eren homes.

-el 53% d´aquell total de víctimes eren menors de 18 anys.

-260 persones van requerir una amputació d´algun membre o extremitat, 51 en van necessitar una doble amputació i 75 persones varen perdre la vista.

-Per altre banda van morir també 12 desminadors humanitaris i 28 més van resultar ferits durant l'any, el que fa un total de 80 desminadors morts desde els inicis de les tasques de desminatge al pais.

El ritme d'accidents ha continuat similar al any 2003 ja que es calcula que al Afganisthan s`hi estima que encara resten uns 10 milions de mines aproximadament escampades per quasi tot l´estat.
Hem de tenir en compte a més a més que el 65% de la població no disposa d'assitencia sanitaria aprop d'on viu i el 20% del espai geografic del pais no conta amb centres hospitalaris en condicions suficients per poder fer una mínima tasca de cura a les víctimes i tractaments de les ortopedies necessaries.

Es urgent seguir posant tots els mitjans necessaris que calen per erradicar aquesta plaga mundial que son les mines antipersones i els residuus explosius de guerra. Seguir denunciant els estats que continuen utilitzant impunement aquests agents mortífers que segueixen matant en temps de "pau", de forma indiscriminada arreu del mon!

Molts païssos han signat el tractat d´Otawa contra les mines antipersones pero molts d'altres encara ara continuen fent cas omís a aquesta iniciativa global, entre ells els Estats Units d'amèrica.
Si bé la majoria de les mines antipersones que s`hi troben al afganistan foren dipositades per els sovietics durant la década d´ocupació militar (1979-1980) i emprades després per les guerrilles de la resistència, molts altres residuus explosius de guerra, els anomenats (UXO) han estat utilitzats primordialment per l´exercit nordamericà durant la guerra contra el "terrorisme internacional". De tots aquests, son principalment les anomenades BOMBES DE DISPERSIÓ les que han causat més danys i mortandat l´últim any. Petites bombes filles d´una bomba major que es dipositen a terra i no exploten fins que algú topa en contacte amb elles. S' estima que el 10% de totes aquestes bombes -repartides per la major part del territori afganès- encara no han explotat i les seves vítimes son i seràn en la seva majoria civils.

Aquesta és dons la "guerra contra el terrorisme" que ha practicat el gabinet del govern nordamericà al afganistàn. L´altre cara de la moneda podriem dir que és la presó de Guantànamo i similars; pero bé ...Això ja és un altre tema.

Cada problema distant reclama, cridant, solucions.
Les víctimes de mines, com els torturats per el sistema legislatiu dels vencedors, reclamen cada dia ..Solucions.
No podem sentir les noticies i quedarnos de braços creuats com si res. Molts col.lectius, assosciacions, ongs, etc.. treballen per intentar canviar aquest ordre de coses (o desordre millor dit) i d´altres per lluitar contra els agents del dolor, la histeria, i la raó.

"El sueño de la razón produce monstruos" deia una de les estampes dels "Caprichos" de Goya. La actual locura contra el "terrorisme mundial" és un monstre de la raó, tant o MÉs gran que el "terrorisme mundial" contra el que és pretén en teoria lluitar.

Les armes de destrucció masiva son i seràn SEMPRE incompreses per un nen iraquià o afganès, que un dia com avui deu estar caminant per el camp proper vora casa seva i, sense adonarse ..Entre els grills i les papallones, va i trepitja una mina ex-soviètica o tropeça amb la cama amb una bomba de fragmentació MADE IN USA.


ERRADIQUEM LES MINES
físicament, allà on siguin. Anem, on calqui anar... i/O -al mateix temps:
Fem pressió (i resò) contra les polítiques
dels estats responsables de tanta tanta tanta tanta tanta tanta tanta tanta tanta BARBARIE.


-No et quedis quiet. El mon pot durar molt de temps, pero el present cada dia passa factura a moltes víctimes, que no poden esperar. ACTUA
Mira també:
http://www.pangea.org/movpau/

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more